Isadora donde estas?

Cada vegada les entrades les faig de vies a prioi més fàcils en el seu grau però més cabrones en la realitat. Mostra inequívoca de la involució lògica cap a la gamma baixeta del seté grau.... I és que després de les aventuretes pels 7b+ montserratins, li ha tocat el torna als 7b's siuraneros amb diferent sort. On com a totes les escoles n'hi ha de facilets i de moooolt hards. Que com deia el gran sensei: " posa-li el grau que vulguis que és la Isadora..." I aquesta és el tema que ens ocupa ara mateix. Desconec si tu, fidel lector, l'has tatxat, provat o si n'has sentit a parlar. Però, vet aquí que em trobava jo feliçment de komando per aquells paratges quan per extranys motius vem anar a parar al sector conegut com el Campi qui pugui. Un d'aquells que quan el sento anomenar les llemes ja em comencen a suar i automàticament reso tres pares nostres i un ave maria. Suposo que les respectives ensopegades, en la Gurungos i la Harry el Sucio m'havien amansat suficient. Dos altres, 7b 's old school, que completen la triologia que tot septimogradista li agradaria tenir en la seva llibreta. Total que el sensei perjudicat per les seqüeles nadalenques me la presenta... Resultat bastant pervisible; parada a cada xapa i arrastrada total. Però al segon pegue i contra tot pronòstic li poso el road punk. Aqui teniu el video-flash de tal joia amb picats i tot... per donar-li més carisma!!

La caiguda d'un mite....la Sessió

Hi ha vies que per extranyes raons esdevenen mítiques, i per més que passin els anys no perden aquest miticisme. I la Sessió digital 7b+, n és un clar exemple. Ja quan la vaig veure l any 91 en el meu primer curset d'escalada ho vaig evidenciar. Després de passar tot el matí negociant les antipàtiques plaques montserrattines venia l'hora de veure els senseis esbarallar-se amb aquest desplom. I allí estava la via per anar dictaminar la sort als entregats monitors.

Aki os dejo el video de un colega, Oskar "K" en la Sessió Digital 7b+.





I aquell monitor teu amb qui havies passat tot el dia arribava a peu de via a defensar les seves opcions. Aquell que fins feia poc era l'home més fort de la terra i de part de l'univers sideral. El mateix que havia flotat per unes plaques impossibles per on no podies ni pujar. Si aquest troç de LOLO que t'inspirava la més gran de les confiances arribava a la plaça del Vermell tens com una mala cosa.
Semblava un porc arribant al matadero, i allí estava la via per dictaminar sentènica final: o vida o mort. I aquell a qui no li havia tremolat el polç en tot el dia pillava el segon canto de la via per quedarse penjat una estona de braços  movent peus esbojarradament. Bufant com un bufal, i vermell com un tomàquet fins a caure ell i la dignitat cap avall.  L'un queia en un pas... l'altre en un altre. Un estava apunt de sortir per d'alt però volava sota els aplaudiments d'una plebe entusiasmada.Allò era un espectacle increïble....una autèntica esquevatxina... que els cursetistes immortalitzavem amb fotos mentre els diferents monitors intentaven pujar per alli. Al final un que l'encadena guanyant se l admiració i la glòria eterna. I més tard un segon encadene pa la penyita.... quina via!!!
Mes tard cap al 97 la vaig provar per primera vegada i no faig fer ni dos passos seguits...després va haver-hi una época que em tocava a mi com a monitor saltar extenuat del segon canto de la via. I axí van anar sumant els pegues.... Sempre havia somiat que un dia podria pujar per alli, però ho veia tan llunyà...
Una via plena de picats però que ningú gosa criticar, com aquella amiga seva de la paret gran de Sant llorenç; el Señor de los Anillos. Autèntiques obres d'art, vestigis d'aquella època que perduren al llarg del temps. Perquè hi hauran altres vies de 7b+ per la muntanya, però poques hauran sortit a tantes fotos de guies i revistes. I poques tindran tantes repeticions i intents com aquesta.
I per un cúmul de circumstànices de diversa índole em vaig trobar de nou sota aquest sostre imponent. Aquesta llosa montserratina que era un taca a un expedient impolut, ple de batalles perdudes, escaqueos i tot tipus d'heregías... El 7b+ de l'oficina que més joc m estava donant, passant dels 50 pegues... I amb menys de 3 minuts i en un estat d'èxtasi total arribava a la reunió, fent caure aquell mite que va conèixer ja fa més de 20 anys.

