Inauguració de la temporada escaladora en família

Per fi la Imma ha conegut les Paparres olesanes. Un sector tan proper i tan desconegut per ella. Amb la Laia ja hi havíem estat i com que ja té consolidat el xupete verd hem decidit tornar-hi al complert:



L'aproximció ha estat compicadota pe l'Ares però al final tots a peu de via:



La Imma motivada barallant-se amb tres vies de placa exigent:




La Laia que no desaprofita l'ocasisó per penjar-se com un xoriço:



I al final l'Ares se'ns ha quedat fregida a peu de via:

Per fi estic ben "Tocat de l'ala"

Aquesta temporada a Gelida la vem començar un dia amb el Ximo provant la Winchester, un 8a que tenia a punta de caramelo la temporada passada. Però quina fou la meva sorpresa en veure que una regle que utilitzava en el crux havia misteriosament desaperegut. Ni tan sols quedava rastre de l'emplaçament que havia ocupat. Quina desmotivació tan gran, no ens sortia ni el pas suelto i apa project aparcat. Vem coincidir amb el Juanan de Gelida que em va recomanar la Tocat de l'Ala un 8a històric.
En fi, vaig quedar amb el Juanan que me la va presentar. D'entrada no la vaig veure massa dura i em van sortir els passos al primer dia. Però hi ha un pas de bloc a la segona xapa que em destrosava la pell. I vem començar el que en l'argot es diu "asedio i derribo", als matins aprofitant l'ombra li fotiem uns pegues i a recuperar pell uns dies. Així vaig anar coincidint amb els locals Manolo, Pedro, Bernat i Sam. Bones estones i pegues fanàtics. El Juanan, l'home que no gastava les llemes, va poder insistir algun dia més i va aconseguir el road punk posant cintes i sortir per la porta gran!
Avui hi hem anat amb la família i no ha vingut la Luna (la cobaya de la Laia) perqué ha mossegat a la Imma just abans de sortir.

La Laia que li agrada penjar-se com un fuet:

Tinc les llemes molt gastades de les recents vacances bloqueres però a base de blastoestimulina em vull creure que podré treure un peguillo decent. Hem arribat a Gelida tardet, i volia aprofitar l'ombra ja que es preveia calda. Calento al Xapes negres 7a, un descans i monto la Tocat. Al crux patino i salto, i després ja en estàtic i més fàcil que durant l'assetjament... Acabo de muntar la via amb algun altre vuelaco (quin ensurt la Imma quan l'aixeco del terra disparada) i a descansar un ratillo. L'Ares està acollonida dels brams i altres conjuros del papi durant el pegue i els imita en aquesta época de "loro repetidor de frases".
Però no hi ha massa temps per grans descansos que el sol amenaça a donar a la via i això es pot convertir en una trampa terrible.

Arrenco de nou, arribo al crux i en estàtic pillo la regleta talladora de llemes. Huuurra!! Ara queda la resta, arribo al repòs baixo ritme i a l'ataque. Esquerra, dreta, esquerra, dreta i estic al pas de l'ambientaso. Semidinàmic i pillo la plana salvadora d'esquerres. Xapo i em puja la pressió de cop. Quatre passets més i road punk. Avui puerta grande per mi i una altra anchoa a la cole.

Al final han estat set dies de feina i 16 pegues! Com m'agraden aquestes ascencions a vista, je, je....

Una foto de família perquè després diguin que no sortim a la muntanya:


Després hem anant més a la dreta on la Imma ha fet la Mama sebolla un 6a clàssic de la part dreta:


Ara uns dies a l'Olimp dels Déus totpoderosos fins que el pròxim 8 novembre em passi factura aquest asedio roquero i les bèties corredores em rebetin a la Montserrat Nord. Espero que no tingueu les "hachas" massa esmolades que s'ha restrasat una mica la temporada fondista.

L'ESTANY, amb els boletaires

Tornem de nou cap a les zones berguedanes amb la família. L'Estany és un dels sectors més recomanats per anar amr les peques i la veritat és que no ha defraudat a les expectatives creades.

