X CROS INTERPOLICIAL I BOMBERS DE SANT SEBASTIÀ

De nou, en el mateix escenari i amb el mateix recorregut de 5,4km que la darrera edició. Aquesta vegada, menys efectius, tant de l'empresa com en general. Dia fred però ben assolellat o sigui ideal per còrrer. I al final, una altra vegada tercer de la general amb un temps lleugerament pitjor que en la darrera edició. La sorpresa ha estat en l'entrega de premis quan no m'han cridat per ocupar el tercer graó del podi. Què passa?



Pues al començar l'entrega dels veterans tot ha cuadrat. Pues recient complerts els anyets he debuat en aquesta carrereta, i molt al meu pesar, en la categoria de veterans. O sigui que 1er veteranillo, i el que dia passa anys empeny!

Va de carreritas...

Ja fa un mes, anava a fer la II cursa del gall a Sant Fruitós. Bonica cursa de mitja muntanya de 12,5 kms amb molt de corriol trenkakames. A la sortida poques cares conegudes d'entre els 250 participants. Traca de sortida i ben aviat es forma un triplet capdavanter que tinc el privilegi de tancar. Però unes indicacions confuses ens fan encigalar i ens tornem a reagrupar tots. I al cap d'una estona ja hi tornem a ser els tres ampliant paulatinament l'avantatge. I així fins el km 5 on el Josep Barrufet ha enxufat la directe i ens ha deixat a la nostra sort. Fruit d'aquest accelerón també se m'ha escapat l'Albert Ferrer, quedant sol per respondre possibles atacs d'algun robagallines. I així hem anant superant els kilometres sense més incidències fins que a la fi, cap el 10 he atrapat a l'Albert i aprofitant un moment de motivació he obert un foradet que he pogut mantenir fins a la meta. Així, segon, i primer podi de la temporada encara que sigui en una cursa local. Lo millor ha estat el trofeu: la gallina Pica!!

I quina alegria al portar-la a casa:



Primer li hem fet una caseta a la terrassa i li hem posat un plat d'arroç. Avia'm si algun dia pon ous!

Dies després, i per tancar l'any que millor que una Sant Silvestre, o com li diuen per la ciutat comtal, la cursa dels nassos. I per seguir amb el tema de les gallines, surto del calaix del galliner. Així em paso 5 km recuperant llocs fins a rebentar i a partir d'aqui 5 kms d'agonia fins a meta. Un darrer esforç i un nou integrant del selecte club dels SUB 35.

I per començar el 2011, una altra de muntanya, la III cursa del Rei de Bombers a Castellar del Vallés de 12km per corriols i 580+. Aquesta vegada un total de 24 corredors, la majoria bombers de BCN, hem respost a la convocatòria de'n Brugaroles.
I el preu d'inscripció 0 euros! Això sí que ens ho podem permitir! Dia assolellat i aquesta vegada poques encigalades. La cursa la guanyat l'Erik, un invitat futur aspirant a bomber que corre que se les pela. Per darrera, un quartet format per servidor, Brugaroles, el Carlos Luis i finalment en Cónsola. Després, per acabar, un menú de germanor, repartiment dels trofeus i fins l'any que ve.

I ara a esperar la neu que bona falta fa a les nostres muntanyes.

20ena CURSA CEC DE COLLSEROLA

Després de l'escapada entre setmana per patir les rigorositats que es gasten per Siurana, ha tocat la clàssica de Collserola. Res més a afegir de la crònica de la darrera edició. Són 18k (que l'any passat deien 16) i surten uns 600 metres de desnvell positius per pistes ràpides amb algunes rampes infernals.

Sols comentar de la meva actuació, que al final he fet el 5è amb un temps d'1h 40s. He perdut dos llocs però he millorat 8 segons i amb això en tinc prou per tornar content i ben rebentadet cap a caseta. De l'empresa també hi eren el Galindo (11è) i en Font (17è).

Se sent dir que ja fa dies que els skimountain's ja masellen. Inclús n'hi ha que ja en porten 50mil. Però la temporada es preveu llarga i fins la Mezzalama el 30 abril encara queden massa dies i amb el Senglar tant on fire no es pot parar de saltar a la correcamins...

Pues va a ser que no (pero por poco)

I és que al final no he pogut defensar el TOP TEN de la darrera edició en la gran cursa montserratina per excl.lència: la MONTSERRAT NORD.
I és que enguany en aquesta cinquena edició s'hi han aplegat bastanta "pata negra" dels diversos circuits catalans de curses.

Ben aviat, sols aviar-nos, ja he vist a través del gatcheto-periscopio enfonsat per la 25ena posició com marxava un selecte grup a on no hi era convidat. I quina manera d'esbufegar, i el pitjor de tot és que tinc tota la cursa per davant. Però amb una mica d'ofici, més en la baixada que no pas en la pujada, he firmat un temps final de 2h2m26s (11è de la general). A més d'1 minut de la meva marca de l'edició anterior.



Com ha canviat el panormana d'ençà aquella darrera cursa de l'Alba, a on sols 10 segons ens van separar del triomf a nivell d'equips. A Monistrol, d'aquell desembarcament de bombers de BCN, sols hem quedat el Pequeño Saltamontes i un "desguasat" servidor. La resta per excuses poc lloables han optat per menys sofertes alternatives. I com de miracles els justos, i s'hi han de passar que sigui a Lourdes. I amb el poc entreno específic, hem fet el que bonament hem pogut gràcies, sobretot, al nostre mètode secret a base de pegues als 7c+ del Senglar. I així ha estat com el Sellares per uns o Pequeño Saltamontes pels altres, s'ha fet en el 29è lloc millorant la marca en més de 4 minuts.

I menys lloables han estat encara altres (tu que ho estàs llegint) abscències destacades que no han perdonat ni un sol dia d'escalada per marcar el crono en aquesta gran clàssica.

UNA DE RUNNING...

I és que ja hi havia ganes de dorsal després de 5 mesets en el dique seco dedicat a tutti pleni a l'escalismo. I ha estat en motiu de la celebració a Olesa del Cros escolar on hi ha curses per tothom. Pels peques, pels papis, per les mamis i inclus una exhibició del club local oberta al gran públic.



Així per nosaltres eren 5,4 km de terra pel clàssic circuit annex a les pistes d'atletisme de les Planes amb les seves "rampilles". Una bona ocasió per cremar les primeres carbonilles i valorar la forma d'inici de temporada. Hem consta que n'hi ha que ja esquien però encara tenim agun assumpte pendent per aquestes parets de Déu, je, je...



Al final amb més ganes que nivell, amb una cursa amb molt poca participació, he aconseguit el 4at lloc sota els ánims de tota la família. Sort que encara queden uns dies per afinar bastant fins a la Montserrat nord.

23 ena CURSA DE L'ALBA A COLLBATÓ

Quin gran desplagament d'efectius hem fet per part de la ACE BOMBERS BCN en aquesta històrica cursa de muntanya.

Inclús hem somiat en la victòria per equips (es suma el temps empreat pels cinc primers corredors) que finalment a estat pels Diedres, però sols per 11 segons! A la llista dels inscrits hi teniem quasi el pleno d'efectius de gala. Els senglars més salvatges de l'empresa. Però el Montoro no s'ha personat a la clàssica montserratina (baixa justificada per exàmens) i ens ha deixat desemperats davant l'omnipresent equip dels Diedres amb les seves vistoses indumentàries verdes. Però sense deixar-nos intimidar pels "verds" i la seva gran logística seguim amb la nostra estratègia perfectament definida: SALVESE QUIEN PUEDA I MARICA L´ÚLTIM!!!



Inclús hem enviat un home (Mario) al principi a imposar una mica de ritme per marcar el terreno. Després, una vegada llançada la cursa, la gent ja s'ha començat a animar i fins a meta.




Servidor arrebentat:







El Mario que finalment aconsegueix dorsal i pot participar al darrer moment i com sempre fent gala de bones maneres:






Brillant el Sellares que amb els seus entrenos a 11 per hora i veient pelis al parc millora en 7 minuts la marca. I això que no ha arriscat a la baixada per conservar els turmells per la temporada escaladora.








I encara més extraordinàri ha estat el Ojeda que enganyat pel Jofre i sortint de guàrdia millora en 16 minuts el seu anterior registre!







Ens ha fallat el Rodón que es reenganxa després d'un parell d'anyets apartat del tema. Avui, lluny de la marca del 08 diu: "no em reconeixia baixant...".



I molt bon debut del Galdric:


Això és el que hem fet (els de la primera pàgina) i la diferència respecte la millor marca en les edicions del 2007 i 2009:

3- Robert Guilera 2:01:14 (-2')
13- Mario Bodas 2:08:26
16- Carles Sellares 2:12:01 (-7')
27- Joan Brugaroles 2:16:51 (1era part.)
58- David Ojeda 2:24:07 (-16')
62- Jordi Rodón 2:25:14 (+12')
74- Galdric Plans 2:27:26 (1era part.)

Avia'm si ens organitzem millor i podem fer un nou desembarque en alguna altra cita i sinó fins l'any que ve!

I el podi:

IX CROS INTERPOLICIAL I BOMBERS A SABADELL

Diumenge de guàrdia i sense poder pujar a veure les evolucions de la Laia per Núria. A més coincidia amb les primeres grans cites d'skimo. Per una banda, la Altitoy amb més de 600 participants i per l'altre el cap de setmana de muntanya per Andorra. Ja comencen les curses més guerrilleres per casa i ara això ja no para fins a l'Abril.

I en arribar al parc quina ha estat la meva alegria en notificar-me els mandos del turno que podia escapar-me per còrrer aquest cros, sort que havia agafat les bambes per si acaso. A falta de poder estar a les guerres blanques bona serà una batalla pedestre.

Entre companys examinant-se per passar-se a la gene, baixes la cosa ha estat bastant apurada. Total que sols tinc temps de revisar el magatzem i ventilar-me un "bocata jamón" i ja em recull el Pelayo amb la furgo de la casa i cap a Sabadell.

Arribem al Parc i el Pelayo està motivat per plantar la furgo a la mateixa sortida. "Ves esa ambulancia de ahi arriba, pues justo atrás va el tango 3!". I al final trobem el camí d'accés al mig del Parc i la plantem al mig del "meollo". Bomberos tenían que ser! Recollim dorsals i comencen a arribar altres compis de curro: el MONO, Elias, Oscar i el Lluis. Aqui estem tots per allí:




Anem a calentar que com diu el Pelayo "En el otro cros que fui me rebenté por no calentar y salir matando..". De mentres es disputen les altres curses, això és un no parar. Surten per una banda i arriben per l'altra i sempre hi ha gent corrent de totes les edats. Al final arriba la nostra on fem una primera sortida en falç al fallar-li el disparo al jutge. Al segon intent és el bo i ens avien a la nostra sort amb 5400 metres de terra per davant. En total tres voltes a un circuit que és el mateix dels darrers anys. D'entrada el ritme és molt fort i marxa el guanyador de la cursa que se la casca tota en solitàri "flutant" de principi a fi. Per darrera, es forma una grupeta d'unes 5 unitats que tinc la sort de poder tancar. A la baixada forta recupero un parell de llocs i una posició més còmoda al mig del grupet:



Aqui colze a colze amb el Lluís que s'ha afegit al grupet desde darrera:



La segona vegada que fem la baixada forta em poso davant del grup i començo un atac hematocrític que rebenta el grup. Sols em pot seguir un atleta que aparentment sembla anar apurat. Completem mitja volta els dos a la par, esperant que al final cedeixi perqué està sofrint el que no està escrit. Però aguanta i no arriba aquest moment. I de tant esperar el seu defalliment al final resulta que sóc jo qui peta cedint-li el segon lloc. I a més agonitzo la tercera volta sota els atacs del quart que va ratallant terreny. Al final s'acosta la meta, un últim esforç i el tercer calaix del podi:



I el més important, una petita injecció de moral per afrontar les properes cites blanques i les pertinents minutades reglamentàries.

Per cert, anònim que t'enteres dels resultats abans de la piada, qui ets?

CURSA DEL REI DE BOMBERS A CASTELLAR DEL VALLÉS

Bona iniciativa la d'en Burgaroles d'organitzar una cursa de muntanya per cremar els excesos pròpis d'aquestes dates. Avia'm si entre tots li donem continuïtat al tema i ens reunim més penya!

El recorregut surt de Castellar del Vallés on ens aplaguem vint persones amb ganes de passar una bona estona i fotre quatre apretadetes. Bàsicament "bocos" joves de les tres últimes tongades i algun altre runner. La previssió no és bona i amenaça neu i fa una rasca que costa motivar-se.



Darreres explicacions i sortim tranquilament. No hi ha dorsals, ni personal d'organització sols el recorregut marcat i cadascú amb el seu crono en marxa. Aviat però comencen les pujades i entre el Perelló i l'amfitrió en posen a cadascú al seu lloc. El Montoro i un servidor aguantem també a la tête de la course. Una baixada forta i arribem a una pista principal on han tret les indicacions que el dia anterior havien posat el Perelló i en Burgaroles. Decidim esperar a la resta per no generar confusions en el recorregut. Sortosament apareix un company amb cotxe que indicarà la ruta a la resta i arranquem de nou.

L'arrencada és amb una forta pujada on es guanya la cota màxima del recorregut. Passo a davant del quartet i aviat em quedo sol avançant alguns participants que havien anat tirant en l'aturada neutralitzada. Vaig valent i el terreny sembla feta a mida: tècnic i dur. Sembla més un cros que una cursa de muntanya. Amb molts trams de senda, camps a través i pujades a peu. Cal estar especialment pendent a les indicacions per no encigalar-se. Passo pel costat de la font en una baixada de cabres on cal agafar-se pel arbres per no fotre's de cap. I quan ja estàs ben calentet arriba l'especactular tercera pujada que obliga a caminar un bon tram. I baixada de nou cap a la pista. Estic ja apunt d'arribar i coronar-me com a rei de bombers quan veig unes indicacions que m'obliguen a anar per una senda a la dreta. Crec que deu ser un "atajo" per no menjar-se tanta pista ja que el recorregut evita al màxim la pista. Però quin atajo tan cabrón, això torna a pujar a saco! a més tot em sona però com que han dit que cal fer el camí de nou. I quina ha estat la meva sorpresa al trobar-me de cara al Elias i al Galdric. "Qué passa neng?" Estem ben perduts, i m'apunto a desfer el camí per on venia fins a pillar la pista principal per on ràpidament arribem al punt de sortida. Sort que els he trobat que sinó encara estaria donant voltes a un bucle sense fi!! Ai ves qui ho diria! Com canvia la perspectiva d'un cruce si véns de baix o de d'alt! Veig que he perdut l'instint "l'he clavada" dels raids que tants èxits ens van permetre aconseguir. Total que m'ha sortit 1h34 minuts i 900 metres de desnivell positiu. Després resulta que s'ha encigalat en un lloc o altre molta gent. A part d'aquests detalls que tanta bones anècdotes han generat, tots hem acabat supercontents amb el recorregut i no massa xops.

Ahir al turno em va passar una cosa similar, quan menjant el tortell de reis que ens van portar el Cantenys vaig ser l'afortunat de trobar la figureta i coronar-me rei de la festa. Però, el meu regnat va ser molt efímer, ja que de l'imens tortell a l'hora de repetir va sortir una segona figureta que va coronar un segon rei: el Martínez.

Deu ser cosa dels temps que corren de tripartits i coses per l'estil. Però avui a Castellar n'hi ha hagut tres de reis, els físics que són el Perelló i en Burgaroles i el moral que ha estat un servidor.

CURSA RIERA DE GAIÀ

Un dia plujós i fred ens acompanya als poc més de 300 inscrits en aquesta primera edició de la Cursa de Muntanya de la Riera de Gaià de 12.5 kms i 250 metres de desnivell positiu. Això provoca que les pistes per on es desenvolupa el recorregut estiguin molt enfangades. Sembla més un cross amb patinades constants, caigudes i ritme molt alt. De fet el recorregut és 100% atlètic i no obliga a caminar en cap tram. No hi ha grans pendents ni rampes super tècniques, es tracta d'agafar una bona velocitat de creuer i mantenir-la. Avui, un parell de ACE BOMBERS BCN més, els lokals Jose (el cadell de la meva promo) i l'Aleix (exnadador en transformació al triatló). Surto darrera el José (a la part esquerra de la foto




i a les primeres pujades el paso i ja em coloco 6è. Per davant un quartet integrat per tres atletes tarragonins i un clàssic rival meu el Delgado (així de memòria recordo tres curses que ha quedat just davant meu). I així han anat passant els kms. Sobre el km 7 m'han adelantat un parell de corredors aprofitant un moment d'ensopiment. Aqui teniu el relat d'un d'ells:

http://www.rafaprado.com/2009/12/cursa-de-muntanya-riera-de-gaia.html

Sortosament m'he refet de la crisi i en un tram amb pujades he pogut recuperar la sisena posició fins a meta. Amb el dia que feia mola apuntar-se a curses pq sinó no surts ni de casa.

Llàstima que la dutxa del Casal sols tenia aigua freda. Els més valents s'hi han dutxat però a costa de gelar-se. Hi ha qui és més crític amb l'organització:

http://lola-steiner.blogspot.com/2009/12/ii-cursa-de-muntanya-riera-de-gaia-o-el.html

Al final el Jose 19è s'ha emportat el duel amb l'Aleix que ha fet 29è. Una bona alternativa pels que no hem pogut anar a la cronoescalada del Pas de la Casa on començava la temporada d'esquí de muntanya.

CURSA DE COLLSEROLA, bona guerra formatgera

Quatre gotes ens han rebut aquest matí al Campus Nord de la diagonal per afrontar la Cursa Collserola organitzada pel CEC. Però just en el moment que ens han aviat ha deixat de ploure i no ens hem mullat massa. A la sortida poques cares conegudes, entenc que la majoria de clàssics de les curses de muntanya estaven per la Serra de la Marina en la Burriac Atac. Curioses aquestes curses "burriaqueres" on cal fer la inscripció amb un més d'antel.lació pq s'esgoten amb poques hores les places. Cal còrrer més a fer la inscripció que no pas a la cursa, je, je. Després no els hi agraden als organitzadors els pirates sense dorsal però quasi que t'hi obliguen. Sortosament amb l'abudancia de proves actuals trobo un plan B que s'ajusta perfectament als requisists solicitats.

En la de Collserola unes 900 persones apuntades per un recorregut de 16 kms pobre en trialeres i generós en pistes ràpides. Jo l'havia fet un parell de vegades quan es sortia del Parc Cervantes fins al Velòdrom d'Horta. Recordo aquell recorregut com bastant més ben aconseguit que l'actual però el número de participants i la normativa del Parc els obligarà a certes limitacions.

Sortida pit amunt primer per asfalt i inclús un tramet d'escales per posar cadascú al seu lloc. Un tram més suau per darrera d'Hospital de Sant Joan de Déu i de nou pit amunt ara ja per senda fins enllaçar amb la pujada asfaltada duríssima que porta a la rotonda del Miracle i poc després Sant Pere Màrtir. Arribo el 7è d'alt i baixada en pista a defensar el lloc. En la zona del Panta hi ha una baixada més tècnica i una pujada forta pel GR, on recupero un parell de llocs amb bon ofici. Quina cara els hi ha quedat als colegues quan s'han adonat que l'havien cagat i enlloc de seguir carrer amunt han tirat avall. I això que estava correctament senyalitzat però la penya o li posen un bandera o s'equivoca. Ràpidament em pillen i formem un trio poursuivant. Més pistes, ens trobem un dels de davant arrebentat a la cuneta amb dolors als gemelos. I la darrera pujada on puc finalment deixar els companys de viatge. Em situo 4at i arriba la baixada sense coneixement. Un tram tècnic i al començament del terreny més planer veig al tercer. És un formatge amb potes que fuig cap a meta. Pel primer hi ha pernil, i per la resta del podi formatges. Recordo la cronoescalada a Boí on a l'esprint amb el David em vaig quedar sense formatge però vaig caçar el xoriç!!! Així que provo de treure forces en uns moments de molta fatiga. El formatge amb potes ha advertit la meva incordiosa prescència i es defensa més que dignament. Enfi, que al final, arrebentat i sense cap més cartuxo desisteixo de tan suculent obsequi. Quina és la meva alegria just creuar quan m'informen que un dels de davant era un pirata Somalí sense dorsal i que he fet tercer formatger.

Després de tantes peripècies vaig content a currar (que com diuen els compis amablament "tu ves haciendo carreritas que ya salgo yo por tí.."). Segur que quan els hi tregui el formatge ho veuran amb més bona cara que amb la panxa plena tot es veu molt diferent...Total que no m'he esperat ni a la entrega de premis que era massa tard i ja tenia els cunyats fent la cursa. I quina ha estat la meva pena al trucar al Jose i la Vane i em diuen que no hi han anat. Bueno pues el Figuls que també la feia. I es veu que també ha causat baixa! Total que al final ni formatge ni res, algú se l'haurà fotut a la meva salut. Bon profit!

MONTSERRAT NORD 2009

Servidor:



Ja feia molts dies que sols piava d'escalada i és que la temporada s'ha allargat una mica a l'espera d'episodis d'intenses nevades. Neng que amb aquest final de temporada encara es pot pescar alguna coseta.

De fet vem fer una nova escapada margalafera amb l'Oscar per acabar les meves vacances.

El primer dia vem estar poc afortunats per les Espadelles, a l'Oscar se li va resistir la Sodoku 7c i jo vaig fallar en els dos 7b del sector. Al segon dia la cosa va millorar al Balcó de l'Ermita amb l'encadene a vista d'un servidor de la Yihad 7b+ i Palestina 7c (de guia però no real) i de l'Oscar de la Plastelina 7c (de veritat)


Total que quasi sense ni adonar-me'n ja estem a l'inici de la temporada "fondera". I quin millor debut després de cinc mesets sense compes que participar a la ja clàssica cursa de muntanya de Monistrol. És curiós per alguns, la majoria, és el final de temporada i per d'altres, els rarets, sols l'inici. Així que parrafón (abtenir-se frikis espiadors):


Esmorço al Parc un bon plat d'arros amb verdures i conill que va sobrar el migdia anterior i enfilo ben tip cap a Monistrol. Allà el col.lectiu no varia massa, cares conegudes i d'altres que no tant però el que és imprescindible són els gemelos depilats i prendes hipertècniques. Ens espera el mateix recorregut de l'edició anterior, una autèntica joia amb la pujada per la Canal de St Geroni com a tret distintiu. El dia assolellat però molt ventós, la majoria d'atletes han sortit força abrigats.

El Montoro:



El Sellares:




Ens trobem amb el Sellares calentem cinc minuts i cap a l'aviadero. Pistoletaso i inici de les hostilitats per agafar llocs per no caure en cap "bouchon" a l'inici de la senda. Bon ofici, passo el primer tall i a la pista s'acaba de recolocar tot a lloc. Per una banda porto a roda el Pere Aurell (exguanyador d'aquesta cursa) però per l'altre estic rodant "a muete" sobre el 25, lluny del Top ten que havia aconseguit en curses la temporada passada.

Arriba el Petit i formem un trio que no es desfarà fins a l'inici de les rampes dures de la Canal de Sant Geroni. El Petit va valent i té esma per animar a totes les pubilles que anem doblant. Al final opta per incrementar el ritme i ja veig que avui em fot la ratlla. Anem guanyant desnivell per la canal i em vaig trobant més a gust i començo a recuperar alguns llocs. Entre ells el carismàtic Petit del Bruc que es desanima il.lusionat amb el "hachazo" que m'estava fotent.: "Ja veig que avui tampoc et guanyo".

Al final corono St Geroni on hi ha el Cantenys amb els voluntaris de Collbató. Necessito referències i qui millor que ell per facilitar-les: "Ha passat el Perelló", "NO!". Pues he coronat sobre el 15 i vaig primermiguelito i arriba terreny de cabres monteses. Vaig tan esberat i concentrat per la baixada de les escales que no veig al Perelló, sento al Montoro i tampoc veig al Sellares. Algun m'anima però no els reconec que això és la guerra, más madera!

I mantinc el lloc una bona estona sense novetats al frente fins a la baixada tècnica del 3/4 on aconsegueixo recuperar uns quants llocs amb un descens d'autèntic lokal que em costa una patacada sense més conseqüències. Em tranquilitzo un mica que vaig passadet de voltes (deu ser l'esmorçar poderós del matí) i mantinc el 8è lloc fins a la meta final amb un temps de 2h 01m 14s. Huuurra!! Top-ten de nou avia'm si el podem anar defensant, je,je...

CURSA ALBA

De nou cap a la cursa de l'Alba, la clàssica cursa de muntanya per Montserrat. Aquest any torna a solapar amb dates amb la cursa de Berga puntuable per la Copa Catalana. Així el cartell no és de luxe i això cal aprofitar-ho per mantenir el top ten.

Ens avien als 400 inscrits pel recorregut clàssic amb un dia calurós. Per sort vaig aconseguir el dorsal del Feixas. El que no ha faltat a la cita és el Joan Maria Vendrell que està motivat amb les curses montserratines. Això és una font de motivació ja que en l'esquí no l'he ensumat ni a ell ni a cap dels jefes. Però amb les "zapatilles" les forces són diferents i el rànquing varia lleugerement...

En la categoria miguelitos, moltes absecències importants: El Sellares es va quedar sense inscripció i vol presentar-se sense dorsal a marcar el rècord miguelito de pujada però al final no pot venir. El Mario per Dublin xafant-ho tot.. El Jofre recuperant-se d'haver-ho xafat tot...

Sortim tranquils i es posa a tirar un espontani que va perdent fuelle amb l'arribada de les primeres escales. Darrera el pelotón es va estirant. Jo sobre el 10 controlant el parkal. El Joan Maria se'n va endavant. En la pujada cap a Sant Miquel el començo a veure, i poc a poc li vaig retallant. Després una estona a roda i finalment PAAAM!, el paso i cap amunt. A la primera baixada cap al Monestir perdo un parell de llocs, que recuperaré a la pujada cap a Sant Geroni on finalment corono quart baixant d'1h20 minuts. Ara cap avall a defensar la feina feta, no veig en tot el camí al segon i al tercer que havien coronat poc abans. Hi ha una autèntica processó de gent pujant per les bateries que no tenen cap consideració ni respecte envers la cursa i els soferts atletes. No sé quina cara se'ls quedarà al creuar-se amb el gruix del pilot. Al tram final i arribant a Collbató atrapo al tercer però no tinc esma ni per llançar-li un tímid atac i arribo a pocs segons seu en el quart lloc amb un temps de 2h03m21s. Unes imatges valen més que mil paraules:






Ha guanyar el Just Sociats amb un temps d'1h57m, segon el Pere Aurell (que amb esquí el tenia més a ratlla) que he vist entrar poc abans del tercer. Al final el Joan Maria ha acabat amb una més que digne 9ena posició amb un temps de 2h09m. No està mal per ser la primera cursa d'aquesta índole però feia mala cara i és que no està acostumat a no fer podi. Però com s'ha estudiat la classificació de l'any anterior i ha vist que jo he guanyat més de 9 llocs, veu que amb la mateixa evolució guanya la propera edició.

