martes, 27 de enero de 2015

Saleretes over

No hi ha manera de seguir donant vida al blog. Les diferents crisis d'inspiració, la falta d'encadenes dignes d'aquesta editorial i haver pecat en altres xarxes socials en tenen la culpa. Aquest espai està condemnat, com molts d'altres blogs d'escalada,  a acabar com a basura cibernètica. Però com totes les morts, lentes i agòniques, cal anar donant els darrers espasmes.

És per això, que se'm va ocorrer escriure alguna tonteria, arrel de l'activitat que darrerament m'ha tingut entretingut el game over de les Saleretes. Excusa per poder plagiar la topo de ressolatsmontgrony.blogspot.com.es, pels possibes interessats.

Especialment de dues de les 20 conquestes que més gràcia m'han fet pel seu nom.
La primera d'ella, es la Companyes de llit 7b, una d'aquestes històriques del lugar, que molts de vosaltres tindreu feta en la old version, però que l'han allargat un parell de xapes i li dóna un puntet més. Tant que al primer dia, amb unes calors de por, ens va escupir a la majoria dels allí presents. I mira que estava especialment motivat per poder-la dedicar a una persona molt especial
Al final, doncs, gran dia d'escalada i fugida amb la cua entre cames... Tant gran era la decepció que no em vaig veure en cor per personar-me a una cita en la qual també tenia bones esperances dipositades. Al final, vaig acabar dormint sol, somiant amb els passos de la via i torturat per aquella inoportuna arrossegada.

Sortosament, les voltes que dóna la vida, avia't em vaig tornar a trobar pel lugar. Aquesta vegada amb forces noves i un parell de kilets de menys. Tot va anar molt més fluid, segons els guió establert. Vaig executar i aquesta vegada sí... calia una celebració digne de l'escalada realitzada i encara més del seu nom. Em sentia amb forces i motivat per aquella cita que havia quedat pendent. Ya tu sabes, bon soparet, vinet, copes... Com durant el dia, tot va anar molt fluid, fins al punt que d'una manera que s'escapa de l'enteniment humà, vaig acabar la nit acompanyat. Una d'aquelles coses que m'havien explicat però que  pensava que no podien passar. No puc entrar en més detalls que han posat preu al meu cap. Però al matí següent vem sortir del pis, entre ovacions dels veïns i pètals de flors...

Tant m'havia motivat la companyia i els efectes desinibidors d'aquell vi, que no m'havia enrecordat de la meva senyora esposa. Una vegada se'm va passar els efectes del subidón, va tocar enfrontar-se amb la cruda realitat. Estava molt avergonyit de tot plegat, i lo pitjor no sabia ni com explicar-li. Vaig estar mirant diverses joies, algun viatget, alguna cosa que pogués arreglar tot aquell enrenou.

I aqui, és on vaig ensopegar amb la segona de les vies, el Precio de un Polvo 7c...

Una via que d'aquestes que guarda el millor pel final, amb una bona seqüència macramé en les dues darreres xapes. Molt bona però no m'havia costat massa cara. De sobte,  estava tirat al replà de casa amb la maleta amb totes les meves pertinences, la porta tancada d'un "portasso" i amb dues voltes de clau.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Llaaarga vida al blog, als encadenes i celebracions, yatusabe..