Punta de Serreta cara Oest i Punta de Cavalls, SANT LLORENÇ DEL MUNT

De nou per aquest racó de la Mola, tan poc concorregut. Estricatament correspon a la vessant oest de la Punta d'en Serreta (sombra fins les 15 h aprox)  tot i que l'accés  i la combinació amb altres vies és amb la Punta de Cavalls. Fa uns dies enrere, vem estar fent la Jeviondomacarra i em vaig fixar en el pany que quedava verge a la seva dreta on es veien possibilitats.

Aqui teniu les dues vies que he equipat amb parabolts:

Pet de Monja 7b, Una mica de podrit guarro per entrar a una placa de roca més noble i vertical amb bons forats. Un petit reposet i arriba la part més desplomada i intensa on es troba la dificultat de la via. En total 8 xapes més la reunió.

Per seguir amb la tònica dels noms de vies existents en el sector. Pues va de dolços, aquesta vegada amb la galeta típica de la cuina catalana. Recordo de petit haver-ne menjat diverses vegades.  Encanvi les Mamelles de monja, que segons sembla, és un altre dolç molt popular no les he provat.

Els pits de l'abadesa 7a+  Comença amb uns parell de metres trencats però ràpidament la roca es torna compacta i de tonalitat blavosa amb abundants cantos. Després la placa es tumba per arribar a un repiseta abans d'afrontar la part  més complicada de la via. Un sostret per anar a donar a un diedret obert i un darrer pas de placa. En total 9 xapes més la reunió. Una nova alternativa de seté grau en aquest bonic racó.

Un altre nom inspirat en la seva veïna de la dreta; la Mamelles de monja. Però aquesta vegada en la seva interpretació més luxuriosa i viciosa. Estudiant la possible línia des del camí, hi ha un punt en el que realment les formes i tonalitats del rocam evoquen la part superior del cos femení. Els dos desploms semblen dos imponents pits. I entre mig aquesta línia que es com si sortis per l'escot en forma de diedre obert. Cal posar-li un punt d'imaginació i bon estòmac, però això és com en el cas del núvols o de les formacions càrstiques. "Le guide" veia mamuts, catedrals i torres de pisa on jo sols veia estalactites.

Us deixo una mica més d'info de la Punta de Cavalls per complementar la del blog del Bombero de la Roca per afegir alguna referència de les altres vies que no esmenta. Per avia'm si algú s'anima a descobrir el Sant Llorenç més desconegut.

Esperó inhumà 6a+ ** Bonic esperonet ajegut amagat dins de la vegetació. Amb bona roca 

Ojo al parche ¿? Es tracta d'un projecte inacabat que va a la reunió de la seva veïna de la dreta.

Tuca Euri 7a+ ** Més interessant del que pugui semblar a primera vista. Però cal anar amb comte, entre la primera i segona xapa cal pillar un gran bolo mòbil que fa molt mala pinta. Primer amb una mà i després amb l'altre. Està escrit que tard o d'hora cedirà, així que cal anar amb comte. Després algun passet més a bloc fins entrar a la zona de roca noble que ja tumba i molt més fàcil.

Tu rai 7a+ *** Una  entrada més física sobre el tramet podrit amb algun picat per entrar en una placa de roca molt abrassiva plena de forats

Kongelatus 7b ** Uns primers metres d'autèntic podrit rampós porten a l'inici de les dificultats. Una zona desplomada amb passos fanàtics porten a un diedre fisurat. Després un esperonet amb roca molt abrassiva per compartir reunió amb la Tu rai.

L'eina 7b *** Un bloc d'entrada per arribar a una repiseta descans, i després una placa amb forats de molta conti fins a la reunió.

Melancolia 6c+ *** Interessant opció no molt evident desde baix. Els dos primers metres són de roca discreta però després es torna bona. Una seqüència més a bloc per superar el sostret i després aguantar fins d alt

Jeviondomacarra 7a+ ** Es tracta d una placa per anar a buscar la reunió de la Toa teescientas. Aquesta comença amb uns passos llargs i atlètics per trobar una zona més tècnica que costa llegir. Quedant la 4a xapa una mica alta.

Pet de Monja 7b ***, Una mica de podrit guarro per entrar a una placa de roca més noble i vertical amb bons forats. Un petit reposet i arriba la part més desplomada i intensa on es troba la dificultat de la via.

Els pits de l'abadesa 7a+  ** Comença amb uns parell de metres trencats però ràpidament la roca es torna compacta i de tonalitat blavosa amb abundants cantos. Després la placa es tumba per arribar a un repiseta abans d'afrontar la part  més complicada de la via. Un sostret per anar a donar a un diedret obert i un darrer pas de placa.

Les mamelles de la monja 7b *** Interessant alternativa amb una primera part una mica discontinua i trencada. Però amb una seqüència molt fanàtica per superar la part final on es concentra la dificultat

Kongelatus 7b, a la Punta de Cavalls, de SANT LLORENÇ DEL MUNT

Vaig descobrir aquest sector gràcies a un apassionat de Sant Llorenç, el Jose Manuel Cano,  d'aquells que l'escalada en aquesta escola va més enllà de la Font Soleia. De bon gust vaig acceptar la proposta per fer unes vietes un típic dia de reentré després del "parón hivernal". I la veritat és que el lloc em va sorpendre gratament no sols per la calitat dels itineraris existents sinó també per les orientacions possibles.

I un dia repetint la via Tu rai, d'un altres dels mítics d'aquesta escola,el mismíssim Capitan Liendre, em vaig fixar en una línia a la seva dreta. Així que a la següent visita ja vaig venir amb les eines i la metralla per començar a donar forma a aquesta nova via.

