Paula 8a, versió bujarrillla, o sea amb el diedru por supuesto

No n'havia tingut prou amb el càstig imposat pels grans jefes indius de les bambes i les pulsacions el dia anterior en la cursa de l'Alba.

Vaig provar en va, de seguir a varis companys de viatge per endinsar-nos en la majestuositat de la munyanya montserratina. Però tots m'abandonaven al poc i em deixaven tirat com una colilla al meu destí. Pujant les escales de Sant Benet les cames em cremaven de tal manera que sols pensava en tirar-me a terra demamant clemència i perdó per haver nascut. I lo pitjor de tot a darrera tenia una ristra d'indius amb la destral esmolada per fotre'm la pell. Un "infiernuch" sort que encara al final, amb el comodín de les males arts, vaig aconseguir salvar una gran acatombe i algun moblet.

 I ja el dia següent, arrastrant-me com un cuc vaig aconseguir personar-me amb les meves millors gales al Bruc on m'esperaven uns altres indius mapaches dels que els hi agraden les cordes, mosquetons i el rapelismo extremo.

El que no comtava es que volien a anar a recuperar projects inhòspits i "secretius" del vessant nort, o sea a la sombreta i vies massa dures per un cos amansat del dia anterior. Inclús l'aproximació de 5 minuts se'm va fer llarga, per culpa de les agulletes. I el calentament a roda aixecada per la Marrana no feia presagiar res de bo.

El meu project, la Paula, la reina del sector. Una d'aquestes que tot i fer el bujarra, sota la meva modesta opinió, si que arriba a la categoria divina d'anchoit-a. I és que no tinc manera humana de controlar la tendència natural al eskakeo, l'eterna búsqueda al camí més lògic o sencill. I en el cas que ens ocupa això es diu el diedrako, font dels pecats més perversos i les pitjors heregias mai vistes.

I això ha provocat la pujada del preu del meu cap en vida: s'han vist cartells de "wanted dead or alive" de fins a 20.000$. I una vegada mort, la condemna perpètua de la meva pobre ànima a l'infern.


Inclús, van sonar les bozines d'amonestació em apollar-lo per primera vegada, just abans d'afrontar la seqüència clau i identificativa el doble ombro. Però encegat com anava, no les vaig ni sentir, sols tenia esma per tira-me com un tigre al canto salvador, al TOP d'aquest bloc. Calia baixar breument pulsacions, per mirar de fer alguna cosa en el pasako d'invertit que em tenia martiritzat. Tremolant i mig dinàmic l'acabo resolent i paaaaaam els peus de nou cap al diedrako salvador desencadenant la ira de tots els jutges i els crits de "Fuera, Fuera...".

I com que començaven a llançar-me tota mena d'objectes, ràpidament trave a esquerres a buscar el repos d'on quedava fora l'abast d'aquella lapidació pública. Tan alterada va quedar la multitud que ja no vaig gosar tornar-lo a tocar no fora cas que em tallessin la soferta cama dreta.

Així, sols quedava la agònica placa final que al final cedia i m'obria de nou les portes a l'olimp celestial.

CAL LA MONTSE NORTH FACE: EL CASSOT i SECRETIVO MARCELINO

El Cassot és ideal pels dies calurosos d'estiu ja que hi tenim ombra fins a les 15 hores. Sortint de guàrdia hi vaig amb el Paco Aranda que s'està passant a l'esportiva. Les vies són d'uns 25 metres i a partir del 6c+ fins al 7c+. Per tant el més díficil és calentar, però després hi ha vies molt guapes i fanàtiques. Porto deures de la temporada passada "El mètode estivill 7a+/b". Enguany, la via està blanqueta i neta de la capa de liquen polsinós que la cobria l'any anterior. Flipo amb el pas a bloc de sortida del sostre però finalment trec una seqüència un mica aleatòria. L'encadeno al segon pegue del dia. Cal buscar-se més deures i em fico a la "Thai massage 7c".

Aquesta via entra pel "Café del Mar 7a+" i marxa per l'esperó a dretes. Així que d'aperitiu tenim un primer pas a bloc per aixecar el cul de terra, la fisureta petadora i el descans estirat a la repisa. A partir d'aqui comencen les hostilitats: passos durs al fil de l'esperó sobre tot tipus de preses on no ens podem deixar ni un peu. Très interessant...Li foto un parell de pegues per entendre passos, però el correctiu és sever.

Marxem, petats amb uns deures fets però amb nous deures pel pròxim dia. Que dic, pròxim dia! Pel pròxim estiu. Últimament no em funciona la veterania de buscador de vies vidilles i els 7c's que provo són de debó!

Al dia següent amb el Sellares estem liats donant un curs fins a les 15 hores. Total que les dones ens donen tarda lliure i ho aprofitem anat al Secretivo. Com diu la nostra màxima: "No deixis per demà tot el que puguis escalar avui".

Ja fa molta calda i arrivem que la placa de la dreta està a l'ombra però poc a poc el sol va guanyant terreny. El Sellares torna a la seva batalla clàssica: Policieros Secretivos per la dreta 7b. Jo tinc feina a la "Tele de Menguele 7b" però està al sol i prefereixo esperar l'ombra. Aprofito per escalar la Policieros i la Judas Iscariote 7b+ que feia dies que no feia. El Sellares encadena al 3er pegue del dia la Policieros i marca el punt d'inflexió. Hi ha una altra cordada provant la Paula i fan uns salts de campionat. Em motivo i m'omplo de valor per ficar-me al Fugitiu 7b, on no tenia masses referències. Les passo putes per arribar a la quarta xapa que allunya però el canto torna a aparèixer i resolc finalment a vista i axixarrat per la calda. Finalment, després d'esperar l'ombra una bona estona ens posem a la Tele on el Sellares troba una manera més fàcil de fer un pas que l'altre dia em tirava. Al final l'encadeno al segon del dia i ja sols em queden la Paula i Variant. Però a les tardes ja fa massa calda i li toca una bona estona el sol a tota la placa esquerra (fins a la Marrana).