Siracusa 7b; el meu petit gra de sorra a SIURANA

Com m'ha costat cumplir amb l'objectiu de la temporada o sigui el 7c siuranero. Això sí a costa de no pocs komandillos, unes quantes llemes obertes i un bon nombre de pegues. La víctima ha estat la Mássimo targtalia al Solarium, esperant alegrement que aguanti estoicament les decotacions en una escola on hi ha molts pocs regalets. I si algú la decota els hi enviaré el meu amic Mássimo a que li trenqui la cara com li va fer en el Berlusconi. Que a la llibreta, en l'apartat siuranero, en tinc un parell d'aquestes que havien estat de 7c però han acabat caient al 7b+, la Imbècil al Grau de Masets i la Noia a l'Esperó.

Aqui el Mariano in action a Siracusa:

I un dia que em trobava jo voltant per Cornu amb les llemes ensagrantades i amb el cartell de "out of order" penjat al coll. Incapaç de tocar cap més regleta ja sols era capaç  de currar per la penyita... O sea ser, d'equipar.

I aprofito que tenia el campament muntat al mateix Solarium per donar rienda suelta a la imaginación. I així fou, com a l'esquerra mateix de l'Arquimedes va aparèixer la Siracusa, de l'Arquimedes de Siracusa. Una via d'uns 25 metrillos, amb una arrancada contundent i unes primeres quatre xapes intenses, una zona molt fàcil de roca més dubtosa, descans a repisa, i un segon tram més intens de regles típiques del lugar. Un 7b en un sector que encara no en tenia cap. No és ni la millor ni la pitjor, simplement una más en la millor escola del món mundial.

El komandillo disfrutant del bon peu de via, que no es queixi ningú....

I al final, uns dies després del currillo,  m'he trobat de nou per aquestes terres amb llemes noves per firmar la primera munidal. També s'esdevé la primera repetició i tres més candidats que confirmen el grau. Sols queda a l'aire la primera mundial femenina i "lavista".

Isadora donde estas?

Cada vegada les entrades les faig de vies a prioi més fàcils en el seu grau però més cabrones en la realitat. Mostra inequívoca de la involució lògica cap a la gamma baixeta del seté grau.... I és que després de les aventuretes pels 7b+ montserratins, li ha tocat el torna als 7b's siuraneros amb diferent sort. On com a totes les escoles n'hi ha de facilets i de moooolt hards. Que com deia el gran sensei: " posa-li el grau que vulguis que és la Isadora..." I aquesta és el tema que ens ocupa ara mateix. Desconec si tu, fidel lector, l'has tatxat, provat o si n'has sentit a parlar. Però, vet aquí que em trobava jo feliçment de komando per aquells paratges quan per extranys motius vem anar a parar al sector conegut com el Campi qui pugui. Un d'aquells que quan el sento anomenar les llemes ja em comencen a suar i automàticament reso tres pares nostres i un ave maria. Suposo que les respectives ensopegades, en la Gurungos i la Harry el Sucio m'havien amansat suficient. Dos altres, 7b 's old school, que completen la triologia que tot septimogradista li agradaria tenir en la seva llibreta. Total que el sensei perjudicat per les seqüeles nadalenques me la presenta... Resultat bastant pervisible; parada a cada xapa i arrastrada total. Però al segon pegue i contra tot pronòstic li poso el road punk. Aqui teniu el video-flash de tal joia amb picats i tot... per donar-li més carisma!!

L'Estripacalces, una nova a Can Dit Xic de Margalef

Ses Mejestats, els Reis Mags d'Orient, van ser generosos enguany i a part de tonelades de carbó també em van deixar dins de la meva sabatilla 10 parabolts i mig litre de gasolina. I aquests dies he tingut l'oportunitat d'aportar la meva petita contribució en una de les millors escoles del món mundial, que no és una altre que Margalef.




