lunes, 14 de noviembre de 2011

Per fi cau la Kamali, una vella espina

Doncs dues noves batalletes per cala Montse de número 7 i lletra c. Ara ja per la cara sud, en els sectors típics d’aquestes alçades de la temporada: el Vermell i la Desdentegada.

La primera d’aquestes últimes captures va ser en el Vermell: quin gran sector i quan de joc que dóna pels escaladors de setens. Aquesta vegada m’he estat esbarallant amb una d’aquelles que a priori no tenia al punt de mira: la No repapiegis. Però ves per on, que me la vaig trobar blanqueta i em va passar bones referències el Roger i ja esta liada.



Comparteix la part inferior d’una vella coneguda meva, el Vianant, i després fa una travesia a l’esquerra fins a plantar-se en un repisa on quedar-se a dormir. I aquí comença la via amb una arrencada poderosa i un parell de xapes de desgast fins a un bon repós. I d’aqui tota una seqüència bastant de crucigrama amb romets, bidits i pincetes amb un últim rebotillo, que esdevé el crux sentenciador. Després trobem un parell de cantos bons per recuperar i encarar l’últim tram fins a la reunió que no és tan complicat però que la primera pujada vaig arribar amb la cara desencaixada del susto, je, je. I que al final quan acabes encadenant és un tràmit. Una via no tan solicitada com el Vianant però igualment recomanable, opinió que comparteixen tots els compis que l’han provat durant les jornades de feina: Inclús algun se sent dir, que hi vol tornar per saldar assumptes pendents…

I encanvi, la segona si que la tenia en el punt de mira. D’ençà que la vem equipar aquest estiu la tenia entre las cejas. En aquell entonces, personalment no estava per asediar la via: ni físicament ni moralment. Els astres no estaven correctament alineats, la meva vida personal era massa caòtica com per afronar aquests reptes. La vem provar un dia amb el Diego i el Sellares, però ens va escupir i la vem deixar aparcada per millor ocasió i la primera oberta al gran públic. Així la primera munidal la firmava l’Andres i la segona l’Oriol i la crítica era bastant bona.

Diego i Sellares provant la Kamali Merletero. Desdentegada. Montserrat. Maig 2011 from robert guilera on Vimeo.



I quina ha estat la meva alegria 6 mesos després al veure que la via estava completament neta del polsim inicial, tots els cantos tocats, peus amb marques de goma. En definitiva que més d’un s’hi havia pujat durant tot aquest temps. La millor recompensa que se’n pot endur el desinteressat equipador. Però calia aconseguir el road punk, per poder saltar a nous projectes. I amb aquesta idea ens hi em deixat caure amb el Morer. El primer pegue del dia no sóc capaç de solventar el crux i baixo "desanchante". Sortosament, puja la bèstia decotadora i després d’algunes arrancades en falç fa un "cruzaito amb bicicletón" i resol el pas. La segona pujada em serveix per asimilar bè aquest truc. I finalment a la tercera va la vençuda. Queda una via molt fanàtica i bona on no es pot badar ni en l’arribada a la reunió, la primera i única en aquest sector d’aquest grau. I no és amor de padre...

Avia'm si ara que porto el tajo net, torno a fer algun desacato amb la xinita. Que ja fa dies que no la trec a passejar...

8 comentarios:

TR dijo...

HAhaha!

PAu BArrios...el següent graó..id eixa't de setens i puja corrents a l'Agulla que allà s'hi cou la entrada a dimensions més enllà de tot.

PD: a no serq ue vulguis caure de plè a l'hedonisme, que aleshores ja et diria que fesis via a la Cara est de la PANXA o a la Momia o al BOTIJO...

TAmbé comença la temnporada de la JOYA, encara s'està bé al Secretivo i a Guilleume hi queda chance...
BUffff, quanta feinada!!!

deeew boooow

robert dijo...

Si la pròxima la Pau Barrios, avia'm si me la puc muntar per d'alt que ja no aguantaria un altre susto.. Amb aquests finals d'infart...Uff, akests sectors que dius els tinc reservats per l'estiu, ara ja mola buscar caloretes per anar agafant el coloret d'hivern. I al senglar si que akgun dia s'hi haurà de tornar, ni que sigui per fer el peguillo anual a la correcamins...

TR dijo...

haha..boooow...amb un bon flash pirules la SPRINT fijow!!!

Des de la Vianant mab un flanqueig semialpino arribes a la cadena de la PAU...mola controlar-la..si la mires per sota inverteixes una sessió i 70 euros de corda a base de vols...oju amb el crux, costa de veure!!

salut gef, fot un toike uqan pugis pelsenglatus, jo tinc feina a la FINA i asseguro si cal!!!!

O.

robert dijo...

JAJAJAJA. 70 euros de corda a base de vols,mmmmhhh. Potser passo al plan B, el flanqueo semialpino que no voldria que se'm tornessin a sortir els ulls de puesto. I ja va varios que m'han advertit del alejillo...

Que el bastó màgic me'l guardo per millors ocasions, je, je...

uasunflower dijo...

Robert, si, Pau mola, yo alli voy solo con canya...pero bona la via, molt bona, a ver si coincidimos algun dia a los projects :)

Francesc dijo...

Felicitats bèstia! I gràcies per aprofitar-me de la via muntada i veure què s'hi cou en aquestes alçades del grau... A veure si hi arribem!!
Ens veiem aviat!

robert dijo...

Hola Julia, avia'm si em presentes aquesta Pau barrios, ke em fan pal los vuelos sin motor y carezco de bastó màgic!! Tb deus estar liada amb alguna pel senglar; igual amb la sprint. Jo tinc una batalla de la temporada passada amb la correcamins!!

Gràcies, Francesc avia'm si agafes el ritme d escapadetes que portaves al començar l'estiu... que tant indoor t' estas quedant molt blanquet, je, je... Vinga ens veiem fieras

uasunflower dijo...

eii robert, pues si, estoy ya de campanya a senglar, creo que para todo el invierno... me comento el Joan Maria que intentaste enviarme un mail? No recibi nada, escribeme al snihur @ gmail.com, a ver si quedamos algun dia, ya voy fanatica total para el Senglar!!!