ROCA DEL BOIXAR

Interessant i curiosa roca montserratina que delimita el congost i separa la vessant est i oest del Boixar. On després d'equipar la Mandrilada he descobert altres interessants alternatives. Són bastant ombrívoles, curtetes i no massa populars però estan prou bè i molt de seté grau. Així que aqui teniu una  mica d'info per la penyita per si algú li pot servir d'algo.

Accés per la cova del Boixar:

Te quiero puta 7a; inici amb preses artificials i després placa. La vaig fer fa anys i la recordo guapa. Vigilar a l'inici que costa d'arribar a la primera xapa on inclús podria haver petat alguna presa artificial. (**)

Por un cartón de leche 7b; inici desplomat i un crux a la tercera xapa que costa de veure a vista. Després segueix en placa però no ens podem adormir que no és fàcil. D'aquestes de segon pegue bastant escrit o tirar de monito montador per un bon flash night. (**)

Mandrilada 7b, inici comú amb l'anterior amb un primer crux que es pot resoldre de dos formes diferents. I després placa tècnica on cal desxifrar bè l'ordre de les preses per no liar-la. (**)

Nº5 7a+, No constava ni grau ni nom a la guia del Luichi. Un bloc per entrar que costa de desxifrar i obliga a entendre el moviment. Després un bon repòs per agafar aire i encarar un tram tens de nou. Un xapatge que costa i tres remades més per arribar a la reunió.  Encara està poc tocada i una mica bruta. (**)

Nº6 7b, No constava ni grau ni nom a la guia del Luichi. El mateix bloc d'entrada que l'anterior, però no trobem cap mega repòs. Els cantos són grans però no dóna massa treva. I a més trobem un segon crux en el tram final on es pot caure. (**)

Accés des del congost:

Llançament de xavalina 6c+/7a, una primera placa d'escalada tècnica on costen de veure els cantos i encara bastant trencadot i on hi ha les tibades més dures de la via dóna lloc a una espectacular final on l'espatarramenta està garantitzada. Feia dies que no m'obria tant de cames, really old style! A la foto el Jofre en aquesta via (**)

Petons a l'aviram 6b+, en placa on el més díficil és trobar les regletes que queden ben amagades. Per complementar la oferta del lugar, però sense un interés especial per si mateixa. (*)

Mackonajui 6c+; igual que l'anterior però molt més a bloc i contudent. On cal anar per feina sinó acabarem rebentats tot i ser ben curteta. (**)

Ironflan 7a+, comença amb uns passos a bloc que sens dubte són el més díficil i caldrà trobar la combinació gunayadora fins a una vira repòs. On costa sortir-ne i més si no tenim la cinta posadeta. I la resta es una trave a esquerres una mica forçada. (*)

Mandrilada 7b, una nova a la Roca del Boixar

Aquesta va per vosaltres mandrils bebedors de suc de civada, clients habituals d'entre setmana a la cara sur, altrament conegut com els hospitalenses. Un grup selecte, principalment de bombers, on has d'acreditar com a mínim uns quants 7b's per poder entrar a les 10 del matí a ca l'Anna. I on la majoria d'integrants històrics coleccionen vies de 7c+ i 8a. Fins aquí, res a diferenciar a cap altra penya d'escaladors que hom pot trobar pel barri. La característica sense dubte més representativa és que es mouen en manada provocant un efecte intimidador a qualsevol cordada que accidentalment corri pel mateix sector. I com gaudeixen de la benavolència del mateix Fary, no deixen titre con cabeza. A la que es motiven amb un sector el tatxen de manera compulsiva. Algun més ràpid, d'altres no tant. I el Moha que ja s'ho sap, quan veu les furgos plenes de mandrils, ja omple neveres. Que no falti de res, sobretot ni de les verdes (alhambras) ni de las rojas (estrellas).

