Orientació: Bàsicament nord, amb ombra quasi tot el dia. Ideal per calurosos dies d'estiu. Més cap a la dreta el sol toca fins a les 12.
7
1-Perra Mala 6c ** Inici per un diedret curiós, després una mica de flanqueig cap a l'esquerra tot superant un esperonet per anar a buscar una bonica placa gris, i arribada a la reunió per un tram de roca blanca i forats amagats.
De jornades ciclistes n'he viscut de tota mena. Però n hi ha una que ha marcat la darrera temporada. Va ser el dia que em va convocar cert mestre Biker, per rebre un nou ajusticiament aquesta vegada per les carreteres del Baix Llobregat. En les darreres sortides certs corrents d'opinió em situaven dins del podi d'entre els ciclistes del Torn. Embogit pels elogis, vaig acceptar el repte, personant-me al lloc i hora convinguts. Després d'un quants kms de presentacions i calma tensa arribà la primera gran dificultat del dia. Vaig arrencar en la part més tiesa, tensant al límit de les meves forces.
Pocs metres per darrera, el gran Mestre, també es recargolava sobre la bici per intentar arribar a la meva roda. I així durant quasi un km infernal. I quina fou la meva sorpresa en un nou reconeixement visual al veure que finalment havia cedit.
Per fi, era el moment de glòria de tot ciclista aficionat. Sols em va donar temps de treure el mobil i fer el video per deixar constància d'aquell fet històric.
A la seva arribada, va deixar anar una frase d'aquelles que sols surten del Grans Senseis: "Has subido como una Perra Mala!!!"
Ara que el correctiu posterior en la segona part de la sortida ja no és de la incumbència d'aquest relat.
2-Pasión turca 7b *** Escalada curta però intensa. Uns primers metres fàcils i ja entrem a la seqüència més contundent. Un seguit de passos més intensos per arribar al tram final amb més canto.
Mai se sabrà del tot si és cert o una llegenda urbana, però aquí ens ocupa l'extrany cas d'un pacient ingressat per algun tipus d'inflamació en el sistema reproductor masculí. Segons s'explica, en un viatge per Andorra va aprofitar per fer quatre compres. I entre d'elles, en una farmàcia, es va fer amb un vasodilatador d'origen turc. Ni el prospecte es va llegir, sembla que es deuria administrar un dosis exagerada que va derivar en una actuació mai vista; una veritable "Pasión Turca". I de l'olymp dels Déus, a que la cosa no baixava de cap manera. Així que va acabar d'urgències i ingressat a l'hosiptal.
3-Menisc intern 7a *** Escalada atlètica que s'acaba fent llarga per arribar a la mateixa reunió que l'anterior.
El pobre Amós un temps mig allunyat de la vertical per aquesta lesió, li va voler retre homenatge en la seva primera via equipada.
4-La reina roca 7c *** Una viot curt però contudent. Amb passos molt fanàtics, desplomats.
L'altra de la factoria Amós, dedicada a la seva parella sentimental.
La que a priori havia de ser la típica via per escalfar abans de posar-se a altres "fregaos" va resultar més complicada del que semblava.
Els minions és el mote d'autodenominació de la grupeta que solem sortir amb la bici. No importa si és btt o carretera. El guió sempre és el mateix. Sortir a ritme duríssim, com una ramat de bous desbocats sense esquella, per anar veient com respiren els compis. Sempre hi ha grans moments de glòria, per la publicitat. Sobretot pels gregàris que aprofitem per treure el cap i deixar constància dels progressos a base d'entrenos secrets. Després arriba el moment del defalliment d'algú. I la resta, com si minions es tractés, a riure's del sofert empajarat. Moment en que es firma una treva no escrita, s'aixeca peu de l'accelerador i es custodia a la víctima en el seu peregrinatge.
7- Burundanga 7b+ *** També per placa amb uns primer tram més resistent i per d'alt més tècnic.
8-Tournante 7b/+ *** Una entrada desplomada molt fanàtica i després placa, primer amb molt canto i després menys.
