Ai estimat lector; ja torno a ser per aqui amb les mateixes tonteries de sempre i amb les piles carregades per afrontar una nova temporada d'arrossegades verticals.
Que bè s'ha m'ha posat el "parón estival reglamentari i quasi que obligatòri" en el meu cas. Inclús amb alguns kilets extres per tota mena d'excesos, ho reconec no he complert amb totes les recomanacions dels manuals de bones pràctiques. Però després d'un meset llarg al rengle, ja comencen a sortir les primeres vies. Però de moment entre les places conquerides no n'hi havia cap digne de menció fins que he tatxat un 7c a l'oficina montserratina. Això no sol suposar una empresa fàcil i aquesta Trinxats no ha sigut massa benavolent amb mi, tot i que és una via molt guapa al més pur estil siuranero amb un marcat pas de bloc sobre una regle assesina i un final tecnico-postural. Seguirem agafant forma a l'espera de nous road punks.... fins ara!

ESCAMARLAN SESSIONS

Com deia l'Oscar l'altre dia: "Ja fa dies que no fas una pujada com cal..." i avui amb el Sellares hem anat a la Calavera per trencar aquesta ratxa negativa. Em monto la Sexta 7c, una vella coneguda molt plaquera tecniquilla. Controlo la nova seqüència clau, el conegut final digital, a on un dels dies de curro vaig petar un lateral regletós molt tocadot i ara cal fer-ho diferent. I al segon pegue del dia trenco amb el malefici dels darrers dies amb una pujada definitiva!

I el "pequeño saltamontes" al final ha saltat rabiant en el darrer pas dur i la deixa ferida de mort pel pròxim dia. Després he estat provant en tope la Gitça 7c+ però hi ha un parell de passos on calen veritables "stratofingers" i ja he començat, al igual que els darrers dies, a arrastrar-me com un gusano. O com una culebra. O com un ESCAMARLAN. I és que moltes de les hores de feina que estem posant en els diferents frentes oberts, acaben amb pillades a les cintes com les de la foto:

Aquests darrers dies hem estat amb el Sellares i l'Oscar hem començat a tocar algunes anchoves, bàsicament per cala montse.. Són dies de primeres "tomas de contacto", sols per veure si poden ser bons projects... Però de moment com deien els U2 :"I'm still havent found what I'm looking for...". Tot i així, hem fet veritables espectacles per muntar segons quina via per acabar en conclusions rotllo "inhumana", "duríssima" o adjectius per l'estil. Encara, sortosament, ens queden un parell de possibilitats a on anar de picoteo a veure que si cou!

LA CALAVERA de Montserrat

Per fi, després de varies ocasions defugint la visita per un motiu o altre ha arribat el moment tan esperat. Anem a la Calavera, NENG!! La ferrata d'accés no és tan fiera com havia sentit però cal anar amb comte ja que hi ha pedres sueltes i a més les grapes estan separadotes.

Vaya peazo sector amb ombra fins a les 17 hores i vies llargues bàsicament en placa i de dificultats entre 7a i 8b+. Amb l'Oscar fem la via escalfadora del sector: La tàctica 7a de 30 metres que té lo més dur en els primers metres. Aqui l'Oscar "calentant":




Després, segueixo amb les recomenacions, i faig la Tècnica 7b fins a la R2. Quina pàllissa: amb la calda que fa (xuxuflú!) i el roce de la corda. La via és bona i val molt la pena. Feia anys que no feia una via tan llarga.

Finalment l'Oscar, el Palomako i servidor de vostès, provem La sexta 7c, sense massa sort ja que la calor ens causa estralls. Aqui teniu el Palomako:





A qui no li afecta és a l'Eudald que ens trenca totes les teories encadenant l'Atic 8b de 45 metrakos.

Enfi, que aviat tornarem que ja tinc projects per tots els ports... i els currantes de la roca em de seguir avançant la nostra obra...