Ultravox, aquesta si que és clàssica

Aquesta darrera víctima de l’escalada de projecte si que és una de les més comercials i conegudetes del mític Vermell del Xincarró. A més és d’aquelles suceptibles a interessants debats respecte a la seva dificultat. L’he vist ressenyada de 7b+ i també de 7c, luego entonces 7b+/c per com les barres solen ser pels bars que cadascú digui la seva. Per mi un 7c soft, je, je. Ja la vaig provar un rato fent tota mena d’heregías l’any 98 en motiu d’un curset d’escalada del CADE en una época en que es deia ULTAVOX I i ULTRAVOX II partides per una reunió intermitja . Inclús, no voldria dir pas cap mentida, em sembla que va servir de via per una final en la compe d’escalada dels 90’s. Algun blogger podrà contrastar aquesta info aportant més dades concretes.. I ves per on que tinc per casa una ressenya d’aquella época, una autèntica reliquia de quan feia els primers pinitos en la vertical:




A notar que en tot els vermell sols hi havia 15 vies i la sessió digital era un 7a!! Visca la retro climbing i que tornin ben aviat les malles de lycra!!
I mira com està avui d’explotat aquest sector que els diumenges costa de trobar lloc per aparcar es cotxu. Total que anys després m’hi trobo provant-la de nou ara reequipada i allargada una mica. Una via d’aquelles bones, bones, de les que no pot faltar a la llibreta dels montserratins. Té dos trams clarament més durs: l’inici i la superació del sostret. La resta molt d’anar escalant trobant els cantillos i els peus bons. A més també hi ha algunes vies noves per aquest clàssic sector ideal per hiverns.

EVARISTO EXTENSION a la Piula

De nou amb la Xinita a currar pel barri, en concret a la Piula. Ja feia temps que hi havia una corda penjada en l’Evaristo el rey de la baraja, una via d’artificial equipat amb parabolts a l’esquerra de tot del sector que demanava a crits l’extensió. En la foto és l'agulla vermella característica.

Ja l’havia estat provant un dia i queda una línia molt bona sobre roca vermellosa una mica crunchi d’uns 20 metres força desplomats. En aquella primera jornada de curro, deixo la via marcada apuntet per vindre amb el mototaladro més sorollós que mai s’hagi vist per aquests indrets. Llàstima que una averia la deixat fora de circulació un temps, però unes reparacions cassolanes i l’ajuda d’un superbombero la xinita ha ressucitat d’entre els morts.
Després vaig coincidir amb la gent que ha equipat la majoria de vies i em deixen que remati aquest frente, que ells estan liats amb altres zones. Així, doncs mans a l’obra, i currante a currar. Aqui el Sellares provant la primera part, l'artificial equipat.

Aquesta vegada atac des de baix per anar a caçar la corda penjada ja bastant deteriorada. I per si de cas vaig equipant de pujada autoassegurant-me que aquesta corda espetega fort. I ben aviat deixo la Evaristo extension apuntet per provar. Una bona neteja i una mica de reforç ha quedat una bona alternativa. No tinc ni idea del grau però potser tú, estimat lector, podràs opinar. De ben segur que és la més díficil de l’oferta actual. Aqui es pot veure una mica el primer tram de la via a l'esquerra d'on està escalant el Jofre.


Aquests dies el sol li entra de ple bastant tardet, a partir de les 14 hores. I el mati sol ser bastant fred.