Vermell del Xincarró, subsector bombet

Interessants vies que no són d’entre les més populars del vermell però que no estan gens malament perfectament equipades amb scellaments químics i amb algunes preses reforçades amb sika. El que sempre hi ha hagut molta desinformació de tot aquest pany però sembla que darrerament s estan fent bastant. Així que per si algú li pot servir d’alguna cosa, complemento la info del blog del piju i de la guia de Montserrat de cara Sur:

10. 6c+ Placa molt mantinguda i tècnica que s’acaba fent molt llarga i on a més hi ha un moment d’alegria obligada a mitja via. ***
11. 7a  Similar a l anterior amb uns passos molt atlètics per sortir de la repisa **
12. 7a+ Igual que l anterior però més difícil en el tram atlètic per deixar la repisa **
13. 7b+  És la sortida de l’esquerra d una entrada conjunta de tres vies. Amb un parell de passets a bloc que li donen el grau en la part més desplomada i després una sortida en placa amb un macramé passant molt apropet de la seva veïna de la dreta. La via acaba en una reunió comuna amb la Nº14 de la guía que no consta a la guia. Situada més avall i a la dreta  **
14. 7b+ Extraoficialment coneguda com el “televisor” per haver hi un gan bloc del tamany d’una tele a mitja via. És la sortida central i poster és la més homogènia i recomanable de les tres. La via acaba en una reunió comuna amb la Nº13 que no consta a la guia.  ***
15. 7a+/b És la sortida de la dreta molt més fácil que les seves veïnes. Mal graduada a la guia com a 7b+. Es va posant difícil fins a les darreres xapes on hi ha el crux de la via *
16. Bod 7b+/c  Per aquesta ja se surt de d’alt de la repisa de la Sidonie. A la guia consta de 7b+ però i pel piju 7c. De les dues és la opció de l’esquerra. Uns primers passos molt a bloc, un bon descans a repisa i un pas de placa molt tècnic. **
17. Icarus 7c La més dura de tot aquest pany. Un primer tram a bloc fins a un bon descans  i després escalada més en placa on cal una mica de pililla. Mola deixarse prexapat el crux a mig bombet per evita posible caiguda sobre la repisa. **
18.  7b Conegut com “ l’esperó”. Un primer pas trencadot dóna lloc a un esperó difícil de llegar a vista. **

 

Ai estimat lector; ja torno a ser per aqui amb les mateixes tonteries de sempre i amb les piles carregades per afrontar una nova temporada d'arrossegades verticals.
Que bè s'ha m'ha posat el "parón estival reglamentari i quasi que obligatòri" en el meu cas. Inclús amb alguns kilets extres per tota mena d'excesos, ho reconec no he complert amb totes les recomanacions dels manuals de bones pràctiques. Però després d'un meset llarg al rengle, ja comencen a sortir les primeres vies. Però de moment entre les places conquerides no n'hi havia cap digne de menció fins que he tatxat un 7c a l'oficina montserratina. Això no sol suposar una empresa fàcil i aquesta Trinxats no ha sigut massa benavolent amb mi, tot i que és una via molt guapa al més pur estil siuranero amb un marcat pas de bloc sobre una regle assesina i un final tecnico-postural. Seguirem agafant forma a l'espera de nous road punks.... fins ara!

La parelleta...a la Paret Gran

I així fou, com després de fer una mica el bujarra per Cala Montse, em vaig veure obligat a emigrar a altres paratges on encara no coneguèssin de la meva tendència natural al escaqueo. És algo de díficil explicació, que s'escapa de l'enteniment humà,  sense cap mena de dubte,  d'orígen còsmic. No hi ha ética que ho subsani, com a molt es pot confinar però en el crux de les vies sempres acaba aflorant aquesta maleïda tendència...