Uns primers metres d'autèntic podrit rampós porten a l'inici de les dificultats. Una zona desplomada amb passos fanàtics porten a un diedre fisurat. Després un esperonet amb roca molt abrassiva per compartir reunió amb la Tu rai.

Una vegada equipada, tornem amb el Jose Manuel, per intentar la primera. El Jose amb un gest d'autèntinca generositat s'ha solidaritzat amb la meva causa d'intentar la First Ascent. El dia és fred i la previssió dóna pluges més tard. En fi, que enfilem la pujada d'aproximació amb l'incertessa de si podrem escalar. Una espessa boira cobreix tot el cim de la Mola. En arribar a peu de via corre un aire gelat i humit. Un d'aquells dies en que fa mandra posar-se el gats. Sens dubte, mal dia per deixar-se el pantaló llarg i veure's obligat a modo veranito. Però amb més il.lusió que sentit comú intento muntar la via com puc. Passant tota mena de calamitats aconsegueixo posar les cintes. I el Jose monta un altre 7b del costat; l'Eina. Per si arriba el Carlos i tira algunes fotos. Però tal quan monta, desmonta a l'espera de dies més propicis tant per fer fotos com per tibar.

Després m'estic esbarallant una estona amb l'entrada fins agafar una mica de calor. Tiro el jersei a lo torero "Va por ustedes!!"" i ja executo sobre lo previst. A la part de d'alt en modo kongelatus, toca una bonica sessió de lluita per no saltar. Arribo a la reunió que no em sento els dits, ja no me'n recordo de passar fred. Tal qual desmunto, optem per fugir cames ajudeu-me a buscar caloreta!!

Avui va de melindros i d'un nom molt suggerent...la LLet de cabró

A molts de vosaltres que porteu temps per aqui remanant per aqui i per alli potser no us sona. Alguns erronament apostaríeu per un bon berenar amb xocolata desfeta. Jo de fet ho vaig conèixer de casualitat a través del K-nito 

Una vegada tatxades les graduades sols em quedava el project del Marcel: Llet de cabró. 

La primera pujada va ser antològica... però poc a poquet vaig anar desxifrant moviments, trobant foradets i nous trucs. I la via era molt bona i motivant. Estava en joc la primera mundial que no és poc. Tota mena de gratificacions i recompenses estaven garantides. Vaig fer els últims entrenos en secret, visita al peluquer i ben afeitadet. La imatge és fonamental davant d'un fet històric d'aquesta índole. Tenia el fotògraf apunt que allò anava a per portada. Potser del Desnivel no, però del Corazón de Roka sí.

I finalment arribà el dia. Em vaig concentrar la nit abans com manen els cànons en una pensió amb rodes per Terrassa en motiu de les festes majors. Calia fer un petit reconeixement de la zona com diuen els bons manuals warriors. Tota una filosofia de vida que està més enllà de l'edat o el sexe del subjecte, a way of life.

Sort que amb l'aprox em començo a despertar tot cremant part del birreo nocturn. La resta del guió d'aquesta ascenció la obviaré per lo avorrit de la mateixa. Sols, potser, mencionar que una pimera orientació podria ser sobre 7b+ com la seva veïna. Dilema que no em treu la son, i que encantat podria discutir entre birres sobre la taula o ja de forma més agressiva i efectiva: a hòsties directament.

Faig un breu repàs del que a dia d'avui hom hi pot escalar (de friki que tb hi ha alguna clàssi-k-ota), amb vermell comments del bombero de la roca:

Balma de la Llosa

-Solvéncia contrastada (7a): sin grado y sin First Ascent. Nos engancha un par de días al Marcel y a mí, pues es de pasos cuanto menos fanáticos y muy variados, de placa y desplome, con mención especial al fanático final de vía, no nos deja indiferente. En la batalla por ser el primer ascensionista el Marcel se lleva el premio, felicitats, y yo contento de ser el primer repetidor. El grado andará por el 7a, siguiendo la tónica del sector.

-Denominació d'origen (7a): tan buena o mejor que sus vecinas. También de placa muy vertical, los bloqueos y pegarse mucho a la pared son la clave para salir victoriosos. Consigo tacharla a la primera gracias a un flash perfecto del Marcel.

-Sindrome postvacacional (7a): esta vía me ha encantado. Si los otros dos 7a son cinco estrellas, ésta me ha parecido mejor. Difícil de explicar porqué, pues desde abajo no lo parece y el inicio es sobre roca algo descompuesta, pero luego cambio radical y roca excelente, que gracias al flash del Marcel he disfrutado de unos movimientos muy fanáticos en una placa de presa pequeña pero de canto muy positivo, mención especial al tacto, adherente a tope. Pero el buen tacto tiene un precio a pagar debido a sus pocas repeticiones, pues cuando la tengo en el bote al flash se me rompe un pie y vuelo. Sale al segundo flotando.

-Esperit de contradicció (6c+): placa vertical de cantos positivos y muy variados sobre roca muy buena. Difícil sacarla a vista.

Melindros

-Bondage (6c): sabiendo de su dificultad concentrada en un tramo, pido el comodín del flashemaster del Marcel, y suerte, sino pillo. Sabiendo donde vas no encuentro que sea a bloque

-El dia dels innocents (6b+): la rampa inicial parece un trámite, pero no fácil, te hace escalar, luego placa vertical inflona y disfrutona. Buena buena para calentar.

-Metamorfosi (6c+): una obra de arte. Un desplome pronunciado de pasos geniales. Al menor despiste te quedas sin pila en un plis. Con los movimientos bien aprendidos la hago casi en apnea hasta un reposo. De las mejores.