El monte Grappa, és un port molt popular ciclista, proper a Venècia i pujat diverses ocasions en el Giro. Un autèntic monument que no pot faltar als tatxadors de ports. A tal efecte, com a darrera etapa d'un petit stage ciclista vem voler tenir la nostra foto en aquest cim. La pujada sense més incidències, tothom al seu ritme. Però a la baixada, va haver hi un atac en un petit repechito. Ràpidament es va intentar neutralitzar. Tot semblava que quedava en la típica escaramuza puntual, però no.... Fart d'aquests atacs a deshora, vaig tirar-me a tumba oberta caçant el fugant i donant continuïtat a la fuga. Al més pur estil Nibali... Sense cap coneixement. D'entrada, el descens suïcida no va acabar de fer tot el mal previst. Semblava que havia topat amb bons apuradors de frenades. Així calia donr-li un puntet més, recórrer a les postures aerodinàmiques que havia vist per la tele. Aquí ja sí, `per fi, va haver hi un que va aixecar el peu... Objectiu aconseguit. Però encara quedava posar a prova el Maillot groc, apurant cada curva una miqueta més... fins que al final. En una vaig apurar tant que vaig perdre la traçada anant a parar a la cuneta. I esquivant a l'últim moment el cartell de Tournante nº7 situat a mitja curva, mentre m'adelantava el Maillot groc. Rient de la menjada de curva, que ell havia patit a l'anterior.
9-Homus faverus 7a+ *** Comença per una zona desplomada amb bon canto. I després sortir de l'esperò desplomat per entrar en una escalada en placa més tècnica.
És uns espècie que habita al Torrent de l'Estremera. Buscant la sombra i la fresqueta de l'indret. Nòmada per definició, sol aparèixer en aquests assentaments cap al Maig i si hi agunata quasi fins a l'Octubre.
10-Tromeja 7a+ *** Escalada amb placa amb una zona més intensa per baix.
De sobres són coneguts en l àmbit ciclista els sterratos (pistes de terra). On afegit a la pròpia duresa de la pujada cal tècnica per no perdre tracció. Enguany, per terres eslovenes, en vem afegir un de manera mig improvitzada que va resultar ser tot un monstruito: el Tromeja.
Mira que ho havíem estudiat via strava i maps per evitar una encerrona. I el que semblava un sí se puede va acabar sent el port estrella del viatge. Pujant al mateix ritme que un grupet de francesos amb BTT, que no s'ho creien. I nosaltres contents intentant forçar la pujada amb les bicis de carretera. Al tram final les pendents es suavitzen però el ritme es va endimoniar. Sobretot arribant a l'últim repetxo que porta al cim, punt fronterer entre Austria, Itàlia i Eslovènia. Entre la gent que coronava a peu i el mal estat de la pista, no em vaig poder pillar la traçada òptima, i vaig veure'm obligat a passar per una zona de grans pedres. Embogit per firmar un ajustat mismo tiempo. Total que en ple esforç, la bici em va fotre un gest raro i vaig anar directe a terra. Revolcón, i tot empolsinat, em vaig veure obligat a coronar a peu. Mentre els caminants reien i alucinaven amb el numeret.
21-Árbol va!!! 7a ** Placa amb passets més rebuscats i flanqueig a la dreta per superar el sostre del final.
Aquesta hi havia un arbre penjat d'un altre arbre. S'havia quedat penjat per una branca i impossible de caure. I a més, just en el lloc on volia posar la reunió. Així que vaig estar esbarallant-me per fotre l avall. Però no hi havia manera de moure aquell pi tan pesat completament penjat. Al final tallant una branca, amb un bon balanceig i fent palanca vaig aconseguir tirar-lo: Árbol va!!!! Com en els mítics dibuixos de la Pantera Rosa. Quan es presenta a treballar per tallar arbres. i se les té amb un mestre llenyataire.
22-El Sogre 7a ** Una entrada dureta, i després es va fent fins a arribar a una zona vermellosa podrida. Despres sortir i anar a buscar la zona més vertical on hi ha la zona més complicada de la via fins ajuntar-se amb l'Árbol va!!
Les voltes que dóna la vida, primer fill, després novio, marit i pare, i aquest estiu he debutat en un nou status: el Sogre. Així que aprofitant un matí, ben d'hora, mentre les filles i el gendre dormien, vaig anar a començar aquesta línia. Mentre pensava totes aquestes evolucions vitals. Després en va tocar un parell de dies de martell i tirar blocs fins a deixar ho mig decent. Tot i això cal anar amb cuidado.
11-Uin 6b+ ** Una entrada més desplomada i física per roca punxeguda i llastres dubtoses per arribar a una placa preciosa més continua. I després una zona més trencada i discontinua.
Potser la que més feina m ha portat, entre roca podrida i vegetació penjada. Tot i l'enorme esforç, ha quedat recompensat al veure que és de les més repetides. Potser pq és la més facileta i ideal per començar el dia. Com va canviar des de la primera ascenció a l'estat actual ben blanqueta i sense pols. Això sí, se'm va passar les ganes d'equipar vies més fàcils. Si algú es motiva, endavant! Que és molt més fàcil reclamar vies fàcils que no pas equipar-les.
Per això, Tu tries, si vols ser de moralitat impoluta i conducte intatxable. Per enfrontart he al bloc de la via al més pur estil Directíssima. O si per contra, optes per ser un vil covard. Derivant a l'esquerra a les files de l'escola escaqueitor, en busca d'una solució més factible. I la condemna a tornar descalç al cotxe per aquesta heregia. Up to you!
24-Kudo 7b ** Una primer passet per una roca més delicada per arribar a una pas molt a bloc en placa i després ja més fàcil fins a la reunió.
Encara recordo quan de jovenet uns reis em van portar un flamant contakilometres, d’aquests que anaven amb un iman i un cable fins al sensor. Donava la velocitat, el crono, la distancia recorreguda, els kms totals de l’aparell i la velocitat màxima assolida. Amb això ja vaig tenir font de motivació per moltes d’aquelles primeres sortides amb una arcaica BTT. De fet, ja n’hi havia prou, per plantejar –se tota mena de reptes. Actualment, tot ha canviat, amb l'aparició dels dispositius gps que enregistren mil millons de paràmetres que després són processats amb tota mena d'aplicacions i reds socials. I una de les més conegudes, l'Strava, utilitza una mena de likes que són sinònim d'una valoració positiva d'una determinada activitat: els kudos. Sens dubte, un bé preuat i que sempre costa d'arrencar de segons qui. Motiu pel qual, en una determinada volta en bici em vaig veure embogit intentant rebaixar algun minut per intentar ser recompensat amb el preuat kudo!
12-Dru d adopció 7a+ ** Una zona també més desplomada i trencada amb roca molt punxeguda, una placa curiosa amb un moviment jeroglífic. I després algun passet tècnic per la placa superior.
El nom fa referència a un can que ens va acompanyar durant el dia que vaig equipar la via. Els compis se'l van trobar perdut per la carretera i el van agafar. En el collar constava el seu nom i un telèfon de contacte. Total que una vegada feta la bona acció del dia vam gaudir de la seva companyia i la seva dèria per anar a buscar tots els blocs que tirava de la pared, que no van ser pocs.
13-Les encantades faveres 7a ** Viot de 35 metres amb una mica de tot i un caràcter alpinot. Apte per escaladors amb bon estòmac. Primer una placa per anar a un diedret característic. Després una zona més plaquera amb un sostret per arribar a la cova penjada a mitja paret. On pensava que havia fet el descobriment més important de l'espeleo moderna. Desgraciadament la cova sols té 3 metres de recorregut però podeu aprofitar per explorar-la i baixar un segon la pila per superar l'últim desplomet per arribar a la reunió.
A la Vall de l'Estramera, més amunt del Roc Favà, a la Font de l'home mort hi ha les coves de les Encantades. Les més llargues en recorregut de la Vall de Ribes i molt conegudes per la gent d'espeleo. On de jovenets havíem organitzat autèntiques expedicions amb llinteres i xandals vells. Tot per intentar localitzar una galeria semiinundada que mai vem trobar. Així que aquesta, dedicada a aquelles intrèpides exploracions!!
14-Ribetana L1¿? L2-¿? Una via dedicada al poble de Ribes de Freser que cal atravessar per arribar al sector. I ideal per parada i fonda post climbing. El primer llarg en placa amb moviments contundents sobre regletes vives i punxegudes. Tot un jeroglífic.
25- Match 7c *** Una bonica placa tot aprofitant la part més noble del pany. Amb uns primers metres sencills per entrar a la zona més intensa on cal apretar fort. I una part superior amb més canto però no es pot badar.
