domingo, 12 de diciembre de 2010

El darrer komando de la temporada...

Amb el lema de mínim impacte a la conciliació a la vida familiar i màxim d'esclada, sortim amb el Sellares (little mount jumper) cap a Siurana. L'objectiu principal és fer-se amb la nova guia d'escalada i després ja veurem que podem escalar.
I sols arribar a la pastisseria dels gofres: ¿Què voleu?" A mí, em poses una guia d'escalda que ja fa temps que l'espero! I valia la pena esperar, quina bíblia. Super actualitzada, litografies i fotos a dojo. I la info que necessitem per buscar allò que veniem buscant...

Ens trobem amb el Carlitos (fotoescalador.blogspot.com) i la Sara que estaran una dies de vacacions per les tarragonines terres. I és que enguany, encara no sortia a cap de les seves fotos i havia d'anar pispant fotikos per aigualir les parrafades blogueres.
Anem a l'herbolari a on hi ha joc per tots i tenia bones referències. Així doncs, anem per feina que hi ha cosetes per explicar en el debut del Sellares per aquests escoles. Comecem per l'Arrebato 6b+ bonica placa amb un pas al sostret. Després fem la Cojón prieto 7a on resolem però passant penúries en la bavaressa final. Li toca a This school pen 7a+ on ja comencem a liar-la:





Un pas a bloc sobre regles ens escup i la resta per omplir.



És tan fanàtic el pas que li donem un segon pegue, més que res per sortir a les fotos, je , je. Que és lo realment important, a qui li importa el roadpunk tenint una bona foto? Que a diferència dels anteriors komandos a on les fotillos van ser més aviat escases avui portem un reportero pro.



Així que en havent encadenat to the límit el 7a+ és el moment de buscar nou joc. I el Sellares opta per la Aitxitxe calamitate 7b+, cau en un pas que no aconseguex desxifrar i la deixa tota muntadeta. És el moment clau de la temporada, un 7b+ muntadet, blanquet i condicions atmosfèriques ideals. Sembla que res no pugui fallar. Està en joc mantenir la primera pàgina del 8a.nu! Estic necessitat d'un coixinet de punts per hivernar sense caure a la segona pàgina. Quin gran estil que és el a vista zorro (aqui que cadascú tregui les seves pròpies conclusions). Però es tan gran la pressió que no sols no resolc sinó que al igual que el Carles no aconsegueixo resoldre el pasako. No li dono ni un segon pegue que això és per bloqueros consolidats. I ja completament desubicats i amb les llemes incandescents, el Sellares aposta l'últm cartutxo del dia pel Trifàssic de Mascaró 7b de l'Endika:






Una nova clatellada que l'obliga a baixar-se en el crux. Sort que els anys en el negoci i els dies d'artifo em permeten sortides combinades a la caça del següent parabolt. I així, al igual que l'última vegada pel Campi em trobo sortint d'estreps improvitzats i pillant a regletilles fanàtiques. Com m'agrada!!



Ni que sigui per no abandonar un moscata que després de la clatellada és el mínim que podem fer per ser dignes d'entrar al bar a per una miqueta de suc de civada per ofegar les penes. Així doncs, baixem rebentats i entre lamentacions ens prometem no tornar a sortir de casa sense el guió de ruta! Sort que les vies han sigut molt bones i el correctiu progressiu, començant des del 7a lluidador fins al 7b+ galàctic. I com no podia ser d'altra manera cap piada ni del 7b ni del 7b+.

Ens hospedem al Planet Siurana, on no dignes de l'entrecot ens serveixen un estofat de vedella de categoria. I això amanit amb un vi del priorat amb poso. Intents d'arreglar bombers, i un digetiu per acabar de trobar la solució. Sortim del bar a que ens toqui l'aire, amb una actuació prou decent però sense el passillo triumfal d'altres ocasions.

A les 8:30 ja estem a cal gofre, que no tenim tot el dia! Anem al Racó de Misa a on sols he estat una vegada:



Quin mur i quines viotes!! Les forces justes i les llemes gastades i l'objectiu 4 peguillos per cap. Calentem en un 6c, i ja ens posem a l'Ara pla 7a+ que em surt a vista:



Després a Catalonia is not spain 7b de 35 metrakos on caiem a l'últim pas dur. Sortosament l'encadeno al segon pegue:



I per acabar un 7a dels de calentament (de cuyo nombre no me acuwerdo) en plan ràpid i fugida cap a caseta que surten les filletes del cole:



I amb aquesta sortida ja s'ha acabat la temporada rokera, ara uns mesets al dic sec fins a reorganitzar nous komandos. És l'hora de la neu i de gastar pells. La temporada del carboni i dels power gels. Així doncs, que nevi i força que no vull tocar un corda en quatre mesos!!!

2 comentarios:

inma dijo...

què heu anat a fer de models?!?!?! quines fotos més xules!!!! i quin lema més currat... "mínim impacte a la conciliació a la vida familiar i màxim d'esclada"... això és lo que té casar-se amb un escalador de MANS BLANQUES... CAP FANÀTIC!! Llàstima que veig que no vau poder escalar sense "masarreta"

bon estreno avui de les pells!!

robert dijo...

Millors les fotos que no pas els encadenes d'aquesta última ska-pada. Moltes caigudes per toes banes, però totes "han sigut sense voler"...