-Llet de cabró 7b+ Grau orientatiu. Un primer passet per sortir de la repisa i després algun passet més tranki per arribar a un primer dinàmic, alguns passos llarguets i un segon crux per sortir a una zona més tranki ja fins la reunió.

-Núria 7b+ Molt similar a la anterior, un primer bloc i descans. Després una segona zona txunga on s'ha de saber trobar la manera de xapar. I una zona molt intensa amb un triple rebot per fer el crux de la via.

-Ferum de fems (7b): analizándolo detenidamente, diría que es la mejor de todas, incluso mejor que Sa Fufa. Unas cuatro visitas, creo, probándola y optimizándola, para por fin clavar todos los movimientos y sacar un pegue perfecto y encadenarla como a mi gusta, disfrutando del pegue. Bloqueos y más bloqueos sobre ligero desplome. Sin duda la más fanática

-Regalim 7a+ Una mica trencada al seu inici però prou interessant. Una vegada desxifrada es fa millor que no sembla.

-A primera hora 7b+ Curteta però interessant, amb un crux a la última cinta

-Assante Sana (6a+): de buen hacer, pasos técnicos y de colocación.

-Squash Banana (6b): parecida a la anterior pero algo más atlética y de mejor canto. Encuentro que puede ser la buena para calentar.

-Utopia 6b+ Similar a les dues anteriors però per una placa més vertical i amb molt de merlet petitet que sembla que hagi de partir.

-Gang bang 7b Una d'aquestes que en el primer pegue pot semblar molt díficil però després surten mètodes per fer les seqüències que són fanàtiques.

-Sa Fufa (7a): una obra de arte. Pila sobre buen canto en una placa ligeramente desplomada muy contínua, con roca buena desde el suelo hasta la reunión. Muy muy disfrutona. Si estuviera en la Font Soleia sería una mítica seguro. Factible a vista, pero a mí me costó dos pegues.

-Psicotrópica (7a): parecida a la anterior pero algo más discontínua y de pasos más apretones pero muy fanáticos. Difícil a vista, pero si descifras como va la vía o te hacen un buen flash, te encontrarás flotando y la disfrutarás mucho. Esto es lo que hice yo gracias a un flashamigo, aún así me costo tres pegues. 

-Xàfec 7a No és tan bona com les dues anteriors però també interessant. El grau el dóna un bloc que és díficil de veure a vista.

-Sputnik (6b+): muy bien encontrada. Escalada atlética y de pasos muy fanáticos con un apretón difícil a vista. 

L'espacio y el bombero, va de vies i blogs

S'acosta la calor i amb ella les pujades a la Font Soleia. Enguany, després de fer una mica l'indiu per cala Montse ara li toca el torn a aquesta altre popular muntanya de zona centro. No us deixo la crònica de les primeres "escaramuzes" de presa de contacte amb un resultat final de bones clatellades i algun fugaç encadene. Que això seria massa aburrit per un espai com aquest regit per la màxima "Hary l'hansen sun and the morning now!". Aquesta vegada toca retre homenatge a dos dels grans blogs d'escalada de casa nostre, dels que miro tot sovint i que a més són dues vies de Sant Llorenç.

Per una banda, el Bombero de la roca d'un company de la feina on recull el diàri de vitàcora de la seva activitat tibadora i on surten sovint altres companys. Un fanàtic que amb quatre dies ha passat del 6a al 7b. I desde Huuurra mola mencionar les bones i desinteressades actuacions dels pocs que currem per la penyita sobretot si son colegues de feina. Vaig flipar quan m'ho van dir que hi havia  una nova via al costat mateix de les històriques Angeles de fuego i Clave Omega.  Una bona feina desbrossant el peu de via i com a resultat un 7a+, de les millors vies que s'han equipat a la Placa de l'Heura. Bons forats per baix i que a poc a poc es va posant més díficil fins a un final més tens. Ese es mi colega, clar que sí Canito, que la has clavado!

  Sellares i Oskar a Espacio, amor y locura 8a. Sant Llorenç del Munt. Març 2011 from robert guilera on Vimeo.

Per altra banda, l'Espacio, amor y locura el blog del Fernando que conté una gran quantitat d'informació de les seves sortides tibadores i sempre amb un humor molt peculiar. Un dels de referència sense cap mena de dubte. A més com a equipador, que a dir si mitja paret gran és seva apart de moltes vies a altres indrets. I entre elles la que té el mateix nom que el blog, una nova anchoita que m'he anotat a la cole. Aquesta vegada no ha calgut sortir com un bou sense esquella completament embogit buscant suavitzar la via per poder pujar. Així espero que l'anònim desconegut sigui misericordiós ara que m'he portat de forma tan elegant i m'aprovi l'encadene i pugui entrar per mèrits pròpis a l'olymp diví. Si que és veritat que ella mateixa per sí sola ja està bastant suavitzada, en la línia de les seves veïnes vidilloses la claudio i la calladeta. Més endavant, en la llunyana sibèria, les anchoites ja són una altra cosa pq  les he tocat totes i no n'he fet ni una. Però si entrem en decotacions es pot liar la de Sant Quintin, i jo ara que he tornat al recte camí no voldria rebre més pedregades ni lapidacions. Tampoc voldria pecar per un escaqueo qualsevol. Ens deslliure-nos de qualsevol mal.

