jueves, 22 de diciembre de 2011

Ultravox, aquesta si que és clàssica

Aquesta darrera víctima de l’escalada de projecte si que és una de les més comercials i conegudetes del mític Vermell del Xincarró. A més és d’aquelles suceptibles a interessants debats respecte a la seva dificultat. L’he vist ressenyada de 7b+ i també de 7c, luego entonces 7b+/c per com les barres solen ser pels bars que cadascú digui la seva. Per mi un 7c soft, je, je. Ja la vaig provar un rato fent tota mena d’heregías l’any 98 en motiu d’un curset d’escalada del CADE en una época en que es deia ULTAVOX I i ULTRAVOX II partides per una reunió intermitja . Inclús, no voldria dir pas cap mentida, em sembla que va servir de via per una final en la compe d’escalada dels 90’s. Algun blogger podrà contrastar aquesta info aportant més dades concretes.. I ves per on que tinc per casa una ressenya d’aquella época, una autèntica reliquia de quan feia els primers pinitos en la vertical:




A notar que en tot els vermell sols hi havia 15 vies i la sessió digital era un 7a!! Visca la retro climbing i que tornin ben aviat les malles de lycra!!
I mira com està avui d’explotat aquest sector que els diumenges costa de trobar lloc per aparcar es cotxu. Total que anys després m’hi trobo provant-la de nou ara reequipada i allargada una mica. Una via d’aquelles bones, bones, de les que no pot faltar a la llibreta dels montserratins. Té dos trams clarament més durs: l’inici i la superació del sostret. La resta molt d’anar escalant trobant els cantillos i els peus bons. A més també hi ha algunes vies noves per aquest clàssic sector ideal per hiverns.

5 comentarios:

Fotoescalador dijo...

Bona Robert! Aquesta ressenya és de les que has d'enmarcar en ambient inert perqué es conservi per sempre. Quina reliquia!jajaja

TRanki dijo...

hahaha...com que ja ha FREGAT LA LÂMPARA, qual mag menda apareix....

Bon 2012.

LA resse del CADE era la primera, les vies estaven just acabades d'equipar i la mateixa SESSIÓ no estav ani encadenada ( 1a MORENO i 2a FERRAN Latuar).

A la COMPE històrica es van encadenar diverses vies i es va fer ( la setmana abans) la SESSIÓ en rotpunkt. CREC que hi va haver una segona tongada de compe, i en aquella ja s'havia equipat la ULTRAVOX.

Del garbuix de vies:

Ultravox I era la que entrava pel JOC DE l'OCA ( 6c) i a la tercera xapa flaqnuejava a la dreta amb un aleje considerable...

Ultravox 2 era la ENTRADA DIRECTA.

HAvent-hi DUES ENTRADES i DOS LLARGS la cosa va quedar un lio de la òsti ( 4 possible combinacions).

Amb l'ALLARGAMENT de la via per part del TATI la cosa queda en SIS possibles combinacions, com que crc que de la SEGONA REUNIÓ ORIGINAL no en queda rastre, suposo que al final hi ha QUATRE posibles graus

ENTRADA ESQUERRA LL1:7ª+
ENTRADA DIRECTA LL1:7b
ENTRADA ESQUERRA LL1+2:7b+, que amb l’allargament definitiu 7b+/c
ENTRADA DIRECTA LL1+2:7b+/c que amb l’allargament definitiu 7c

Menció especial a la via de la dreta ( relativament moderna)...una altra campanada Manresana,q ue són aquells que treuen vies boníssimes de panys que mai ningú es mirava com a viables o amb espai....un peaso via estil Xincarró...

PD: Ah! les malles fucsia i negre, la camiseta del 50nari o els pitets de les calçotades gourmàndiques a cal Roger..q.uins temps...

robert dijo...

Molt bones aquestes referències!! A mi ja em sonava ke n'hi havien hagut dos de compes i que es feia participar a la gent del curset i tot!! Aquest combo d'entrar pel joc de l'oca no sé si es fa massa!

Si que és molt bona la de la dreta de la Ultravox una altre joia vermellística...

Bon any i ke et portin moltes coses els reis mags d'orient....

Anónimo dijo...

Hola! La ultravox la vam equipar als anys 80 i com que s'anava amb cordes curtes hi havia una reunió intermitja. Al reequipar vam allargar la via uns 4 metres fins a dalt de tot on acaba la roca i va desaareixer la reunió antiga intermitja.
Amb motiu de la competició dels anys 80 suposo que algú va posar un parabolt per poder entrar per la d'Oca a Oca i estalviar el tram dur de l'entrada directa. Deuria ser la 2a. tongada de la competició que diu l'Oriol.

La via de la dreta es diu Vox Populi i és una joia de placa molt foradada. Animo a fer-la perqúe baixa terra de dalt amb la pluja i els forats es tornen a tapar... Pel qui vulgui hi ha un segon llarg de 8 metres que passa el sostret amb un pas molt i molt cabró que s'assembla més a la sortida d'un bloc que a la finesa de l'escalada montserratina.
Salut
Tati

robert dijo...

Moltes gràcies per la info Tati, així allargada queda un viot!!!
Realment la Vox Populi és molt bona i mantinguda per vaig arribar a la primera reunió a roda aixecada i darrapant i ja en vaig tenir ben bè prou.