Encara recordo quan de jovenet uns reis em van portar un flamant contakilometres, d’aquests que anaven amb un iman i un cable fins al sensor. Donava la velocitat, el crono, la distancia recorreguda, els kms totals de l’aparell i la velocitat màxima assolida. Amb això ja vaig tenir font de motivació per moltes d’aquelles primeres sortides amb una arcaica BTT. De fet, ja n’hi havia prou, per plantejar –se tota mena de reptes. Actualment, tot ha canviat, amb l'aparició dels dispositius gps que enregistren mil millons de paràmetres que després són processats amb tota mena d'aplicacions i reds socials. I una de les més conegudes, l'Strava, utilitza una mena de likes que són sinònim d'una valoració positiva d'una determinada activitat: els kudos. Sens dubte, un bé preuat i que sempre costa d'arrencar de segons qui. Motiu pel qual, en una determinada volta en bici em vaig veure embogit intentant rebaixar algun minut per intentar ser recompensat amb el preuat kudo!
12-Dru d adopció 7a+ ** Una zona també més desplomada i trencada amb roca molt punxeguda, una placa curiosa amb un moviment jeroglífic. I després algun passet tècnic per la placa superior.
El nom fa referència a un can que ens va acompanyar durant el dia que vaig equipar la via. Els compis se'l van trobar perdut per la carretera i el van agafar. En el collar constava el seu nom i un telèfon de contacte. Total que una vegada feta la bona acció del dia vam gaudir de la seva companyia i la seva dèria per anar a buscar tots els blocs que tirava de la pared, que no van ser pocs.
A la Vall de l'Estramera, més amunt del Roc Favà, a la Font de l'home mort hi ha les coves de les Encantades. Les més llargues en recorregut de la Vall de Ribes i molt conegudes per la gent d'espeleo. On de jovenets havíem organitzat autèntiques expedicions amb llinteres i xandals vells. Tot per intentar localitzar una galeria semiinundada que mai vem trobar. Així que aquesta, dedicada a aquelles intrèpides exploracions!!
25- Match 7c *** Una bonica placa tot aprofitant la part més noble del pany. Amb uns primers metres sencills per entrar a la zona més intensa on cal apretar fort. I una part superior amb més canto però no es pot badar.
Si fa uns dies em sortien unes quantes canes més per intentar aconseguir un Kudo, molt més canutes les passa un conegut meu. Que no infectat per l'stravisme es dedica en cor i ànima al Tinder. Segons sembla, una red social de ligoteo. M'explica, que cal ser curós amb el perfil creat i escollir fotos d'aquestes que ni a Lourdes fan tals miracles. D'un producte del montón intentar fer-ne un model de revista...Una vegada creat el parany sols cal esperar que alguna víctima piqui l'ham. I et dongui un cor i llavors, sona una música celestial... el mòbil entra en estat d'èxtasi, amb tota mena de llums i avisos mentre llença el missatge més celebrat: NEW MATCH!!!
15-Panoramix ¿? L1-7a L2-¿? Bonica placa amb diversos degotalls i un sostre ben marcat que li dóna el grau a la via.
Hi ha una corrent de pensament que creu que el nom prové del peu de via que gaudeix d'unes vistes fabuloses, una petita terrasseta coberta de gespa una mica per sobre els avellaners que no deixen disfrutar d'aquest espectacle a la resta del sector. Sens dubte, un mirador excepcional que justificaria el nom.
Però realment, l'altre corrent de pensament està en la veritat. Aquella que està vinculat al druida capaç de fer pocions màgiques de tota mena. Inclús les que barrejant component A i B i amb una mica de paciència i maestria, resolen problemes fora de l'àmbit d'aquest sectoret. Els seus efectes són inmediats, una vegada feta la barreja bona entres en un estat d'èxtasi i eufòria on res fa por. Ni el que diran aquells puristes, que segurament res hagin equipat, ni el que es pugi arribar a dir de la reputació d'un mateix. Així doncs, molt recomanable pels que ténen bon estòmac i gens pels puristes, declaradament antisikeros: Panoramix n´és el culpable!
16- Jabalix 7b/7b+ *** Primer escalada en placa, d anar passant pantalles amb bons descansos, finalment un repòs complert i un bombo final amb passos fanàtics fins a la reunió.
