G, de Guilla per uns

o S, de SORRO pels altres. Aquesta ha estat la primera víctima de l'escalada de projecte d'aquesta temporada, aquella que com deia el Tranki: "Quan simplement "sentir" com t'aguantes millor ja és l'èxit del dia és que estàs "en procés"...tot és qüestió tant de capacitat com de motivació...i d'entendre que res arriba sense il.lusió i tossuderia...cal anar-hi!!!"



"Parlant de "7c's"...el de referencia SORRIL" de les Guilleumes montserratines on cal desplegar el millor repartòri de cops.
"Un 7c local...per mi tant dura com molts 7c+'s..i amb un aleje intermig per riure"
"És un 7c "bromista" no? hi ha qui latem més que Xylum, sens dubte..."
"Joerq uina via més guapa...té de tot ( bloc, placa, mur desplomat, pila, alejes...waaaaah)"

I amb aquests comentaris del Tranki i la seva recomanació personal de Chef:

"No sé si has fet la S de SORRO a les WILLEWMES, però EN VERITAT ET DIC, que és una de les millors vies de la NOrd, amb diferència.

No et deixis impressionar pel primer pas a bloc...és això, un bloc, sense tanta digitalitat com sembla...és qüestió de entendre els peus i tibar de minimatrcdeporta...

NO et deixis atabalar per la placa estranya i eslaposa del mig...només és una placa, mira't cada pas i al final hi navegaràs clavant iemes i encadenant forats bons.

Abans del mur que comença a tibar a la esquerra, hi ha un repòs calcariós...gairebé sense mans

Diedret que es puja amb el cos a l'esquerra...posa una xapa llarga damunt del llavi, per xapar millor quan vinguis de baix...i no t'hi paris massa si no vas fort...no es reposa a sac...

EL CRUX és de anar a la esquerra, al límit, allunyan-te de la xapa, i retornant de nou...és maravellós, un "tango" de peus que es mouen subtilment acompanyant el traçat però sense grans gambades...acabes "llençant" a canto inhumà.

I "final feliç" amb una nova S , sortint de el segon repòs seguit hi ha les tres darreres xapes d'apretar a sac...amb MONODIT STBENET i lance definitiu en el canvi de rasant...

EL GRAU NO IMPORTA...en altres llocs com MARGALEF això seria 8a

Les distàncies no importen...encara que siguin més del Ratikón que de MOntserrat...

Les vies del Brecs són així i si jugues guanyes fijo...

ës muntable amb el pal i un cop controlada ja no hi pillaràs, paraula...

HOPE HELPED u TO FIND WHT ARE YOU looking for...

Apreta-li!!!"

I preveient varies visites per aquest sector que els compis estan amb la Xilum calia buscar joc per uns dies. I així fou com sense el bastó màgic i amb quatre heregías d'artificier de pacotilla vaig aconseguir muntar i desxifrar la via. Al primer pegue em va semblar estratosfèrica però després en descobrir els truquets, la cosa canvia. El pas del mono em va escupir alguna vegada però una nova seqüència de peus va resultar providencial. Llàstima de no pder veure el video dels productors Vingabow...

Així després d'un parell de 7b+, cau el primer 7c de la temporada. Més tard un topsropillo a la vella coneguda Bolita de categoria "ancho-a" que acabava d'encadenar el Ximo i vaig flipar. Aqui, per molt que facis el sorro arribant a la reunió i apurant els cantos de la xilum, has de tenir un bon bloc poderós del qual carezco. Després de tal arrastrada vaig desmuntar el campament base per buscar noves víctimes per altres bandes, per brindar nous asedios.

XILUM "8a a les Guilleumes"

Anem a continuar l'asedio a aquesta via, aquesta vegada amb l'Oscar que resulta ser el meu talismà pels encadenes de cala montse. Tornem a coincidir amb el Marcos i compi. Tots seguim el mateix menú, calentem a la Cachimba 6c+ i cap a la Xilum. El Marcos li fot i al primer pegue del dia, PAAAMMM encadenada. Jo al primer del dia m'arrastro com una culebra de xapa a xapa. Li presentem a l'Oscar que li surt tot i es motiva amb la via.

I al meu segon pegue del dia, escalant amb l'estil agònic genui de la casa o també anomenat "l'antiflotant" vaig pujant. Em costa tot i el ritme és més aviat dolent i a la tercera xapa ja vaig tremolant en cada tibades. Paso la travesia com bonament puc. El tram de pila arrebentat. I en arribar a les regles arriba la sorpresa. Faig el primer pas dur i ja no puc més. Pujo peus i em tiro a la bústia salvadora! La trinco ja saltant, no puc ni recuperar-me dels cantos bons, pues parriba nen!! Surto amb tot i faig les últimes remades. Aquí no saltis!!! I PAAAMMM encadenada:

HIP, HIP, HUUURRA!!!

Què bonic que és tornar a l'Olymp del Déus totpoderosos. Ni que sigui per treure el cap i tornar a les entranyes més profundes de l'infern.

A LES GUILLEUMES MORNING SESIONS

Encara adolorits pel sever correctiu rebut durant la nostra expedició pirinaica decidim amb el Sellares tornar a Cala Montse. Avui anem directes a saludar l'objectiu de la seson: la Xilum. Una "anchoa" clàssica del barri ja que els cobards la podem montar comodament per una via propera. Així doncs, primer el Sellares triumfa calentant a vista en la Cachimba 6c+:



Jo la recupero en toperope per montar la Xilum.

Un primer pegue de presentacions i controlar el parcal ja que no recordaba massa cosa del dia que l'havíem catat amb el Jofre.

-Hola Xilum, aqui uns humils aspirants per arribar a l'Olymp dels Déus totpoderosos.
-Je, je, je, on van aquests mindundis. Qui es pensen que sóc jo! Que al 8a.nu ningú em cataloga de soft. No els hi queda mili ni res...



Després, una vegada fetes les pertinents presentacions, li fotem algun pegue més amb una actuació més decent la qual cosa ens motiva per tornar a instir en el tema. El currantes de la roca han d'anar treballant poc a poquet, truc a truc, pas a pas...Per això, mola buscar projects propers a casa i a més aquest el tenim a l'ombra tot el matí. Visca l'atac continu!

Que comencin les Morning sesions...