domingo, 22 de marzo de 2015

Barro noble 7b, relato de los esdevenimientos

No voldria dir pas cap mentida però corria l'any 2006 quan en motiu de la repetició d'un 7b de placa amb du es sikadetes a mitja via, l'arxiconeguda com a nº7, del LLàsera, m'hi vaig fixar per primera vegada. Hi havia un scellement a mitja paret d'una nova línia. Després van vindre anys d'anar repetint altres vies i anar valorant aquella línia abandonada.

Així fou com a finals del 2013, abans d'entrar a vigor la llei seca, vaig decidir-me a posar fil a l'agulla. Vaig provar un dia la Que remuga l'avi?, i vaig tenir la inspiració definitiva veient un bon traçat. Els primers dies de faenar algun local posava en dubte inclús que valgués la pena aquell esforç per la evident mala calitat del rocam en el seu tram inferior. Però amb tres dies de curro i bastant de martell van desenrunar aquell pany a priori desaprofitable. En l'ultima d'aquestes dures jornades de treball em vaig quedar sense xapes finiquitant la partida del 2013. Però havent-hi encara bateria per la pistolita vaig deixar tot taladrat i la corda fixada.

Esperant imminents sintomes de recuperació econòmica per poder invertir en més artilleria... però aquest escenari d'abundància no va acabar d'arribar. Així d'una manera tant tonta van arribar les prohibicions vigents, i de mentres seguia estalviant per poder acabar finalment aquella never ending story. I com que vaig ser molt bo durant tot l'any. I vaig tenir la pistolita paradeta a les golfes de casa ses majestats el Reis Mags van ser molt generosos. Em van deixar més fato a part de bon carbó. No moltes xapes ehh, tampoc us mal penseu. Però justes per poder finiquitar l'empresa que tenia entre mans.


Així un altre d'aquests dies que estavem escalant por el lugar, vaig penjar-me a la corda fixe. Com espetegava la corda, estava tant cagat que mentre jumava pujava assegurat posant les xapes per un sofert compi a prova d'enderrocs. Així, vaig poder per fi treure aquella corda penjada sols quedant pendent un nou episodi de neteja que ja es podria fer pujant amb cautela desde baix.


Però com el Vermell és destí habitual de qualsevol local del lugar i la oferta és la que és. Un tibador s'hi va fotre per firmar la first ascent i no em vull imaginar amb quines condicions s'ho deuria trobar. Sent política d'aquesta factoria deixar-ho tot impoluto, millor que el menjador de casa. Vamos que l'escombra la tinc al cotxe per llimpiar les parets i no a casa. Però com el barri és petit i en aquest negoci tots ens acabem coneixent finalment un tercer li va confesar el secret més ben guardat.


I el més curiós, és que una mica de magnesi va portar a un segon repetidor. També habitual del lugar que al seu torn en va portar a uns quants més. I així fou com l'altre dia hi va pujar el sotasignant, seguint el blanquet del magnsei. Tota ben neteta i respalladeta causant-me molt bona sensació i justificant amb escreix les penes viscudes.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Esta prohibit equipar! Si ja ho saps X que ho fas????? Tots ho respectem fins ara! Tu eres especial?
Grà

Anónimo dijo...

Mirat les dates GRA...

Piju dijo...

MOLT BONA, FELICTATS!!!
EL GRAU ENS VA SEMBLAR CORRECTE.