Un dels personatges de les Aventures d'Asterix, el cuiner gal al mig de Roma i especialitzat en jabalins. Sens dubte, una via d'aquesta calitat, el millor homenatge a aquest curiós gal. La veritat és que no sé d'on prové l'orígen però alguns m'apoden així i com tots els apodos com més vols fer per evitar ho, més s'utilitza. Sempre m'ha fet gràcia, ja que de jove els senglars eren realment temuds. Es sentien mil històries de tot tipus i poca gent n havia arribat a veure en vida. Sols en veia els caps dissecats als restaurants del poble. Avui en dia, han perdut aquest glamour i s'han sociabilitzat massa.
17-Massix 7b+ (37m) *** Increïble escalada en placa que es va posant cada vegada més díficil, fins a arribar a la zona presostre que dóna un respir. Després la superació del sostre i algun passet més per arrodonir la línia.
La guerrera Massi, és la montura amb la que em toca peregrinar per l'asfalt, sempre buscant noves carreteres on donar pedals. El pare d'un mestre biker la tenia morta de fàstic en el traster. Va ser provar la i remotivar me després del disgust que em va suposar quan em van robar la princesa Scott. I poc a poc, va anar acumulant sortides i quilòmetres. Alguns moments de petites alegries i d'altres d'autèntiques pajares cuneteres. Així doncs, una guerrera Massai, ve es mereix una bonica via.
18-Enredadix 7b+ (40m!) *** Una altre de les joies d'aquest mur. Amb placa vertical vermella amb passets tècnics, després repiseta i entra en una placa de roca gris amb regletes cada cop més punxegudes. Després superar el sostret d'aquest pany amb un pas fanàtic i un final més tranquilet però on no es pot abaixar la guàrdia.
Aquesta la vem equipar amb la Blanca, que volia provar alguna altre de la oferta del sector. Però de sobte i com per art d'encanteri va sortir del macuto tot l'atretzzo d'equipar. Total, que la corda hipotecada per poder provar els primers 25 metres de via i decidir on van els anclatges. El que seria una "enredada" en tota regla, d'aquestes que els soferts equipadors han de fer, per seguir avançant el "tajo".
19- Cocodril club 7c (45m!) L1-7b (25m) L2-7b+ (20m) *** Un autèntica marató d'escalada a base de pantalles i bons reposos de 45 metres. Un petit homenatge al programa Cocodril club, el programa de música revival.... Un autèntic clàssic radiofònic que tantes vegades m ha fet bona companyia. Porteu moltes cintes i algunes de llargues per evitar fregaments. Segurament molts optaran per quedar-se a la reunió intermitja, perdent-se el segon llarg.
Però, de Cocodrils club, també n'he vist en altres circumstànices. Com aquellla vegada, en motiu del sopar nadalenc, que després de les copes el bo i millor de l'empresa ens vem trobar a altes hores de la matinada envoltats de canalla. Se ns identificava d'una hora lluny, i inclús se'ns dirigien en tracte de "vosté". Enmig de la foscor quan et trobaves un altre Cocodril per allí, sols quedava brindar per desitjar bones Festes.
20-Metalliqush 7b *** Es tracta d'una línia similar a l'anterior amb la que comparteix reunió. Molt recomanable, una petita joia en l'escalada en regletes i placa. L'entrada podrida és una mica guarra i cal anar amb comte, però després la roca és boníssima i una placa sense relleno per posar a prova els ditets. I després per zona facileta fins a la reunió.
Hi ha una corrent de pensament que creu que el nom prové del peu de via que gaudeix d'unes vistes fabuloses, una petita terrasseta coberta de gespa una mica per sobre els avellaners que no deixen disfrutar d'aquest espectacle a la resta del sector. Sens dubte, un mirador excepcional que justificaria el nom.
Però realment, l'altre corrent de pensament està en la veritat. Aquella que està vinculat al druida capaç de fer pocions màgiques de tota mena. Inclús les que barrejant component A i B i amb una mica de paciència i maestria, resolen problemes fora de l'àmbit d'aquest sectoret. Els seus efectes són inmediats, una vegada feta la barreja bona entres en un estat d'èxtasi i eufòria on res fa por. Ni el que diran aquells puristes, que segurament res hagin equipat, ni el que es pugi arribar a dir de la reputació d'un mateix. Així doncs, molt recomanable pels que ténen bon estòmac i gens pels puristes, declaradament antisikeros: Panoramix n´és el culpable!
16- Jabalix 7b/7b+ *** Primer escalada en placa, d anar passant pantalles amb bons descansos, finalment un repòs complert i un bombo final amb passos fanàtics fins a la reunió.
Un dels personatges de les Aventures d'Asterix, el cuiner gal al mig de Roma i especialitzat en jabalins. Sens dubte, una via d'aquesta calitat, el millor homenatge a aquest curiós gal. La veritat és que no sé d'on prové l'orígen però alguns m'apoden així i com tots els apodos com més vols fer per evitar ho, més s'utilitza. Sempre m'ha fet gràcia, ja que de jove els senglars eren realment temuds. Es sentien mil històries de tot tipus i poca gent n havia arribat a veure en vida. Sols en veia els caps dissecats als restaurants del poble. Avui en dia, han perdut aquest glamour i s'han sociabilitzat massa.
17-Massix 7b+ (37m) *** Increïble escalada en placa que es va posant cada vegada més díficil, fins a arribar a la zona presostre que dóna un respir. Després la superació del sostre i algun passet més per arrodonir la línia.
La guerrera Massi, és la montura amb la que em toca peregrinar per l'asfalt, sempre buscant noves carreteres on donar pedals. El pare d'un mestre biker la tenia morta de fàstic en el traster. Va ser provar la i remotivar me després del disgust que em va suposar quan em van robar la princesa Scott. I poc a poc, va anar acumulant sortides i quilòmetres. Alguns moments de petites alegries i d'altres d'autèntiques pajares cuneteres. Així doncs, una guerrera Massai, ve es mereix una bonica via.
18-Enredadix 7b+ (40m!) *** Una altre de les joies d'aquest mur. Amb placa vertical vermella amb passets tècnics, després repiseta i entra en una placa de roca gris amb regletes cada cop més punxegudes. Després superar el sostret d'aquest pany amb un pas fanàtic i un final més tranquilet però on no es pot abaixar la guàrdia.
Aquesta la vem equipar amb la Blanca, que volia provar alguna altre de la oferta del sector. Però de sobte i com per art d'encanteri va sortir del macuto tot l'atretzzo d'equipar. Total, que la corda hipotecada per poder provar els primers 25 metres de via i decidir on van els anclatges. El que seria una "enredada" en tota regla, d'aquestes que els soferts equipadors han de fer, per seguir avançant el "tajo".
Però, de Cocodrils club, també n'he vist en altres circumstànices. Com aquellla vegada, en motiu del sopar nadalenc, que després de les copes el bo i millor de l'empresa ens vem trobar a altes hores de la matinada envoltats de canalla. Se ns identificava d'una hora lluny, i inclús se'ns dirigien en tracte de "vosté". Enmig de la foscor quan et trobaves un altre Cocodril per allí, sols quedava brindar per desitjar bones Festes.
20-Metalliqush 7b *** Es tracta d'una línia similar a l'anterior amb la que comparteix reunió. Molt recomanable, una petita joia en l'escalada en regletes i placa. L'entrada podrida és una mica guarra i cal anar amb comte, però després la roca és boníssima i una placa sense relleno per posar a prova els ditets. I després per zona facileta fins a la reunió.
En un primer moment la via anava fins a una reunió al mig de les dificultats. I d'aquí va sorgir el nom de Metalliqush, ja que forçava a fer un dels millors numerets en friqui: "Quan et mires l expres o la reunió com si no hi hagués un demà. I puges peus per saltar amb les dues mans a pillar alguna cosa metàl.lica que et salvi d'una volada segura. El que és un metalliqush en tota regla" Però amb les primeres repeticions avaia t vaig veure aparèixer scalextrics per prexapar la reunió i celebrar un fals encadene per todo lo alto. Així, amb una mica més de neteja vaig aconseguir allargar aquesta via, per no partir les dificulats.
6 comentarios:
Grandidim sector i bonisima la feina feta. Gracies Robert
Lo del gat furios al k-lentament, confirmat. Encara tinc les marques a la mà esquerra. Jajaja
Lloc amb encant i unes línies molt maques. Amb ganes de tornarhi i provar la via del nostre amic Dru. Molt bona feina! Gràcies Robert
Un sector espectacular amb lineas brutals!!! MOLTES GRÀCIES per la feina feta :))
Robert ja s'han fet els interrogants? Hi ha possibilitat de que siguin vuitè grau?
Publicar un comentario