X CROS INTERPOLICIAL I BOMBERS DE SANT SEBASTIÀ

De nou, en el mateix escenari i amb el mateix recorregut de 5,4km que la darrera edició. Aquesta vegada, menys efectius, tant de l'empresa com en general. Dia fred però ben assolellat o sigui ideal per còrrer. I al final, una altra vegada tercer de la general amb un temps lleugerament pitjor que en la darrera edició. La sorpresa ha estat en l'entrega de premis quan no m'han cridat per ocupar el tercer graó del podi. Què passa?



Pues al començar l'entrega dels veterans tot ha cuadrat. Pues recient complerts els anyets he debuat en aquesta carrereta, i molt al meu pesar, en la categoria de veterans. O sigui que 1er veteranillo, i el que dia passa anys empeny!

Torre de Marboré 3009, per la canal escondida

Aprofitant la situació anticiclònica organitzem una visita al refu de Goritz que diuen que hi ha alguna cosa del blanc element tant escassa en aquestes alçades de la temporada. I ja n'hi ha prou de fer el hamster per les alfombres blanques de les pistes.



Així que fem l'aprox per Nerin, via collado gordo i la carena de la custodia. I en el primer gir de la baixada em trobo estabornit per terra. Que ha passao? Pues que se m'ha partit l'esquí per la meitat. Ja l'hem parida!



Per segona vegada a Goritz i amb esquí rebentat. Ala pues a pota tota la baixada fins al refu. I quina és la meva alegria al aparèixer una possible solució amb un altre esquí suelto que corre per allí. I ja estem entretinguts la resta de la tarda fent "xapucilles" fins a deixar la cosa mig apanyada. Avia'm si aguanta! I finalment ja ens podem dedicar als quehaceres habituals: ping pong, mentider i parchis.



L'endemà, els dos guardes l'Igor i el Vendri ens porten d'excursió per aquestes contrades, el Grunch avui es queda al refu que ens n'espera una i de bona.



I ben aviat ens trobem amb un resalt gelat de selecció de personal per fer els grups. El Vendri passa, no sap ni com, amb els esquís posats i arrastrant-se per terra tibant-li de braços per la rimaieta. L'Igor es desclaça i amb un pas de mixte guarro resol la papeleta. Provo de fer el mateix però em quedo colapsat a mitja seqüència, ni amunt ni avall.




Mentrestant passen el Ru i en Furi prou dignament. Però, això que és? Ja no me'n recordo dels trams "high tension". I al final tibant-li de mans per la neu dura aconsegueixo fer un pas i un altre per acoplar-me a la cua de la caravana i continuar fent via. Estan boixos aquestos romans?



I quan ja m'estava refent de l'ensurt inicial ens trobem als peus de la coneguda canal escondida per accedir a la Torre de Marboré. Aquí ja treiem les armes punxegudes: piolet i grampons. I em trobo obrint una escalinata pa la penya! Tantes patades dono per fer cada pas que provoco un petit bouchon a la canal. Finalment l'Igor, cansat de tal lamentable espectacle de traceur, passa amb quatre salts per la dreta per tirar unes fotillos.



Més amunt, tornem a calçar esquís per arribar a la carena cimera que ens porta al cim. Ara arriba l'hora de la veritat, m'aguntaran els esquís el descens per la canal? Un primer gir i aguanta, un segon també, pues això ja no peta i avall que fa baixada.



Passem per davant de la Gruta de Casteret, fins al coll del descargador. Pells i cap amunt al Pico del Descargador. Una nova baixada cap a la part alta del Circo de cotatuero, per tornar a pujar cap a la Punta Tobacor. Amb un tram de flanqueig de la muerte amb neu dura i caiguda guapa que també em treu els coloretes.



I fem una baixada cap a la Vall d'Ordesa i flanqueig cap al refu. I una darrera puajadeta fins al refu per acabar de relaxar i finiquitar aquesta volta de somni. Ens surten 1860+ però hi ha uns quants kms de recorregut. Vaya que tot i ser el mateix número no es pot ni comparar amb un parell de toses...



I per celeberar-ho uns ous ferrats amb pernil i bona música. La nit es presenta sense timba, que aquesta gent ens ha deixat amansats i ben relaxadets.

