No dubtis per Can Dubtes

Amb l'Oscar enfilem de nou cap a cala Montse, però aquesta vegada a la North Face per enfrontar-nos a una altra via clàssica en el seu grau: el Primer dubte 7c+. Via sita en un dels sectors amb més controvèrsia en l'apassionant món blogger, el Can Dubtes:



Segons es despren de les crítiques més aviat negatives molta gent cau al parany de començar pels "6b's infiernos" que es converteixen en un espanta clientela. I sinó us ho creieu mireu per Cala Tufa quina piada més bona:

http://tufa-tufa.blogspot.com/2007/08/can-dubtes-o-donde-reina-el-maligno.html


Però amb una mica de paciència, sóc de la humil opinió, que se n'hi pot treure un bon partit. D'entrada hi tenim la No hi ha dubte 7b+ tant bo com dur, que ja va costar unes visitilles. I a la seva dreta el Primer dubte. Una via de placa vertical, amb un pas superfanàtic i regletós de "sika a sika i tiro porque me toca" a l'alçada de la segona xapa. Un pas d'aquells que tots els que critiquen els sikats disfruten com enanos. Després a mitja via hi ha un segon crux d'stratofingers sobre bidits curts. I per acabar un mica de pila sobre més bidits i alguna regletilla.
Una via de la categoria de "caldo para tus dedos" que et deixa sense llemes. Suficientment antipàtica per evitar convertir-se en comercial i suficientment guapa per no caure en desgràcia.

En la temporada anterior, en una de les jornades d'assedio vaig caure, amb els colzes mirant a Cuenca, a l'últim pas amb la reunió a la cara. Merddaaaa!! I amb aquest pegue vaig desmuntar la paradeta i cap a otra cosa mariposa. No hi havia cap dubte, s'hi hauria de tornar però el calendari i la casuística va deixar el projecte allí apracat.

Enguany, el primer dia provant de nou la via vaig petar un peu en el crux obligant a canviar una mica el moviment. El pas surt de forma menys aleatòria i matitzem bè la resta de la via a l'espera de millor ocasió.

Tornant al dia en qüestió, amb el cotxe pillem per falta d'indicacions de les obres que s'estan executant i que tenen temporalment tallat el tram entre el cruce del monestir i "santasesi". Al final, després de quasi hora i mitja, aconseguim arribar via Marganell-Cassot.

Una vegada preparada la via, llegiu cintes posades, peus marcats i regles respatllades comencen els assalts del dia. Els fiascos dels dos dies anteriors em fan dubtar de les possibilitats reals de fer un paper decent. El primer dia saltava rebentat per l'Odio africano a Can Jorba i el següent a Calders al flash a Foteu-li canya 6b+.

Al primer round, el segon crux em deixa anar un ganxo d'esquerres i completament KO saltant pels aires. Ohhhhh!! Al segon round, un directe de dretes en ple crux i de nou volant. Baixo a terra, un minutillo d'encabritació i som-hi! Aquesta vegada no fallo ni el primer ni en el segon crux i li faig el ROAD PUNKY. Quina alegria tan gran, després de tant esforç poder-la finalment encadenar.

Així, doncs, seguim trucant a la porta d'accés a l'Olymp. Però els totpoderosos Déus que el regenten, enguany, semblen no ser massa benevolents. O la meva humil candidatura presenta poques credencials per tan privilegiada situació. Je, je. En qualsevol cas ho seguirem intentant...

El vianant 7c+ al Vermell del Xincarró

Goiteu el que deia en TR a Celiavern el seu dia:

"*EL VIANANT 7c/c+. Primer llarg d'accés a la resta de vies, un 7a+ de placa GENIAL, foradets i pas burro de regleta lateral. Un cop sortint de la R1 hi ha molts bloqueigs, algun pas dinàmic dels macos i un CRUX anant a bidit que es pot fer en lance recte o per la esquerra amb un dur bloqueig d'espatlla esquerra. Compte a la sortida (assegurança exigent però gens perillosa). Final en placa més facil però bonic.Resolta al tercer intent. No em canso de repetir-la donat que per les seves característiques és una via ideal per fer pila i els xapatges no són exigents. Molt resistent encara que menys dura que vies com el CLAN DEL BONSAI o LA FUGAZZI ORIGINAL, pel qual la deixo de 7c/c+...ja direu!"

I a més goiteu quina fotillo pillada de cal Free bloc a ple crux de la via:



I si ja està tot dit i escrit no cal afegir res més de la darrera víctima dels meus asedios. Que les jornades de curro són massa aburrides pel lector. Així, doncs, piada ràpida i de nou a les portes de l'Olymp esperant el moment de poder-hi arribar!