Pues aqui ni teniu una altre, una vieta de poc més de 10 metrillos però prou interessant. L'entrada i primera xapa és comuna amb la Por un cartón de leche 7b. I després va més a la dreta per una placa vertical de foradets. Fins on el bloc ja tumba que a la ressenya de la guía estan dibuixades erronament fins d'alt del bloc. I semblen uns viots que realment no son. De fet surten dibuixades amb més longitud que les del Senglar que són 3 vegades més llargues!

CLOT DEL BOIXAR DRETA, noves propostes

Hi ha alguna nova via en aquest sector; que no apareixen a la recent publicada guia de Montserrat Cara Sur del Luichi. Encara una mica brutes però bones en general. Una mica d'info per si li pot servir a algu amb vermell les NEWS, d'esquerra a dreta trobem:

PLACA FU

1) Over doble dosis 6c placa de 35 metres que entra amb un diedret per anar a buscar una bonica placa de forats amb un final més dret on hi ha algun passet més tècnic (***)

2) Ególatro 6c+ Bonica placa de 35 metres, on el més díficil és desxifrar la combinació per les tres primeres xapes. Després tumba una mica i es redreça en el tram final on hi ha bones preses però cal trobar-les. Encara falten algunes repeticions per acabar de quedar en condicions (**)

PREAGULLA CHANKRA

3) nº24 Guia 6c Diedret tècnic i ajegut on cal buscar bè els cantos per progressar i una excursioneta per la campa per anar a la reunió (*)

4) Esclau d'una passió 7a+, bona via de placa i bastant bloquera on el més dur està a la primera xapa. I després una mica de crucigrama díficil a vista. (***)

5)Tomizawa 7b+, escalada de placa amb un bloc dur entre la segona i tercera xapa que li dóna el grau. Després anar fent buscant el cantos i una sortida una mica il.lògica cap a la dreta per anar a buscar la reunió. (**)

AGULLA CHANKRA

6) Le llamaban trinidad 7a, bona placa amb algun pas més dur que poster es mereix mig grau més del posat a la guia (**)

7) Ciao Marco 7b, placa amb petits foradets amb un primer pas morfològic a l'alçada de la tercera i un pas tens i díficil de veure a d'alt que per mi li donen una mica més que el 7a de la guia (*)

8) Marcelino Sound System 7a+, escalada amb placa amb un pas a bloc més tens i un tram de conti final sobre bona roca amb una mica de liquens. (**)

9) Sr Arboç 7b, de placa amb uns primers passos més tensos i una part superior on no ens podem relaxar que encara hi ha passets sueltos. (***)

10) Xivita 6c+, una de les millors vies en aquest grau de la muntanya si no la millor. Escalada en placa sobre bona roca i mantinguda. Llàstima dels 10 primers metres que no són de la mateixa calitat que la part superior. (***)

11) Di Ego 7a, també molt bona placa força mantinguda i bastant repetida (***)

12) NOVA 7a, Molt bona placa de forats i continuïtat de la categoria de les seves veïnes.(***)

SUBSECTOR ¿?

13) NOVA ¿? 6c+, placa vermellossa que va a buscar un sostre que s'ha d'evitar cap a l'esquerra per una zona amb pedra més dolenta, al loro! (*)

14) NOVA ¿? 7a+, just al costat de l'anterior i amb millor roca. Placa que va a buscar un sostre amb un parell de passos a bloc contudents (**)

15) Sioux tetons 6c, va seguint un diedre fins d'alt on es pot sortir per la placa de la dreta o més fàcil pel diedre. (**)

16) NOVA ¿? 7a, molt bona placa on encara falten repeticions per deixar-la ben neta, cal vigilar que encara hi ha una llastra suelta. Un primer pas a bloc per sota i continuïtat per d'alt (***)

17) Innus 7a, curta placa que segueix una fisureta amb un  bloc per baix díficil a vista però que no arriba al 7a+ proposat (*)

18) Indian crack 6b, diedret amb curioses formacions que es fa curtet (*)

19) NOVA ¿?, 7a+ Esperonet i després placa amb unes quantes tibades que van desgastant fins al crux final (**)

EL FITOT

20) Papagai verd 6b+, escalada bruta i no massa recomanable. Vigilar a no arrencar cap bolako. (*)