I quan ja començavem a estar aclimatats, no sols a l'alçada sinó a totes les atencions rebudes, ha arribat l'hora de tornar a la civilització i acomiadar-nos dels guardes i de la casita en la montaña.



El dia s'ha aixecat massa ventós per anar a fer activitat en alçada i seguint els savis consells dels senseis anem de tornada per la custodia i baixant cap a la vall de capradiza, per tornar a buscar la Serra de la Custodia.

Va de carreritas...

Ja fa un mes, anava a fer la II cursa del gall a Sant Fruitós. Bonica cursa de mitja muntanya de 12,5 kms amb molt de corriol trenkakames. A la sortida poques cares conegudes d'entre els 250 participants. Traca de sortida i ben aviat es forma un triplet capdavanter que tinc el privilegi de tancar. Però unes indicacions confuses ens fan encigalar i ens tornem a reagrupar tots. I al cap d'una estona ja hi tornem a ser els tres ampliant paulatinament l'avantatge. I així fins el km 5 on el Josep Barrufet ha enxufat la directe i ens ha deixat a la nostra sort. Fruit d'aquest accelerón també se m'ha escapat l'Albert Ferrer, quedant sol per respondre possibles atacs d'algun robagallines. I així hem anant superant els kilometres sense més incidències fins que a la fi, cap el 10 he atrapat a l'Albert i aprofitant un moment de motivació he obert un foradet que he pogut mantenir fins a la meta. Així, segon, i primer podi de la temporada encara que sigui en una cursa local. Lo millor ha estat el trofeu: la gallina Pica!!

I quina alegria al portar-la a casa:



Primer li hem fet una caseta a la terrassa i li hem posat un plat d'arroç. Avia'm si algun dia pon ous!

Dies després, i per tancar l'any que millor que una Sant Silvestre, o com li diuen per la ciutat comtal, la cursa dels nassos. I per seguir amb el tema de les gallines, surto del calaix del galliner. Així em paso 5 km recuperant llocs fins a rebentar i a partir d'aqui 5 kms d'agonia fins a meta. Un darrer esforç i un nou integrant del selecte club dels SUB 35.

I per començar el 2011, una altra de muntanya, la III cursa del Rei de Bombers a Castellar del Vallés de 12km per corriols i 580+. Aquesta vegada un total de 24 corredors, la majoria bombers de BCN, hem respost a la convocatòria de'n Brugaroles.
I el preu d'inscripció 0 euros! Això sí que ens ho podem permitir! Dia assolellat i aquesta vegada poques encigalades. La cursa la guanyat l'Erik, un invitat futur aspirant a bomber que corre que se les pela. Per darrera, un quartet format per servidor, Brugaroles, el Carlos Luis i finalment en Cónsola. Després, per acabar, un menú de germanor, repartiment dels trofeus i fins l'any que ve.

I ara a esperar la neu que bona falta fa a les nostres muntanyes.

Les 10 del 2010, i bon any 2011 amb poques clatellades i bons road punks

Un altre que s'apunta a la moda de finals d'any de valoracions de tota mena. I en el negoci que ens ocupa, els meus encadenes més significatius d'aquest 2010.
No són les més bones ni les més díficils però en cadascuna hi ha algun motiu o altre que l'han fet particularment especial.

1) Cal remuntar al 9 d'Abril, el primer dia de la temporada, després de la llarga aturada hivernal i com no podia ser d'una altra manera per Montserrat. En el sector de Can Jorba, vaig aconseguir una nova repetició a l'Odio Africano 7a. La temporada començava amb bon peu i moltes ganes:




2) Casi 20 dies després, el 27 d'Abril, retrovava el 7b onsight en el Supositori de Montserrat, en la via coneguda com a Nº15, bonic nom de via.

3) I un mes més tard, el 24 de Maig, queia el 7c into the day (al 4at pegue), també a Montserrat als Avellaners, la via la Trayan Air.

4) I ja cal esperar a ple estiu per trobar alguna actuació prou mencionable i quasi el dia bans de marxar de vacacions. En concret el dia 25 de Juliol, cau l'Arreglada 7c+ a Gelida.

5) I quatre dies després aprofitant el subidón de forma, aprofito per fer la primera ascenció mundial a l'Aracnofobia 7c al Baell nord a la Vall de Ribes, la darrera via pendent d'encadenar del bombó del Baell nord.

