El primer pegue del dia, serveix per muntar-la i recordar els passos, je, je.. Si fa quatres dies li vem fotre una samanta pegues que la vem deixar tota blanqueta. O el que és el mateix té la puc cantar tota abans de començar.
I al segon del dia, amb el "xuxu" de primera hora de la tarda, li faig la pujada definitiva. Huuurra!!! Quina alegria em donen últimament els 7c's. Poc a poc, van sortint alguns encadenes. Però que lluny queda l'olymp dels déus totpoderosos del vuité grau (sempre de gama baixa i ben vidilles). Començo tenir dubtes d'enguany no poder complir amb la dita "un ocho-a al año, no hace daño". I és que els excesos aeròbics de l'hivern i les perniles que se'm van posar m'estan passant factura.
Una fotillo del Carlitos d'un altre dia per aquest sector, per partir la parrafada:
El Sellares, li fa un primer pegue on li cal recordar la seqüència clau i canviar un pas.
Després el Jofre, juga les seves cartes, en la Diagonal del X un 7a díficil de llegir a vista on cau a les trampes però matitza els passos.
Mi turno, i provo la Si amo 7b+, on torno a arrastar-me com una culebra. Ensopegant amb un romo on ni m'aguanto i passo amb un A0 olímpic. I després, alguna que altra heregía per arribar a la reunió. Molt a bloc però ben fanàtica. Ara que pensava que el poc que em queda pendent per aconseguir el GAME OVER del sector era més facilot...
Torna el Sellares a la càrrega, amb la pressió de no tenir més credit per cap més pegue que ha de sortir disparat a recollir la peque. I com deia Queen: "Under preasure..." Motivat a tope arriba al crux on comença una sèrie de dinàmics que acaben amb un bonic salt. Llença tota mena d'insults i conjuros, que escandalitzen la Laia. "Li haurem de rentar la boca amb sabó!"
El Jofre fa net en la Daigonal, i més tard matitza la Xaticlimbers pel proper dia.