Calia trobar un puesto on encara hi haguèssin escaqueos per trobar, on els grans senseis et deixèssin fer els teus pinitos, en definitiva un lloc, on poder saciar les ganes d'escalar amb aquestes calorades. Pues a soleiar que me voy....

Les primeres escaramuzes inicials van servir per anar agafant la sintonia con el lugar. I aquest any, no em calia passar pel correctiu del "senyor de los anillos" amb sendos 35 pegues. Anava directe al gra, a lluitar en meu olymp personal. I la pressa era una assentada en el grau... per si entrava a l'olymp fos de manera digne. Tot i que de tant fer el bujarra tenia dubtes de la meva humil candidatura. La temporada anterior em vaig veure obligat a contentar-me amb un regalillo que vaig trobar en aquesta mateixa paret.

Així que posats en situació anem a lo que anàvem, que t'ho has perdut? Pues "No t'ho perdis" que això promet....Una via amb un primer passet per entrar a la roca bona, un bloc de la muerte al mig i una final amb un darrer pas on ens poden abandonar les forces.... Prou completa, i segons altres fonts fiables, assentada en el grau. Així que m'instalo a viure a la paret gran, tot donant-li les seves dosis de pegues (4/48 horas). LLàstima que algun dia calia baixar a la segona residència pels motius més inverossímils que hom pugui imaginar. I al final, es va despertar el dia amb temperatures més baixes i com per art d'encanteri els cantos es van tornar més bons. I em vaig trobar que em sortia el bloc per segona vegada.... molt al límit però seguia enganxat a la paret. No podia fallar com en el darrer dia, on al pillar l'ombret de d'alt encomtes de saltar cap a d'alt va ser cap avall. I contrapronòstic, aquesta vegada l'ombret el vaig notar molt més bo per aconseguir aquesta conquesta.

Huuurra!!!

Aquesta vegada no passat com tantes d'altres places, que al final s'han fet fortes i m'han obligat a fugir amb la cua entre cames.

Quina alegria més gran, Zeus, Apol.lo ja estic per aqui!!!!

Feina feta, i ja que tinc una pues vaig a provar l'altre. Jo sempre la vaig trobar molt guapa, però ja li deien que "Calladeta fas més goig". Així que ben aviat ens vem entendre... Una via molt més homogènia que la seva vecina de la derecha sense cap pas extrem o radical. Molt de regletilles, i d'anar-se posant els bracets del popeye i de peus. La sopresa va ser el dia següent que continuava l'anticicló de tacte i la vaig tatxar, apa cap a la saca que va de regalo en el pack (2*1).

MARTINA versió bujarrilla

Per causes que s'escapen del entendimento humà  em trobava en bona forma, escalant com en els millors moments i hi havia una finestra temporal per intentar la meta personal de tota temporada friki; l'olymp dels Déus. "Un ocho-a al año no hace daño"

Calia buscar una víctima preferiblament a l'oficina montserratina per donar-li una bona samanta pegues. L'atzar em va portar a la Paula del Secretivo, i les actuacions no van ser males del tot. Però allò, es un monstre de color verd que treu foc pels queixals, massa per un pobre pretendent d'humils intencions. I això que pecava; llegiu diedre pels que sabeu de que parlo, per domar el monstre cap al 8a. Al final desmunto el petit camp d'alçada per muntar algun camp base en condicions en algun altre indret. Emprenc la retirada amb la cua entre cames i la única alegria d'haver ressolt passos.