6)I un parell de mesos més tard el 25 de Setembre, de nou per Montserrat però en el sector de Can Dubtes queia una vella coneguda meva, el Primer dubte 7c+

7) I aprofitant el moment de màxim rendiment i l'alineació dels astres i sobretot la benavolència dels Déus totpoderosos, el 7 d'Octubre a Can Jorba queia la Mireia 8a.

8) Amb la feina feta en la modalitat d'assaig o asedio, anem de vacances uns dies a l'escola de St Léger a rebre clatellades per totes bandes. Sortosament en un moment de molta inspiració el 19 d'Octubre aconseguia l'Arqué pied tendre 7b+ onsight. I amb això salvava els mobles en la modalitat a vista de buen cubero.

9) I no podia faltar en una selecció anual, una escola com Sant Llorenç del Munt on som clients habituals. Allí, el 25 d'octubre, cau a vista la Cicatrius emocionals 7b+ a la Placa de l'Heura.

10) I per tancar la temporada el día 11 de desembre, de nou per Monterrat per aquesta vegada en el Vermell del Xincarró li faig la primera al Komando entrecot 7c que havia equipat dies abans.

III Partit del gall

Una nova edició del ja clàssic partit de retrobament d'alguns dels exmembres del CADE-SADETA. Aqui teniu la crònica de com ho vem deixar la darrera vegada ara fa dos anys: http://huuurra.blogspot.com/2008/12/ii-partit-del-gall.html

Un dia increïble i una gran tasca organitzativa, ha permés un récord històric de 13 fubolistes amb ansies de fer gana pels canelons de St Esteve.

Així, s'ha pogut fer un 6 contra 7, en un camp de futbol7 de gespa artificial. Gran nivell el que s'ha pogut veure i molts gols que han mantingut entretinguts la gran quantitat d'acompanyants a l'event. I com no podia faltar, en un aconteixement d'aquesta índole, la foto per inmortalitzar el moment:




Avia'm si podem implantar aquesta data que ha permès tant bona recaudació d'efectius i el proper any podem fer inclús un triangular, je, je...

El darrer komando de la temporada...

Amb el lema de mínim impacte a la conciliació a la vida familiar i màxim d'esclada, sortim amb el Sellares (little mount jumper) cap a Siurana. L'objectiu principal és fer-se amb la nova guia d'escalada i després ja veurem que podem escalar.
I sols arribar a la pastisseria dels gofres: ¿Què voleu?" A mí, em poses una guia d'escalda que ja fa temps que l'espero! I valia la pena esperar, quina bíblia. Super actualitzada, litografies i fotos a dojo. I la info que necessitem per buscar allò que veniem buscant...

Ens trobem amb el Carlitos (fotoescalador.blogspot.com) i la Sara que estaran una dies de vacacions per les tarragonines terres. I és que enguany, encara no sortia a cap de les seves fotos i havia d'anar pispant fotikos per aigualir les parrafades blogueres.
Anem a l'herbolari a on hi ha joc per tots i tenia bones referències. Així doncs, anem per feina que hi ha cosetes per explicar en el debut del Sellares per aquests escoles. Comecem per l'Arrebato 6b+ bonica placa amb un pas al sostret. Després fem la Cojón prieto 7a on resolem però passant penúries en la bavaressa final. Li toca a This school pen 7a+ on ja comencem a liar-la:





Un pas a bloc sobre regles ens escup i la resta per omplir.



És tan fanàtic el pas que li donem un segon pegue, més que res per sortir a les fotos, je , je. Que és lo realment important, a qui li importa el roadpunk tenint una bona foto? Que a diferència dels anteriors komandos a on les fotillos van ser més aviat escases avui portem un reportero pro.