L'expedició de setmana santa va començar amb la furgo plena de fato i de camí cap a Siurana per formar un petit komandillo de fortuna integrat per alguns incodicionals tarragonins. I després de la pluja dels dies anteriors va arribar el bon temps i amb ell els encadenes de velles ferides. Vies marranajades que esperaven la tatxada definitiva, com digué aquell gran mestre d'obres; el tajo bien limpio. Així el primer dia, al Grau de Masets li tocava a la Imbècil 7b+ i al Pit roig valent 7b: al segon a la Siuranella van ser la Refineria 7b+ i l'Ejaculació perifèrica 7b. I llavors com per un extrany motiu d'origen celestial hi havia una plaga de lesions que em deixaven sol davant del perill. Els lisiats fugien en busca de les millors atencion possibles per solventar les seves respectives dolències. I així, era com, posava rumb a Margalef amb la ferma voluntat d'equipar una bonica linia que tenia clitxada.

El primer atac, d'expedición ligera, va servir per fixar la corda i fer un dipòsit de material.




El segon atac de dia sencer, ja amb eines més contudents entre elles la incomfusible Xinita que acaba firmant una gran actuació. I després molta feina de raspall, i saneig fins que una pedregada em pilla per d'alt de tot desfixant la corda i em deixa xop com un poll. Més tard deixa de ploure i amb uns sudafricans enrollats provo una mica la via.

El tercer i definitiu atac serveix per deixar-la niquelada i apuntet per la first ascent. I després encara tinc temps de tornarme a ajuntar amb els sudafricans amb qui tinc la oprtunitat de tatxar finalment una altre vella ferida de guerra; la Whiskey compadre 7b+ al Culample4 i donar per finiquitades les vacancions de setmana santa.



I aquesta nova via dedicada a aquell company meu que tant bones actuacions diu que ha firmat deixant sempre el pavelló ben alt. I no us penseu que parlo de l'apassionant món de la vertical sinó més aviat en la horitzontal y entre sábanas. És un màquina, una autèntic fenòmen, l'irrepetible i inconfusible: l'estripacalces!!

El darrer komando de la temporada...

Amb el lema de mínim impacte a la conciliació a la vida familiar i màxim d'esclada, sortim amb el Sellares (little mount jumper) cap a Siurana. L'objectiu principal és fer-se amb la nova guia d'escalada i després ja veurem que podem escalar.
I sols arribar a la pastisseria dels gofres: ¿Què voleu?" A mí, em poses una guia d'escalda que ja fa temps que l'espero! I valia la pena esperar, quina bíblia. Super actualitzada, litografies i fotos a dojo. I la info que necessitem per buscar allò que veniem buscant...

Ens trobem amb el Carlitos (fotoescalador.blogspot.com) i la Sara que estaran una dies de vacacions per les tarragonines terres. I és que enguany, encara no sortia a cap de les seves fotos i havia d'anar pispant fotikos per aigualir les parrafades blogueres.
Anem a l'herbolari a on hi ha joc per tots i tenia bones referències. Així doncs, anem per feina que hi ha cosetes per explicar en el debut del Sellares per aquests escoles. Comecem per l'Arrebato 6b+ bonica placa amb un pas al sostret. Després fem la Cojón prieto 7a on resolem però passant penúries en la bavaressa final. Li toca a This school pen 7a+ on ja comencem a liar-la:





Un pas a bloc sobre regles ens escup i la resta per omplir.



És tan fanàtic el pas que li donem un segon pegue, més que res per sortir a les fotos, je , je. Que és lo realment important, a qui li importa el roadpunk tenint una bona foto? Que a diferència dels anteriors komandos a on les fotillos van ser més aviat escases avui portem un reportero pro.



Així que en havent encadenat to the límit el 7a+ és el moment de buscar nou joc. I el Sellares opta per la Aitxitxe calamitate 7b+, cau en un pas que no aconseguex desxifrar i la deixa tota muntadeta. És el moment clau de la temporada, un 7b+ muntadet, blanquet i condicions atmosfèriques ideals. Sembla que res no pugui fallar. Està en joc mantenir la primera pàgina del 8a.nu! Estic necessitat d'un coixinet de punts per hivernar sense caure a la segona pàgina. Quin gran estil que és el a vista zorro (aqui que cadascú tregui les seves pròpies conclusions). Però es tan gran la pressió que no sols no resolc sinó que al igual que el Carles no aconsegueixo resoldre el pasako. No li dono ni un segon pegue que això és per bloqueros consolidats. I ja completament desubicats i amb les llemes incandescents, el Sellares aposta l'últm cartutxo del dia pel Trifàssic de Mascaró 7b de l'Endika:






Una nova clatellada que l'obliga a baixar-se en el crux. Sort que els anys en el negoci i els dies d'artifo em permeten sortides combinades a la caça del següent parabolt. I així, al igual que l'última vegada pel Campi em trobo sortint d'estreps improvitzats i pillant a regletilles fanàtiques. Com m'agrada!!