PD- Sols afegir que actualment ja no hi ha la R1.

Xito xito 7b, a les Escaleras al cielo de Santa Ana

A mitjans de maig del 2003, vem a anar amb el Domènec amb tota l'artilleria per obrir una nova línia que el seu ull de "sensei equipador" tenia controlada. I amb aquesta motivació ens vem passar el dia currant per equipar una altra gran clàssica de l'escola de Santa Ana. De baix estant sembla, impossible poder pujar en lliure per aquell pany tant desplomat però generòs en canto. Fins aquell moment sols una antiga via d'artifo solcava els desploms.

Aqui els autors de la via, amb el Pelón i la Duna:



D'entrada vem plantar la reunió i un primer saneig. Al peu de via vem tenir que desmontar les restes de la foguera il.legal per furegitar "dominguerus" aficionats a la barbacoa. El desplom inicial carbonitzat el vem resoldre amb grans solucions. Per posar la primera xapa que millor que còmodament des del sostre del Terrano del curro del domenecus. Amb cotxe a peu de via, això sí que és aproximació 0 minuts! I després un mica d'artifo guarrillo per posar un parell de xapes més per enllaçar amb la part equipada per d'alt. I abans de marxar provant la via, hi havia un bloc enorme de dubtosa solidesa. Li foto hòsties amb el "Yosemite hammer" però està ben collat el cabrón! I el Domencus em passa una perpalina que duia al cotxe, li foto una bona palanca i RASSS!! Salta el bloc, PIANUSCUS!! Sort que ja havíem tret el cotxe del peu de via que l'armari de bloc es va quedar al mig de la pista de pujada. No el podíem ni moure!! I així, es va quedar força temps bloquejant l'accés a l'explanada típica per fer la "comilona" i els trepes vam començar la conquesta d'aquest petit racó.

En quan al grau, després d'un període inicial de certes controversies, el temps i les repeticions han acabat consolidant el 7b.

Més endavant el Pelón, l'Andrada, el Cortés i el mateix Domènec equiparien més vies en aquest desplom.

Old style vs new generation

Una vegada més enfilem amb l'Oscar cap a la Sibèria a protagonitzar una nova jornada de feina en aquest allunyat racó, si ja se sap "currante a currar".
Calentem i com que no tinc el joc massa clar acabo optant per la darrera via de les 16 fàcils (de 7c o menys) que em falta entre el Totxo i Sibèria: la Si o no 7b. De la qual no en tinc cap referència per part dels locals, ni de la comunidad ni de ningú.

De baix estant, la primera impressió no és massa alentadora. L'equipament és a base d'spits de 8 i algun del 10, amb les plaquetes mig sueltes. Els cantos, per més inri, recoberts de terra o de teles d'aranya. I per si fos poc, ni el més petit indici de magnesi! Vamos que tot i estar en escalada esportiva això és un veritable terreny de col.leccionistes. I el primer pegue com no podia ser d'una altra manera és converteix en un mal viatge de xapa a xapa, on netejant per aquí i ara per allà vaig desxifrant cosetes. I al bombillo final no trobava ni els picats que estan tan bruts que ni penjat de la xapa els veia. Al final, al tercer pegue li he tret el road punk. Guapa via però massa abandonada, no sé quan temps feia que no hi pujava ningú!

Mentrestant l'Oscar, molt més astut, no ha caigut a trampes tatxadores i s'ha mantingut perseverant a la codiciada Secta 8a+. On ja fa pegues d'aquests de tú a tú i està realment apunt de rebentar-la.

Després anem al Mur Blau, on tinc un assumpte pendent amb una via de new generation: la Bruce Lee 7c+.



Aquesta va ser una descoberta de l'Oscar que ja me la va vendre com a guapa i facilota pel grau. Però la veritat, és que després d'un tramet de pila hi ha un parell de moviments més a bloc que són una veritale escupidera i no sóc l'únic que ho ha experimentat. Així que una opció pels que anem to the limit, és un mica de "suicidal climbing" i saltar-se la darrera xapa. I això és el que he provat en el primer pegue del dia posant cintes. Però en el darrer pas dur en ple alejillo se m'han obert les ales i a volar!

De nou cap a la Sibèria a per un darrer pegue de l'Oscar a la Secta i recollim tratses per tornar de nou al Mur. Je, je, això si que és currar! I de nou a la Bruce on aquesta vegada opto per xapar i "be water my friend" passo les hostilitats com bonament puc per acabar amb l'"huuurra" triumfador. L'Olymp encara és possible abans de l'arribada de les neus!!

Travessa del bukanero 6c, a Binibeca (Zona de l'Arc)