Xupete verd amb aproximació curta, peu de via ideal amb gespa i calcàri de calitat amb predomini del 7a. A més el dia ha estat excepcional amb solet però sense massa xuxuflú.
Aqui teniu el camp base per les peques que ha funcionat prou bè i ens han deixat escalar bastant:




Hem estat sols al sector, però molt acompanyats pels caçadors de bolets que em sembla que no han pillat res de res. Almenys tots els cistells que hem vist passar anaven ben buits. I de cotxes n'hi havien tants que no es podia aparcar a l'explanada de la cadena. I després surt que en motiu del concurs de boletaries el superboletaire en baixa 80 kilos. Manos arriba esto es un atraco!

Vies llarguetes de fins a 30 metres i guapetes com les recordava, on el més destacat ha estat la No alex no 7a+ a vista. La Imma en un 6a de la dreta:

MAL PAS DE TRAVIL, tan cercano y tan desconocido

De nou sortida familiar per anar a conèixer aquest sector proper a Berga. En el següent enllaç trobareu tota la info actualitzada de com arribar, vies, etc..

http://skalada.wordpress.com/the-works/resena-del-malpas-de-travil/

Només afegir que és mereixedor del xupete verd ja que les peques hi han estat de conya:




La Imma ha tornat a escalar, aqui la teniu fent la Peu de moix 6a:




A la Laia la hem penjat de la corda per culumpiar-se i s'ho ha passat pipa:





M'ha sortit l'Agonia d'hora baixa 7a+ molt bona de conti amb romillos. Després he provat la Fot-li pel dret 7b a on no m'ha sortit el crux, que sembla ser una bici olímpica i rara. I per acabar la Casserres 7a, molt bona, que no m'ha sortit ni al tercer pegue i la deixo pendent per la pròxima visita.

Bon lloc, m'ha recordat molt a Baldellou. Tant pel tipus de roca com pel paissatge. Sort que aquí el grau és més humà i l'equipament més generòs!

GRAVERA, o el xupete verd de referència

La Laia volia anar a fer un picnic i aprofitem per anar a passar el dia en aquest familiar sector del berguedà. I familiar per ser, paraules textuals de la Imma, la definició de xupete verd. (els papis ja sabreu de que us parlo).



Sols es fa una mica llarg el pateo per la pista en pujada i carregats com a mules. Després les vies són bonotes, d'uns 15/20 metres d'alt generalment d'escalada en placa tèsnica.
El dia ens ha acompanyat i hem tingut sol radiant amb temperatures prou confortables. Per escalar a l'estiu, massa calor, caldria esperar a les 16 hores que li toca l'ombra a la part dreta però a aquella hora les guileretes necesitaven una bona siesta de tornada cap a casa.
Els darrers dies perseguint pops per les profunditats dels oceans m'han deixat les llemes tendres, sent el més destacable l'AMANTS DEL RIS 7b al segon pegue. Tornarem que si està de conya...

BAELL NORD: NEWS

Tornem a la vertical després del parón vacacional amb una expedició pesada cap al Baell nord, avui amb la família al complet:



Provo la Ares que resulta ser més agraïda del que preveia inicialment. Trec els passos, la pinto una mica i la deixo ben respalladeta i neteta. Quina via més deliciosa, llàstima al igual que les dues veïnes que la repisa talla la conti.

Aqui les Guileretes: l'anfitriona Ares amb la Laia. Clavades al papi!





Una primera secció amb molts invertits i alguna regleta per arribar al mencionat repòs i després el crux. Al segon pegue em deixo un peu i salto. I la tercer li faig la first ascent: proposta de 7b+. Ja direu..

Recollim trastes i cap al "susuki" que avui al venir la Ares no la volia fer caminar massa. A mitja pujada per la pista la cosa es complica molt i l'estat precàri de la mateixa m'obliga a provar de pujar al "ras". I d'un salt ens fotem a la zanja i se jodio la marrana. Pedres per aquí, pedres per allà. Endavant... no puedo. Endarrera.. no puedo. Fang, zarzas, olor a goma cremada i el "susuki" plantat a la cuneta a 20 metres del pla salvador.
Total que tiro la tovallola i a buscar ajuda que això no ho treu no el "dakarista" més experimentat. Trobo un bon home que amb el seu tractor d'abans de la guerra m'estira i poc a poc em treu d'aquell infern:





Salvats!!!

