Mostrando entradas con la etiqueta família. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta família. Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de marzo de 2010

L'SLALOM GEGANT SOCIAL DEL FONTALBA



De nou cap a Núria en motiu de la celebració de la cursa social del club d'esquí fontalba que consiteix en un slalom gegant d'unes 15 portes. Un dia radiant, bona neu i ganes de passar-ho bè. Recollim els dorsals i anem amb la Laia cap a la sortida. Els més peques surten del tram final i ens fan babejar a tots el papis que càmara en mà inmortalitzem el moment:



Jo he recuperat una carraca de la Laia que causa sensacions entre el públic assistent. Després fem un parell de baixades més amb la Laia mentre que la Imma va a concentrar-se i acabar de preparar pel seu debut en esquí alpí. La Laia s'ha convertit en una excel.lent skiadora. Està tant motivada per ensenyar les seves habilitats sobre els esquís que vol anar la primera i a tota pastilla. La Imma contenta per la seva carrera es queda amb la Laia mentre jo que he perdut torn vaig cap a la sortida per fer el meu descens. Em toca l'últim i baixo agressiu i demolidor on per poc no em menjo la última porta. Pengen els resultats a la pissarra i salta la sorpresa...

La Imma segueix recontant i estudiant la pissarra i segons els seus càlculs ha quedat tercera, està tan nerviosa que ho té que comtar varies vegades! Anem cap a l'entrega de premis on es confirma la seva previssió. Tercera en la categoria veteranes i la seva primera copa en la seva primera cursa d'esquí alpí:



Li arriba la culminació de la seva carrera esportiva al poc de cumplir els 37. I amb un gran rialla a la seva cara passem a la categoria veterans masculins on finalment he quedat quart. Bueno quart per uns i últim pels altres depen de com es mirin i/o es valorin les coses. I després cap el dinar de germanor a l'alberg on el vi i el cava han paliat les penes d'unes o han exaltat les alegries dels altres.



La gent del club ja m'ha dit que mentres jo em dedicava a fer pales amunt la Imma s'havia estat entrenant i que això al final de temporada es nota. I estudien la possibilitat de fer una nova categoria de pujada je, je...

miércoles, 1 de julio de 2009

TOTXO DE LA SIBÈRIA

Tornem amb el Sellares a aquestes contrades amb l'esperança de poder escalar amb un mínim de condicions amb la calda d'aquests dies que ens ha fet suspendre l'expedició margalefera.

Realment tot i els 38ºC que hi havia al pàrquing a les 10h del matí, al sector encara s'hi podia estar tot i que no corre gens d'aire.

Avui, l'objectiu és l'Animal de Bellota 7c, que ja vem tocar en la nostra primera visita. Fem un primer pegue de recordar el tema, marcar alguna coseta, descobrir algun truc.. La via té un primer pas de bloc a l'alçada de la tercera xapa sobre regletes rares amb la xapa als peus i caiguda rarota. Després una zona més pilosa amb plans i romillos, i al final excursió fins a la reunió amb foradets i més romillos. Ep mestre!! Que aquest és de gama més baixa a la resta dels que estic provant darrerament!!

Encadeno al segon pegue del dia i el Sellares està apunt de treure-la però falla arrebentat al final de la pililla. Al pròxim dia cau!!! Que aprop està d'estrenar-se en el 7c.

De tornada al cotxe, fem la parada tècnica de rigor als Districtes, on provem la No hi ha limit 7c. Guau!! Aquesta sí que ens escup i ens posa a lloc. Però, aqui corre l'aire i s'està de collons! Quin microclima que es genera, visca la soleia.

Avui, no hi ha hagut contratemps i el Sellares ha pogut provar la via, lligant tots els passos al primer pegue, ara a pujar la caiguda!

Al final i com ens passa més d'una vegada se'ns ha fet tard i avui m'ha tocat a mi baixar corrents per arribar a recollir les meves filletes. Aqui estan amb la nova inquilina de casa, la Cobaya "marroneta".

martes, 9 de diciembre de 2008

La megaskiadora

La Laia segueix fent els seus pinitos damunt la neu. Aquest diumenge amb un dia esplèndid vem estar a la Pista Llarga de la Molina. Hi havia tanta penya que vem fer cues per tot. Al final ens van donar hora a les 14 hores pel Parc de Neu. Vem fer el picnic sota un pi i cap a equipar a la esquiadora. Lloguem els esquis li posem i cap a classe. Al principi fa cara de com no entendre massa el que cal fer i van de cul tant ella com els altres compis de classe. El monitor s’ha de treure els esquis cada dos per tres per anar a recollir nens accidentats cadasacún en un lloc diferent. Però poc a poc li van agafant el tranquillo i al final pleguen molt contents després de 2 hores de classe. Aquí teniu la foto de la megaskiadora:


Dilluns aprofito per anar a Corones amb el Tersa i uns compis seus. Allà ens trobem a tota una colla de Girona que coneixen bastant les vies. En aquesta segona visita he aprofitat per tatxar dues vies que tenia ferides: Tocomocho 7a i Salut i feina 6c+/7a. En aquest sector el “a vista” és durillo i salto en els dos pegues a vista, però al segon encadeno Salut i força al canut 7a+/b i La columa 7b.

miércoles, 26 de noviembre de 2008

Redescobriment del Ripollès


Ha plogut molt des de que vaig equipar les meves primeres vies d'esportiva en el sector de Vilamanya a la Vall de Ribes. Eren altres temps, feiem anar un spitador artesanal del Vigo i spits del 8. Ens depenjàvem dels boixos sense manies i a picar com a bèsties. Arribar a la paret era una aventura. De la Colla de Ribes que pujàvem a les parets amb bicis i Rieju's ja quasi tots han penjat les cordes i es dediquen a altres menesters. Per sort i amb la publicació de la Guia d'escalada del Ripollès he anat redescobrint sectors d'esportiva que anys enrera havia visitat amb altres mentalitats.

Dijous pujo al Clot de l'Espasa amb l'Oscar, l'Edgar i el Lluis. Després d'un parell de dies de supercompensació tinc el dia alineat i trec a vista la Paxamama 7b i al segon pegue del dia El roc a la faixa 7c . Aquest sector no té desperdici i ara ja controlem la drecera per pujar a peu de manera més ràpida. Vies de molta continuïtat i calitat.

El cap de setmana vem pujar amb la family a Ribes.
Dissabte vem pujar a la Pista Llarga a jugar amb la neu on la Laia va fer els primers pinitos amb un trineu meu que tot i veure's molt antic donava el pego. L'Ares s'ho mirava amb cara rara potser per lo rígida que va quedar amb el traje de neu nou. També ens vem currar un ninot de neu. El diumenge matí amb en Feixas vem escalar a les Saleretes. Genial i fantàstic. Sol, bones vies i encadene: el Pacte antisida 7b a vista després d'una bona batalla de les meves. Una colla de Ripoll veient el fart de bufar i renegar ja em veien saltant però al final quatre lances amb una mica d'ofici i cap a la saca.