Els aborígens 7c+, a la Cova de l'Arcada; MONTSERRAT

Curiosa l'estampa que vam viure amb l'Oskar no fa masses dies un dia per les Bruixes ilerdenses. Gaudint del solet d'hivern. I patint les famoses vies per alguns catalogades com a  6b+ de xapa a xapa, o dit d'altra manera de les vies que no tenen res de díficil. Ens vem trobar que del munt de gent allí presents els únics catalinos eren servidors. La qual cosa deuria fer certa gràcia a tots els guiris que per alli rondaven. I ben aviat, ens van començar a donar conversa i bon menjar. Amb lo qual, en mostra d'agraïment, nosaltres responiem amb simpàtiques bromes i sútils comentaris per guanyar-nos més suculentes recompenses.

A sobre van arribar algunes pubilletes més, molt simpàtiques elles. I sols vem poder oferir un bonic espectacle de caigudes al pur estil Local Hero. Que segons sembla va acabar d'agradar molt a les impressionades tibadores. Vamos, que la cosa pintava genial. Com aquell dia d'anys enrera que vaig aconseguir lligar de nit. I em quedava un jocker sota la màniga, el número que mai falla: un famós repós de genoll sense cap neopreno ni genollera de protecció.

A la qual cosa tota tota aquella gent habituals del degotallisme els semblava sorprenent i més quan van veure tot el genoll ferit i ensangrantat. I mentre m'ensenyaven els seus inventillus per evitar tan dolorossos pràctiques vaig respondre que a naltros no ens calien tanta mariconada, vaya, que érem uns aborígens del lugar.

Dies més tard els mateixos Aborígens, després d'algunes jornades de feina, vem equipar una nova línia a Montserrat a la Cova de l'Arcada, sita a l'esquerra mateix de la Onions and the grailers i tb d'uns 30 metrillos. Una línia que feia temps que teníem clitxada però que ha calgut esperar a l'aixecament de la moratòria per poder aconseguir el permís per equipar. Inicialment proposada de 8a en la FA del Pau Augé. Després es va trencar una regletilla sortint més canto, i queda proposada de 7c+ en la FR del que escriu aquestes línies.

Una via que ens ha costat 100 euritos. Així que esperem estar recompensats d'alguna manera. D'entrada sols s'accepten comentaris postius dels futurs repetidors mentre pagueu deliciosos sopars. Tampoc oblideu un petit detallito, com una birra per cada pegue que li feu. Així que aneu i divertiu vos i com deia aquelles màquines recreatives "Insert Coin".

The Onions and the graeilers

A mitjanit els crits de súplica de "Papa, Papa!! em van sobresaltar. Em vaig aixecar d'un salt com havia fet en d'altres époques, espantant per aquella interrupció repentina del son. M'esperava la peque al seu llit plorant desconsoladament per culpa d'una "pesadilla". No s'ho va pensar dues vegades quan li vaig ofertar venir a dormir amb mi, i es va quedar ben tranquileta i ben arrambadeta. Al matí següent, la cara li havia cambiat i estava ben contenta i riallera. Ni tan sols se'n recordava del que havia somiat. Per contra, jo si que recordava perfectament els moviments de tota la via que em treia el son. Alterat per la il.lusió de tatxar un seté de gama alta. En una temporada parca en encadenes per sobre del 7b i ben generosa en quan a clatellades. I així després de deixar les nenes al cole, cap a l'arqueitor a faenar. Pel bruc posats una bona colla d'efectius típics espècimens d'aquestes contrades cap als destins més de moda: vermell, senglar i can jorba. La resta ja la sabeu: calentar, muntar, repassar quatre coses, i a la enessima encadenar.  La via The onions and the graeilers o alguna cosa així. Un viot de l'arcada que fa una dies ni coneixia sita a l'esquerra del Mustafà. La vaig provar un dia per casualitat i ja vaig veure que era on my style. Luego que quizás la podría arribar a fer. Una via, típica del lugar, amb part inferior més intensa i un part de d'alt més pilosa cotada de 7c+( o XXL amb XX 6 xapes i L fins la reunió). I un bon motiu per tornar a escriure quatre línies per aquí. Una "peasdilla" que s'acaba i altres que comencen.