La parelleta...a la Paret Gran

I així fou, com després de fer una mica el bujarra per Cala Montse, em vaig veure obligat a emigrar a altres paratges on encara no coneguèssin de la meva tendència natural al escaqueo. És algo de díficil explicació, que s'escapa de l'enteniment humà,  sense cap mena de dubte,  d'orígen còsmic. No hi ha ética que ho subsani, com a molt es pot confinar però en el crux de les vies sempres acaba aflorant aquesta maleïda tendència...

Calia trobar un puesto on encara hi haguèssin escaqueos per trobar, on els grans senseis et deixèssin fer els teus pinitos, en definitiva un lloc, on poder saciar les ganes d'escalar amb aquestes calorades. Pues a soleiar que me voy....

Les primeres escaramuzes inicials van servir per anar agafant la sintonia con el lugar. I aquest any, no em calia passar pel correctiu del "senyor de los anillos" amb sendos 35 pegues. Anava directe al gra, a lluitar en meu olymp personal. I la pressa era una assentada en el grau... per si entrava a l'olymp fos de manera digne. Tot i que de tant fer el bujarra tenia dubtes de la meva humil candidatura. La temporada anterior em vaig veure obligat a contentar-me amb un regalillo que vaig trobar en aquesta mateixa paret.

Així que posats en situació anem a lo que anàvem, que t'ho has perdut? Pues "No t'ho perdis" que això promet....Una via amb un primer passet per entrar a la roca bona, un bloc de la muerte al mig i una final amb un darrer pas on ens poden abandonar les forces.... Prou completa, i segons altres fonts fiables, assentada en el grau. Així que m'instalo a viure a la paret gran, tot donant-li les seves dosis de pegues (4/48 horas). LLàstima que algun dia calia baixar a la segona residència pels motius més inverossímils que hom pugui imaginar. I al final, es va despertar el dia amb temperatures més baixes i com per art d'encanteri els cantos es van tornar més bons. I em vaig trobar que em sortia el bloc per segona vegada.... molt al límit però seguia enganxat a la paret. No podia fallar com en el darrer dia, on al pillar l'ombret de d'alt encomtes de saltar cap a d'alt va ser cap avall. I contrapronòstic, aquesta vegada l'ombret el vaig notar molt més bo per aconseguir aquesta conquesta.

Huuurra!!!

Aquesta vegada no passat com tantes d'altres places, que al final s'han fet fortes i m'han obligat a fugir amb la cua entre cames.

Quina alegria més gran, Zeus, Apol.lo ja estic per aqui!!!!

Feina feta, i ja que tinc una pues vaig a provar l'altre. Jo sempre la vaig trobar molt guapa, però ja li deien que "Calladeta fas més goig". Així que ben aviat ens vem entendre... Una via molt més homogènia que la seva vecina de la derecha sense cap pas extrem o radical. Molt de regletilles, i d'anar-se posant els bracets del popeye i de peus. La sopresa va ser el dia següent que continuava l'anticicló de tacte i la vaig tatxar, apa cap a la saca que va de regalo en el pack (2*1).

Satan 6b+ a la Paret Gran

Qui no coneix el gran campió mundial de les arts marcials, el mestre Satan. Pels nostàlgics d'aquella gran sèrie i pels que no el coneixeu:



I també és una via de 6b+ sita a la part esquerra de la Paret Gran. No massa popular ni repatida ja que mai l'he vist fer, ideal col.leccionsites, i serà l'objectiu del dia.

Avui, els padres escolapios, m'han portat a passejar per Sant Llorenç i érem una bona tropa: Sellares, Jofre, Oskar, Francesc, Jose i servidor. Tres cordades i a repartir joc per la paret.

Total que ben aviat la Satan em treu els colorets i amb algun rebotillo to the limit aconegueixo trobar la seqüència bona per fer-la a vista. La via és curteta però se m'acaba fent eterna i arribo esbufegant a la reunió amb dues porres per braços.

Després, ens enfrontem a dos vies del mateix estil: curtes però contudents on no et pots despistar ni un moment. D'aquelles que fas una vegada a la vida i mai més no sigui cas: El baile de los colgaos 6c i l'Aikekaik 6c+. Grans lluitades i tremolors i al final em surten amb gran alegria.

Ja, ben amansadet, per les lluites lliurades m'enfronto a la comercial Bauhaus 7a que sempre és una bona referència i la té muntada el Jose. Aqui, els cantos si que estan blanquets però la via em posa a lloc i amb els hidràulics engripats salto pels aires. No m'agunto dels peluyacos i feina rai a arribar a d'alt. Més tard, ho tornaré a provar amb idèntic resultat, bona actitud o com deia el sensei "progressa adequadament", i al final fent A0's per arribar a d'alt.

I com que el cos no dóna per més peguillos seguim amb el rollete de les huuurra productions, aquesta vegada les dos feres estan en la mateixa guerra.

Sellares i Oskar a Espacio, amor y locura 8a. Sant Llorenç del Munt. Març 2011 from robert guilera on Vimeo.

Clatellada també pel Sellares i l'Oskar, que s'han enfrontat a l'Espacio, amor y locura 8a. Assimilant passos i deixant-la apunt per una nova visita.

