L'arreglada 7c+, a Gelida

Un dels primers dies d'escalada d'aquesta temporada va ser a Gelida on el Juanan estava provant aquesta via que el locals d'aquesta escola havien recuperat per la penya. I total que ja li vaig fotre un pegue resolent quasi tots els passos. Sols hi havia un primer pas a bloc escupidor.

Aqui teniu la topo del Tranki i en blau aquesta nova opció que hi ha en el pany central:



D'entrada en las van vendre de 8a, però la lògica i els bons oficis ens va portar a trobar una solució de 7c+. Als pocs dies ja la va encadenar el "pequeño saltamontes" que sortia fet un animal del seu entreno hivernal a cal fustigador.

I cada vegada que venia per Gelida li fotia uns peguillos però no feia net. I al final i davant de la proximitat de la parada estival, vaig apostar un última carta secreta. Un tot o res per poder tirar-me al xipirón estival sense remordiments. I a les gerres de mig de suc de civada!

Així sortint de guàrdia i de camí cap a la platja faig una parada tècnica aprofitant la sombreta matinal. Joc ràpid, un 7a per calentar, muntar la via i el pegue bo. Huuurra!! M'ha sortit al límit que la calor ja causa estralls i els cantos es tornen més romillos...

I després de vacances, avia'm si el sobrepes no és massa excessiu i dóna temps a buscar alguna ancho-a baratilla per tornar a l'Olymp dels déus...je, je..

Winchester a Gelida

El Winchester es un arma creada en 1866 que, producto de su amplia difusión y pese a no ser el primero en su tipo, ha llegado a ser sinónimo del “fusil de repetición” de la segunda mitad del siglo XIX; es decir, de aquellos primeros fusiles y carabinas que permitían disparar varias veces sin necesidad de efectuar una recarga, desalojando el casquillo o cartucho usado y reemplazándolo por uno nuevo mediante un movimiento de palanca. Al Winchester se le conoce en los Estados Unidos como "el arma que conquistó el Oeste", sobre todo por su recurrente aparición en las películas del género western.

I també és el nom de la darrera "ancho-a" que m'apunto a la llibreta després d'un bon asedio i derribo.

HUUURRA!!!

En total han estat 9 dies de feina repartits en els dos darrers anys i un total de 23 pegues. Aqui les fotos d'un dels dies de treball amb uns altres papis de la guarderia de l'Ares:






La via és més dura que "Amb la boca plena de sika", més a bloc. Molta gent quan encadena la "Boca" prova la "Winchester" pensant en aconseguir un doblet ràpid. Però la majoria fugen corrents torrent avall i no tornen pels segles dels segles. Amén! I això em va passar a mí en el seu dia, baixa'm que provo això... Uf, uf, que això és inhumà! El crux no em sortia de cap manera, ni del dret ni del revés. L'any següent vaig descobrir una alternativa amb una regleta i vaig estar apunt d'encadenar però al final vaig caure al vici del blanc element (el que està a la grandiositat de les muntanyes)...

I enguany al tornar, vegeu piada...

http://huuurra.blogspot.com/2009/10/per-fi-estic-ben-tocat-de-lala.html

I amb la Tocat de l'Ala a la saca torno a l'asedio. Els passos surten però el crux és massa fanàtic per un servidor que de bloc el just... El primer tret només sortir del forat amb patada voladora. Després 8 passets i la repetició del tret inicial amb una segona patada voladora. I si la trinques un parell de remades més i trek fins a la reunió on t'esperen els déus totpoderosos de l'olymp!

I no sols a mi m'han deixat entrar al paradís, sinó que el Sellares s'ha fet al second go el seu primer 7c.

Per fi estic ben "Tocat de l'ala"

Aquesta temporada a Gelida la vem començar un dia amb el Ximo provant la Winchester, un 8a que tenia a punta de caramelo la temporada passada. Però quina fou la meva sorpresa en veure que una regle que utilitzava en el crux havia misteriosament desaperegut. Ni tan sols quedava rastre de l'emplaçament que havia ocupat. Quina desmotivació tan gran, no ens sortia ni el pas suelto i apa project aparcat. Vem coincidir amb el Juanan de Gelida que em va recomanar la Tocat de l'Ala un 8a històric.
En fi, vaig quedar amb el Juanan que me la va presentar. D'entrada no la vaig veure massa dura i em van sortir els passos al primer dia. Però hi ha un pas de bloc a la segona xapa que em destrosava la pell. I vem començar el que en l'argot es diu "asedio i derribo", als matins aprofitant l'ombra li fotiem uns pegues i a recuperar pell uns dies. Així vaig anar coincidint amb els locals Manolo, Pedro, Bernat i Sam. Bones estones i pegues fanàtics. El Juanan, l'home que no gastava les llemes, va poder insistir algun dia més i va aconseguir el road punk posant cintes i sortir per la porta gran!
Avui hi hem anat amb la família i no ha vingut la Luna (la cobaya de la Laia) perqué ha mossegat a la Imma just abans de sortir.

La Laia que li agrada penjar-se com un fuet:

Tinc les llemes molt gastades de les recents vacances bloqueres però a base de blastoestimulina em vull creure que podré treure un peguillo decent. Hem arribat a Gelida tardet, i volia aprofitar l'ombra ja que es preveia calda. Calento al Xapes negres 7a, un descans i monto la Tocat. Al crux patino i salto, i després ja en estàtic i més fàcil que durant l'assetjament... Acabo de muntar la via amb algun altre vuelaco (quin ensurt la Imma quan l'aixeco del terra disparada) i a descansar un ratillo. L'Ares està acollonida dels brams i altres conjuros del papi durant el pegue i els imita en aquesta época de "loro repetidor de frases".
Però no hi ha massa temps per grans descansos que el sol amenaça a donar a la via i això es pot convertir en una trampa terrible.

