Mireia 8a a Can jorba

Per fi, els Déus han estat benavolents amb la meva persona i han obert una petita finestra per poder-me colar a l'Olymp del vuité grau! Allí on m'esparaven els grans Domenecus i Oskarus que, enguany, ja havien finiquitat les seves "ANCHOa's". I per poder arribar a bon port en tal quimera he seguit la seva tàctica. O sigui, aconseguir, una bona base de 7c+, el grau més antipaticot pels aspirants a coronar el Mont Olimp.



Darrera queden més de cinc mesos d'anades i vingudes, de salts, d'arrastrades i actuacions de lo més variopintes. I el que és més desagraït, la fase de la búsqueda del projecte ideal. Quina manera de picotejar vies sols per cala Montse: Narco, Bolita, Arribaba, Pinus, Anillo del cuero, Fart de grifa, Cagadubtes i Paulina. I finalment, quan ja no s'havia on fotre'm i finalitzades les restriccions del sector, vem anar a parar a Can Jorba on vaig ensopegar amb la Mireia. Noi!!! Que aquesta sí que me l'han fet a mida, je, je. Muntem el camp base i que comenci l'asedio.

Inici comú amb l'Oriol amb un tram facilot. Deprés, encara la placa amb un parell de remadetes i repisón. Després del descans un tram de pila sobre forats fins a una parada abans de la travesia cabrona fins a la primera reunió. Fins aquí 7c i arriba el crux bloquero sobre una nyapota. Una nova parada i una darrera manxada per pillar el canto xapador de role y hasta aqui puedo leer!

Al final l'he fet al sisé. Je, je,.. al sisé dia de feina que no pegue. Fins que no ha vingut el meu particular talismà montserratí no he pogut encadenar. Extranya coincidència que amb l'Oscar he encadenat el Somni, la Xilum i ara aquesta.

Sort de la bona companyia difrutada que han fet més distessos els assalts i del trucs que entre el Sellares, el Jofre, Domenecus, el Joan Maria i l'Oscar hem anat treient.

Enfi, temporada salvada i com diu el refran "un ocho-a al año no hace daño". I ara a esperar la neu i a la Mezzalama.