Ni que sigui per no abandonar un moscata que després de la clatellada és el mínim que podem fer per ser dignes d'entrar al bar a per una miqueta de suc de civada per ofegar les penes. Així doncs, baixem rebentats i entre lamentacions ens prometem no tornar a sortir de casa sense el guió de ruta! Sort que les vies han sigut molt bones i el correctiu progressiu, començant des del 7a lluidador fins al 7b+ galàctic. I com no podia ser d'altra manera cap piada ni del 7b ni del 7b+.

Ens hospedem al Planet Siurana, on no dignes de l'entrecot ens serveixen un estofat de vedella de categoria. I això amanit amb un vi del priorat amb poso. Intents d'arreglar bombers, i un digetiu per acabar de trobar la solució. Sortim del bar a que ens toqui l'aire, amb una actuació prou decent però sense el passillo triumfal d'altres ocasions.

A les 8:30 ja estem a cal gofre, que no tenim tot el dia! Anem al Racó de Misa a on sols he estat una vegada:



Quin mur i quines viotes!! Les forces justes i les llemes gastades i l'objectiu 4 peguillos per cap. Calentem en un 6c, i ja ens posem a l'Ara pla 7a+ que em surt a vista:



Després a Catalonia is not spain 7b de 35 metrakos on caiem a l'últim pas dur. Sortosament l'encadeno al segon pegue:



I per acabar un 7a dels de calentament (de cuyo nombre no me acuwerdo) en plan ràpid i fugida cap a caseta que surten les filletes del cole:



I amb aquesta sortida ja s'ha acabat la temporada rokera, ara uns mesets al dic sec fins a reorganitzar nous komandos. És l'hora de la neu i de gastar pells. La temporada del carboni i dels power gels. Així doncs, que nevi i força que no vull tocar un corda en quatre mesos!!!

Del komando entrecot i el seu pas per Siurana

De forma casual, hem reorganitzat el Komando Entrecot per una visitilla ràpida de dia i mig a Siurana que fa quatre anyets que no visito. En la alineació hi ha el Domencus, el Morer i el qui escriu aquesta crònica. Així, sols a lamentar d'aquell històric komando que recorria els peus del Ventoux, la baixa no justificada de l'Oscar.

Un primer dia ventós es fa decantar pel sector de l'Esperó de Primavera on sembla que podrem estar més arresserats. Hi ha força gent però podem calentar prou tranquils. Després anem a el Menjapindules 7b on els tres no fallem, se sent dir però, que algun va més sobrat que d'altres. Enfi que amb això ja ens hem gunyat la nostra dosi diària de suc de civada!! Però encara en volem més i amb la idea de buscar something harder, anem a espategar a la Mandragora 7b+ que queda lliure en aquell precís moment. Aquesta ja la coneixia de 10 anys enrera quan li vaig donar uns peguillos. El Domenecus també l'havia tocat. Quin viot de 38 metres i amb un pas obligat a l'alçada de la quarta xapa. Aquests pegues ens tenen entretinguts una bona estona. La millor actuació l'ha firmat el Morer que, inexpicablement, patina a l'avantpas i ja no para fins d'alt. Tinc el privilegi de poder-li donar el darrer pegue abans que m'agafin els cucuts ja que la tarda ja no dóna per més. I amb la pressió de no poder defraudar als compis ofereixo una bona lluitada amb encadene final. Llàstima que amb mitja hora més de llum hi havia un nou hat trick.

I ara que ja hem fet la gana és l'hora d'anar al vertiable motiu de la nostra trobada: l'entrecot. Prèvi, a l'hora de sopar i com no podia ser d'una altra manera celebrem els triumfos del dia a base de suc de civada. Sort que ja tenim les secors de la gola una mica recuperades quan el cambrer ens ho comunica: "No tenim entrecot, ha de ser xuletón o...". Pues que siguin tres de xuletón però amanit amb vi de la terra que per algo estem al priorat. Un bon digestiu per ja sortir del bar per la porta gran, el Komando segueix en forma, i a buscar un racó pa furgonear.

