XILUM "8a a les Guilleumes"

Anem a continuar l'asedio a aquesta via, aquesta vegada amb l'Oscar que resulta ser el meu talismà pels encadenes de cala montse. Tornem a coincidir amb el Marcos i compi. Tots seguim el mateix menú, calentem a la Cachimba 6c+ i cap a la Xilum. El Marcos li fot i al primer pegue del dia, PAAAMMM encadenada. Jo al primer del dia m'arrastro com una culebra de xapa a xapa. Li presentem a l'Oscar que li surt tot i es motiva amb la via.

I al meu segon pegue del dia, escalant amb l'estil agònic genui de la casa o també anomenat "l'antiflotant" vaig pujant. Em costa tot i el ritme és més aviat dolent i a la tercera xapa ja vaig tremolant en cada tibades. Paso la travesia com bonament puc. El tram de pila arrebentat. I en arribar a les regles arriba la sorpresa. Faig el primer pas dur i ja no puc més. Pujo peus i em tiro a la bústia salvadora! La trinco ja saltant, no puc ni recuperar-me dels cantos bons, pues parriba nen!! Surto amb tot i faig les últimes remades. Aquí no saltis!!! I PAAAMMM encadenada:

HIP, HIP, HUUURRA!!!

Què bonic que és tornar a l'Olymp del Déus totpoderosos. Ni que sigui per treure el cap i tornar a les entranyes més profundes de l'infern.

LA PIULA a la Cara Sud de Montserrat

Un dia, mentre estàvem pel Cassot una gent de Terrassa comentava que tenien un colega provant un 7c a la Piula. Ens van garantir ombra durant el matí i les piades blogueras no pintaven mal. Així és com amb el Jofre em decidit anar-hi a fer una primera visita. Avui els soldiers no estavem per grans batalles. El dia anterior a la guàrida em vaig dedicar a curtir aixecant pedres i no em volia ni acostar als projects escupidors. El Jofre venia d'un gripaso sense masses espectatives.

Aquí trobareu les ressenyes:

http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm


Ens mirem les vies del sector dret i decidim escalar en l'esquerra que fa més bona pinta.

Comencem amb Dolce gabino 6c, placa tècnica i més curteta. Seguim amb la Vaya Webs 7a, de placa amb un pas "rarot" a l'alçada de la tercera xapa i tecniquilla per d'alt. Aqui teniu el Jofre en aquesta via:



Després la Matias buenas 7a+, la més interessant. Entra per un sistema de fisures una mica trencat i després la roca és més noble i amb les últimes xapes més tieses.

Finalment la Marc attack 7b+, amb un començament bo, un fisura sorrenca amb heura emprenyadora i un final similar a la Matias però més dur.

Marxem que encara estem a l'ombra, hi ha feineta per algunes visites i el 7c fa molt bona pinta. Algú l'ha coneix?

EL DAUET a Sant Llorenç del Munt

Al matí el dia pintava tapadot i amb el Carlos hem optat per quedar-nos en aquest sector. Corria el ventet i s'estava de collons i així ens estalviem el pateo siberià. Vies guapes reequipades, curtes però bastant contudents. La veritat és que pels dos és el tercer dia seguit tibant-li i estem trinxats. Duele, duele!!!
M'ha fet gràcia pq revisant la llibreta d'escalades l'última vegada que vaig estar en el Dauet feia 10 anys. Què ràpid passa el temps, no? I a més tot just tornava de la expe al Baghirati, aqui us deixo el record de la rebuda que vem tenir a l'aereoport:



Va ser el viatge fin de curso d'una sèrie de sortides by de face amb els "jóvenes castores" entre les més guapes les Goulottes per chamonix, el gel pel Canadà i l'artifo pel Naranjo.
També amb la foto he recordat al Pepe Chaverri, el nostre jefe que desgraciadament va patir un accident mortal a les Grandes Jorasses en la següent promoció de castores. Ell era l'autèntic master class del grup, polivalent i ràpid en tots el terrenys. Un autèntic plaer fer cordada amb ell i haver compartit aquelles estades al seu costat. Després d'aquell parell d'anys ja cadascú va seguir la seva vida, tots més o menys vinculats al monte però en àmbits diferents.

