Inici de la temporada blanca per la Masella...

Sort del canòns de neu que permeten esquiar a la Masella pq a la resta del Pirnieu oriental res de res. Però fa tanta calor que la manta blanca està plena de pedres i clapes de gespa ben visibles. A la pista oberta, que només n'hi ha una, ens ajuntem tots els "malalts de neu". Però no es pot baixar sense tenir una rascada o altre. Perillen les cronos que ben aviat comencen. I amb tan lamentable escenari he començat a fer el primers metres de desnivell de la temporada. Amb l'esperança de que ben aviat les nevades seran generoses i podrem gaudir d'una temporada acceptable que enguany vull fer el PP (Pierra&Patrulla).

Fixeu-vos lo pelat que està el cim de la Tossa:



I la pinta que fa el Puigmal:


Al no haver-hi altres alternatives molts foquejadors fent el "hàmster" Tossa amunt i avall. D'ambient la veritat és que no en falta. Cares conegudes, i la mateixa història de sempre. "Aqui no entrena ni Déu i després les hòsties no saps ni d'on vénen."
El que més m'agarada és que he pogut evidenciar que estic més acabat que el Chuck Norris arrastrant-me com una culebra per coronar la Tossa. Però els inicis de temporada solen ser propicis per aquestes lamentables actuacions. Espero que amb unes quants metres millori i sobretot espero que ben aviat nevi!!!

Despedida de temporada a l'Agulla del Senglar

Hem tornat al Senglar on entre setmana es gaudeix de bona tranquilitat i no solen haver-hi cues per asediar les vies. Pugem amb el Sellares i seguim la pauta de la darrera visita. Munto la Ben petat 8a de xapa a xapa pa calentar... Avui el Carles calenta al 6c un parell de vegades seguides per estar a to per provar a vista Discordia 7b. També ha pujat el Nogues que també calenta al 6c. Li foto a la Ben petat i avui vaig notablement més fresc que els altres dies. Arribo a la seqüència "crunch" i em surt. Barana per refer-me i el darrer pas ja completament arrebentat però passo i encadeno.

Huuurra!!!

Una nova "ancho-a" pa la cole. Antic 8a, baixat a 7c+, ara 7c+/8a hi ha qui diu blanc n'hi ha que negre. No sé, el que si que sé i ho sé segur és que la via és molt guapa (com totes les d'aquest muraco). Per mi més dura que les seves veïnes Rush extension 7c+ i igual de dura que el Somni (potser no té cap pas extrem però més mantinguda). Luego si A=B, B es 8a, pues entonces A es 8a.

Baixo content, ara ja sóc lliure per començar amb les pells de foca i les baixades suicides! Espero aquesta temporada poder aixecar una miqueta el freno de mà i no perdre tant de cara avall!

Després el Sellares resol a vista amb solvència la Discordia 7b:



I el Nogues la controla per un altre dia.

Total que con esto y un biscocho ja he guardat el material escalador per uns mesos. La temporada ha estat llarga i fructifera. Darrera han quedat molts bons moments, encadenes i metres de roca. I també han quedat "projects escupidors" que requeriran de futures batalles... TO BE CONTINUED

Winchester a Gelida

El Winchester es un arma creada en 1866 que, producto de su amplia difusión y pese a no ser el primero en su tipo, ha llegado a ser sinónimo del “fusil de repetición” de la segunda mitad del siglo XIX; es decir, de aquellos primeros fusiles y carabinas que permitían disparar varias veces sin necesidad de efectuar una recarga, desalojando el casquillo o cartucho usado y reemplazándolo por uno nuevo mediante un movimiento de palanca. Al Winchester se le conoce en los Estados Unidos como "el arma que conquistó el Oeste", sobre todo por su recurrente aparición en las películas del género western.

I també és el nom de la darrera "ancho-a" que m'apunto a la llibreta després d'un bon asedio i derribo.

HUUURRA!!!

En total han estat 9 dies de feina repartits en els dos darrers anys i un total de 23 pegues. Aqui les fotos d'un dels dies de treball amb uns altres papis de la guarderia de l'Ares:






La via és més dura que "Amb la boca plena de sika", més a bloc. Molta gent quan encadena la "Boca" prova la "Winchester" pensant en aconseguir un doblet ràpid. Però la majoria fugen corrents torrent avall i no tornen pels segles dels segles. Amén! I això em va passar a mí en el seu dia, baixa'm que provo això... Uf, uf, que això és inhumà! El crux no em sortia de cap manera, ni del dret ni del revés. L'any següent vaig descobrir una alternativa amb una regleta i vaig estar apunt d'encadenar però al final vaig caure al vici del blanc element (el que està a la grandiositat de les muntanyes)...

