A Ribes hem trobo amb els companys de cursa d'avui. Les nòvies em duren molt poc i vaig canviant sovint, avia'm si per l'any que ve aconsegueixo més estabilitat.
Avui fem una autèntica escuadra bomberística. Un trio integrat pels bomberitos de BCN, Torrats i un servidor i pel de la Gene; German Cerezo. El German, un master class homolgat, porta tres anys sense còrrer però l'avalen diversos campionats d'espanya guanyats i molts anys a la selecció nacional. El German se'n va a la Mezzalama amb els Galera i volia fer alguna curseta per anar cremant carbonilla del llarg letargo. Així que el Joan Maria va pensar que podríem fer bona parella per aquesta cursa a Núria. Per mi representa un autèntic privilegi aquesta oportunitat. Al Bassiero com que vaig anar de cul se'm van passar les ganes d'anar amb tal bestiota. Però el German avalant els seu poc entreno seguia insistint. El Joan Maria deia sou com dos enamorats que es deitgen i cap s'atraveix a declar-se a l'altre.
El dissabte nit des del briffing em truca el Torrats amb qui inicialment havia quedat per còrrer, que finalment no havia aconseguit trobar ningú. Cap problema fem un trio i a la feina.
Avui es veu més gent que al Bassiero i és que el preu de 10 euros és realment el més competitiu de tota la temporada. Ens avien per la pista del Santuari i cap a la Vall d'Eina:
A la sortida ja veig que avui tinc el dia inspirat, a l'esprint inicial em tinc que contenir per no sortir amb el grupet capdavanter. Em quedo per darrera dels quatre primers equips, just a roda dels de camprodon (Guardia&Costa) que no havia vist en tota la temporada.
A mitja primera pujada ja tinc el German a roda i anem mantenient la posició tot aguantant els atacs del Pelegrina. Crido un parell de vegades al Torrats i no respon. A les últimes zetes, poc abans de coronar la primera pujada, em sembla veure el seu casc verd però està molt lluny. Es deu trobar malament. Amb el German anem a la par i avui em sento fort, tinc gent per darrera que mai he gunayat.
Em va vinguent part de la lletra de Lose Yourself d'Eminem:
"Look, If you had one shot, or one opportunity to seize everything you ever wanted one moment; would you capture it or just let it slip?".
Aqui se'ns veu coronar 5ens, i dilema:
Què fem? Tirem o esperem? El German és la seva única cursa de la Copa i li importa més aviat poc els punts. A mi, la veritat, és que les he fet totes i no m'anirien malament uns puntillos per millorar resultats. Però, qué collons! Estem aquí per competir i no per fer complicades operacions matemàtiques de classificacions!
Abandonem el Torrats a la seva sort i ens tirem avall a seguir la nostra guerra. Baixem, canvi i cap amunt. Alucino amb els canvis del German pq són realment molt ràpids.
A la segona pujada, la batalla és la mateixa però la gent es va estirant. Els de camprodon ens comencen a obrir forat. Avui és el dia de les viejas glòries ja que entre els poursuivants hi ha autèntiques "viejas glorias" de l'esquí de muntanya(Palacios@Pelegrina) i també el Cardona amb el seu fill...
Ràpida baixada i comencem la tercera i darrera pujada amb un fort sol. Coronem dos equips practicament junts i tot es decidirà en una nova baixada suicicda.
Pales dures i velocitat. Molta velocitat. Avui em tanta motivació m'he deixat anar una mica més i ja vaig perdent part del poc coneixement que em queda. Començo a baixar millor, però encara em falta un punt. Així que el German va davant després el Pelegrina, Palacio i jo tanco el grupet. Entrem al tub on els controls espantats s'aparten en veuren's passar.
Entrem a la pista final amb una distancia mínima, sols queden 100 metres, jo amb posició de "schuss" extrema i el Palacios que rema. Li vaig retallant distancia al Palacios. 5 metres, 4, 3,2,1 i pràcticament sota l'aro d'arriabada el passo per l'interior. En la seva última remada em clava el pal a sobre i perd l'equilibri caient estabornit pel terra. La foto finish ens dóna la cinquena plaça extraoficial ja que l'organització implacable ens desqualifica per punkis. O per alguna reclamació d'algun rabiós que no ha encaixat correctament la derrota!
A dinar amb la família a casa, on rebo l'SMS de l'Albert que ha valgut la pena matinar ja que ha gunayat la seva batalla després de 23 km escapat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario