ALFANHUI 2.0

Hi ha qui diu que a les vies cal donar-lis una segona oportunitat, ja que amb un primer i únic contacte la patacada pot ser massa gran.

I això és el que em fet amb l'Òscar amb un dia radiant, sense freds ni calors. Avui ja coneixedors de la via portem el material necessari i ja no agafem ni els estreps!
Omplim les bosses de magnesi i canal dels Avellaners amunt.

Ja sols començar ja veig que les condicions són molt més favorables que el dia que vem venir amb el Sellares, total que vaig pujant pel diedre. Poc a poquet, ara un peu, ara un lateral, ara no me'n recordo, ara xapa un pitó amb filferro d'abans de la guerra, ara un super parabolt i em planto a la reunió: "Huuurra!!!"
Ja està el primer llarg (7a+) solucionat i m'ha deixat els gemelos arrebentats. Puja l'Oscar que tira alguna llastra sospitosa, i li ataca al llarg clau 7c. Va parant per estudiar i anar localitzant els cantos. I és que el llarg és un jeroglífic de 40 metracos amb patates, forats, rebotes,.. . A mitja tirada cal posar una plaqueta recuperable després d'un burilillo guarro i d'allà surt fent uns rebotes sense coneixement "SUICIDAL CLIMBING" fins a pillar el parabolt salvador.

Arriba a la reunió sense material però amb els passos resolts. A mi em costen una bona estona trobar les seqüències, però finalment aconsegueixo lligar els passos tot i fer uns 15 reposos.

Fem la resta de la via sense més incidències. Sols al llarg del flanqueig pel llavi vermell hem estat estudiant la possibilitat de tirar més recte per evitar el roce. Però aquesta variant expo amb dos parabolts té la roca cutre.

Baixem satisfets el project va agafant color sols cal una mica més de canvi de xip per poder rendir a tope amb l'ambientasso i una bona memòria per tants passacos.

Ara la l'Alfa ja està acollonida, sols cal que com deien a la peli: currante a currar...

ALFANHUI, de nou a fer "herejías"

Baixem contents amb el Sellares per la Canal dels Avellaners després d'haver escalat l'Alfanhui a la Paret de Patriarques. I és que cinc anys sense fer cap via llarga és molt de temps i la veritat és que necessitava una bona motivació per tornar al terreny d'aventura. I creia que l'havia trobat en el "lliure en paret"...

La via ja l'havia feia 12 anys i no m'en recordava de res. Tan és així que fa un setmana vam fer-li un pegue però no vem trobar ni la via. Primer en vem posar a la Manyos-Casanoves després a la Prisma per acabar al Prohibitivo fent totxos. Després vem estar estudiant millor les ressenyes i sembla ser que la via començava més amunt.
Un altre dia vem fer sessió doble. Primer totxos al Prohibitivo i després vem anar a còrrer fins a St. Geroni per baixar pels Avellaners i localitzar la via.

Finalment va arribar el dia del anhelat reencuentro. Un dia fred i "tapadot" però amb bon pronòstic. Al fer material a Santasesi una altra cordada ens pregunta si cal tant material per l'Alfanhui. I és que portem un bon arsenal d'artilleria pesada. He rescatat de les golfes els camalots i els aliens. Els hi he fotut un raig de "3 en 1" i cap a la tàpia.
Pugem per la canal i ens trobem a una cordada mítica i clàssica on les hi hagi: l'Hita i l'Edu. Després de tants anys segueixen somiant i trobant noves línies per tot arreu. Ara ja van amb taladro però amb l'estil carcterístic dels Verneda Climb.
Anem a l'ataque a veure aquests 7a+ i 7c com se les gasten. Però aviat prenc conciència de que això és terreny de senseis. LLegiu l'encertada descipció que en fa el blog (districtedelesbruixes):

"El segon llarg deixa la fisura principal què és torna molt terrossa per cavalcar sobre una de secundaria una mica més saludable.De cop, ens trobarem amb un diedre bastant arrogant que acabarà desplomant sobre dels nostres caps.L´amic diedre però esta cosit de burils,els A2´s han quedat equipats amb el pas de les cordades (deixa´n així un museu de pitons de totes les èpoques) i molt de tant en tant,amic esportiu.. trobarás el parabol o speed necessari per pujar amb seguretat.Per cert; 7a+ dificíl de encadenar,ja que la roca és bastant tova i trencadissa a la part superior del llarg."




Ja no me'n recordava les escàrpies amb filferros i els burilillos rovellats. Ah maria! Quin pànic. Sort que els "A0" olímpics no s'obliden i permeten solucionar els trams més cabrons. Després vaig resolent passos però la por escènica és massa gran per rendir en condicions. Amb algun pegue més aquest llarg pot sortir. I de premi reunió penjada amb ambientasso. Puja el Sellares i obre en artifo i sortidetes obligades el següent llarg. La primera vegada que fa servir els estreps. El fred es fa notar i començo el llag gelat. No entenc el primer pas, bueno avia'm que hi ha més amunt. Pues más de lo mismo, roca bona, zero magnesi, crucigrama total... No rasco bola. S'ha d'estar molt bregat pel largo, duro y en libre. O fotre-li molts pegues fins a deixar blanquet tot l'esperó de Patriarques, je, je..

Sort que ja us he enredat a uns quants per anar fent pegues, i com diu el Sellares "Amb lo guapa que és la via no et costarà enredar gent per fer la via" i com deia el Picazo en la Bíblia montserratina "imprescindible".

Ens veièm per Patriarques abans de que nevi...