Així que en havent encadenat to the límit el 7a+ és el moment de buscar nou joc. I el Sellares opta per la Aitxitxe calamitate 7b+, cau en un pas que no aconseguex desxifrar i la deixa tota muntadeta. És el moment clau de la temporada, un 7b+ muntadet, blanquet i condicions atmosfèriques ideals. Sembla que res no pugui fallar. Està en joc mantenir la primera pàgina del 8a.nu! Estic necessitat d'un coixinet de punts per hivernar sense caure a la segona pàgina. Quin gran estil que és el a vista zorro (aqui que cadascú tregui les seves pròpies conclusions). Però es tan gran la pressió que no sols no resolc sinó que al igual que el Carles no aconsegueixo resoldre el pasako. No li dono ni un segon pegue que això és per bloqueros consolidats. I ja completament desubicats i amb les llemes incandescents, el Sellares aposta l'últm cartutxo del dia pel Trifàssic de Mascaró 7b de l'Endika:






Una nova clatellada que l'obliga a baixar-se en el crux. Sort que els anys en el negoci i els dies d'artifo em permeten sortides combinades a la caça del següent parabolt. I així, al igual que l'última vegada pel Campi em trobo sortint d'estreps improvitzats i pillant a regletilles fanàtiques. Com m'agrada!!



Ni que sigui per no abandonar un moscata que després de la clatellada és el mínim que podem fer per ser dignes d'entrar al bar a per una miqueta de suc de civada per ofegar les penes. Així doncs, baixem rebentats i entre lamentacions ens prometem no tornar a sortir de casa sense el guió de ruta! Sort que les vies han sigut molt bones i el correctiu progressiu, començant des del 7a lluidador fins al 7b+ galàctic. I com no podia ser d'altra manera cap piada ni del 7b ni del 7b+.

Ens hospedem al Planet Siurana, on no dignes de l'entrecot ens serveixen un estofat de vedella de categoria. I això amanit amb un vi del priorat amb poso. Intents d'arreglar bombers, i un digetiu per acabar de trobar la solució. Sortim del bar a que ens toqui l'aire, amb una actuació prou decent però sense el passillo triumfal d'altres ocasions.

A les 8:30 ja estem a cal gofre, que no tenim tot el dia! Anem al Racó de Misa a on sols he estat una vegada:



Quin mur i quines viotes!! Les forces justes i les llemes gastades i l'objectiu 4 peguillos per cap. Calentem en un 6c, i ja ens posem a l'Ara pla 7a+ que em surt a vista:



Després a Catalonia is not spain 7b de 35 metrakos on caiem a l'últim pas dur. Sortosament l'encadeno al segon pegue:



I per acabar un 7a dels de calentament (de cuyo nombre no me acuwerdo) en plan ràpid i fugida cap a caseta que surten les filletes del cole:



I amb aquesta sortida ja s'ha acabat la temporada rokera, ara uns mesets al dic sec fins a reorganitzar nous komandos. És l'hora de la neu i de gastar pells. La temporada del carboni i dels power gels. Així doncs, que nevi i força que no vull tocar un corda en quatre mesos!!!

Komando entrecot 7c, al Vermell del Xincarró

De nou pel Vermell aquesta vegada amb el Vendri, Patricia, el Rochetore i altres. Just el dia que es produex l'arrencada de la temporada blanca en la crono a Vallter, d'altres encara estem enfilant-nos per aquestes parets. I millor perquè amb un 0 al comta metres de desnivell, res de bo es pot fer ara mateix per les neus. Tot i que el Vendri volia fer l'aparició amb sortida suicïda inclosa. Com si d'un espontani es tractés!!

I és que encara em queda un assumpte pendent abans de la llarga hivernació. Un darrer objectiu per finiquitar la llarga temporada escaladora. I com no podia ser d'altra manera és la Komando entrecot, 38 metres i una miqueta de tot:




El primer pegue m'arrosego com un gusano fent tota mena de trampes per aconseguir-la deixar muntada. Ufff! Es nota el triplet (3 dies seguits d'escalada), que fa molts dies que no en feia cap.

I al segon pegue, vaig pujant tot resolent totes les seqüències fins aconseguir la first ascent. Huuurra!!!

I com a confirmat l'Oscar: "ahir vaig estar currant a la komando entrecot, fent currillo de neteja i molt raspall, al segon pegue s'em va trencar un canto i no vaig poder lluitar el rotpunkt (el pas surt però més duret), però crec que serà 7c, una mica més durilla que la sidonie. En tot cas felicitats pel viote,
chavales ja està neteta i blanqueta, llesta per la first ascent, animeu-vos perquè serà de les bones del vermell"

Je, je i això firmat per un dels senseis del sector que no n'ha perdonat res per aquestes contrades. I també, l'ha corroborat el Vendri que està acabant la temporada finet, finet. I ho demostra encadenant-la en tope al segon pegue del dia.