I enguany al tornar, vegeu piada...

http://huuurra.blogspot.com/2009/10/per-fi-estic-ben-tocat-de-lala.html

I amb la Tocat de l'Ala a la saca torno a l'asedio. Els passos surten però el crux és massa fanàtic per un servidor que de bloc el just... El primer tret només sortir del forat amb patada voladora. Després 8 passets i la repetició del tret inicial amb una segona patada voladora. I si la trinques un parell de remades més i trek fins a la reunió on t'esperen els déus totpoderosos de l'olymp!

I no sols a mi m'han deixat entrar al paradís, sinó que el Sellares s'ha fet al second go el seu primer 7c.

CURSA DE COLLSEROLA, bona guerra formatgera

Quatre gotes ens han rebut aquest matí al Campus Nord de la diagonal per afrontar la Cursa Collserola organitzada pel CEC. Però just en el moment que ens han aviat ha deixat de ploure i no ens hem mullat massa. A la sortida poques cares conegudes, entenc que la majoria de clàssics de les curses de muntanya estaven per la Serra de la Marina en la Burriac Atac. Curioses aquestes curses "burriaqueres" on cal fer la inscripció amb un més d'antel.lació pq s'esgoten amb poques hores les places. Cal còrrer més a fer la inscripció que no pas a la cursa, je, je. Després no els hi agraden als organitzadors els pirates sense dorsal però quasi que t'hi obliguen. Sortosament amb l'abudancia de proves actuals trobo un plan B que s'ajusta perfectament als requisists solicitats.

En la de Collserola unes 900 persones apuntades per un recorregut de 16 kms pobre en trialeres i generós en pistes ràpides. Jo l'havia fet un parell de vegades quan es sortia del Parc Cervantes fins al Velòdrom d'Horta. Recordo aquell recorregut com bastant més ben aconseguit que l'actual però el número de participants i la normativa del Parc els obligarà a certes limitacions.

Sortida pit amunt primer per asfalt i inclús un tramet d'escales per posar cadascú al seu lloc. Un tram més suau per darrera d'Hospital de Sant Joan de Déu i de nou pit amunt ara ja per senda fins enllaçar amb la pujada asfaltada duríssima que porta a la rotonda del Miracle i poc després Sant Pere Màrtir. Arribo el 7è d'alt i baixada en pista a defensar el lloc. En la zona del Panta hi ha una baixada més tècnica i una pujada forta pel GR, on recupero un parell de llocs amb bon ofici. Quina cara els hi ha quedat als colegues quan s'han adonat que l'havien cagat i enlloc de seguir carrer amunt han tirat avall. I això que estava correctament senyalitzat però la penya o li posen un bandera o s'equivoca. Ràpidament em pillen i formem un trio poursuivant. Més pistes, ens trobem un dels de davant arrebentat a la cuneta amb dolors als gemelos. I la darrera pujada on puc finalment deixar els companys de viatge. Em situo 4at i arriba la baixada sense coneixement. Un tram tècnic i al començament del terreny més planer veig al tercer. És un formatge amb potes que fuig cap a meta. Pel primer hi ha pernil, i per la resta del podi formatges. Recordo la cronoescalada a Boí on a l'esprint amb el David em vaig quedar sense formatge però vaig caçar el xoriç!!! Així que provo de treure forces en uns moments de molta fatiga. El formatge amb potes ha advertit la meva incordiosa prescència i es defensa més que dignament. Enfi, que al final, arrebentat i sense cap més cartuxo desisteixo de tan suculent obsequi. Quina és la meva alegria just creuar quan m'informen que un dels de davant era un pirata Somalí sense dorsal i que he fet tercer formatger.

Després de tantes peripècies vaig content a currar (que com diuen els compis amablament "tu ves haciendo carreritas que ya salgo yo por tí.."). Segur que quan els hi tregui el formatge ho veuran amb més bona cara que amb la panxa plena tot es veu molt diferent...Total que no m'he esperat ni a la entrega de premis que era massa tard i ja tenia els cunyats fent la cursa. I quina ha estat la meva pena al trucar al Jose i la Vane i em diuen que no hi han anat. Bueno pues el Figuls que també la feia. I es veu que també ha causat baixa! Total que al final ni formatge ni res, algú se l'haurà fotut a la meva salut. Bon profit!