El segon dia, s'aixeca tapadot i gris. I anem a parar al Campi qui pugui sense ressenyes ja que l'anhel.lada guia encara no ha sortit. Sols tenim alguna referència puntal i d'entrada ens trobem sols al sector? Fem una fisura traidora de 6b+ que ens desperta de cop. I després a la que resulta ser la Gamba gamba 7b, on el Domenecus veu la padrina per desxifrar els passos. El Morer i servidor no perdonem i la fem molt ben teledirigits.
Més tard, i ja amb el cel amenaçador provem la Gurungos 7b de la old school. El Domenec es baixa del crux, avui no té el dia o segons ell "no me déis mas de beber". I després, en el meu torn començo a saltar en ple crux i no passo de cap manera. Les llemes encesses: fire on your fingers. Hi ha una regle amb un tacte asquerós o no m'hi quedo. A falta de punch bones són les trampes i amb un pas d'estreps i llançament de cinta a la xapa aconsegueixo passar. Aquests recursos no són massa vistosos, i menys a ple Campi, però solen ser eficients. Un parell més com aquesta i cauré al lado oscuro del bastó màgic tan de moda en els temps que corren. Obligada la seqüència!

Sols he trobat una foto del "Fe i valor" que sembla que també se les van tenir amb aquest viot del Campi:



Que la nostra camara oficial segueix tenint problemes de bateria que no permeten lluiments fotogràfics.

Enfi que comença a plovisquejar i optem per fer una retirada a temps a l'espera d'un vertiable entrecot.

PD- Però d'aquells au roquefort...

Com m'agrada MARGALEF

I en aquesta ocasió l'expedició és de lo més variopinta. Per una banda de la metropolitana sortim el Vendri (que acabada la temporada blanca està fanàtic d'esportiva) amb el grunch todoterreno. I també el Sellares, a partir d'ara el pequeño saltamontes, que debutava a Margalef.

Per l'altra banda, provinent de les terres ilerdenses vénen a passar el dia el Domenecus i el Jordi. Sembla que els anys no passen i els malalts de roca seguim amb les nostres cabòries, tot segueix molt igual..

I fetes les presetancions anem a Tenebres, un del sectors que no coneixia d'aquesta escola. Calentem amb unes plaques rabioses que junt amb la brisa fresqueta ens posen a to. Després la cordada metropolitana, ataquem la Traviesa 7b



Una bonica placa amb passos tècnics mentre la cordada ilerdense es centra amb una gran clàssica del sector; la corba de la felicitat 7c.

Després passem a The lorza brothers 7b+, on a vista ja salto a les primeres de canvi. Moviment guapos i molta pililla. I arriba el pequeño saltamontes i pim pam, encadena sense ni bufar!! Per l'amor de jesucrist quin debut a Margalef! Amb el Vendri li donem un segon pegue. I quina cara se'm queda quan després d'una actitud molt bona durant tota la via, arribo amb els display EMERGENCY al penúltim canto. Que se m'obren les mans! Busco una nova seqüència, però ja no hi ha solució possible. Pujo peus, dinàmic suicida i "vuela con nosotros a otro lugar...". El Vendri també fot un bon salt però una mica més avall, avui la samarra de Marroco no li ha portat la sort d'altres ocasions...

De mentres els mortals estem arrebentats i ens agafem un hora de descans per intentar un tercer pegue prodigiós, el Sellares prova la Corba. Ens traguem tot el pegue desde la tribuna que disposa aquest sector. I el Domenenc va cantant, esquerra tredits romo, dreta llefa, rebota... Puja amb algun repòs i la deixa per una nova visita.




I ens torna a tocar als saltadors. El Vendri surt motivat però en l'inici de les hostilitats falla en el seu piquete de ojos i abandona el projecte. Servidor li dono i es repeteix el mateix guió del segon pegue. Però, m'havia controlat més l'arribada a la reunió i finalment encadeno. HUUURRA!!

Per acabar el dia anem a les Finestres per tatxar una vella coneguda meva la Entretres 7a+, que té un pas a bloc escupidor que solvento amb un dinàmic suicida.

I el dia següent anem a uns sectors que donaran molt a parlar però que encara no han estat explotats del tot; Cal Regino i Can dit xic.