"LES TOP" DE SETÉ GRAU DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

Com ja vaig fer en el seu dia de Montserrat, aqui teniu les més valorades en el 8a.nu ordenades per índex:

7a+

1. Quan es menja aquí?. Gran
2. Printemps. Gruyère
3. Rèquiem. Gruyère
4. Siluetes de cristall. Dauet
5. El límit del desig. Gruyère
6. Angeles de fuego. Heura
7. Subete a mi piel (L1). Gran
8. Brego. Gruyère
9. Intent fallide (Tabú). Meló
10. Els llaurers del Cesar. Revolt

7b

1. La reina abeja. Gran
2. L'Enze. Heura
3. Solitud. Heura
4. Sexe, salut i sant llorenç. Gran
5. Chris crisis. Gruyère
6. Infierno. Gran
7. Dr. Jeckyll. Totxo sibèria
8. Treballem en coses estranyes i belles. Gran
9. Shin jin mei. Gran
10. Zen. Heura

7b+

1. S'hi ha d'anar. Gruyère
2. Pa de ral. Mur blau
3. Descanso dominical. Gran
4. S'hi ha d'anar pel recte. Gruyère
5. Sense alé. Silenci
6. Emperatriz esmeralda. Gran
7. La panxa del bou. Gran
8. El señor de los anillos. Gran
9. Rescat emocional. Gran
10. 20 minuts. Gran

7c

1. Terramar. Gran
2. Dresden. Gran
3. Atzucat. Gran
4. No hi ha limits. Districtes
5. Sense comentaris. Gran
6. Via del codolada (Variant comulada). Gran
7. Fenaskistiskopi. Gran
8. Via del quicu. Gran
9. Anabel lee. Silenci
10. Zombie. Gran

7c+

1. El clan del bonsai. Agonies
2. S'ha acabat el broquil. Silenci
3. La llei de Murphy. Gran
4. El clan del oso cavernario. Gran
5. Zurich. Mur blau
6. Ja n'hi ha prou. Gran
7. Bruce lee. Mur blau
8. Zigger-zagger. Silenci
9. El perdedor. Gran
10. Tendones de acero. Meló

i 8a

1. Calladeta fas més goig. Gran
2. Sueños de piedra. Gran
3. Espacio, amor y locura. Gran
4. No t'ho perdis. Gran
5. Yo claudio. Gran
6. Desperta ferro. Gran
7. Dick terpi. Totxo sibèria
8. Fugazzi. Agonies
9. La pedregada Silenci
10. Pinxe tira. Mur blau

LA XINITA 7a, LA NOVA AL TOTXO DE LA SIBÈRIA

Amb el Sellares, fa uns dies, vem pujar carregats com a rucs amb l'objectiu d'equipar una nova via que tenia clixada a l'esquerra de la històrica "Si o no". I amb l'alicient afegit d'estrenar la meva darrera adquisició als xinos i per internet, un taladre percutor amb motors d'explosió per 105 euros, OFERTÓN DE LA SEMANA!!!



Això està tan arrebentat de preu que em fa por de quedar-me amb l'anella d'arrencada a la mà en la primera estirada, je, je... Total que una vegada ubicats i per muntar la reunió la Xinita fa un parell d'extranys però ràpidament s'alinea i comença a foradar vigorosament. I després d'una bona estona de curro deixem la feina feta.




Una bonica via cosideta on el més díficil és a la primera xapa, i després una bonica fisura que ens porta a un sostret amb un pas atlètic. Després placa de foradets típica del sector on cal un mica de pila per arribar a la reunió. En total 8 parabolts i com no podia ser d'una altra manera de nom, LA XINTA. Un makinot d'aquells que no t'acabes, com pesa la japuta!! I que et deixa el braç i els ronyons destrossats. I per poc no ens deixa sordos, quin rebombori per Déu!!!

I amb el Jofre hem pujat per fer la first ascent mundial. I amb les pluges la trobem bruta de nou, unes raspallades, una mica de magnesi i una proposta de 7a. Ja direu...

Llarga vida a la Xinita!!

Old style vs new generation

Una vegada més enfilem amb l'Oscar cap a la Sibèria a protagonitzar una nova jornada de feina en aquest allunyat racó, si ja se sap "currante a currar".
Calentem i com que no tinc el joc massa clar acabo optant per la darrera via de les 16 fàcils (de 7c o menys) que em falta entre el Totxo i Sibèria: la Si o no 7b. De la qual no en tinc cap referència per part dels locals, ni de la comunidad ni de ningú.

De baix estant, la primera impressió no és massa alentadora. L'equipament és a base d'spits de 8 i algun del 10, amb les plaquetes mig sueltes. Els cantos, per més inri, recoberts de terra o de teles d'aranya. I per si fos poc, ni el més petit indici de magnesi! Vamos que tot i estar en escalada esportiva això és un veritable terreny de col.leccionistes. I el primer pegue com no podia ser d'una altra manera és converteix en un mal viatge de xapa a xapa, on netejant per aquí i ara per allà vaig desxifrant cosetes. I al bombillo final no trobava ni els picats que estan tan bruts que ni penjat de la xapa els veia. Al final, al tercer pegue li he tret el road punk. Guapa via però massa abandonada, no sé quan temps feia que no hi pujava ningú!

Mentrestant l'Oscar, molt més astut, no ha caigut a trampes tatxadores i s'ha mantingut perseverant a la codiciada Secta 8a+. On ja fa pegues d'aquests de tú a tú i està realment apunt de rebentar-la.

Després anem al Mur Blau, on tinc un assumpte pendent amb una via de new generation: la Bruce Lee 7c+.



Aquesta va ser una descoberta de l'Oscar que ja me la va vendre com a guapa i facilota pel grau. Però la veritat, és que després d'un tramet de pila hi ha un parell de moviments més a bloc que són una veritale escupidera i no sóc l'únic que ho ha experimentat. Així que una opció pels que anem to the limit, és un mica de "suicidal climbing" i saltar-se la darrera xapa. I això és el que he provat en el primer pegue del dia posant cintes. Però en el darrer pas dur en ple alejillo se m'han obert les ales i a volar!