MONTSERRAT NORD 2009

Servidor:



Ja feia molts dies que sols piava d'escalada i és que la temporada s'ha allargat una mica a l'espera d'episodis d'intenses nevades. Neng que amb aquest final de temporada encara es pot pescar alguna coseta.

De fet vem fer una nova escapada margalafera amb l'Oscar per acabar les meves vacances.

El primer dia vem estar poc afortunats per les Espadelles, a l'Oscar se li va resistir la Sodoku 7c i jo vaig fallar en els dos 7b del sector. Al segon dia la cosa va millorar al Balcó de l'Ermita amb l'encadene a vista d'un servidor de la Yihad 7b+ i Palestina 7c (de guia però no real) i de l'Oscar de la Plastelina 7c (de veritat)


Total que quasi sense ni adonar-me'n ja estem a l'inici de la temporada "fondera". I quin millor debut després de cinc mesets sense compes que participar a la ja clàssica cursa de muntanya de Monistrol. És curiós per alguns, la majoria, és el final de temporada i per d'altres, els rarets, sols l'inici. Així que parrafón (abtenir-se frikis espiadors):


Esmorço al Parc un bon plat d'arros amb verdures i conill que va sobrar el migdia anterior i enfilo ben tip cap a Monistrol. Allà el col.lectiu no varia massa, cares conegudes i d'altres que no tant però el que és imprescindible són els gemelos depilats i prendes hipertècniques. Ens espera el mateix recorregut de l'edició anterior, una autèntica joia amb la pujada per la Canal de St Geroni com a tret distintiu. El dia assolellat però molt ventós, la majoria d'atletes han sortit força abrigats.

El Montoro:



El Sellares:




Ens trobem amb el Sellares calentem cinc minuts i cap a l'aviadero. Pistoletaso i inici de les hostilitats per agafar llocs per no caure en cap "bouchon" a l'inici de la senda. Bon ofici, passo el primer tall i a la pista s'acaba de recolocar tot a lloc. Per una banda porto a roda el Pere Aurell (exguanyador d'aquesta cursa) però per l'altre estic rodant "a muete" sobre el 25, lluny del Top ten que havia aconseguit en curses la temporada passada.

Arriba el Petit i formem un trio que no es desfarà fins a l'inici de les rampes dures de la Canal de Sant Geroni. El Petit va valent i té esma per animar a totes les pubilles que anem doblant. Al final opta per incrementar el ritme i ja veig que avui em fot la ratlla. Anem guanyant desnivell per la canal i em vaig trobant més a gust i començo a recuperar alguns llocs. Entre ells el carismàtic Petit del Bruc que es desanima il.lusionat amb el "hachazo" que m'estava fotent.: "Ja veig que avui tampoc et guanyo".

Al final corono St Geroni on hi ha el Cantenys amb els voluntaris de Collbató. Necessito referències i qui millor que ell per facilitar-les: "Ha passat el Perelló", "NO!". Pues he coronat sobre el 15 i vaig primermiguelito i arriba terreny de cabres monteses. Vaig tan esberat i concentrat per la baixada de les escales que no veig al Perelló, sento al Montoro i tampoc veig al Sellares. Algun m'anima però no els reconec que això és la guerra, más madera!

I mantinc el lloc una bona estona sense novetats al frente fins a la baixada tècnica del 3/4 on aconsegueixo recuperar uns quants llocs amb un descens d'autèntic lokal que em costa una patacada sense més conseqüències. Em tranquilitzo un mica que vaig passadet de voltes (deu ser l'esmorçar poderós del matí) i mantinc el 8è lloc fins a la meta final amb un temps de 2h 01m 14s. Huuurra!! Top-ten de nou avia'm si el podem anar defensant, je,je...

