lunes, 23 de noviembre de 2009

Winchester a Gelida

El Winchester es un arma creada en 1866 que, producto de su amplia difusión y pese a no ser el primero en su tipo, ha llegado a ser sinónimo del “fusil de repetición” de la segunda mitad del siglo XIX; es decir, de aquellos primeros fusiles y carabinas que permitían disparar varias veces sin necesidad de efectuar una recarga, desalojando el casquillo o cartucho usado y reemplazándolo por uno nuevo mediante un movimiento de palanca. Al Winchester se le conoce en los Estados Unidos como "el arma que conquistó el Oeste", sobre todo por su recurrente aparición en las películas del género western.

I també és el nom de la darrera "ancho-a" que m'apunto a la llibreta després d'un bon asedio i derribo.

HUUURRA!!!

En total han estat 9 dies de feina repartits en els dos darrers anys i un total de 23 pegues. Aqui les fotos d'un dels dies de treball amb uns altres papis de la guarderia de l'Ares:






La via és més dura que "Amb la boca plena de sika", més a bloc. Molta gent quan encadena la "Boca" prova la "Winchester" pensant en aconseguir un doblet ràpid. Però la majoria fugen corrents torrent avall i no tornen pels segles dels segles. Amén! I això em va passar a mí en el seu dia, baixa'm que provo això... Uf, uf, que això és inhumà! El crux no em sortia de cap manera, ni del dret ni del revés. L'any següent vaig descobrir una alternativa amb una regleta i vaig estar apunt d'encadenar però al final vaig caure al vici del blanc element (el que està a la grandiositat de les muntanyes)...

I enguany al tornar, vegeu piada...

http://huuurra.blogspot.com/2009/10/per-fi-estic-ben-tocat-de-lala.html

I amb la Tocat de l'Ala a la saca torno a l'asedio. Els passos surten però el crux és massa fanàtic per un servidor que de bloc el just... El primer tret només sortir del forat amb patada voladora. Després 8 passets i la repetició del tret inicial amb una segona patada voladora. I si la trinques un parell de remades més i trek fins a la reunió on t'esperen els déus totpoderosos de l'olymp!

I no sols a mi m'han deixat entrar al paradís, sinó que el Sellares s'ha fet al second go el seu primer 7c.

2 comentarios:

TRanki dijo...

hhheee!

L'has feta o no bow? que no entenc la piada...

Sigui com sigui..vaya vión eh?

per ecrt, darrerament he "redescobert" l'Agulla del Senglar com a spot ideal amb quitxalla...si vas mínimament bé de pila es un bon lloc per a matinals o dissabtes hivernals boooowww!


deeew

robert dijo...

Si bèstia. Quan un servidor arriba a l'olymp dels Déus, vol dir que per fi ha encadenat el "project". Va parir quina ma de pegues, je ,je.. Ja vaig veure les fotos teves del teu bloc fent el crux. Quin pasaco! Els primers dies ni em sortia però a base de deixar llemes cada vegada estava més a la vora de pillar la regleta d'esquerres.
Ei jo ara també estic motivat amb el senglar però de moment i vaig entre setmana. El peu de via guai però entre pateo, la rasquilla a peu de via i les pedres que cauen per l'esquerra no em sembla de xupete verd. Déu n'hi do amb els passets de bloc del Viatge? Estic més motivat pel Ben petat però falta una mica, bastanta, pila. I aviat començarà a nevar i finiquito la temporada d'escalada..