I repassant la recent publicada guia de la cara sud, veig que a la Martina de Can Jorba la posen de 8a i amb sombreta al matí. Veïna de velles places conquerides, la Mireia 8a i la Oriol 7c+. I a més ho confeso espio pels blogs i per l'8a.nu, no com tú que fas lo mateix i te n'amagues. I descobreixo una piada de la misma. O sea que no se hable más, que palli que voy.
Ja m'havien dit que el crux la penya se'l saltava per la dreta, i amb aquesta info faig un primer dia d'inspecció. I com estava escrit en el guió, en el bloque ni em moc, però com a bon bujarra, trobo l'escaqueo, l'espolón mágico....Queda una seqüència infinitament més fàcil que l'original i molt més homogènia. En fi una opció molt bona, com aquella del Senglar, el Viatge imaginàri. Potser la única diferència entre les dues és que al Viatge realment hi ha xapes pròpies per la variant i a la Martina no.

Les dues tenen trets molt semblants, una original històrica que és un òs dur, no apte per qualsevol bujarrilla que corri per allí, i una variant aquesta si pels zorrillos com jo.  I el temps i les repeticions fan que la variant guanyi tanta popularitat que al final tot es comfongui. Però la dificultat no és la mateixa, ehh senyors. Lo ideal seria posar un alguacil o un àrbit a peu de via; que amb un xiulet amonestés i sanciones inclus amb grogues i vermelles. Però fins que això no arribi, cal intentar entre tots ser més coherents. Que al final el tiempo otorga.

I el dia següent la munto per calentar i al segon, tatxada. "No m'ho estaràs dient en serio?"

Que això no es 8a ni en pintura, no sé lo que és però si que sé segur lo que no és. Comparant amb les seves veïnes, la deixaria entre 7c hard i 7c+ soft. Aquesta vegada, no m'he atrevit a fer un passapalabra per que fos un altre que digues el que tothom que ha pujat per allí ja sap però ningú no s atraveix a dir. I mira que hi havia en joc l'olymp celestial, però per arribar a la glòria divina cal something harder. Seguirem buscant, avia'm si a la tardor torno a agafar la forma i trobo "what I'm looking for".

EL PROHIBITIVO

-Y ahora guardad silencio, si no, no se oye.
-Ya estoy grabando, ya
-Señores, esto es un detallito aqui pa la peña. Venga un detallito pa la peña. Para ver como esto es masiso. Ehh señores.... Estamos grabando o no? Masiso. Venga escuchad, silencio. Silencio.
-Esto está grabando, ehhh!!!
PAAAMMMMM
PAAAMMMMM
PAAAMMMMM
(...)
-Vale, vale. Manué
PAAAMMMMM
PAAAMMMMM
 -No, que estoy motivado....
 PAAAMMMMM
PAAAMMMMM
-Manué, para ya!!!! Vale ya Manué, Mannnué...Manuelillo

I així fou com seguint el camí traçat pel gran mestre Manué, va caure el game over al Prohibitivo. La Si amo 7b+ una vía masisa, de bloque. Pal goce y disfrute de la peña. Al pegue númeo 15, em petava l'anaconda fruit de l'asedio. Y al següent, arribava el road punk final en la tercera temporada d'embastides. Per una banda pena per quedar-me sense corda i per l'altra alegria molt gran per l'encadene.

I deixant-nos de rollos patateros, a continuació una mica d'info pa la penyita. Que si cada lector com tú posses un euro pa la causa; crec que ja podria passar pels xinos a buscar una nova xinita....jaja 



L'agulla de les escletxes

1. Ladyfingers 7a Interessant i estressant escalada en placa on cal afinar per no saltar en algun dels trams claus. (***)
2. L'advocat del diable 7a+ Fisura perfecte per empotres guapos amb algun tram amb roca dubtosa (**)

La Balena 
 
3. ¿? 7a Un pas a bloc per arrencar el cul de terra, dóna lloc a una placa on sols cal destacar l'aleje fins a la reunió.(*)
4. ¿? 7a Bonica escalada en placa amb foradets amb algun romo. Facilota pel grau proposat. (**)