Arrenco de nou, arribo al crux i en estàtic pillo la regleta talladora de llemes. Huuurra!! Ara queda la resta, arribo al repòs baixo ritme i a l'ataque. Esquerra, dreta, esquerra, dreta i estic al pas de l'ambientaso. Semidinàmic i pillo la plana salvadora d'esquerres. Xapo i em puja la pressió de cop. Quatre passets més i road punk. Avui puerta grande per mi i una altra anchoa a la cole.

Al final han estat set dies de feina i 16 pegues! Com m'agraden aquestes ascencions a vista, je, je....

Una foto de família perquè després diguin que no sortim a la muntanya:


Després hem anant més a la dreta on la Imma ha fet la Mama sebolla un 6a clàssic de la part dreta:


Ara uns dies a l'Olimp dels Déus totpoderosos fins que el pròxim 8 novembre em passi factura aquest asedio roquero i les bèties corredores em rebetin a la Montserrat Nord. Espero que no tingueu les "hachas" massa esmolades que s'ha restrasat una mica la temporada fondista.

Trobada miguelitos grimpaires per Gelida

El MIGUELITO, és un bomber jubilat. Però no ha estat un company qualsevol, és un d'aquells que ha aconseguit esdevenir una autèntica llegenda. És més, ha donat nom a un adjectiu molt particular i exclusiu dins del cercle bomberil. S'utilitza pràcticament per tot, de forma crítica i a la vegada simpàtica. D'anècdotes seves n'he sentit unes quantes i de tota índole. Jo una dia el vaig conèixer en un servei per la Zona Franca i ens va regalar uns quants carmels caducats, va ser un gran satisfació poder associar-li una cara al primer, a l'autèntic i genui MIGUELITO. En fi que a l'empresa, ni sóm uns quants de Miguelitos...

Pues la trobada ha consistit en intentar rebentar el pàrquing de Gelida a base de furgos. Com no ho hem aconseguit hem pujat a les parets a tibar-li. Jo m'emparello amb el Sellares, quedant-nos a la primera Placa mentre el gruix del desplegament anava a zones més "humanes". Poster, en total erem uns 15. Hem escalat mentre hem estat a l'ombra ja que a la que ha donat el sol em quedat socarrimats. Quina calda, cal buscar les ombres! El Carlos ha tirat unes quantes fotos mentre amb el Sellares coleccionavem 7a's. Aquestes vies són molt semblants entre elles, amb un pas de bloc i conti més facileta. A més, coneixem bastant les vies i això ens permet anar força ràpid.


Ara ja s'han tornat més humans els 7a's, que m'havia espantat i tot de lo cars que estaven darrerament!
El Sellares m'ha castigat aguantant el ritme que he imposat. Inclus, ha encadenat un 7a+, on jo ja he fallat arrebentat. Ha aconseguit l'encadene de 5 vies de 7a/+ mostrant la seva actuació més brillant del darrers temps i una magnífica projecció per aquesta temporada. Els seus entrenos secrets li estant donant fruits i ja té al personal acollonits...

Dos 7c+ en dos dies

Amb l'arribada del fred comença la temporada als sectors on a l'estiu fa de mal escalar. Ahir va tocar el torn a l'Agulla del Senglar a Montserrat. Allà ens vem trobar l'Andreu, l'Oscar, el Carles, el Jofre i jo. Per calentar fem l'Esperó del Xilum 6c de la Placa Hardcore. Després monto la Rush extension 7c+ i el Carles el 7a amb arribada traïdora a la reunió. Li fotem bons pegues i al final els dos encadenem al 3er pegue del dia. Hip, hip, hurra!!! Per fi se sent el crit de guerra i celebració en alguna paret. Des de la temporada passada que no encadenava més de 7c i la motivació necessita d'injeccions de moral, encara que sigui molt de tant en tant! Per acabar el dia provo en toperope la Ben petat que tenen muntada un altres guerrers de dures batalles. La via em clava un sever correctiu i no aconsegueixo ni fer dos passos seguits. Fugim, amb la cua entre cames, amb la companyia de dos gossos pesats que volten sueltos per Montserrat.

La Rush:



L'endemà a Gelida, repetim amb el Carles i el Jofre. També s'apunten el Carlos i el Marc. Això representa una autèntica la pandilla de papis bomberitos en lluita per un conveni digne!. Cadascú amb el seu cotxe i amb la seva franja horària d'esbarjo molt ben acotada. El Carlos després de la seva época negra dedicat al Volei platja torna a la vertical i després d'uns dies de rodatge enadena a vista un 6b+ dels sectors de la dreta. El Figuls en plena transició cap al friki prova diverses vies entre 6a i 6b. El Sellares s'apunta a provar el 7c+ fins a arrencarse les llemes i ensangrantar la via. El Jofre prova la travesia de 8a on ja comença a veure color. Jo roadpunk al tercer pegue del dia a la Dreta Calma Tensa 7c+. Via vidillosa de regletes i una mica d'aleje. En resum bon dia de pegues. Aqui teniu algunes fotillos del Charly que s'ha comprat una peaso camara, guindola i trípode.