Les forces ja no estan intactes i ens fan mal els ditets. Però seguim la fulla de ruta prevista. Avui la iniciativa la porta el Sellares que inexplicablement falla en la via de calentament de 6c. Així passa a portar la iniciativa el Vendri que amb la frase "Que voleu que us monti...", ens desxifra primer un 7a i després la Sabore di Mare 7b. Una vegada baixa diu "No sé si es 7b però el que si que sé és que l'he fet a vista!" Quina bèstia i això que porta 12 dies a Goritz sense tocar roca. On si que falla és a la Peus de moix 7a+, que està brutota. L'ha desxifra i ens la deixa ben blanqueta. Jo m'arrosego com una culebra i en arribar al crux salto petat. I el Sellares resol passejant-se. Ja hi tornem a ser, però ja no tenim temps per reposar i sols un pegue per cap. El Vendri va pujant molt ràpid fins al crux on salta i jo si que me l'emporto al segon.

Una bona escapada exprés on hem conegut altres racons d'aquest paradís de roca.

MARGALEF, l'escapada

La primera vegada que hi vem estar ja fa més de deu anys era una petita zona amb un refugi i uns quants sectors. Deien que el grau era regalat i les vies molt bones, però estava a recer de les 6 grans escoles de Prades (Siurana, Arbolí, Montral, Mussara, Cogullons i la Riba).
Desde Lleida, vaig anar-hi sovint i cada vegada hi havia més sectors i noves vies. De manera lenta però constant la escola s'ha convertit en un autèntic referent mundial. Hi ha vies que han esdevingut referents en el seu grau. I el tipus d'escalada a base de forats és molt agraïda i permet bons a vistes.
Aprofitant que estem de vacances i hem fet una visita amb el Jofre. El plan d'atac és el que millor permet una concilació amb la vida familiar. Deixem els nens al coles i vinga cap al destí. Arribem i una munt de furgos ocupen l'aparcament i això que estem entre setmana. Sortosament, espantats per la boira persistent, una marxa i ens deixa el lloc. Anem a calentar en el sector del Totxo del Porc que està prou sec i després pugem a Finestres. El dia es va aixecant i no trigo gaire a enfrentar-me a la Fenoman 7b+ que ja feia temps que volia provar. Quina via tan guapa i com m'agraden tant blanquetes, em salto un canto camuflat i casi caic. Al final a vista Huuurra!!!. L'objectiu de la visita complert ara el que vingui de propina. Provo una de les vies noves la Montgronyeta 7b+ i salto al crux. Controlo el pas i la encadeno al segon pegue, quina joia. No m'extranya que la gent faci cua per escalar aquestes vies. Per sort tot i coincidir amb bastanta penya al sector podem desplegar el nostre joc. Per acabar, una altra joia de les noves la Pitus i flautes 7b. La té el Jofre mig muntada però hi ha un "happy end" que el tomba. Al final baixem de nit i arrebentats, quin dia tan bo potser una mica massa calurós i tot.
Resulta que a França estan de vacances i per això hi ha famílies senceres amb el crios tibadors. Arribem al refugi i ens trobem un parquito al dormitori i un crio amb ganes de plorar tota la nit. No això no ens pot passar a nosaltres! El nostre desig de tranquilitat absoluta s'esbaeix...
Al final es veu que el peque dorm al cotxe amb la seva mami i els nostres desitjos s'acompleixen.


El dia següent tornem a la càrrega a Ca la Marta, un sector que també està a l'ombra. Les condicions dels soferts papis no són les mateixes i ja en el calentament podem apreciar les nostres limitacions. Després trec a vista la Sutils perfums 7a, que em costa moltíssim. I més em costa una hora després la Instint animal 7b que trec a vista al límit, amb un xapatge tens a l'alçada de la trecera cinta. Ja no queda res de conti i faig com el Jofre que es dedica a les vies més curtetes de bloc de la dreta. Em poso a la Noches de amor y mierda 7b+, una esperó de roms. Caic al primer pas i no entenc res. Al final trec els passos per la placa de nyapes. La encadeno al segon pegue, passos guapos però breu, la falta de magnesi era sinònim de "para coleccionistas". A les 15 hores estem de nou al cotxe per arribar a l'hora que avien a les fieres i tornar a la nostra rutina habitual.

A les fotos el Ton provant la via Los sobraos 7c que feia molt bona pinta.