De nou cap a la Sibèria a per un darrer pegue de l'Oscar a la Secta i recollim tratses per tornar de nou al Mur. Je, je, això si que és currar! I de nou a la Bruce on aquesta vegada opto per xapar i "be water my friend" passo les hostilitats com bonament puc per acabar amb l'"huuurra" triumfador. L'Olymp encara és possible abans de l'arribada de les neus!!

Tancat per vacances

Per fi han arribat les "merecidas vacaciones" i aprofitarem per anar a Menorca quinze dies a la platgeta i piscineta. Ja s'ha acabat el Campus d'estiu i la guarderia, i ara estem sols davant el peligro amb la Laia i l'Ares boges per tragar aigua.

Per despedir la temporada escalatòria que millor que superar el clàssic triplet (o sigui tres dies seguits a roca) amb un bon póker (o sigui quatre dies seguits a roca)!

1) Tot va començar amb l'Oscar a les Guilleumes on ell va provar la Xilum i jo em vaig dedicar a tatxar vies a vista molt bones que no coneixia. Ja no volia provar res dur que ja tinc massa projects per totes bandes i la memoria no dóna tant de si. Entre la recolecta la Zombie 7b i la de la seva dreta 7a+.

2) Va continuar amb la primera afternoon session de la temporada a Sant Llorenç amb l'Oscar i amb l'Espinosa (home de la Valentin) on vam estar a la Placa de l'Heura escalant a vista. Quina fresqueta més bona i nosaltres passant calors pels matins, pobres papis!!! A destacar L'enze 7b i la seva veïna més dura Solitud 7b. Després anem a la Paret Gran on l'Oscar flota per la Fenaskistiskopi 7c. A mi, tal i com la recordaba d'un tope rope anterior, la trobo dura i guapa. Calen quatre parades i marxo amb agulletes!

3) Matinal tranquila amb companys de feina (Carlos, Gelardo, Fernando, Culebras i Paco) per la Cova de l'Arcada on la calda causa estralls. Estic cansadot de la tarda anterior però per sort tinc un pegue bo aprobant a vista la Queda usted suspendido 7b. Millor anem a la pisci del poble on s'està estupendo empaitant les peques amunt i avall!

4) Aprofitant fins a l´últim dia, tornem a aprofitar les tardes de Sant Llorenç amb el Sellares a la Paret Gran. Una penya de Girona ens recomana la Reina Abeja 7b que la tenen muntada. A vista caic petat en el crux però encadeno al segon. Després anem a la Fenaskistiskopi 7c per fer alguna coseta més i marxar ben petat de vacacions. Vaig pujant millor que l'altre dia ressolent la part dura i podent reposar en els descansillos. I després d'una épica batalla arribo a la reunió esgotat però super content per l'encadene. Ja tinc la primera de les tres maries "setce" que déiem amb l'Oscar que els bons curriculums han de tenir. Les altres dos: la No hi ha límit i la Crucifiction. Però aquestes dos hauran de seguir esperant que aquesta temporada estaven molt rebotoses...

Bon vacances als que les tingueu i els altres no us hi canseu!

EL DAUET a Sant Llorenç del Munt

Al matí el dia pintava tapadot i amb el Carlos hem optat per quedar-nos en aquest sector. Corria el ventet i s'estava de collons i així ens estalviem el pateo siberià. Vies guapes reequipades, curtes però bastant contudents. La veritat és que pels dos és el tercer dia seguit tibant-li i estem trinxats. Duele, duele!!!
M'ha fet gràcia pq revisant la llibreta d'escalades l'última vegada que vaig estar en el Dauet feia 10 anys. Què ràpid passa el temps, no? I a més tot just tornava de la expe al Baghirati, aqui us deixo el record de la rebuda que vem tenir a l'aereoport:



Va ser el viatge fin de curso d'una sèrie de sortides by de face amb els "jóvenes castores" entre les més guapes les Goulottes per chamonix, el gel pel Canadà i l'artifo pel Naranjo.
També amb la foto he recordat al Pepe Chaverri, el nostre jefe que desgraciadament va patir un accident mortal a les Grandes Jorasses en la següent promoció de castores. Ell era l'autèntic master class del grup, polivalent i ràpid en tots el terrenys. Un autèntic plaer fer cordada amb ell i haver compartit aquelles estades al seu costat. Després d'aquell parell d'anys ja cadascú va seguir la seva vida, tots més o menys vinculats al monte però en àmbits diferents.

Tornem al 2009 amb el Carlos tibant-li en el Peñot-he 6b+:



El dia s'ha acabat aixecant i el sol ens ha fet fugir cap a l'ombra del Gruyère on m'he estat controlant en toperope els passos clau de la Fosca i tosca 7c. Curiosa arribada a la reunió amb romakos... Ja veig que amb aquesta tindre feineta per dies.
Més tard, anem a la Pared Gran que ja està a l'ombra a tatxar un parell de 7a's.
Quan nosaltres baixem la gent tot just puja per fanàtiques "afternoon sesions"

PLACA DE L'HEURA a Sant LLorenç del Munt

Anàvem de camí cap a la Sibèria a buscar ombreta bona, però com que el dia estava encapotat i fresquet hem optat a parar en aquest sector. Quin bo que dóna escalar amb fresqueta que tanta xuxuflú ja està provocant manca de motivació.

Primer, a la dreta a la Pared Blanca, hem fet Les braves patates no piquen sense suc, un 6b+ de fisura molt guapo. Si continuem hi ha un pas de bloc, on cal aguantar-se d'un parell de romakos (7a+).

