martes, 24 de agosto de 2021

Novetats als Gours de Vilamanya: l'Energeia Pura 7a/+ i Bacanal Simfònica 7b+

Aprofitant l'estiu i aquestes calurades per redescobrir aquest interessant sector, que gaudeix d'ombra a partir de les 12h, amb vies curtes però prou guapes. On poc a poc, s'ha anat ampliant l'oferta d'aquella llunyana primera tongada d'equipaments. Amb gent de Ribes i a base d'espits, amb més il.lusió que experiència, vem fer un munt de feina. Però van quedar moltes línies pendents, la majoria fora del pressupost d'aquells jovenets que amb prou feina pujavem pels 6b's.  I aquí la vegetació va guanyant terreny i els anclatges comencen a patir el pas dels anys.

Entre la Ha costat prou i l'Extasi, amb la Blanca, hem acabat d'equipar un antic projecte que havia quedat a mig equipar farà més de 25 anys: l'Energeia Pura. De la época en que a filo de COU, m'explicaven Aristòtil  i els seus pensaments. El nom constava a peu de via i inclús va sortir ressenyada a les guies. Com la majoria de les d'aquest pany, arrenca amb un pas a bloc per una placa preciosa. Després seguim recte fins a empalmar amb la part superior de Ha costat prou, on la via guanya una mica de pila. En total seran uns 15 metres i un grau aproximat de 7a/+.

Més a l'esquerra, pràcticament a la Cova dels Gours, l'Arturo ja havia equipat la Orgia Musical un precios possible 7b molt recomanable. I a la seva esquerra, he equipat la Bacanal Simfònica 7b+. Es fa díficil parlar malament de les pròpies creacions, però aquesta la considero de les bones de Vilamanya. Deu ser amor de padre. Però la via no té desperdici, amb bona roca i superant una zona desplomada, fins arribar a un curt diedre final brutal. 

   

domingo, 27 de junio de 2021

"Less to C" 7a+ i "Repisaires" 7a+ a Slap 2.2, Vilamanya (VALL DE RIBES)

Dues noves alternatives per aquest petit sectoret ben ombrívol, ideal per quan no saps on fotre't. A la dreta de la PSU, la primera de l'esquerra, "Less to C" i a la seva dreta "Repisaires" que comparteixen reunió. Les dues de característiques molt similars, amb un tram més sencillet per baix i un tram més bloquero per d'alt, al voltant de 7a+ les dues a l'espera de noves repeticions per confirmar el grau. Ja direu! 

A la foto la Blanca provant "Less to C" i l'Arturo la "Repisaires".

"Less to C", és una via més per arribar al màgic pack de les 100 vies equipades que obre les portes a la categoria de "currante de la vertical". Amb tota mena de privilegis i tractes de favor. Alfombres vermelles i pètals de flors. I pagues vitalicies incuantificables!

"Repisaires" per les dues repises que tallen la continuïtat de la via i li donen un aspecte menys atractiu. I que després no es tant feo, o jo, que no puc parlar malament de les pròpies creacions. No seran ni les millors ni les pitjors que hauré equipat. Però amplien l'oferta d'aquest interessant racó. Disfruteu les!! 

lunes, 28 de octubre de 2019

Punta de Serreta cara Oest i Punta de Cavalls, SANT LLORENÇ DEL MUNT

De nou per aquest racó de la Mola, tan poc concorregut. Estricatament correspon a la vessant oest de la Punta d'en Serreta (sombra fins les 15 h aprox)  tot i que l'accés  i la combinació amb altres vies és amb la Punta de Cavalls. Fa uns dies enrere, vem estar fent la Jeviondomacarra i em vaig fixar en el pany que quedava verge a la seva dreta on es veien possibilitats.

Aqui teniu les dues vies que he equipat amb parabolts:

Pet de Monja 7b, Una mica de podrit guarro per entrar a una placa de roca més noble i vertical amb bons forats. Un petit reposet i arriba la part més desplomada i intensa on es troba la dificultat de la via. En total 8 xapes més la reunió.

