L'Horitzó de Santa Ana

Amb aquesta extranya costum que tenim molts escaladors de anar mirant les parets mentre conduim, em vaig fixar en unes parets de Santa Ana que es veien darrera de tot, ben bè a l'horitzó...

I un dia del desembre de 2002 vaig empendre l'exploració que resumidament es va traduir amb uns informes molt favorables: Roca boníssima, vistes idíl.liques i solet a l'hivern. L'únic inconvenient, per a alguns, és l'aproximació d'uns 50 minuts. Total que em poso mans a l'obra començant a equipar i obrir 9 vies cap al febrer de 2003. Entre elles la Pizza power un 7a de 35 metres i 16 xapes que, sota la meva humil opinió, és una de les millors vies de l'escola.

Aqui, en plenes tasques, d'equipament d'alguna de les vies:




Però la feina va quedar a mig fer degut a la limitació en l'accés motoritzat cap el mirador. Actualment sols accesible pel manteniment de la presa per part de la Confederació Hidrogràfica del Ebro. Això afegia més temps de pateo, a una ja de per si prou llarga aprox. Inclus la darrera via equipada, la Entifada, també de 35 metres va quedar pendent d'encadenar.

A més, segons em van vindre a informar personalment els Agentes Forestales, per la zona hi vivien algunes repinyaires i es volia regular la pràctica de l'escalada sobretot en la época de nidificació. És per aques motiu que es va decidir de no incloure'l dins de la guia del "Salvatge Oest" i que sigui un autèntic desconegut.

Però d'ençà aquells dies, la veritat és que desconec com està la situació actualment. Però, si es solventen aquests contratemps circumstancials, aquest sector i les roques veïnes, tenen uns dels potencials més gran de Santa Ana.

Crestes del conill north face a Camarasa, on fire!

Massa temps sense notícies del Domencus i això és sinónim de que o s'ha tornat boig a provar alguna "ancho-a" en plena pretemporada o que alguna n'estava tramant. I mal encaminades no estaven les meves sospites en evidenciar les darreres malifetes de la "penya xunga" ilerdense. Han deixar les llunyanes i soleies plaques del Camp de 300 d'Ager per acostar-se a un sector d'aquells de tota la vida, a la propera Camarasa "cuna del sobregan" de lerisda. Els meus amfitrions per aquesta primera visita de degustació són els mateixos artífices d'aquesta redescoberta: el mateix Domènec, el Txexu, l'Antonie i el Jesús. I no han perdut el temps, d'entrada han reequipat les vies encara amb equipament absolet i s'han posat a equipar noves vies. El calcàri molt monolític en algun tram obliga a una escalada tècnica on sovint els peus són inexistents, o sea tipus retro ideal per a viechi guerreri. Però és que aqui hi gaudirem de sombra tot lo dia i a 2 minuts del cotxe!



Del que vaig escalar tot de la categoria "à faire absolutament" però ja se sap que por gustos los colores. D'entrada ja el debut va ser en un nou 6b+ llarg i ideal per aclimatar a les hostilitats locals que es deia algo d'una "cobra" amanaçadora que es van trobar a peu de via.

Després, el nou 6c+ curtet de l'esquerra de tot amb un pas a bloc i obligadot. Aqui hi tenim el Jesús:



Sort que me l'han deixat blanqueta i amb cintes que al final s'ha m'ha fet llarga i tot!

I ja cap a l'objectiu del dia, un 7b de l'Angel, que mentre no la bategi l'autor es coneix com la de l'esquerra. Una bona guerra per desxifrar els jeroglífics i amb la reserva encesa arribo rebentat d'alt. Ai com es complica la cosa si no hi ha magnesi indicador, real onsight climbing.

I amb la feina feta, encetà el sensei Domencus al seu projecte del dia. La kamikaze, una via incrïble de secció amb la FA del seu autor el Chechu i pendent de noves repeticions. El nom fa referència al serrucho supersònic desbroçador que gasten. La monta i pinta controlat la seqüència. Després li dono un mal viatge, arrosegant-me per la part dura com un gusano. Anem a descansar un rato amb la tropa per veure les batalles amb les vies old style.

I de nou a la feina, el Domencus sòlid no falla i ja va agafant la pililla dels grans bruixots: vamos que nos vamos. I servidor contra pronòstic i amb cinc rebotillos suïcides també cap a la saca. Ole! I una breu deliberació per assiganr-li 7b+. Je, je el meu primer d'ençà l'aparcament dels esquís!

I després d'una divertida jornada amb els antics compis de "correrias" dono per finalitzada aquesta primera visita. Però no se vayan todavía que lo millor estava per vindre i es que el cotxe i el motor de arranque m'han estat donant mol problemes últimament. Però conscient del perill i per evitar disgstos ja l'havia aparcat a un bancal amb un rampa a priori suficent per arrancar-lo amb segona.

Però quina ha estat la meva sorpresa al no poder arrastar el cotxe per començar la seva vertiginosa caiguda. Al final i amb les darreres forces després de tant dura jornada escalatòria, he aconseguit moure'l els vint centimetres. Però ha calgut empènyer com el míssmisim hombre mas fuerte del mundo i desde darrera el cotxe. I quan el cotxe ha agafat inèrcia, corrent com una gacela per poder arribar a la seva alçada. Obrir la porta i saltar dintre emulant les pelis americanes. Una mica més i no l'atrapo i s'estimba el cotxe pels bancals d'oliveres. I amb el motor engegat fins al taller que després de tal circus ara si que pagaré a gust la reparació!

Els exploradors a SANTA ANNA

Ara que comença el fred és l'hora de buscar el solet i més a la plana ilerdense que queda sovint en conserva sota la boira. I entre la nombrosa oferta de cingleres orientades al sol n’hi tenim aquesta de poc coneguda pel gran públic. I a més a tocar de Lleida en la cada vegada més coneguda escola de Santa Anna.




Aquest va ser un dels últims sectors on vaig estar "currant" per aquesta escola. Es tracta de la prolongació més allunyada de la Paret del Vent. I tant allunyada està que les primeres incursions equipadores eran veritables exploracions que van donar nom al sector. I entre els grans exploradors vem retre un petit homenatge a Stanley i a Dr. Livingstone. La Stanley, una de les primeres i de les més curtetes. I la Dr. Livingstone, un diedre cec que s'ha mantingut de 7b malgrat certes queixes.

Aqui hi vem estar currant varios exploradors: Tano, Mangui, Pete, Domènec, Albert, Robert i amb un parell de temporades va quedar equipat el gruix d'un dels millors sectors de l'escola. Roca genial, inclús massa coralina en segons quins trams, vies llargues de fins a 30 metres i predomini del seté grau.

En les primeres vistes en va sortir un llamp de serp negrosa que ens donava un sustos de por. Al final vem trobar la pell de la seva últim mundança al mateix peu de la Classic climbing i mai més en vem saber res, d’aquí el nom de l’Annaconda.

També hi ha la Gesiha i l'Esfinx que van ser molt codiciades (en el seu moment i motiu de molts episodis de controversia respecte el grau. I no sols respecte el grau, a la Geisha encara recordo que sota les influènices Kamerlandernianes vaig deixar un alejillo a l’última xapa . Quan ho va veure el Tano per continuar la feina, ràpidament ho va rectificar afegint una nova xapa . I quina alegria en un dels primers pegues que li vaig fer en poder-m’hi trincar per estudiar el pas. I el Tano que se’n fotia i tú que no la volies posar.

I que dir de l’Esfinx que al final i molt a mi pesar, en la darrera ressenya oficial (la que m'ha passat el Domenecus) ha abandonat l'aureola del vuité grau per caure al 7c+. Fins aqui ja s’hi van acostar no sols els escaladors humanas sinó també alguns més celestials. I així es com un dia tal com avui arriba el gran Klemen Becan i al fer-la a vista se l’apunta de 8a (soft) i comenta “Not harder then 7c+ on the left”. Ja amb el primer llarg ja va haver-hi divergència d’opinions. Al final ha quedat de 7b+. Continuen molt finetes les feres ilerdenses.

Aquest sector el tenia tatxat, però amb els darrers equipaments del Domenecus m’està sortint nou joc. I encara queda més terreny, això sí, per veritables exploradors .

Que no us espantiu els 25 minuts de pujada a lo jabalí fins a peu de via, la suada valdrà la pena.

PARDINYES ROC 2010

Escalada esportiva La Pauta

NEW 2008!!!

Aqui teniu les ressenyes que m'ha enviat l'Albert Cortes que juntament amb el Pete i el Mangui han estat reequipant i obrint noves vies en aquest bonic sector de LLeida. Escalada en plaques tècniques i verticals. Amb aquesta feina segur que aquest hivern molts anirem a redescobrir aquesta oblidada joia, com ja va passar amb altres sectors per Camarasa.