Aprofitant la situació anticiclònica organitzem una visita al refu de Goritz que diuen que hi ha alguna cosa del blanc element tant escassa en aquestes alçades de la temporada. I ja n'hi ha prou de fer el hamster per les alfombres blanques de les pistes.
Així que fem l'aprox per Nerin, via collado gordo i la carena de la custodia. I en el primer gir de la baixada em trobo estabornit per terra. Que ha passao? Pues que se m'ha partit l'esquí per la meitat. Ja l'hem parida!
Per segona vegada a Goritz i amb esquí rebentat. Ala pues a pota tota la baixada fins al refu. I quina és la meva alegria al aparèixer una possible solució amb un altre esquí suelto que corre per allí. I ja estem entretinguts la resta de la tarda fent "xapucilles" fins a deixar la cosa mig apanyada. Avia'm si aguanta! I finalment ja ens podem dedicar als quehaceres habituals: ping pong, mentider i parchis.
L'endemà, els dos guardes l'Igor i el Vendri ens porten d'excursió per aquestes contrades, el Grunch avui es queda al refu que ens n'espera una i de bona.
I ben aviat ens trobem amb un resalt gelat de selecció de personal per fer els grups. El Vendri passa, no sap ni com, amb els esquís posats i arrastrant-se per terra tibant-li de braços per la rimaieta. L'Igor es desclaça i amb un pas de mixte guarro resol la papeleta. Provo de fer el mateix però em quedo colapsat a mitja seqüència, ni amunt ni avall.
Mentrestant passen el Ru i en Furi prou dignament. Però, això que és? Ja no me'n recordo dels trams "high tension". I al final tibant-li de mans per la neu dura aconsegueixo fer un pas i un altre per acoplar-me a la cua de la caravana i continuar fent via. Estan boixos aquestos romans?
I quan ja m'estava refent de l'ensurt inicial ens trobem als peus de la coneguda canal escondida per accedir a la Torre de Marboré. Aquí ja treiem les armes punxegudes: piolet i grampons. I em trobo obrint una escalinata pa la penya! Tantes patades dono per fer cada pas que provoco un petit bouchon a la canal. Finalment l'Igor, cansat de tal lamentable espectacle de traceur, passa amb quatre salts per la dreta per tirar unes fotillos.
Més amunt, tornem a calçar esquís per arribar a la carena cimera que ens porta al cim. Ara arriba l'hora de la veritat, m'aguntaran els esquís el descens per la canal? Un primer gir i aguanta, un segon també, pues això ja no peta i avall que fa baixada.
Passem per davant de la Gruta de Casteret, fins al coll del descargador. Pells i cap amunt al Pico del Descargador. Una nova baixada cap a la part alta del Circo de cotatuero, per tornar a pujar cap a la Punta Tobacor. Amb un tram de flanqueig de la muerte amb neu dura i caiguda guapa que també em treu els coloretes.
I fem una baixada cap a la Vall d'Ordesa i flanqueig cap al refu. I una darrera puajadeta fins al refu per acabar de relaxar i finiquitar aquesta volta de somni. Ens surten 1860+ però hi ha uns quants kms de recorregut. Vaya que tot i ser el mateix número no es pot ni comparar amb un parell de toses...
I per celeberar-ho uns ous ferrats amb pernil i bona música. La nit es presenta sense timba, que aquesta gent ens ha deixat amansats i ben relaxadets.
I quan ja començavem a estar aclimatats, no sols a l'alçada sinó a totes les atencions rebudes, ha arribat l'hora de tornar a la civilització i acomiadar-nos dels guardes i de la casita en la montaña.
El dia s'ha aixecat massa ventós per anar a fer activitat en alçada i seguint els savis consells dels senseis anem de tornada per la custodia i baixant cap a la vall de capradiza, per tornar a buscar la Serra de la Custodia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario