ROCA MUR A CAN JORBA, noves vies

Ja ho prèvia el Luichi en la darrera guia de Montserrat Cara Sur del qual adjunto algunes fotos:
"Muy buen sector sobre un muro en ligero desplome y con abundancia de agujeros, que ofrece itinerarios de continuidad en un curioso marco", "De momento el muro cuenta con pocs itinerarios pero numerosas posibilidades de nuevos equipamientos", i les expectatives s'han ben acomplert.

Així que la majoria de dies sol i d'altres acompanyat, he anat equipat algunes vies més en aquest llunyà i poc popular sector. No sé quantes vegades he pujat però si que sé que m'he passat més hores netejant aquest mur que no pas el menjador de casa. Així espero que no us petin masses merlets ni peuets. Les new 2013 no tenen repeticions conegudes sols la Mapale o sigui que graus orientatius ja anireu dient. M'abstinc d'atorgar estrellites michelin pq totes són sota la meva modesta opinió molt bones, tant les antigues com les noves. Vies d'entre 25 i 35 metres.

Ideal tardes d'estiu o matins d'hivern. Sombreta i corrent d'aire forçada  a partir de les 14 hores.

Una última cosa l'aprox pel camí dels francesos on varies pubilles han parat el crono en 45 minuts i això que no han callat en tot el camí... No recomano el joc de l'oca.

1. Corazón de roca 7a+, NEW 2013, aquesta mítica revista de la qual tinc el privilegi de ser un dels redactors en plantilla. Inclou totes aquelles notícies vinculades al món de l'escalada però de la vessant més del marujeo. Antigament, els que porteu uns anyets en el negoci ja sabreu de que us parlo, no hi havia tanta prescència femenina i actualment aquesta tendència ha cambiat radicalment. I com Dios los cria y ellos se juntan, pues vinga salsa rosa i molt de cotilleo. Aqui no hi trobareu notícies de grans roadpunks sols encadenes de veritat, aquells que corren com la pòlvora. Que si aquells dos estaven escalant per allí, aquells altres fa dies que no se'ls veu junts... També hi trobareu magnífics especials, de moment els hivernals del Bruc i Cornu i l'estival de Rodellar. La penyita està motivadíssima amb aquesta nova publicació i el gran nombre d'abonats en la seva curta existència així ho demostra. El número de llançament vem fer 100 exemplars, ben aviat en el sisé ja eren més de 250 i en el darrer més de 400!! Així que ja saps tu també pots rebre i col.laborar en el Corazón de roca.

2. El visionario 7a+, NEW 2013, ara ja deixem les revistes i parlem d'un que se les va tenir amb aquesta via i la va deixar ben desbrossadeta pal gose y disfrute del grimpaire. L'únic que conec que ha sigut capaç d'acomplir el vell somni de tot esportista, guanyar-se una paletilla, i compartir-la amb la penyita. Un autèntic motivador en les castigadores roko sessions amb el lema "What happen with the people!!"I això gràcies a un salt galàctic de quasi dos metres per trincar-la. Capaç de muntar a vista uns blocs boníssims, no li cal ni provar els passos.... un autèntic visionario.

3. La llastraka 7b, NEW 2103, en aquest cas parlem del somni de qualsevol equipador que no és equipar la via més bonica i orgasmàtica que mai hagi existit. No us deixeu enganyar, el que més mola és tirar les pedres, blocs, llastres, arbrets i els trastos que faci falta. Sobretot que no quedi res per tirar, més tard ja es veurà si es recull algun fruit o no. I ves per on, qui m'ho hauria de dir que en aquesta via he marcat la meva millor marca personal. Un peazo llastra de dimensions faraòniques que va causar un bon enrenou al rebentar-se al picar terra. I sols amb una mica de palanca amb el martell, quan hi pugeu segur que trobeu el buit que ha deixat.

4. Working temperature 7b, NEW 2013, típic dels motorets diesel que necessiten d'una bona estona per començar a rendir. Em sol passar bastant que a les primeres arrancades d'algun pas dur, solen ser bastant en falç amb perill inclús de que peti algun biela . Incapaç d'aguantar-te on després acabaràs tibant com un tigre.  La majoria solem calentar a vies més fàcils del nivell que anem a provar però sortosament encara queden guerrers de veritat. D'aquells que ho tenen clar que "calentar en un 8a és el millor que hi ha", ni que sigui per al final del dia acabar fent pegues per encadenar un 6c.