Tornem al 2009 amb el Carlos tibant-li en el Peñot-he 6b+:



El dia s'ha acabat aixecant i el sol ens ha fet fugir cap a l'ombra del Gruyère on m'he estat controlant en toperope els passos clau de la Fosca i tosca 7c. Curiosa arribada a la reunió amb romakos... Ja veig que amb aquesta tindre feineta per dies.
Més tard, anem a la Pared Gran que ja està a l'ombra a tatxar un parell de 7a's.
Quan nosaltres baixem la gent tot just puja per fanàtiques "afternoon sesions"

VIVE LE TOUR

Aquest any sí!!! Aprofitant que el Tour venia a casa pues hem anat a veure'l en la seva arribada a bcn. Quedem amb el Cantenys amb qui tenim en joc un suculent dinar. Jo aposto per la veterania i ofici d'en Lance i ell per la joventud i palmarès del Contador. De moment, ells van per davant però caldrà veure si les forces estan tan intactes al Ventoux!

Només sortir del metro ja flipo amb el munt de penya que estem per l'ocasió. Pugem a peu fins a l'arribada per veure el muntatge. Quin circ que tenen muntant. Els últims kms estan completament vallats i no es pot creuar. A més va passant tota la caravana publicitària que dóna més ambient al tema. Decidim emplaçar-nos més avall, a falta d'un km i on són més dures les rampes de pujada a l'estadi de Montjuic.

I en aquest punt precisament és on el pelotón del superjefes han pillat a David Millar que portava uns 20 kms escapat. Tanta estona esperant la seva arribada i els paios passen a 50 km/h i no he conegut a ni un! Jo que volia saludar en Lance! Snif, snif...

Aqui teniu el testimoni d'aquest moment:

PLACA DE L'HEURA a Sant LLorenç del Munt

Anàvem de camí cap a la Sibèria a buscar ombreta bona, però com que el dia estava encapotat i fresquet hem optat a parar en aquest sector. Quin bo que dóna escalar amb fresqueta que tanta xuxuflú ja està provocant manca de motivació.

Primer, a la dreta a la Pared Blanca, hem fet Les braves patates no piquen sense suc, un 6b+ de fisura molt guapo. Si continuem hi ha un pas de bloc, on cal aguantar-se d'un parell de romakos (7a+).

Aqui el Carlos a mitja fisura:





Després em poso a la Cabernet Sauvignon 7b, on fallo al crux. Controlo el tema i la faig al segon pegue. La via no està mal, però és un pas a bloc i una arribada rara a la reunió.
El Carlos es motiva i es monta la Clave Omega 6c, una via hiperclàssica i diu que és molt guapa. La via arrenca de d'alt d'un tronc mort i es veu bastant hidràulica. Aqui el teniu a mitja via:




Jo em poso als Ignorants 7b+, via molt guapa amb un primer tram més aviat atlètic sobre canto. Després una zona de tràmit amb algun passet suelto i un final amb un crux sobre regles. La trobo molt pintadeta de blanc i vaig seguint els rastres de pas sense fallar. Huuurra!!! En el sector hi ha mogollón de 7b i 7b+ que fan molt bona pinta esperant pròxmies visites.

Per últim anem als Districtes, a visitar la meva amiga "No hi ha limit" que segueix tant antipàtica com sempre i m'escup de nou!

A LES GUILLEUMES MORNING SESIONS

Encara adolorits pel sever correctiu rebut durant la nostra expedició pirinaica decidim amb el Sellares tornar a Cala Montse. Avui anem directes a saludar l'objectiu de la seson: la Xilum. Una "anchoa" clàssica del barri ja que els cobards la podem montar comodament per una via propera. Així doncs, primer el Sellares triumfa calentant a vista en la Cachimba 6c+:



Jo la recupero en toperope per montar la Xilum.

Un primer pegue de presentacions i controlar el parcal ja que no recordaba massa cosa del dia que l'havíem catat amb el Jofre.

-Hola Xilum, aqui uns humils aspirants per arribar a l'Olymp dels Déus totpoderosos.
-Je, je, je, on van aquests mindundis. Qui es pensen que sóc jo! Que al 8a.nu ningú em cataloga de soft. No els hi queda mili ni res...



Després, una vegada fetes les pertinents presentacions, li fotem algun pegue més amb una actuació més decent la qual cosa ens motiva per tornar a instir en el tema. El currantes de la roca han d'anar treballant poc a poquet, truc a truc, pas a pas...Per això, mola buscar projects propers a casa i a més aquest el tenim a l'ombra tot el matí. Visca l'atac continu!

Que comencin les Morning sesions...