Aqui el Carlos a mitja fisura:





Després em poso a la Cabernet Sauvignon 7b, on fallo al crux. Controlo el tema i la faig al segon pegue. La via no està mal, però és un pas a bloc i una arribada rara a la reunió.
El Carlos es motiva i es monta la Clave Omega 6c, una via hiperclàssica i diu que és molt guapa. La via arrenca de d'alt d'un tronc mort i es veu bastant hidràulica. Aqui el teniu a mitja via:




Jo em poso als Ignorants 7b+, via molt guapa amb un primer tram més aviat atlètic sobre canto. Després una zona de tràmit amb algun passet suelto i un final amb un crux sobre regles. La trobo molt pintadeta de blanc i vaig seguint els rastres de pas sense fallar. Huuurra!!! En el sector hi ha mogollón de 7b i 7b+ que fan molt bona pinta esperant pròxmies visites.

Per últim anem als Districtes, a visitar la meva amiga "No hi ha limit" que segueix tant antipàtica com sempre i m'escup de nou!

TOTXO DE LA SIBÈRIA

Tornem amb el Sellares a aquestes contrades amb l'esperança de poder escalar amb un mínim de condicions amb la calda d'aquests dies que ens ha fet suspendre l'expedició margalefera.

Realment tot i els 38ºC que hi havia al pàrquing a les 10h del matí, al sector encara s'hi podia estar tot i que no corre gens d'aire.

Avui, l'objectiu és l'Animal de Bellota 7c, que ja vem tocar en la nostra primera visita. Fem un primer pegue de recordar el tema, marcar alguna coseta, descobrir algun truc.. La via té un primer pas de bloc a l'alçada de la tercera xapa sobre regletes rares amb la xapa als peus i caiguda rarota. Després una zona més pilosa amb plans i romillos, i al final excursió fins a la reunió amb foradets i més romillos. Ep mestre!! Que aquest és de gama més baixa a la resta dels que estic provant darrerament!!

Encadeno al segon pegue del dia i el Sellares està apunt de treure-la però falla arrebentat al final de la pililla. Al pròxim dia cau!!! Que aprop està d'estrenar-se en el 7c.

De tornada al cotxe, fem la parada tècnica de rigor als Districtes, on provem la No hi ha limit 7c. Guau!! Aquesta sí que ens escup i ens posa a lloc. Però, aqui corre l'aire i s'està de collons! Quin microclima que es genera, visca la soleia.

Avui, no hi ha hagut contratemps i el Sellares ha pogut provar la via, lligant tots els passos al primer pegue, ara a pujar la caiguda!

Al final i com ens passa més d'una vegada se'ns ha fet tard i avui m'ha tocat a mi baixar corrents per arribar a recollir les meves filletes. Aqui estan amb la nova inquilina de casa, la Cobaya "marroneta".

ELS DISTRICTES a Sant Llorenç de Munt

De camí cap a la Sibèria decidim amb el Sellares parar en aquest sector. Fa tanta rasca i un dia tan "tapadot" que no és de menester anar a buscar una zona fesqueta. Més tard arriba el Carlos Pérez i la seva súper picture machine.

El Sellares fent "El dèspota 6c+":





I el Carlos que escala al sector del costat, el bombé. Aqui el teniu fent la Catacrak 6a+, que sinó mai surt a les fotos:




Més tard, un servidor a la Dislèxia 7b una interessant via amb un lance a la part inferior i un canto impossible de veure en la superior:




I aqui el Sellares a la mateixa via, primer fent l'arrankada de pikats al més pur estil NO FEET!!




I en el lance clau de la via...




I el Carlos a l'estètic fent l'esperó de Cebes verdes 6b:



I finalment l'Oscar a la No hi ha limits 7c i autèntic motiu de la visita, on la darrera visita vaig pujar prou dignement parant tres o quatre vegades. Però avui la via estava guerrera i m'ha fotut un bon pal tenint seriosos problemes per muntar-la. A més el Sellares quan l'estava començant a catar ha tingut que fugir a buscar la peque amb febre.

SIBERIA a Sant Llorenç de Munt

N'havia sentit a parlar, d'aquest sector de jefes on calia caminar un munt i on per rematar no hi havia vies fàcils. Un dia, en temporada atlètica, i vaig anar en plan running i vaig resseguir el peu de via i feia bona pinta. L'altre dia i davant de lo "tatxat" que tinc ara mateix el Gruyère el Jofre em va indicar que a la Sibèria hi ha ombra pels matins.

Així que amb el Sellares després de deixar les respectives peques al cole, emprenem l'expedició disposats a rebre un bon correctiu...
La primera sorpresa és que sols tardem 45 minuts (sense còrrer) des del pàrquing del dipòsits. Estudiem les vies i a la feina.
Escalem en la zona del toxto de la Sibèria fins a les 14:30 que ja es comença a notar la proximitat del sol. El lloc és fantasmagòric, solitàri i molt fresc. El Sellares, per si algú tenia dubtes del seu estat de forma es fa amb el seu primer 7b a vista. Sí senyor, tornarem!

De tornada, cap a les 15 hores i ja a l'ombra, parem al Mur Blau per ja que passàvem per allí donar-li un viatge a la nostra amiga Pa de ral 7b+. Li toca al Sellares que fa un bon pegue caient molt amunt. La deixa ben muntadeta i blanqueta. Vaig jo i "izda-dcha, izda-dcha" vaig pujant. Arribo al pas eskupidor que feia en un dinàmic esbojerrat i trinco en estatikus. Repossillo, la última regleta de sortida tot petadillo i fora. Poder si que cal una adaptació a la "pililla de la zona" o una bona samanta pegues!