MARGALEF, l'escapada

La primera vegada que hi vem estar ja fa més de deu anys era una petita zona amb un refugi i uns quants sectors. Deien que el grau era regalat i les vies molt bones, però estava a recer de les 6 grans escoles de Prades (Siurana, Arbolí, Montral, Mussara, Cogullons i la Riba).
Desde Lleida, vaig anar-hi sovint i cada vegada hi havia més sectors i noves vies. De manera lenta però constant la escola s'ha convertit en un autèntic referent mundial. Hi ha vies que han esdevingut referents en el seu grau. I el tipus d'escalada a base de forats és molt agraïda i permet bons a vistes.
Aprofitant que estem de vacances i hem fet una visita amb el Jofre. El plan d'atac és el que millor permet una concilació amb la vida familiar. Deixem els nens al coles i vinga cap al destí. Arribem i una munt de furgos ocupen l'aparcament i això que estem entre setmana. Sortosament, espantats per la boira persistent, una marxa i ens deixa el lloc. Anem a calentar en el sector del Totxo del Porc que està prou sec i després pugem a Finestres. El dia es va aixecant i no trigo gaire a enfrentar-me a la Fenoman 7b+ que ja feia temps que volia provar. Quina via tan guapa i com m'agraden tant blanquetes, em salto un canto camuflat i casi caic. Al final a vista Huuurra!!!. L'objectiu de la visita complert ara el que vingui de propina. Provo una de les vies noves la Montgronyeta 7b+ i salto al crux. Controlo el pas i la encadeno al segon pegue, quina joia. No m'extranya que la gent faci cua per escalar aquestes vies. Per sort tot i coincidir amb bastanta penya al sector podem desplegar el nostre joc. Per acabar, una altra joia de les noves la Pitus i flautes 7b. La té el Jofre mig muntada però hi ha un "happy end" que el tomba. Al final baixem de nit i arrebentats, quin dia tan bo potser una mica massa calurós i tot.
Resulta que a França estan de vacances i per això hi ha famílies senceres amb el crios tibadors. Arribem al refugi i ens trobem un parquito al dormitori i un crio amb ganes de plorar tota la nit. No això no ens pot passar a nosaltres! El nostre desig de tranquilitat absoluta s'esbaeix...
Al final es veu que el peque dorm al cotxe amb la seva mami i els nostres desitjos s'acompleixen.


El dia següent tornem a la càrrega a Ca la Marta, un sector que també està a l'ombra. Les condicions dels soferts papis no són les mateixes i ja en el calentament podem apreciar les nostres limitacions. Després trec a vista la Sutils perfums 7a, que em costa moltíssim. I més em costa una hora després la Instint animal 7b que trec a vista al límit, amb un xapatge tens a l'alçada de la trecera cinta. Ja no queda res de conti i faig com el Jofre que es dedica a les vies més curtetes de bloc de la dreta. Em poso a la Noches de amor y mierda 7b+, una esperó de roms. Caic al primer pas i no entenc res. Al final trec els passos per la placa de nyapes. La encadeno al segon pegue, passos guapos però breu, la falta de magnesi era sinònim de "para coleccionistas". A les 15 hores estem de nou al cotxe per arribar a l'hora que avien a les fieres i tornar a la nostra rutina habitual.

A les fotos el Ton provant la via Los sobraos 7c que feia molt bona pinta.

CASANOVA, seguint el guió a peu de lletra

Després de sucumbir per pila un parell de vegades a la Mala epoca 7b de l'Arcada de Montserrat i evidenciar que calen més alacalines per tornar a l'Alfa em cal buscar noves motivacions per aquests darrers dies esperant la neu. Ei que no sempre es triomfa, que a cada dia bo el segueixen cinc d'arrastrar-se com a culebras.

Doncs seguirem coneixent el berguedà, que com deia l'article "tan cercano y tan desconocido". Mai ha estat un escola "on fire" però té racons i vies molt bones.
Me n'havien parlat molt bè d'aquest sector però no semblava propici per una visita en família i hem anat amb l'Òscar a inspeccionar el terreny.
Després de fer un bon estudi (blogger&8a.nu)hem executat prou dignament un bon guió d'atac (indispensable quan surts fora de casa a tibar).

D'entrada amb la foto aèria hem trobat l'accés a la primera (hi ha bastantes fites que ajuden a trobar la senda que surt de mitja corba i va directe a peu de via).
El dia és radiant i fa bastanta calor. La roca molt bona, peu de via acceptable però poc apte per la mainada.

Comencem amb el Mursielago fuerte 6c+, molt bona amb passos sobre laterals agressius:


L'Òscar se surt del guió i es lia amb un 6c infierno del costat del Mursielago que el deixa descolocat.

Després triumfem al Cacarot 7b on ja es coloca a lloc encadenant fàcil, amb unes xorreres i una seqüència a bloc al final de la placa:


I finalment provem el Trallon 7c, molt bona amb xorreres a la part inferior i placa a la superior. Un primer pegue arrossegador per desxifrar i després surt al segon:


Per tornar al cotxe decidim anar pel camí que va directament a la Casanova. I quina ha estat la meva alegria al trobar uns quants rovellons al costat del camí. Llàstima que no ens hem pogut entretindre massa que sinó en baixàvem una bona saca. Al final una bona menjadeta pels dos en el temps de tornar al cotxe. Aqui teniu la meva:



Mmmmmhhh, molt bons...