RIUGRÉIXER, fresqueta bona

Avui anem d'expedició després de molts dies reclosos entre ca la Montse i Santllors. Anem a buscar les fresqueta promesa, en aquest congost calcàri a pocs kms de Bagà. El lloc ja el coneixia de passar-hi en busca del blanc element però mai m'hi havia aturat i les referències eren realment bones. Le topo:

http://gravetatludica.googlepages.com/RessenyesRiugrixer.pdf

Com el dia està mig encapotat decidim posar-nos a calentar a la Cara Est on hi ha la Guàrdia Civil de Montaña escalant. Pensem que aquests ho controlen que sempre que passava hi eren!! Però en de repente, s'ha aixecat el dia i m'he trobat a mitja via de l'Orfe 6b+ suant com un porc. Inclus em picaven els ulls de la suor corrosiva que em gotejava per la cara. Ep que això no és el que havíem emparaulat!

El Sellares i l'Andreu, molt atents han estat més hàbils i han optat per calentar a la Cara Nord.

Després fem una placa tecniquilla, Plakenika 7a, on calentem els dits i encadenem els 3. L'Andreu durant el seu torn:



I anem cap a les vies de l'esquerra no savent la que ens venia a sobre.

D'entrada en posem a Febre Conillera 7a+, i ara ja entem el tema dels tetrabriks que deia la penya. Servidor:





I l'Andreu:



Total que a l'última xapa quan ja estàs ben tou et trobes el crux. Toco un pla romo, reboto a un segon pla, un tercer pla i un quart pla romo. Salto!!! Penjat ja veig la sequència però estic tant trinxat que feina rai a arribar a la reunió. Després l'Andreu fa un paper similar i es controla el pas. El Sellares ens delaita amb la seva genuina caiguda de canto a mitja via i es controla la resta.
Al segon pegue la via em sembla més assequible i pujo més ràpid la zona fàcil. A la sequència clau executo correctament el pla previst i acabo encadenant. Per contra, escup a l'Andreu i poc després al Sellares.

Sort que anem tres i podem recuperar una mica entre pegue i pegue pq baixem severament engarrotats.

Per continuar provo la Gravetat lúdica 7b on a vista salto en un pas per d'alt i flipo amb l'arribada a la reunió. Quina via més guapa!! També la prova l'Andreu no massa convençut i també surt escupit.

El Sellares veient el panorama es posa a la L1-Tira milles 6c+, pilla però sortosament aconsegueix saltar com les persones normals...

Amb les últimes forces del dia aconsegueixo al segon la Garvetat i l'Andreu la Tira milles.

Hem estat a l'ombra tot el dia i amb una temperatura més decent que les calors saharianes de la zona centre. Tornarem!!!

TOTXO DE LA SIBÈRIA

Tornem amb el Sellares a aquestes contrades amb l'esperança de poder escalar amb un mínim de condicions amb la calda d'aquests dies que ens ha fet suspendre l'expedició margalefera.

Realment tot i els 38ºC que hi havia al pàrquing a les 10h del matí, al sector encara s'hi podia estar tot i que no corre gens d'aire.

Avui, l'objectiu és l'Animal de Bellota 7c, que ja vem tocar en la nostra primera visita. Fem un primer pegue de recordar el tema, marcar alguna coseta, descobrir algun truc.. La via té un primer pas de bloc a l'alçada de la tercera xapa sobre regletes rares amb la xapa als peus i caiguda rarota. Després una zona més pilosa amb plans i romillos, i al final excursió fins a la reunió amb foradets i més romillos. Ep mestre!! Que aquest és de gama més baixa a la resta dels que estic provant darrerament!!

Encadeno al segon pegue del dia i el Sellares està apunt de treure-la però falla arrebentat al final de la pililla. Al pròxim dia cau!!! Que aprop està d'estrenar-se en el 7c.

De tornada al cotxe, fem la parada tècnica de rigor als Districtes, on provem la No hi ha limit 7c. Guau!! Aquesta sí que ens escup i ens posa a lloc. Però, aqui corre l'aire i s'està de collons! Quin microclima que es genera, visca la soleia.

Avui, no hi ha hagut contratemps i el Sellares ha pogut provar la via, lligant tots els passos al primer pegue, ara a pujar la caiguda!

Al final i com ens passa més d'una vegada se'ns ha fet tard i avui m'ha tocat a mi baixar corrents per arribar a recollir les meves filletes. Aqui estan amb la nova inquilina de casa, la Cobaya "marroneta".