Al final una rajola de fang pels deu primers i a cascarla! El Joan Maria encara està esperant el sobre màgic.. amb la guita:




Mentre que d'entre els Miguelitos, el Ojeda els hi deia als seus compis "Ese, ese es mi colega", "Yo le enseñe a correr al chaval.." i el Pelayo que ha sortit esprintant "pa la foto del club.." han arribat bastant junts amb un temps d'aprox 2h39m.

Ara ja tinc el "rècord del món miguelito" a la cursa de l'Alba en el seu recorregut clàssic i ja puc donar per finiquitada la temporada per centrar-me en el recte camí de la Xylum. Així doncs, apreciat lector, ens veiem pels sectors d'ombra tot buscant la supercompensació levitadora...

CURSA MOSSOS SANT AMAND

Aprofitant que estem per Ribes gaudint del Pont del treballador decideixo apuntar-me a aquesta cursa de muntanya de la Copa Catalana de 22.7 kms, a més la meteo acompanya i diuen que el recorregut és dur.

Ens avien a les 9h del matí i enfilem cap al cim de Sant Amand. Poc abans de sortir coincideixo amb el Mario, veig als bessons Palacios, la Picas i el Pàmies. Moltes cares conegudes. Enfilem cap a la serra i comença una forta pujada la majoria de tram per corriols. La cursa està molt ben marcada. Sembla un cros amb trams de cinta delimitant el pas dels corredors. Aviat ens veiem obligats a caminar ja que les rampes són impracticables. Vaig sobre el 20 i ja veig que avui ni aixeta, ni topsten, ni hòsties consagrades. Avui toca correctiu que és Copa Catalana i la gent està motivada. Sortosament, en la darrera pujada cap a Sant Amand recupero alguns llocs. Comencem una baixada pronunicada i molt tècnica on baixo cual "cabra montesa" recuperant algun lloc més, entre ells el Pàmies. En arribar a la zona més suau del descens estic una mica més ensopidot i perdo un parell de llocs, arribant el 8è a menys de 10 minuts del Toti. Top ten a la Copa Catalana.

CURSA AIXETES

Una vegada acabada la temporada de compes d'esquí de muntanya, és l'hora de tornar al trail o com deien per LLeida a còrrer per la serra.

Per encetar la temporada, cap a Sant Feliu de LLobregat, on hi ha la cursa de les aixetes de 15,1 kms per la muntanya de Collserola. El dia es presentava guarro i amb una previssió dolenta. Malgrat tot, una organització implacable i amable ha aconseguit aglutinar més de 200 atletes.

Ens avien i ben aviat es forma un grupet de 4-6 unitats que anem a un ritme similar. Per davant hi ha un escapat que va intractable. Així anem passant els km, estirant-se cada vegada més el grupet. Passo el Mario, que retorna després d'un temps parat per una operació. Recorregut tècnic i trencacames. Malgrat tot en algun tram de pista em veig fent la goma per no perdre el contacte amb el grupet. I és que en els trams més favorables el atletes imposen una cadència que asfixia. Per sort meva en un tram de senda prou llarga i empinada puc recuperar tres llocs i em planto segon. Comença a ploure a bots i barrals i amb pocs minuts els corriols esdevenen torrents. Això és fer el garrí i cal anar en comte de no parir-se una bona hòstia. Però després de la pujada arriba la baixada i un jove atleta, sense coneixement, que baixa foll m'atrapa i em passa d'un salt. Ep mestre!

Encara queda un "repechón" duríssim per arribar a un mirador i ja no puc recuperar el lloc perdut. Ja no queden més tiros a la recamara. Fem tota la baixada i ens plantem de nou a l'asfalt de Sant Feliu on començo una sèrie d'atacs molt ben contestats. Al final, poc abans d'arribar a la Rambla final, el rival cedeix i recupero el segon lloc. Què llarga és la Rambla quan ja esgotat em veig obligat a girar-me cada dos per tres per evitar sorpreses d'última hora. Creuo meta rebentat però content. Cursa guapa i épica.

Poc després arriba el Mario (7è) que sols fa un mes que corre i ja comença a sirgar. Més tard el Gelardo, la revalació bomberil de la cursa de bombers, un altre que també combina l'esportiva amb el running. Debutava en les curses de muntanya i al final se li ha fet una mica llarga. I per últim, de la ACE BOMBERS BCN, el Jofre més avessat a aquests terrenys ha donat més bona imatge que a la de bombers. Content per haver recuperat minuts percentualment respecte al Gelardo en la de bombers.

De premi una aixeta per instal.lar a casa i un forrito:



A més samarreta tècnica en el sorteig. El Jofre també es fira amb una samarreta tècnica, mentre que el Mario indignat encara està impugnant el sorteig il.legal de material. El pobre per no pillar, no ha pescat cap de les últimes samarretes que tiraven a l'estil "ramo flores en la boda".