Per seguir amb la tònica dels noms de vies existents en el sector. Pues va de dolços, aquesta vegada amb la galeta típica de la cuina catalana. Recordo de petit haver-ne menjat diverses vegades.  Encanvi les Mamelles de monja, que segons sembla, és un altre dolç molt popular no les he provat.

Els pits de l'abadesa 7a+  Comença amb uns parell de metres trencats però ràpidament la roca es torna compacta i de tonalitat blavosa amb abundants cantos. Després la placa es tumba per arribar a un repiseta abans d'afrontar la part  més complicada de la via. Un sostret per anar a donar a un diedret obert i un darrer pas de placa. En total 9 xapes més la reunió. Una nova alternativa de seté grau en aquest bonic racó.

Un altre nom inspirat en la seva veïna de la dreta; la Mamelles de monja. Però aquesta vegada en la seva interpretació més luxuriosa i viciosa. Estudiant la possible línia des del camí, hi ha un punt en el que realment les formes i tonalitats del rocam evoquen la part superior del cos femení. Els dos desploms semblen dos imponents pits. I entre mig aquesta línia que es com si sortis per l'escot en forma de diedre obert. Cal posar-li un punt d'imaginació i bon estòmac, però això és com en el cas del núvols o de les formacions càrstiques. "Le guide" veia mamuts, catedrals i torres de pisa on jo sols veia estalactites.

Us deixo una mica més d'info de la Punta de Cavalls per complementar la del blog del Bombero de la Roca per afegir alguna referència de les altres vies que no esmenta. Per avia'm si algú s'anima a descobrir el Sant Llorenç més desconegut.

Esperó inhumà 6a+ ** Bonic esperonet ajegut amagat dins de la vegetació. Amb bona roca 

Ojo al parche ¿? Es tracta d'un projecte inacabat que va a la reunió de la seva veïna de la dreta.

Tuca Euri 7a+ ** Més interessant del que pugui semblar a primera vista. Però cal anar amb comte, entre la primera i segona xapa cal pillar un gran bolo mòbil que fa molt mala pinta. Primer amb una mà i després amb l'altre. Està escrit que tard o d'hora cedirà, així que cal anar amb comte. Després algun passet més a bloc fins entrar a la zona de roca noble que ja tumba i molt més fàcil.

Tu rai 7a+ *** Una  entrada més física sobre el tramet podrit amb algun picat per entrar en una placa de roca molt abrassiva plena de forats

Kongelatus 7b ** Uns primers metres d'autèntic podrit rampós porten a l'inici de les dificultats. Una zona desplomada amb passos fanàtics porten a un diedre fisurat. Després un esperonet amb roca molt abrassiva per compartir reunió amb la Tu rai.

L'eina 7b *** Un bloc d'entrada per arribar a una repiseta descans, i després una placa amb forats de molta conti fins a la reunió.

Melancolia 6c+ *** Interessant opció no molt evident desde baix. Els dos primers metres són de roca discreta però després es torna bona. Una seqüència més a bloc per superar el sostret i després aguantar fins d alt

Jeviondomacarra 7a+ ** Es tracta d una placa per anar a buscar la reunió de la Toa teescientas. Aquesta comença amb uns passos llargs i atlètics per trobar una zona més tècnica que costa llegir. Quedant la 4a xapa una mica alta.

Pet de Monja 7b ***, Una mica de podrit guarro per entrar a una placa de roca més noble i vertical amb bons forats. Un petit reposet i arriba la part més desplomada i intensa on es troba la dificultat de la via.

Els pits de l'abadesa 7a+  ** Comença amb uns parell de metres trencats però ràpidament la roca es torna compacta i de tonalitat blavosa amb abundants cantos. Després la placa es tumba per arribar a un repiseta abans d'afrontar la part  més complicada de la via. Un sostret per anar a donar a un diedret obert i un darrer pas de placa.

Les mamelles de la monja 7b *** Interessant alternativa amb una primera part una mica discontinua i trencada. Però amb una seqüència molt fanàtica per superar la part final on es concentra la dificultat

lunes, 7 de octubre de 2019

L'Horitzó de Santa Ana

Amb aquesta extranya costum que tenim molts escaladors de anar mirant les parets mentre conduim, em vaig fixar en unes parets de Santa Ana que es veien darrera de tot, ben bè a l'horitzó...

I un dia del desembre de 2002 vaig empendre l'exploració que resumidament es va traduir amb uns informes molt favorables: Roca boníssima, vistes idíl.liques i solet a l'hivern. L'únic inconvenient, per a alguns, és l'aproximació d'uns 50 minuts. Total que em poso mans a l'obra començant a equipar i obrir 9 vies cap al febrer de 2003. Entre elles la Pizza power un 7a de 35 metres i 16 xapes que, sota la meva humil opinió, és una de les millors vies de l'escola.

Aqui, en plenes tasques, d'equipament d'alguna de les vies:




Però la feina va quedar a mig fer degut a la limitació en l'accés motoritzat cap el mirador. Actualment sols accesible pel manteniment de la presa per part de la Confederació Hidrogràfica del Ebro. Això afegia més temps de pateo, a una ja de per si prou llarga aprox. Inclus la darrera via equipada, la Entifada, també de 35 metres va quedar pendent d'encadenar.

A més, segons em van vindre a informar personalment els Agentes Forestales, per la zona hi vivien algunes repinyaires i es volia regular la pràctica de l'escalada sobretot en la época de nidificació. És per aques motiu que es va decidir de no incloure'l dins de la guia del "Salvatge Oest" i que sigui un autèntic desconegut.

Però d'ençà aquells dies, la veritat és que desconec com està la situació actualment. Però, si es solventen aquests contratemps circumstancials, aquest sector i les roques veïnes, tenen uns dels potencials més gran de Santa Ana.








viernes, 5 de abril de 2019

Kongelatus 7b, a la Punta de Cavalls, de SANT LLORENÇ DEL MUNT

Vaig descobrir aquest sector gràcies a un apassionat de Sant Llorenç, el Jose Manuel Cano,  d'aquells que l'escalada en aquesta escola va més enllà de la Font Soleia. De bon gust vaig acceptar la proposta per fer unes vietes un típic dia de reentré després del "parón hivernal". I la veritat és que el lloc em va sorpendre gratament no sols per la calitat dels itineraris existents sinó també per les orientacions possibles.



I un dia repetint la via Tu rai, d'un altres dels mítics d'aquesta escola,el mismíssim Capitan Liendre, em vaig fixar en una línia a la seva dreta. Així que a la següent visita ja vaig venir amb les eines i la metralla per començar a donar forma a aquesta nova via.

Uns primers metres d'autèntic podrit rampós porten a l'inici de les dificultats. Una zona desplomada amb passos fanàtics porten a un diedre fisurat. Després un esperonet amb roca molt abrassiva per compartir reunió amb la Tu rai.

Una vegada equipada, tornem amb el Jose Manuel, per intentar la primera. El Jose amb un gest d'autèntinca generositat s'ha solidaritzat amb la meva causa d'intentar la First Ascent. El dia és fred i la previssió dóna pluges més tard. En fi, que enfilem la pujada d'aproximació amb l'incertessa de si podrem escalar. Una espessa boira cobreix tot el cim de la Mola. En arribar a peu de via corre un aire gelat i humit. Un d'aquells dies en que fa mandra posar-se el gats. Sens dubte, mal dia per deixar-se el pantaló llarg i veure's obligat a modo veranito. Però amb més il.lusió que sentit comú intento muntar la via com puc. Passant tota mena de calamitats aconsegueixo posar les cintes. I el Jose monta un altre 7b del costat; l'Eina. Per si arriba el Carlos i tira algunes fotos. Però tal quan monta, desmonta a l'espera de dies més propicis tant per fer fotos com per tibar.


Després m'estic esbarallant una estona amb l'entrada fins agafar una mica de calor. Tiro el jersei a lo torero "Va por ustedes!!"" i ja executo sobre lo previst. A la part de d'alt en modo kongelatus, toca una bonica sessió de lluita per no saltar. Arribo a la reunió que no em sento els dits, ja no me'n recordo de passar fred. Tal qual desmunto, optem per fugir cames ajudeu-me a buscar caloreta!!





martes, 19 de junio de 2018

Esportiva a Frares: Mamelluda, Caputxa, Amagada i Piràmide

Per si pot ser del vostre interès:

Un gran mestre guixaire em va presentar un dia aquest raconet a 1000 metres on almenys corre l'aire i on poder-se refugiar de les calurades més fortes. Vies de placa excel.lentment equipades pel Llasera amb químics i de fins als mítics 55 metres d'alt on la majoria ronden els 30. La roca sol ser bona però algún tram és dubtosa i encara es trenquen bastantes cosetes per les poques repeticions. A més és una escalada lenta d'anar desxifrant la manera de fer els passos. Inclús moltes s'assemblen molt i es fa díficil ubicar-se per la manca de referències. En total són 39 vies entre el 6a+ i el 7b+. Aproximació en uns 40/50 minuts



MAMELLUDA Ombra matí fins 15h aprox

1-6b ** Es tracta d'un primer llarg d'una via llarga equipada amb spits del 8 amb xapes verdes i daurades. Inici per terreny fácil i amb un pas a bloc i obligat per superar la part més vertical i després flanqueig a la dreta per arribar a la reunió.
1 bis-Sembla un projecte inacabat amb uns parabolts i xapes negres
2- 6c+ ** El primer passet per arribar a la segona xapa ja és una posta en escena del que ens espera. Trams tècnics i escalada de jeroglífic amb algún tram en roca a estudiar.
2 bis- Es tracta d'un projecte inacabat. Falten un parell de xapes en l'entrada i sanejar

BASTÓ de la MAMELLUDA Ombra matí fins 15h aprox


3- 6a+ ** Inici just a la dreta del Teix característic i que el creua cap a l'esquerra. Per anar a sortir a un esperonet de roca molt blanqueta i d'aspecte delicat
4-6b ** En lleugera tendència a l'esquerra, amb algún seguro una mica lluny i roca delicada en algun tram
5-6b *** Inici per uns blocs i un pas duret de placa sobre presa de marbre i després final un desplomet amb cantos amagats.
6-6b *** Inici amb uns grans blocs i al poc el pas més dur de trobar el monodit amagat que es comú amb la de la dreta. Després s'acaba ajuntant amb la via de l'esquerra amb la que comparteix tot el tram final
7-6b+ *** Potser el més difícil és trobar un monodit d'esquerres per la part de baix i després més mantinguda que les de l'esquerra.
8- 6c+ *** La que té un scellement molt gran a l'alçada de la 4 xapa. Es va fent prou bé fins arribar a un pas clarament més dur i de difícil lectura. Més amunt una segona panxeta també obliga a apretar.
9-7a *** S'assembla molta l'anterior. Amb un primer bloc a l'alçada de la quarta xapa, on costa trobar la pose per fer el xapatge. Un tram d'anar fent, i un segon desplomet on hi ha un nou bloc on cal fer tres apretades amb un xapatge dur. Comparteix reunió amb la de la dreta
10-6c ** Prou vertical al principi i amb bastant canto amagat, un gran bloc ben visible des de baix i al desplom un pas més marcat a buscar una regleta reforçada amb sika, i una arribada a la reunió amb roca delicada i un segon canto sikada d'aspecte frágil.
11-6b+ ** Tècnic per baix i un desplom similar a l'anterior amb algún tram de roca a estudiar
12-6b *** Té un boix carcaterístic en l'entrada i comparteix reunió amb la de la dreta.
13-6a+ ** Un primer tram sobre liquen verd patinós i després ja més neta i abrasiva fins d'alt. 

AMAGADA  Ombra matí fins 15h aprox


 1-6c+ ** Entrada i primers metres comuns amb Hamdu de Llha, després segueix cap a l'esquerra amb algun passet difícil de veure i algun de més complicat. Després un tram més tumbat amb molt de merlet guapo i al final un sostret on no val a badar i arribada técnica a la reunió. Oju que és potser de les més llargues.
2- 7a *** Un primer tram força d'anar fent però gradualment va castigant fins al pas més característic de bloc on costa de trobar el canto salvador.
3-7a ** Passets tècnics fins arribar a on es bifurquen les dues vies. El crux es pot fer comú o directe (més dur), i després un tram més vertical de pila
4-7a+ ** Després del crux encara queda un passet des d'un ombret dolent i una mica de pila.
5-7b *** Inici de desgast, un pas duret d'ombro per arribar a un forat amb dreta i a la zona més vertical després d'un bon repós un makramé de regletes i preses petites
6-7a+ ** Entrada comú amb l'anterior, i un tram jeroglífic en placa i el desplomet final a llegir bé 7-7a+ *** Una entrada rara i un pas d'ombro en la part de baix i després el tram superior més vertical 8-7a+ *** Inici comú amb la de la dreta i del mateix estil però amb algún passet més contundent
9-7a ** Passos tècnics i escalada 100% montserratina en placa



CAPUTXA Ombra per la tarda a partir de les 15 h

"Al capdamunt de la banda de llevant de la Canal Ampla s’alça la Caputxa, de modestes dimensions però amb un cim car de petjar doncs cap itinerari que hi mena pot considerar-se banal. La via Normal, altrament anomenada Vicenç Barbé en honor al que fou president del GEDE i perdé la vida intentant-ne la primera ascensió, n’és un clar exemple.
De naturalesa exposada, haurem d’estar bregats en la típica escalada montserratina, on el cervell és un múscul més important que els bíceps. La roca és acceptable, a voltes fins i tot bona; per contra els llocs on podrem protegir-nos són escassos i més aviat psicològics.
Aprofitem la avinentesa per recordar la figura de Vicenç Barbé i Lledós, nascut a Barcelona el 1916, participà en algunes de les primeres més destacades de l’època, com ara la Nina, la Vella, el Setrill, l’Agulla del Miracle i sobretot la Talaieta d’en Barbé, escalada imprescindible per la seva bellesa i emplaçament. Se’l recordarà però per ser el primer escalador mort en plena activitat a Monserrat, intentant la primera a la Caputxa." extret d'Escalatroncs

1-6a+ *** Inici enmig dels boixos i un tramet més delicadet, després ja fa un flanqueig a dretes per seguir una zona més agraïda en canto, sempre en lleugera tendència a l'esquerra fins pràcticament al cim. Uns 35 metres
2-6b+ *** Inici delicat, una zona més tranquileta on es creua amb l'Aresta Brucs i un passet delicat per entrar a una zona vertical amb cantos díficils de llegir. Perd inclinació per arribar de nou a una zona més vertical on torna a haver hi un pas díficil de llegir
3-7a+ *** Una primera placa d'anar fent per arribar a una respisa on comença la part més dura. Una interessant secció més bloquera amb un últim dinàmic a todo o nada fins a un gran merlet salvador. Algun passet més i reunió
3 bis- Projecte inacabat amb scellements
4-7a+ *** Entrada ben curiosa i després un tram més vertical desplomat amb passos intensos però res a veure amb la seva veïna de la dreta. Després algun alejillo i un nou pas desplomat amb un parell de passos ben cabrons. I encara queda una nova zona panxuda ara ja amb més canto i una última zona amb roca delicada per arribar a la reunió.
5-7b+ *** Una entrada curiosa amb peus patinosos per arribar a la seqüència amb 5 passos durs seguits fins a un repòs dolent seguit d'un pas tècnic per arribar a la zona fàcil. Es torna a posar vertical i un nou bloc i seqüència tècnica. Un darrer reposet i de nou una tercera zona més dreta amb un pas i al final una mica més tranqui.
6-7a *** Inici delicat en placa, un desplomet difícil on està el crux i un final de placa preciós amb algun passet suelto
7-6b *** Inici en placa dur i una mica trencat, i en tendencia a l'esquerra fins a buscar la mateixa reunió que l'anterior superant un desplomet per la part de d'alt.

A part d'aquestes a la vessant oposada hi ha la Celiavern 8a+. Adjunto info de Kpujo "1a. ascensió: Oriol Pascual. La via és un projecte que va ser encadenat el maig del 2000. Recorre 30 mts de desplom a la cara oest de la caputxa i va ser graduada de 8a. Actualment han petat dos cantos claus i hem reencadenat la via, quedant 8a+ durillo. Està molt ben equipada encara que la ruptura d'un canto fa que el seguro del canvi de rasant allunyi una mica en un pas de 7a obligat...Tot i això és una via de puta mare."

PIRAMIDE

1-6b+ * Anar fent sense cap pas molt dur però on cal estar atent ja que la roca no és massa bona i hi ha varies preses arreglades amb sika i que fan pinta a ser fràgils.
2-6b+ ** Molt junta a la seva veïna de l'esquerra amb qui comparteix algun canto i tot. Potser amb roca una mica més noble
3-6b * També té algun pany de roca cutre al llarg del seu recorregut que amb les repetecions s'anirà sanejant
4- 7a ** 38 metres de placa, amb uns primers metres fàcils. Després una seqüència dura que li dóna el grau per superar la zona més vertical, amb un bonic pas de mondit falcat de dretes per pillar un bolo. I després una propina tècnica d'uns 10 metres fins arribar quasi al cim
5-6c ** 39 metres, anar buscant el camí més lògic menys per d'alt que fa un parell de gestos a esquerra una mica forçats per seguir pels trams més nobles
6-6c ** Inici amb uns parell de parabolts. El primer molt lluny i a la vertical de bosquet penjat. I després un llarg alejeillo per continuar pels químics. Amb un pas raro de veure i en un tramet més vertical. La resta anat fent amb passets més tècnics
7-6c *** Increible viot de 55 metres quer arriba fins d'alt. Una autèntica peregrinació en tota regla que pot costar -nos fins a una hora. Cal vigilar el fregament. I amb el tram més duret en la panxeta final on ja pesa tot i xapar es converteix en tota una odissea. Reunió intermitja per despenjar-se. A l'inici hi ha un burilet amb xapa verda que costa de veure de la Verdaguer Duran Levi, però aquesta va en tendència a la dreta
8- 6b+ ** Una variant de l'anterior amb potser el més interessant i dur és superar el sostret inicial on ja es veuen uns químics molt juntets, la resta molt de bolo i anar fent
9- 6c+ *** Un viot de 50 mts que comparteix entrada i bloc inicial amb la Nº9. Després una inacabable placa, on cal anar navegant. Atenció al fregament. Amb uns darrers passos més atlètics fins arribar a la reunió. Reunió intermitja per despenjar-se.
10- 6b+ ** Molt més curta que l'anterior on la major dificultat és superar el bloc del sostret de l'inici i tobar el canto picat.

miércoles, 22 de noviembre de 2017

Enfront Bauma Can Solà, MONTSERRAT

LL'altre dia vem estar un matí per aquest petit però prou interessant sectoret a tocar de Montserrat. Vies curtetes sobre calcàri prou bo una vegada sanejat. Està ressenyat a la guia  de Montserrat Cara Sur del Luichi. Però hi ha algunes vietes noves que desconeixia la dificultat. Adjunto la ressenya actualitzada per si és d'interès per algú. Bones escalades.