BAELL NORD (NEW SECTOR WITH PHOTOS)

Un dia, casualment, fent un passeig pel Baell amb la Laia i els seus cosins vaig veure una pedra enmig del bosc que feia bona pinta. La mateixa tarda amb la BTT vaig empendre la expedició per comprobar les seves possibilitats reals per a la pràctica de l'escalismo. Quina va ser la meva sorpresa en donar mil voltes pel bosc i no trobar la pedra. Tornava a un prat d'on veia la pared prenia referències i en traçar el rumb pel mig dels boixos com un autèntic jabalí m'acabava encigalant. Total que vaig passar a la tècnica de l'indi i vaig pujar a un pi alt per sortir de la densa vegetació. Des d'aquesta altiva talaia vaig finalment localitzar la pared. Un cop a peu de via, l'esforç i la perseverància van quedar suficientment justificats. A més de tornada i quasi de nit vaig donar amb un camí que facilitava enormament l'accés.Es tracta d'una pared calcària orientada al nord molt abrasiva d'uns 20 metres d'alt amb un peu de via ideal amb gespa i tot. Forats, regletes, laterals, invertits.. Ens posem a la feina amb l'Albert Cortés deixant un total de 7 vies. Té una retirada al sector de baix del Castell de les Dames. La pena és que no hi ha cap via ideal per escalfar ja que la dificultat comença en el 7a i s'eleva fins al 7c. A més hi ha dos projectes que requeriran de més punch i pegues .. Enfi, aneu i ja opinareu. Alguna reunió la tenim reaprofitada provisionalment a l'espera de nou material.Accès: De Ribes de Freser pugem per la carretera cap a Campelles. Als 3kms seguim pujant per asfalt direcció el Baell. Just passat l'Hotel Terralta (50 metres) ja podem aparcar el cotxe vigilant no molestar el pas de tractors. Ja a peu agafem una pista formigonada que surt a mà esquerra amb una forta pendent. A uns 50 metres, surt a ma dreta la pista per damunt una casa. Als 50 metres hi ha un abreuador pel bestiar i la pista comença una forta baixada. Seguim baixant, creuarem un torrent i la pista es torna més planera. Arribem a un prat que la pista voreja per la seva dreta i més enavant trobem una esplanada. Als 10 minuts de camí i 700 metres de recorregut. Si hem vingut amb 4*4 podem arribar fins aquest punt (pista dolenta). D'aqui surt el camí a ma dreta que segueix baixant-planejant. A uns 150 metres trobem una bifurcació en V, i seguim per la senda de baix seguint els rastres de pas (poc visibles). Arribem a un prat amb pins per on seguim els rastres de pas per vorejar-lo per la seva esquerra al límit del talud i ja començarem a endivinar la pared. Arribem a un collet (troncs caiguts a terra), d'on baixem fins a peu de via. Total 15 minuts, de tornada calculeu 20 que és de pujada.Vies: (d'esquerra a dreta)1- Ares ¿?2- Aracnofobia ¿?3- Tupamaru 7c4- Paper de vidre 7a+5- Dolorosa 7a+6- Via crucis 7a7- Invertits perbertits 7cDimecres vam anar-hi una colleta a mantxar-li. Per una banda els lokals Javi Saéz i servidor. De l'altra l'Andreu, el Marc i tot sota l'atenta vigilànica de l'equip fotogràfic del Carlos. Avia't veure'm els resultats gràfics. El dia va començar com pitjor podia començar amb pluja tormentosa matinal a Ribes. Tot i això vam decidir anar cap al sector per veure'l i ja treparíem a alguna altra banda. En arribar al Baell l'asfalt sec deixava possibilitats de trepar. Fem l'aprox i la pared completament seca! A l'ataquerrr...Jo vaig muntar els Invertits perbertits que ja tenia probada. Al primer pegue fred em dedico a pintar-la de blanc i recordar el crucigrama. Al segon pegue del dia un petit fallo i caic arrebentat en el crux. Finalment en el tercer, tot surt com una seda i encadeno. Huuurra!!! Crec que és un 7c, el primer de la Vall. L'Andreu també la prova i confirma el grau. Fa la seqüència clau diferent però més aleatòria. De mentres el Javi, el Marc i l'Andreu van confirmant les que ja tenia encadenades: Paper de vidre 7a+, Dolorosa 7a+ i la Via crucis 7a.El Marc, seguint recomanacions, es posa a la Tupamaru, la gran joia del sector amb l'únic però de la repisa que li talla la conti. Cau però li mola i es posa fanàtic. Jo li foto un pegue però la veig més dura que l'última vegada que la vaig provar per sort trec una nova forma de fer el crux amb una microregleta agònica. A més el Marc ha trobat una regle que en equipar-la havia netejat però mai utilitzava que facilita el tema. Al segon pegue del dia faig el pas i em planto a la repisa. A la part superior, on també és pot caure, vaig més fort i finalment road punk... Dos 7c, First Ascent, en el dia. També la prova l'Andreu i de nou el Marc que cau el crux i es passeja en la resta.