Paula 8a, versió bujarrillla, o sea amb el diedru por supuesto

No n'havia tingut prou amb el càstig imposat pels grans jefes indius de les bambes i les pulsacions el dia anterior en la cursa de l'Alba.

Vaig provar en va, de seguir a varis companys de viatge per endinsar-nos en la majestuositat de la munyanya montserratina. Però tots m'abandonaven al poc i em deixaven tirat com una colilla al meu destí. Pujant les escales de Sant Benet les cames em cremaven de tal manera que sols pensava en tirar-me a terra demamant clemència i perdó per haver nascut. I lo pitjor de tot a darrera tenia una ristra d'indius amb la destral esmolada per fotre'm la pell. Un "infiernuch" sort que encara al final, amb el comodín de les males arts, vaig aconseguir salvar una gran acatombe i algun moblet.

 I ja el dia següent, arrastrant-me com un cuc vaig aconseguir personar-me amb les meves millors gales al Bruc on m'esperaven uns altres indius mapaches dels que els hi agraden les cordes, mosquetons i el rapelismo extremo.

El que no comtava es que volien a anar a recuperar projects inhòspits i "secretius" del vessant nort, o sea a la sombreta i vies massa dures per un cos amansat del dia anterior. Inclús l'aproximació de 5 minuts se'm va fer llarga, per culpa de les agulletes. I el calentament a roda aixecada per la Marrana no feia presagiar res de bo.

El meu project, la Paula, la reina del sector. Una d'aquestes que tot i fer el bujarra, sota la meva modesta opinió, si que arriba a la categoria divina d'anchoit-a. I és que no tinc manera humana de controlar la tendència natural al eskakeo, l'eterna búsqueda al camí més lògic o sencill. I en el cas que ens ocupa això es diu el diedrako, font dels pecats més perversos i les pitjors heregias mai vistes.

I això ha provocat la pujada del preu del meu cap en vida: s'han vist cartells de "wanted dead or alive" de fins a 20.000$. I una vegada mort, la condemna perpètua de la meva pobre ànima a l'infern.


Inclús, van sonar les bozines d'amonestació em apollar-lo per primera vegada, just abans d'afrontar la seqüència clau i identificativa el doble ombro. Però encegat com anava, no les vaig ni sentir, sols tenia esma per tira-me com un tigre al canto salvador, al TOP d'aquest bloc. Calia baixar breument pulsacions, per mirar de fer alguna cosa en el pasako d'invertit que em tenia martiritzat. Tremolant i mig dinàmic l'acabo resolent i paaaaaam els peus de nou cap al diedrako salvador desencadenant la ira de tots els jutges i els crits de "Fuera, Fuera...".

I com que començaven a llançar-me tota mena d'objectes, ràpidament trave a esquerres a buscar el repos d'on quedava fora l'abast d'aquella lapidació pública. Tan alterada va quedar la multitud que ja no vaig gosar tornar-lo a tocar no fora cas que em tallessin la soferta cama dreta.

Així, sols quedava la agònica placa final que al final cedia i m'obria de nou les portes a l'olimp celestial.