EL SUPOSITORI DRETA, un bombonet montserratí

Al final ha caigut la última que quedava pendent, la Nº19, una altra via amb molt poca info. Me la van vendre de 7c, fonts altament fiables, però a la ressenya més oficial i actual que annexo consta de 7b/b+. Per mi més dura que els altres tres 7b+ del sector i potser menys que el 7c de la seva dreta. Luego entonces 7b+/c, no sé ja direu. El cas és que un error d'interpretació em portava a un pas de "pájaro muerto" on saltava una vegada rera l'altre. Sortosament, el Carles va trobar un plan B, molt més humà i que em va permetre l'encadene i finiquitar el sector.



Pels qui no el coneixeu és un altra bona alternativa de la zona sud al costat mateix del senglar. A més amb ombra matinal que ofereix acceptables condicions a l'estiu, bon peu de via. A més no és un sector massa freqüentat i és sol disfrutar d'un ambient tranquil i vies de fins a 30 metros. Fixeu-vos quina gran quantitat d'estrelles de la guia Michellin. A comentar que hi ha una altre subsector més a l'esquerra amb molt poca info i bastant confusa.

Nº11 6a+/b Escalada en placa amb un remadeta que marca la diferència respecte la seva veïna. Reunió d'un sol punt. (*)
Nº12 6a Placa més tranquila d'anar fent amb un flanqueig a l'esquerra per arribar a la reunió anterior. (*)
nº13 7b Bona placa molt tècnica i poc solicitada on cal estar molt encertat per clavar-la en una primera pujada. Després amb una mica d'estudi i marcant els cantos es torna més humana. (**)
nº14 7b+ Esperonet amb final placós. Passos tensos i força mantinguda al llarg de tot el recorregut. Costa de veure a vista però tot canvia en preparar una mica el terreny. (***)
nº15 7b Una joia de l'escalada en placa i la continuitat. Un parell de seqüències més dures ens porten al crux final. (***)
nº16 7b+ Interessant placa i força mantinguda amb un parell de blocs més contudents que les seves veïnes. (***)
nº17 7a+ Molta continuïtat i un pas a bloc a la meitat que es converteix en una veritable escupidera de pretendents. A més cal fer el pas i després xapar. Poster la més dura pel grau proposat. (***)
nº18 7a/a+ Esperonet amb un pas burrot a l'alçada de la primera xapa i alguna coseta més per d'alt. (**)
nº19 7b+/c Entrada amb quatre remades per arribar a una parada per enfrontar-nos al crux amb nyapetes i rebote salvador. Després escalada entusiasmant fins a la reunió(***)
nº20 7c Placa amb un bloc de piquete de ojos i un macrame de regles que aparentement es veu molt complicat però una vegada desxifrat es torna humà. (***)
nº21 7b+ Sortida amb passos atlètics i un primer lance a todo o nada dóna lloc a una escalada en placa tècnica o on cal posar la primera al tractoret i anar fent. (***)
nº22 7a Placa tècnica amb alguns trams més tensos sobretot a la part inferior. (**)
nº23 6c Bona altrenativa per calentar amb algun passet més tècnicopostural.(**)
nº24 6b+ Una altra de les que es sol fer calentar i que també té algun passet més fi. (**)
nº25 6b Infierno de l'esquerra. Arrancada de motoserra i no vadis!! Grau desfassat(*)
nº26 6b Infierno de la dreta. No sé quina de les dues és pitjor o més cabrona. A més la gent s'hi posa per calentar i es sol sortir bastant calent, sobretot per la part del clatell. La mare que la va parir, una altra de grau desfassat. (*)