21) Mr Joan Tejo 7a+, curta però intensa on no es pot badar si pugem per on va la via. (**)

22) Omega 6c+, Soft, deien que és un des millors en el grau. I la veritat és que l'escalada és agraïda i orgàsmica, en placa vertical i bons forats però li falten uns metrillos per ostentar el privilegi de miss 6c+. Poster el pas més dur és arribar a la primera xapa. (***)

23)Llançà del Quico 7a, un primer passet de díficil visualització entre la primera i segona xapa porta a un bon repós. I després, unes remades i un pas a bloc i obligadot i díficil de veure a vista li donen el grau. (**)

24) Sirope de Arce 7b, Soft, comença per un tram prou vertical que ja comença a tocar la pililla. I a la tercera xapa hi ha el crux a bloc que li dóna un plus respecte la seva veïna. Després fàcil fins a l'arribada a la reunió on cal buscar bè per no complicar-se la vida. També s'ha fet evitant el pas per la dreta sortint de 7a (**)

25) Sr Harry Hole 7a+, Soft, escalada en placa que a primer cop d'ull sembla més fàcil del que realment és. Díficil de llegir si no hi ha rastres de pas ja que costa d'encertar amb el cantos més bons. (**)

Sirope de Arce 7b, una nova al Fitot del Clot del Boixar a Montserrat

Dos dies consecutius en aquest sub sector de l'extrem dret del Boixar que gaudeix d'ombra matinal. El primer dia, després de fer les tres vies existents, ja vem estar provant amb el Jofre un nou projecte per ampliar una mica l'oferta d'aquest racó.

I el segon dia, amb el Sellares i el Diego, hi tornem i poso a prova la xinita després d'un llarg hivern tancadeta al traster de casa. I ha tornat a donar el callo, amb el resultat d'una nova vieta d'uns 15 metres amb 5 parabolts. La resta de vies del sector van ser equipades el setembre 2010 per TA, XA i PB.

La primera ascenció l'ha firmada un servidor i la segona el Diego, mentre que el Sellares ha caigut de l'olymp dels déus per mostrar, ni que sigui per un dia, una actuació més humana deixant-la per millor ocasió.

Sirope de Arce 7b. El Fitot. Clot del Boixar. Montserrat. Abril 2011 from robert guilera on Vimeo.

Una mica d'info pels qui us hi vulgueu deixar caure:



1) Omega 6c+ (soft): Deien que és un des millors en el grau. I la veritat és que l'escalada és agraïda i orgàsmica, en placa vertical i bons forats però li falten uns metrillos per ostentar el privilegi de miss 6c+. Poster el pas més dur és arribar a la primera xapa. ***

2) Llançà del Quico 7a: Un primer passet de díficil visualització entre la primera i segona xapa porta a un bon repós. I després, unes remades i un pas a bloc i obligadot i díficil de veure a vista li donen el grau. **

Sirope de Arce 7b (soft): Comença per un tram prou vertical que ja comença a tocar la pililla. I a la tercera xapa hi ha el crux a bloc que li dóna un plus respecte la seva veïna. Després fàcil fins a l'arribada a la reunió on cal buscar bè per no complicar-se la vida. **

3) Sr Harry Hole 7a+ (Soft): Escalada en placa que a primer cop d'ull sembla més fàcil del que realment és. Díficil de llegir si no hi ha rastres de pas ja que costa d'encertar amb el cantos més bons. **



I per complementar la info facilitada d'un blogger que també fa anys que estamos en este negocio:



Hi ha una altra aprox que es fa per un camí directe que ens estalvia una bona volta. Surt, igualment dels pàrquing del castell, però creuem els dos camps d'oliveres en direcció al Boixar. A 50 metres a l'esquerra de l'extrem superior dret del segon camp d'oliveres surt la senda (fites) que puja fins a peu de via (10-15 minuts). En el croquis està dibuixat en color blau.



I una petita correcció de la info que ens fa facilitar al seu dia:



Per més info de la resta de vies del sector, a la noche del loro.