5. Efecte nociu 7b Bonica placa amb foradets (**)

6. Kill Bill 7a+ Una altra placa amb foradets (**)

7. El sostre del mon 7a+/b També placa amb foradets (**)

8. Agraïda 6c+ Surt en placa per flanquejar a l'esquerra a buscar l'esperó (**)

9. ¡desperta ferro! 6b+/c Placa tumbadeta d'escalada tècnica (**)

10. Losi (amb diedre 6a+) 7a Placa amb passos rebuscats per evitar el diedre (**)

11. Chochín 6c+/7a Bonica placa vertical (***)

12. Heidi 7a/7a+ Inici pràcticament comú amb l'anterior per flanquejar a la dreta a buscar l'esperó (**)


El Cranc 

13. La guineu 7b Molt bona placa amb roca vermellosa a la primera meitat de forats i de continuïtat. (***)
14. El crustó 7b Similar a la anterior (***)
15. L'antiga 7b+ També placa amb foarts però amb un inici més a bloc fins al crunch sobre romos que costa de veure a vista. (***)
16. La dels puretes 7b+ Esperó tècnic i obligadot. Al primer pegue ens va semblar una mica desfassada de grau però després van sortint els cantos i tot quadra. (**)
17. L'esperonet del cigronet 6a. Curta però interssant vieta on sense voler et trobes enximeneiat al més pur estil classicot però amb xapes. (**)
18. Revolta apatxe 6b+ Escalada en placa ajeguda, amb trams de navegació sobre romos i micropreses i amb bona roca. Més interessant del que sembla a primera vista. (**)
19. El Preky 6b+ Per la mateixa placa que l'anterior però amb roca una mica més dubtosa en segons quina seqüència i un pas rarot. (*)

La panxa de l'ase

20. La filigrana 6c+ Bonica placa ajeguda amb algun tram tècnico postural pel principi (**)


Terra 

21. L'esperó de la Martina 6a+ Rampa tumbada d'aspecte trencat amb algun pas tècnic per d'alt (*)
22. Terra 7a Placa amb foradets i merlets que dóna lloc al subsector. Amb un pas tècnic a mitja via i un altre per d'alt (**)
23. ¿? 7b Falta la primera xapa just a on hi ha un dels passos durs de la via i amb perill de caiguda sobre l'arbre amenaçador de just darrera. Mola posar-la des de la via del costat. Escalada en placa on cal auxiliar-se de l'esperó. (**)
24. Xaticlimbers 7a+/7b Esperó bastant a bloc on costa de llegir els passos. Prou interessant. (**)
25. ¿? 6a+ Un pas a l'alçada de la segona xapa i la resta anar fent ajudant-se amb el diedret. (*)

L'aspirina

26. Pervertit 7a De la categoria "de paso tonto". Forats fins al crux i després no baixar la guàrdia (**)
27. ¿? 7a+ Falta la primera xapa però es pot prexapar per la via del costat: Bonica alternativa amb passets de jeroglífic per trobar la combinació guanyadora: de placa i tocar l'esperonet. (**)
28. La normal de l'aspirina 6a D'aspecte clàssic i mig en xemeneia i amb parabolts. (*)
29. Mil.ligram 6b+ Esperonet d'aspecte tumbadet amb algun pas més tècnic. (*)

Penèlope
 
30. Pirena 6b Esperonet tumbat amb algun pas tècnic que resulta més díficil del que sembla a primera vista. (*)
31. El flap-flap no fa soroll 7b "Via guapa, grau semblant a SARAMPIÓ ( un xic més de pila ) i un xic menys intensa que KRIKCRICKREC, PIKENIKE, VENENO EN LOS OJOS-can jorba- o Deixa't Estar a al Momieta ,etc..." (**)
32. El drac de la fissura 6b+ "Buffff...no sé graduar ! A Parets he fet diedres semblants amb més pati, seguros vells o distants i potser més txungos ( Santacana a la Momia, Gironella, TIM Diables avantpenúltim llarg, etc)...o es que el pati m'afecta molt...Molt guapa per escalfar." (*)
33. Esgraons al cel 7a+ "Me'l recomanen com a grau dur, a vista és complicat.
Pas d'entrada i pas de sortida...hi ha més cantos dels que es veuen a un primer intent. Semblant a NUMERO DE LA BESTIA o POCA SOLTA, o CRIT DE CRIM a St Benet, menys que EL OPORTUNISTA. GUapa. Ojo dits a dalt" (**)
34. Per a Penèlpoe 6c "menudo VIOTE y es que sigue en la tónica del difícil a vista y algún aleje, con la diferencia de que ésta es más vertical y más estética, vía con pasos muy chulos de agujeros y regletas, también tiene pasos finos y de equilibrio, con paso duro para llegar a la reunión, preciosa." "Molt guapa, presa xula i passos continus. Ben aconseguida i recomanable." (***)
35. El pas de la discòrdia 6c+/7a Interessant però sense arribar al nivell de la seva veïna. Té un pas obligat amb una mica d'aire .