Al final foto de miguelitos i fins l'any que ve:

II MARXA MONTSERRATÍ

En la primera edició no em vaig poder apuntar a aquesta marxa no competitiva pq havien fet el cupo d'inscripcions. Aquest any i després de descartar un cap de setmana a Ribes, ens quedem per casa fent vida tranquila. Així que aprofito per anar a la Marxa enmarcada en les festes d'hivern d'Esparreguera. Per sort meva i de la organització aconsegueixo apuntar-me a l'últim moment per poder participar en tota regla. Sinó ja començaria les meves aventures pirateres contra organitazacions abusives i poc solidàries amb els soferts corredors.

La veritat és que la cursa m'ha agradat molt, el recorregut el coneixia bastant de les sortides amb el Manolo i la tropa dels "desayunos" amb BTT. La organització implacable, tot i no ser una cursa com a tal es pot afrontar corrent amb condicions. El marcatge és suficient, i vas amb una targeta de controls de pas que et van sellant conforme vas passant. L'ambient molt popular amb famílies senceres disposades a gaudir d'una entretinguda sortida. També uns quants aletes guerrers amb ganes de sirgar i fer un recorregut de mitja muntanya. En total uns 20 km i 820 metres de desnivell positiu amb increïbles vistes sobre Montserrat. El recorregut no és de la mateixa dificultat que l'Alba o la Montserrat Nort però si que n'és una germana petita molt interessant i d'obligada assistència pels Montserratins més consagrats.

Al final m´he alçat amb la victòria final amb un temps de 1h35m, després d'una entretinguda pugna amb un veí del Bruc, que ha entrat un parell de minuts després.

Botifarra, samarreta i cap a Barcelona a un dinar familiar. Siau et a l'année prochaine!

Curses de muntanya per Montserrat

Atenent la solicitud de molts de vosaltres i després de tan bons "hachazos" un post de caire atlètic.
Aqui teniu les cròniques d'aquest 2008 de les dues curses de muntanya que es celebren per la muntanya.

1) La Cursa de l'Alba, que ja porta 21 edicions i es celebra en plena primavera. Enguany, va ser el dia 11 de Maig amb sortida desde Collbató amb un recorregut retallat per la pluja. A la sortida hi havia una nutrida representació de bombers bcn, en vaig contar fins a cinc. Una vegada aviats serra amunt comencen les hostilitats. El Mario no vol problemes i imposa el seu ritme amb la gent de davant. Per darrera jo me les tinc amb el Carles que va com una moto. Al final tot i anar fent la goma, com feia el Cacaito Rodríguez en els grans ports del tour, li puc agunatar la roda. Així amb la tècnica de la lapa dolenta coronem junts St. Jeroni i avall que fa baixada. Em vaig refent durant la llarga baixada i al final en l´última pujada (Bateries) li assento un atac traïdor que queda sense resposta. Estic super content en els entrenos trigava 3 hores i en cursa he fet 2h 08m. A menys de 20m del primers cosa que feia molt temps que no aconseguia. Resultats finals bomberitos: 13 Bodas, 16 Guilera, 21 Sellares, 63 Bernabe i 125 Cespedes.
Algunes fotos de la batalla cedides per l'organització.

2) A la Tardor i a l'altre vessant de la muntanya es celebra la Montserrat Nord. En concret va ser el diumenge dia 9 de Novembre amb sortida i arribada a Monistrol. Aquesta cursa celebrava la seva tercera edició i estrenava recorregut nou. Val a dir que el traçat està molt ben trobat i que la organització ha fet una feina importantíssima de recuperació de petits trams d'antics camins per evitar creuar carreteres.
Ens van aviar des de la plaça de Monistrol i cap amunt. Ja des d'un bon començament he vist que anava més fort que les vegades que havia anat a reconèixer el recorregut. Això de còrrer en modalitat assejada et permet un grau més de rendiment, al igual que l'escalada. Així que corono St Jernoi i em trobo el Raul i el Mario que encara pugen. Així que em poso a la roda del Pàmies i anem fent feina. Com quan fèiem raids amb l'Uka-X-Team, la diferència que avui no som del mateix equip ell fa el seguiment del Circuit de Curses de Muntanya i jo faig aquesta cursa puntual. Al final amb un baixada a l'estil cabra boja recupero en un parell de quilòmetres 4 o 5 llocs. En total he trigat 2h 04m a 10 m del primer. Això sí que és històric. Mai havia aconseguit tan poca diferència respecte la Tête de la Course. Després vaig estar una setmana amb agulletes per culpa de la baixada suicida. El Mario lesionat avui no era referència.
Resultats finals bomberitos: 14 Guilera, 44 Montoro, 69 Bodas i 193 Cespedes.