Que la família no està acostumbrada a aquestes aventures. Li deixo una generosa propina pels serveis prestats amb la ferma promesa de no tornar a baixar per la pista. Per cert que ja no li recomano a ningú ja que s'ha deteriorat moltíssim en un any!!

Aquí us deixo la info actualitzada del sector:

Es tracta d'una pared calcària orientada al nord molt abrasiva d'uns 20 metres d'alt amb un peu de via ideal amb gespa i tot. Forats, regletes, laterals, invertits.. Té una retirada al sector de baix del Castell de les Dames. La pena és que no hi ha cap via ideal per escalfar ja que la dificultat comença en el 7a i s'eleva fins al 7c. Alguna reunió la tenim reaprofitada provisionalment a l'espera de nou material.

Accès: De Ribes de Freser pugem per la carretera cap a Campelles. Als 3kms seguim pujant per asfalt direcció el Baell. Just passat l'Hotel Terralta (50 metres) ja podem aparcar el cotxe vigilant no molestar el pas de tractors. Ja a peu agafem una pista formigonada que surt a mà esquerra amb una forta pendent. A uns 50 metres, surt a ma dreta la pista per damunt una casa. Als 50 metres hi ha un abreuador pel bestiar i la pista comença una forta baixada. Seguim baixant, creuarem un torrent i la pista es torna més planera. Arribem a un prat que la pista voreja per la seva dreta i més enavant trobem una esplanada. Als 10 minuts de camí i 700 metres de recorregut. D'aqui surt el camí a ma dreta que segueix baixant-planejant (fita). A uns 150 metres trobem una bifurcació en V, i seguim per la senda de baix seguint els rastres de pas (poc visibles) (fita). Arribem a un prat amb pins per on seguim els rastres de pas per vorejar-lo per la seva esquerra al límit del talud i ja començarem a endivinar la pared. Arribem a un collet (tronc caigut a terra), d'on baixem fins a peu de via. Total 15 minuts, de tornada calculeu 20 que és de pujada.

Vies: (d'esquerra a dreta)
1- Ares 7b+
2- Aracnofobia ¿?
3- Tupamaru 7c
4- Paper de vidre 7a+
5- Dolorosa 7a
6- Via crucis 7a
7- Invertits perbertits 7c

Paparres a Olesa de Montserrat

Bona zona d'hivern amb vies sobre calcàri desplomat i sobadot. Hi ha dies amb millor tacte que d'altres. Avui hem comporovat que és una zona molt correcta pels crios, jo li atorgaria un merescut xupete vermell (ja que hi ha algun bloc per la senda d'accés on cal vigilar que no s'esmorrin!!). Avui, de nou, una nutrida representació de bombers: el Luque, Gelardo, Nogues, Jofre, Carlos i un servidor. El dia era tant esplèndid que al final hem passat calor i tot!.

El més remercable dels encadenes ha estat la Marroqui 7c, per part dels locals Jofre i un servidor. Via amb dues seccions a bloc amb molts trucs.
Aqui teniu el Jofre fulminant la via amb una ràpida i matinera ascenció:


Mentre un servidor de tots vostès saltva pels aires:


I la Laia feia de model a peu de via:


D'aquestes que al primer pegue no entens res però amb paciència vas descobrint-li els gestos. Jo fins i tot per aconseguir el Road punk he hagut d'inventar un nou cop que no tenia al meu repartori de moviments. Es tracta del clàssic pas del taló doble!
El Nogues en aquesta via ens obsequia amb una sèrie de vols amb denominació d'orígen movent braços i cames mentres vola pels aires.

I tot això complementat amb les genials fotos del Carlos. I és que cada dia porta més trastes per tirar fotos.

També una foto de les reines del peu de via, que s'han portat estupendament deixant escalar els seus papitos.


Com sempre els locals abans de marxar passem pel correctiu de la bèstia parada del sector, la Zona de incertidumbre 8a. On cada pegue millorem, o ens pensem que millorem, alguna cosa.

Servidor rabiant a la Zona...