Toca retirada que sinó ens deixen les nenes al carrer! Ens trobem al Palomaco amb l'Oscar als districtes. Sortosament, la Imma arribarà a temps i puc quedar-me amb ells per buscar-me un nou project: "No hi ha límits 7c". Guapa via on no hi ha cap pas extrem per com diu lo Pako: "la suma da el grado".


L'endemà, amb un dia tristot i plujós anem amb el Jofre a Can Dubtes on mai hem trobat ningú i la gent no en parla massa bè. Però nosaltres hem trobat un bon terreny de joc, ràpid, còmode i amb bons projectes. Jo després d'haver encadenat la temporada passada la clàssica "No hi ha dubtes 7b+" em centro en provar el "Primer Dubte 7c+". Amb una sola corda muntem els 2 toperopes (fent la travesia per la savinota) i amb el gimnàs muntat pués a entrenar. El Jofre millora en el 7b+ i en el millor pegue ja fa el pas més dur i cau "buit" poc més amunt. Jo en el primer pegue ni ensumo el pas de baix, de "sika a sika i tiro pq me toka" i la resta desxifrada. Al segon pegue aconsegueixo treure el pas que tilden d'"INHUMANO" però tan gran ha estat l'esforç que ja em queda ni una engruna de power ni llemes i m'arrastro per la via com una culebra. La via és una placa vertical d'uns 15 metres contudents, amb passos sobre bidits i regletilles, m'agrada la comparació que he vist que han fet en el seu grau a "Bain de saing..".

Tatxant pel Gruyère...

Sortint d'una guàrida tranquila enfilo cap a Monistrol per esclar per la cara nort. Avui, després de varies baixes d'última hora, estem el Jofre i l'autèntic mascle de Blanes; el Paco Palomaco. Vem coincidir l'altre dia per Sant Llorenç i després d'un parell d'anys torna a la vertical fanàtic i fort com un roure i una alzina junts! Decidim anar al Secretivo on tots tres tenim feineta per anar currant.. i encara s'està prou fresc pels matins.

El meu objectiu del dia és la Omerta 7c, així que després del clàssic calentament del sector m'hi fico. Vaig de cul desxifrant passos i marcant forats que ni es veuen. A d'alt ni la reunió es veu! Al segon pegue, en toperope, ja em surt del tirón. El Jofre cansat de la Policieros li dóna un peguillo per rebentar-se. Després s'hi fot el Paco que l'encadena en un plis plas. Jo aprofitant aquest moment de debilitat de la via, la remato i l'encadeno "to the limit". Content per el primer 7c de la temporada (tot i ser de gama baixa), just el dia que fa un mes del lamentable espectacle per Can Jorba.
Remato el dia encadenant la Tete de Menguele 7a+ que ha muntat el Paco, l'home que no té coneixement i em deixa la primera cinta posada. Per Déu que amunt està la primera xapa!

L'endemà, cap al Gruyère a Sant Llorenç de Munt, que amb les topos noves hi ha ganes de tatxar una mica la zona. (www.santllors.com)
Hi pugem amb el Joan Maria i el Grunch, calentem i aconsegueixo la Chris crisis 7b a vista. Al Joan Maria no li surt ja que està rebentat de l'enchaînement del dia anterior per cares nort. Després em poso a la Contractura 7b, on ja m'havia baixat la temporada anterior. I és que havia arribat a un parabolt amb un mallón, roca cutre i cap rastre de pas. Ara amb la informació de Sensei podia tornar-ho a intentar: diu que l'equipador va patir una contractura i no va poder taladrar tota la via quedant-li pendent col.locar una xapa. Una vegada recuperat la penya ja havia encadenat la via i així va quedar. El problema és que la següent xapa tampoc es veu ja que queda amagada sobre un esperonet.
Així que m'hi foto i salto un parell de vegades fins que trobo la seqüència i aconsegueixo xapar amb "high tensión" el seguro salvador. A d'alt hi ha un altra seqüència cabrona que finalment desxifro. La prova el Joan Maria sense massa fortuna i després jo li faig el road punk.

L'endemà, tornem al Gruyère, amb un excèrcit de bomberitos: el Luque, Bodas, Gelardo, Figuls, Sellares, Oscar, Paco Palomaco i servidor.
Jo amb l'impuls tatxador compulsiu, em foto en la Massa ego 6c+, una via on ja va alucinar en el seu dia el Carlos Pérez. I a pillar "sin contemplaciones", miro, provo i finalement desxifro. Rara, roca cutrilla i poques repeticions! L'encadeno al segon pegue.
El Sellares torna a un vella amiga seva l'Amateurs 7a on lliura una bona batalla. El Mario, l'home que corria i que ara fa de camali, li intenta fer un reportatge fotogràfic però la bateria de la meva càmera s'acaba i només pot fer aquesta foto:




Al final, la fa al quart pegue del dia "to the limit". Després em lio en una altra d'aquestes vies on mai he vist ningú: la Tere 7b. En Sensei ja m'havia dit que pas a bloc molt cabrón i que super lolakos amb problemes per passar. Però ja em queden poques vies en aquest sector per provar i m'hi foto. I evidentment, en Sensei tenia raó: pas cabrón, obligadillo i de mal provar. Faig una excursió per la via del costat m'estudio el pas i finalment veig una seqüència. L'encadeno al segon pegue amb quatre brams en els passos més durs.

Amb el Sellares recollim trastes i anem al Mur Blau a provar la Pa de ral 7b+ que ens escup sense miraments. Dos pegues ràpids i ens toca baixar corrents per anar a recollir nenes...

Aqui hi ha el Carles en aquesta peaso via: