lunes, 10 de octubre de 2011

Claudica, Yo claudio a Sant Llorenç

Preambul

Per fi, després de tres mesos, es torna a sentir un bon “huurra” per aquestes parets de déu i motiu justificat per una nova entrada bloggera. Diversos són els motius, estimat lector per justificar aquest parèntesis i els que sabeu més de la meva vida personal ja sabeu de que estic parlant. I és que com digué el gran mestre: “siempre me quedará la libertad”. També ajuda, la vertitat, és que no he fet res de bo, i a falta de material per piar millor calladet que fas més goig. Però cal saber superposar-se a les situacions dures amb que anem ensopegant. I quan més fosc està el panorama, quan més enfonsats estem, quan ja hem tocat fons sempre apareix algun camí on agafar-se per abandonar les calderes de l'infern.



Títol preliminar

Centrem-nos en el tema que ens ocupa i veritable motiu d’aquest post.
La temporada l’havia encetat de manera prou decent amb dos fortalesses vençudes de 7c montserratines: la S del Sorro i la No ho sé pas. Fins aquí tot seguia el curs de les darreres temporades. Però, després amb la vermella directa em tirava a un estiu amb uns pessims registres d’un sol dia d’escalada en un mes sencer. El resultat de tant intensa activitat estival es notava en l’inici de la tardor. Així em trobava estancat en tres projectes montserratins de 7b+ clara mostra que no estava l’horno pa bollos. Tres llosses que pesaven de mala manera: La Si amo del Prohibitivo, la Lapidació i Picapoll em treien els colors i tiraven una vegada rera l’altre. Preveia un hivern sense poder tocar neu, tot centrat en els pegues i regletillas per intentar tornar a l’olymp dels Déus.




Títol I

I amb aquestes que una calurosa tarda ensopego amb El señor de los anillos un 7b+ de la Paret Gran, una de les millors de les que he provat en aquest sector. Quins picats més guapos i històrics! Els pistons se m'obren una vegada rera l'altre en el crux. Al final després de cinc dies de curro amb mono de feina aconsegueixo tatxar-la en menys de 20 pegues. Sort que són gratis! Uf i una vegada encadenada ja passo directe al nou season project, la Yo claudio un 8a al mateix sector. Que sempre és més honrós asediar una ancho-a que segons què.

Títol II

I després de la pallissa en el señor les evolucions per la Yo claudio van ser misterioasament sorprenents. La primera pujada ja havia tret tots els passos, i ben aviat ja la faig en top. Així que una altra tarda, la casualitat fa que ens retrobem tot de viejas glorias del CADE: Vendri, Keipo, Tranki, l'Albert i un servidor. Quins viechis guerreris! Inmortalitzem el moment. I contra pronòstic al tercer pegue del dia, i amb una bona ristra de brams aconsegueixo l'anhel.lat anchoa-a anual. Uno al año no hace daño! Huuurra!!! No voldria entrar en follons amb decotacions i aquestes coses, però als pegues hem remeto. Això sí, la birra celebrativa està pagada pels espectadors que fins a nova ordre torno a l'olymp dels Deus que m'han dit que hi viu la deessa Afrodita!

Disposició final

Esperem que aquesta manca d’activitat bloggera hagi arribat al seu fi que no sou pocs els que ja reclamaveu les meves tonteries. I mica a mica, pugui tatxar les lloses de 7b+ montserratins.

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Ostres, ja era hora... esperva ansiós notícies teves...ja he acabat la temorada ciclista i comença l'asedio al 7è grau! x cert, si jo hagués tingut blog també el tindria parat, he estat apunt de fer-te una trucad idem a la que m vas fer tu fa tres mesos...
cantenys!

uasunflower dijo...

molt be, felicidades, y ahora a escribir un poquito mas, a ver si nos vemos en los proximos proectos :)

Piju dijo...

ben retornat!
los viejos roqueros nunca mueren!
salut!

Anónimo dijo...

Felicitats per l'encadene Robert! I recorda el més important, que passi el que passi sempre hi haurà una anchoa, un grand mont o un pop amagat esperant rebre el teu crit de guerra: HUURRRA!!!

JM dijo...

Felicitats bou, estás fet un animal. I a més a més en Espart.... vull dir en Sant Llorenç.

Salut bou

TRanki dijo...

haw haw haw...hhgggg!hggggh! Luuuuke...hijo mioooo...ven a la fuersaaaa! hggggh!hghhh!

felicitats bowot! El que passa es que no te centras! si amb un mes de no trepar faS L'APERITIU A UN 8A hi dediques una estoneta abans del cafetó i arrasses!

apabow, ens la veiem por ahí!

Inma dijo...

AL FIN!! Aquí tornem a tenir al Robert de sempre... MANS BLANQUES CAP FANÀTIC!!! Me n'alegro de la teva tornada bloggera!!!

robert dijo...

Moltes gracies a tots i a totes pels anims rebuts