lunes, 14 de febrero de 2011

Campionat d'Espanya a la Font Blanca, a trinxar-ho tot!

Aquesta si que ha sigut una cursa guapa d'esquí de muntanya d'aquelles que no s'oblidaran facilment. Un recorregut molt tècnic al cosat mateix de les pistes d'Ordino amb quatre pujades d'uns 400+ cadascuna. En total, uns 1800+, trams a peu, canals, arestes i baixades tècniques i neus traïdores. O sigui, un bon camp de proves pels fabricants de material que han fet el seu particular agost. I això es deu als 30 abandonaments per contratemps en el material dels prop de 200 corredors que voltavem per allí. A la classificació diu cost aproximat de 10.000 euros en material xafat però on està el problema???



I es clar entre alguna absència destacada i tanta trinxamenta, els afortuntats que hem gaudit de la benevolència dels Déus totpoderosos hem aconseguit un resultat més digne. Però, les curses s'han de còrrer i s'ha d'estar a les verdes i a les madures. A les curses, cada vegada més, a part de la condició física hi ha una ampli conjunt de factors que determina el resultat final.




Deixo les valoracions per altres espais de caire més oficial i som-hi a intentar millorar els meus dos 36ens llocs consecutius de les darreres edicions. Així que ja de sortida i a la cua del pelotón surto colze per colze amb el Palace, un vell conegut (i excampió d'espanya) de múltiples batalles anteriors: "Estamos muy atrás, no?"

Al llarg de la primera pujada recupero moltes poscions, però poques cares conegudes. Sé que tinc els invitats a la meva festa particular per darrera i això ja em fa anar motivat. Però a la primera baixada, no sé per quin motiu pateixo una inoportuna caiguda. I m'ha saltat l'esquí, que baixa descontroladament cara avall. Passen alguns rivals despiadats que no l'aturen malgat les meves súpliques. A baix de tot quan el pendent es suavitza finalment s'atura. Em toca baixar a un esquí com bonament puc i sortosament les meves sospites no es confirmen. No ha petat res i aqui no ha passat res. Així, que aprofito la segona pujada i les seves 50 conversions per recuperar el lloc i algun més, gràcies a no patir cap contratemps. I sense més inidències vaig fent fins a la darrera pujada on atrapo al Met. Un any després torno a estar a la seva roda com en la darrera Pierra. Però avui no correm en equip i és mala companyia quedant una baixada per davant. Passo i provo d'aconseguir una avantatge suficient per defensar-me en la darrera baixada. A la canal sembla que hi ha prou espai, però no aguanto la pressió i faig el pitjor canvi de la cursa just per començar a baixar. Però encara surto per davant. Un tram de corda fixe on ens obliguen a treure els esquis i ja el tinc damunt. I al intentar blocar la talonera, no aconsegueixo de cap manera. Una, dos, tres, quatre patades i la japuta que no fa el "click" salvador. En Met que no es despista ni cinc ja està a la par. I amb un últim intent desesperat per no perdre la posició baixo en telemark, em salta la puntera i de nou rebolcón. Baixo tota la canal de cul per terra però un bastó m'ha quedat al punt de caiguda. Per sort, no ha petat res però el pal està a tomar pel cul i baixa un andorrà que també ha comprovat amb la seva pròpia pell l'ofici del Met. Total que tiro avall amb un pal a defensar la 27ena posició genral (18è campionat d'Espanya) i ja vindré a buscar-lo més tard.

D'una banda, prou satisfet per la carrera malgrat els "culenbajen", i de l'altre molt content per la millora de vint llocs en "le classement national".

Però, sens dubte, més content està el Vendrell aconseguint la 7ena posició general (5è campionat d'Espanya) en una cursa d'autèntic mestre on m'endosa de nou els vint minuts. Fent valer el seu dorsal, per sortir amb els de davant. I no crec que m'equivoqui de massa, el corredor amb menys metres de tots els presents. I amb un únic dia de sèries, el dimecres anterior al Campionat. Mentre que el dijous aprofitava per encadenat la Sidonie 7b+, en el tercer dia d'escalada després d'un mes parat. Ja li deien abans de sortir, "quien tuvo, retuvo", però els pronòstics els posaven més endarrera. Total que iguala i ja en van quatre, la seva millor posició del Campionat d'Espanya. Avia'm si el Vianant 7c+ el té prou entretingut aquest meset que sinó m'espera un autèntic calvari pel Beuafortin.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Una bona progressió Robert, l'any que bé amb la mateixa progressió estàs al podi! I per lo de Beafortain no pateixis, allà lluitarem tots com a guerrers! I l'any que et carbonitzis, uf,uf, quina por, sino ho trinxes tot, aniràs cap endavant cap endavant! Tanta motivació m'espanta..jeje Felicitats pel topvint dels peninsulars, ahi queda eso.

Joan Maria

inma dijo...

per a la teva info, el JM ha penjat el teu últim post del blog en el facebook... ay que al final cauràs!!! jajajajjjajaj

poma dijo...

Robert!! enhorabona, bona cursa, si ho fas be aqui es que ets un esquiador de muntanya!
X cert! GUAPO EL BLOG!!
L'he decobert avui a través del facebbok! ha penjat el link el Punki!!
salut!!

Poma.

robert dijo...

Amb aquesta propaganda pel facebook se m'han multiplicat les visites. A part del Poma, i el Vendri, també m'ha dit la Imma que l'ha llegit lo German. Avia'm aquest sponsor si fa saltar ja les botes de carbó, je, je... i de mentres els paquets, sacrificats i folkloreros seguim fent metrillos...

Victor Sans dijo...

Ja veig que no pares com sempre, quan de temps, tu....
Sambari Nait !!!!
Felicitats Makina

robert dijo...

Sammmmmm!!! Si que feia dies que et tenia descolocat. Amb el Pàmies si que he coincidit en alguna cursa de muntanya i ja em va dir que també seguies fotent-li. També rebo els mailings de les curses que organitzes! Suposo que segueixes fent raids com una bèstia i que ja no et deuen quedar vies per la paret de Catalunya, je, je... Amb les pells si que no se t'ha vist més...però per la neu tot segueix igual, quan n'hi ha és blanca i freda!