El bombo

36. Si amo 7b+ Curiosa via bloquera i molt fanàtica amb un parell de passos cabrón. D'aquelles que et motiven a tornar per aconseguir tatxar-les (***)
37. X 7c Un tram de placa que et toca la pila i amb un final bloquero sobre regletilles fanàtiques i obligat. Sort que es pot muntar per la Diagonal de la X que sinó no es repetiria tant. (***)
38. La diagonal del X 7a Inici en diagonal a esquerres per creuar la X i arribar a la mateixa reunió. Díficil de llegir a vista. (**)
39. Riss 6b+ Bona escalada en placa i bastant tècnica. "Algun forat costa de veure. Pas intermig interessant. Poc classificable. Feu-la!" (**)
40. ¿? 6b+ Escalada en placa d'aspecte fràgil i trencat però que amb repeticions millorarà (*)
41. ¿? 6c+ Entra per l'esperó característic amb roca dolenta fins a un pas de díficil lectura per després flanquejar a l'esquerra per sortir en placa. (*)

El dolmen

42. El mehir 7a Entrada bloquera i després patates ganses. Díficil a vista. (**)
43. La bavaresa 7a+/7b Placa amb passos a bloc que costen de veure. (**)
44. J.G.B. 15.10.17 7a+/7b Placa meys bloquera que l'anterior però amb més conti. (**)
45. La cobdícia 7b Placa amb passos durs i pila. La més interessant d'aquest sectoret. La primera vegada que la vem probar era més dura que en la actualitat gràcies a la roptura d'un canto (***)
46. La hombría 7b+ Un lance i poca cosa més. Al segon pegue sembla més fàcil del grau que marca. "Comparable amb vies verticals-desplomades de placa ( Chiripunk al Vermell-Deixa Tastar a la Momieta, etc...)...MOLT GUAPA i amb un parell de moviments a dits-bidits i romets." (**)
47. La normal del dolmen 6b+ "Vía rara que va por una especie de grieta también, pero más grande, muy muy fina, agarre pequeño y difícil de ver a vista, muy muy técnica, sobretodo de pies" "XEMENEIA interessant. Assegurada ok, molt tècnica, estil Agulles-Frares amb roca bona , molt xula i d'estil alpí però assegurada..." (**)
48. L'obsessió del sioux 6a+ "Menudo calentamiento eh, la vía no esta mal, pero no son del tipo de vías que más me gustan, vía corta, inicio fino, de agarre pequeño, va por una especie de grieta, con un paso de apretar duro al final, la piedra no es muy adherente que digamos. Difícil a vista." (*)
49. Infomona 6c+ Bona placa amb passillos contudents. "vía a bloque y un poco has de ir a la idea, escalar rápido y con potencia.", "paso difícil de bloque que hay a la entrada" (**)
50. Bunker 7b Un parell de passets on varies alterantives hi són possibles. Segurament per la més fàcil, llegiu excursió lògica, no arriba al 7b
51. Tasmania 7b+ Interssant escalada en placa amb un parell de passos de bloc. A les ressenyes consta de 7c però no hi arriba. Un primer pas a bloc i algun passet més on cal desxifrar el jeroglífic correctament.