5. Egunkaria 8a/+, aquesta via consta a la guia com a projecte però realment ja està encadenada. Una placa vertical amb un crux intens i després algun pas més suelto. La he provat però a mi em queda XXL, avia'm si algú es motiva i li fa la segona per confirmar el grau
 
6. El mapale 7b, NEW 2013, "El mapalé es un  género musical y bailable propio de la region caribe colombiana. Esta tonada conserva características musicales típicamente africanas. Representa el encuentro erótico entre el hombre y la mujer. Surgió en la costa del Caribe colombiana gracias a la influencia cultural de los esclavos africanos traficados durante la conquista de América. El conjunto o ensamble musical consta de tambor alegre, tambor llamador, guache o maracas y tambora. El mapalé ha sido descrito también como "ritmo del frenesi" y se ha hablado con no menos abundancia de argumentos, de una especie de brujeria que logra que los bailarines se vayan sintiendo atraídos por algo inexplicable que parece salir de los golpes del tambor o el agudo sonido de una caña, hasta hacerlos caer literalmente hablando, en un desenfreno de pasión, de deseo carnal..."

 I un dia, voltava pel parc, com tantes d'altres vegades, sense un rumb clar quan un gran rembombori va posar en alerta els meus sentits.... Venia de la sala d'ordenadors i em trobo al turno al complert abduit amb el ritme frenètic del Mapale... Les imatges que acompanyaven al video clip també algo debien d'ajudar. Perquè tothom va quedar tan impressionat que després te'ls trobaves per allí deletrejant la lletra. Algun inclús em consta que va tenir malsons per la nit i tot.... Així que aquesta no podia faltar de cap manera. Aqui l'Oskar durant el second ascent mundialment conegut:

7. Coincidente laboral 6b+, la típica via per calentar motors i pendre un primer contacte amb el murako. Uns primers metres una mica més trencats i després una placa d'escalada en placa vertical que va posant els avantbraços a to i acabar per una fisura característica.

8. Ahí viene el bombero 7a, NEW 2013: Inici comú amb l'anterior per anar a buscar una placa mantinguda amb passos de tipus macramé. I més val un video que mil paraules:

9. El pas del temps 6c, la opció de l'esquerra vem posar un primer parabolt que es comparteix amb la de la dreta que estava una mica expo. Després de la repisa una bonica escalada en placa amb algun pas més díficil

10. Tot per un puto gat 6c, la opció de la dreta que es va posant cada vegada més dreta fins acabar sortint a la mateixa reunió de l'anterior. 

11. Terra endins 7a, bona via de placa amb un final més tens per superar una zona més desplomada. Ja s'ha posat la xapa que faltava.

ROCA DEL BOIXAR

Interessant i curiosa roca montserratina que delimita el congost i separa la vessant est i oest del Boixar. On després d'equipar la Mandrilada he descobert altres interessants alternatives. Són bastant ombrívoles, curtetes i no massa populars però estan prou bè i molt de seté grau. Així que aqui teniu una  mica d'info per la penyita per si algú li pot servir d'algo.

Accés per la cova del Boixar:

Te quiero puta 7a; inici amb preses artificials i després placa. La vaig fer fa anys i la recordo guapa. Vigilar a l'inici que costa d'arribar a la primera xapa on inclús podria haver petat alguna presa artificial. (**)

Por un cartón de leche 7b; inici desplomat i un crux a la tercera xapa que costa de veure a vista. Després segueix en placa però no ens podem adormir que no és fàcil. D'aquestes de segon pegue bastant escrit o tirar de monito montador per un bon flash night. (**)

Mandrilada 7b, inici comú amb l'anterior amb un primer crux que es pot resoldre de dos formes diferents. I després placa tècnica on cal desxifrar bè l'ordre de les preses per no liar-la. (**)

Nº5 7a+, No constava ni grau ni nom a la guia del Luichi. Un bloc per entrar que costa de desxifrar i obliga a entendre el moviment. Després un bon repòs per agafar aire i encarar un tram tens de nou. Un xapatge que costa i tres remades més per arribar a la reunió.  Encara està poc tocada i una mica bruta. (**)

Nº6 7b, No constava ni grau ni nom a la guia del Luichi. El mateix bloc d'entrada que l'anterior, però no trobem cap mega repòs. Els cantos són grans però no dóna massa treva. I a més trobem un segon crux en el tram final on es pot caure. (**)

Accés des del congost:

Llançament de xavalina 6c+/7a, una primera placa d'escalada tècnica on costen de veure els cantos i encara bastant trencadot i on hi ha les tibades més dures de la via dóna lloc a una espectacular final on l'espatarramenta està garantitzada. Feia dies que no m'obria tant de cames, really old style! A la foto el Jofre en aquesta via (**)

Petons a l'aviram 6b+, en placa on el més díficil és trobar les regletes que queden ben amagades. Per complementar la oferta del lugar, però sense un interés especial per si mateixa. (*)

Mackonajui 6c+; igual que l'anterior però molt més a bloc i contudent. On cal anar per feina sinó acabarem rebentats tot i ser ben curteta. (**)

Ironflan 7a+, comença amb uns passos a bloc que sens dubte són el més díficil i caldrà trobar la combinació gunayadora fins a una vira repòs. On costa sortir-ne i més si no tenim la cinta posadeta. I la resta es una trave a esquerres una mica forçada. (*)