Sols hi ha una cosa millor que anar a esquiar a Baqueira...

i és poder-ho explicar!!!

I això hem fet un parell de papitos olesans, incondicionals del mític programa Temps de Neu i en concret de les seves publicacions conmemoratives. Enguany, pels 25 anyets, hi torna a haver-hi uns forfaits de regal per degustar les estacions d'esquí catalanes. Aquest llibre, doncs, deu ostentar el trist privilegi de ser dintre de la categoria dels més venuts el menys llegit. Ja que encara no en conec ni un que l'hagi llegit i si molts que ja han taxat unes quantes estacions.

I finalment ens ha arribat a nosaltres el gran moment, l'ocasió ideal per començar a amortitzar la compra d'aquesta suculenta promoció.

Ha arribat el moment d'encarrilar cap a la Vall d'Aran, sense pells de foca, ni carbonis ni metres de desnivell. És l'hora de l'esquí RETRO, com recordaba l'altre dia en el darrer episodi en Martí Rafael, del nostàlgics ATOMIC rectes de 1,85, les mítiques botes NORDICA de fa 20 anys..

Fem, però, una parada tècnica a Boí, on passem la tarda amb temperatura prou fresca i neu dureta. I sols creuar el túnel, PAQUETÓNNN, temps encapotat i nevada feble! I així fou, com arribà, el dia que espera tot esquiador. Per desgràcia el dia s'ha aixecat molt enboirat. Però com a bons currantes, els primers en arribar i els últims en marxar. I aguantem sota la boira gràcies al paquetón que està exquisit. D'altres que se'n riuen del meu material d'abans de la guerra, abandonen el barco, indignats per la mala visibilitat. I tant és la nostra persverància que al final el dia s'acaba aixecant i difrutem d'unes hores d'antologia per finquitar una jornada de somni.