sábado, 18 de septiembre de 2010

Xito xito 7b, a les Escaleras al cielo de Santa Ana

A mitjans de maig del 2003, vem a anar amb el Domènec amb tota l'artilleria per obrir una nova línia que el seu ull de "sensei equipador" tenia controlada. I amb aquesta motivació ens vem passar el dia currant per equipar una altra gran clàssica de l'escola de Santa Ana. De baix estant sembla, impossible poder pujar en lliure per aquell pany tant desplomat però generòs en canto. Fins aquell moment sols una antiga via d'artifo solcava els desploms.

Aqui els autors de la via, amb el Pelón i la Duna:



D'entrada vem plantar la reunió i un primer saneig. Al peu de via vem tenir que desmontar les restes de la foguera il.legal per furegitar "dominguerus" aficionats a la barbacoa. El desplom inicial carbonitzat el vem resoldre amb grans solucions. Per posar la primera xapa que millor que còmodament des del sostre del Terrano del curro del domenecus. Amb cotxe a peu de via, això sí que és aproximació 0 minuts! I després un mica d'artifo guarrillo per posar un parell de xapes més per enllaçar amb la part equipada per d'alt. I abans de marxar provant la via, hi havia un bloc enorme de dubtosa solidesa. Li foto hòsties amb el "Yosemite hammer" però està ben collat el cabrón! I el Domencus em passa una perpalina que duia al cotxe, li foto una bona palanca i RASSS!! Salta el bloc, PIANUSCUS!! Sort que ja havíem tret el cotxe del peu de via que l'armari de bloc es va quedar al mig de la pista de pujada. No el podíem ni moure!! I així, es va quedar força temps bloquejant l'accés a l'explanada típica per fer la "comilona" i els trepes vam començar la conquesta d'aquest petit racó.

En quan al grau, després d'un període inicial de certes controversies, el temps i les repeticions han acabat consolidant el 7b.

Més endavant el Pelón, l'Andrada, el Cortés i el mateix Domènec equiparien més vies en aquest desplom.

4 comentarios:

DOMÈNEC GARCIA dijo...

Ua xaval quin records, Robertu, ets el millor, impagable la foto, que joves que erem!!, mare meva. I el relat perfecte, encara me'n recordo els sorolls de la capota del terrano quan caminàvem per sobre, l'esquena bruta de sendra, els friend que vaig posar jo amb aquest estil yosemític que em caracteritza i el pique teu de que si era 7a+ i jo diente, doncs un 7a+ que t'ha costat 6 pegues, ja,ja,ja. Grans records, gràcies. Duna In Memoriam

robert dijo...

No ha plogut ni res d'ençà aquelles époques... Que dius ara 6 pegues si la faig fer a vista fins a la última xapa, je, je...Al final tot es va posant a lloc i s'ha consolidat el 7b. El que si que és veritat és que va valdre la pena aquella jornada de curro que la via és una de les GRANS de l'escola. Avia'm si em pases un croquis nou dels exploradors, amb les teves creacions, que tinc un altre post històric per penjar. Salut i bones tibades

Anónimo dijo...

osti tu, no ho sabia lo del bloc a la pista... i qui el va treure?

Albert

robert dijo...

Hola ALbert, pues la veritat és que no sé qui va ser però segur que era algú MOOOLT més fort que nosaltres dos. Algú que es deuria entrenar per l'home més fort de la terra o algo per l'estil. Podria ser que el Tano sabés algo. Per cert ja tinc una taladro per fer-te la competència... je, je