Les 10 del 2010, i bon any 2011 amb poques clatellades i bons road punks

Un altre que s'apunta a la moda de finals d'any de valoracions de tota mena. I en el negoci que ens ocupa, els meus encadenes més significatius d'aquest 2010.
No són les més bones ni les més díficils però en cadascuna hi ha algun motiu o altre que l'han fet particularment especial.

1) Cal remuntar al 9 d'Abril, el primer dia de la temporada, després de la llarga aturada hivernal i com no podia ser d'una altra manera per Montserrat. En el sector de Can Jorba, vaig aconseguir una nova repetició a l'Odio Africano 7a. La temporada començava amb bon peu i moltes ganes:




2) Casi 20 dies després, el 27 d'Abril, retrovava el 7b onsight en el Supositori de Montserrat, en la via coneguda com a Nº15, bonic nom de via.

3) I un mes més tard, el 24 de Maig, queia el 7c into the day (al 4at pegue), també a Montserrat als Avellaners, la via la Trayan Air.

4) I ja cal esperar a ple estiu per trobar alguna actuació prou mencionable i quasi el dia bans de marxar de vacacions. En concret el dia 25 de Juliol, cau l'Arreglada 7c+ a Gelida.

5) I quatre dies després aprofitant el subidón de forma, aprofito per fer la primera ascenció mundial a l'Aracnofobia 7c al Baell nord a la Vall de Ribes, la darrera via pendent d'encadenar del bombó del Baell nord.

6)I un parell de mesos més tard el 25 de Setembre, de nou per Montserrat però en el sector de Can Dubtes queia una vella coneguda meva, el Primer dubte 7c+

7) I aprofitant el moment de màxim rendiment i l'alineació dels astres i sobretot la benavolència dels Déus totpoderosos, el 7 d'Octubre a Can Jorba queia la Mireia 8a.

8) Amb la feina feta en la modalitat d'assaig o asedio, anem de vacances uns dies a l'escola de St Léger a rebre clatellades per totes bandes. Sortosament en un moment de molta inspiració el 19 d'Octubre aconseguia l'Arqué pied tendre 7b+ onsight. I amb això salvava els mobles en la modalitat a vista de buen cubero.

9) I no podia faltar en una selecció anual, una escola com Sant Llorenç del Munt on som clients habituals. Allí, el 25 d'octubre, cau a vista la Cicatrius emocionals 7b+ a la Placa de l'Heura.

10) I per tancar la temporada el día 11 de desembre, de nou per Monterrat per aquesta vegada en el Vermell del Xincarró li faig la primera al Komando entrecot 7c que havia equipat dies abans.

III Partit del gall

Una nova edició del ja clàssic partit de retrobament d'alguns dels exmembres del CADE-SADETA. Aqui teniu la crònica de com ho vem deixar la darrera vegada ara fa dos anys: http://huuurra.blogspot.com/2008/12/ii-partit-del-gall.html

Un dia increïble i una gran tasca organitzativa, ha permés un récord històric de 13 fubolistes amb ansies de fer gana pels canelons de St Esteve.

Així, s'ha pogut fer un 6 contra 7, en un camp de futbol7 de gespa artificial. Gran nivell el que s'ha pogut veure i molts gols que han mantingut entretinguts la gran quantitat d'acompanyants a l'event. I com no podia faltar, en un aconteixement d'aquesta índole, la foto per inmortalitzar el moment:




Avia'm si podem implantar aquesta data que ha permès tant bona recaudació d'efectius i el proper any podem fer inclús un triangular, je, je...

El darrer komando de la temporada...

Amb el lema de mínim impacte a la conciliació a la vida familiar i màxim d'esclada, sortim amb el Sellares (little mount jumper) cap a Siurana. L'objectiu principal és fer-se amb la nova guia d'escalada i després ja veurem que podem escalar.
I sols arribar a la pastisseria dels gofres: ¿Què voleu?" A mí, em poses una guia d'escalda que ja fa temps que l'espero! I valia la pena esperar, quina bíblia. Super actualitzada, litografies i fotos a dojo. I la info que necessitem per buscar allò que veniem buscant...

Ens trobem amb el Carlitos (fotoescalador.blogspot.com) i la Sara que estaran una dies de vacacions per les tarragonines terres. I és que enguany, encara no sortia a cap de les seves fotos i havia d'anar pispant fotikos per aigualir les parrafades blogueres.
Anem a l'herbolari a on hi ha joc per tots i tenia bones referències. Així doncs, anem per feina que hi ha cosetes per explicar en el debut del Sellares per aquests escoles. Comecem per l'Arrebato 6b+ bonica placa amb un pas al sostret. Després fem la Cojón prieto 7a on resolem però passant penúries en la bavaressa final. Li toca a This school pen 7a+ on ja comencem a liar-la:





Un pas a bloc sobre regles ens escup i la resta per omplir.



És tan fanàtic el pas que li donem un segon pegue, més que res per sortir a les fotos, je , je. Que és lo realment important, a qui li importa el roadpunk tenint una bona foto? Que a diferència dels anteriors komandos a on les fotillos van ser més aviat escases avui portem un reportero pro.



Així que en havent encadenat to the límit el 7a+ és el moment de buscar nou joc. I el Sellares opta per la Aitxitxe calamitate 7b+, cau en un pas que no aconseguex desxifrar i la deixa tota muntadeta. És el moment clau de la temporada, un 7b+ muntadet, blanquet i condicions atmosfèriques ideals. Sembla que res no pugui fallar. Està en joc mantenir la primera pàgina del 8a.nu! Estic necessitat d'un coixinet de punts per hivernar sense caure a la segona pàgina. Quin gran estil que és el a vista zorro (aqui que cadascú tregui les seves pròpies conclusions). Però es tan gran la pressió que no sols no resolc sinó que al igual que el Carles no aconsegueixo resoldre el pasako. No li dono ni un segon pegue que això és per bloqueros consolidats. I ja completament desubicats i amb les llemes incandescents, el Sellares aposta l'últm cartutxo del dia pel Trifàssic de Mascaró 7b de l'Endika:






Una nova clatellada que l'obliga a baixar-se en el crux. Sort que els anys en el negoci i els dies d'artifo em permeten sortides combinades a la caça del següent parabolt. I així, al igual que l'última vegada pel Campi em trobo sortint d'estreps improvitzats i pillant a regletilles fanàtiques. Com m'agrada!!



Ni que sigui per no abandonar un moscata que després de la clatellada és el mínim que podem fer per ser dignes d'entrar al bar a per una miqueta de suc de civada per ofegar les penes. Així doncs, baixem rebentats i entre lamentacions ens prometem no tornar a sortir de casa sense el guió de ruta! Sort que les vies han sigut molt bones i el correctiu progressiu, començant des del 7a lluidador fins al 7b+ galàctic. I com no podia ser d'altra manera cap piada ni del 7b ni del 7b+.

Ens hospedem al Planet Siurana, on no dignes de l'entrecot ens serveixen un estofat de vedella de categoria. I això amanit amb un vi del priorat amb poso. Intents d'arreglar bombers, i un digetiu per acabar de trobar la solució. Sortim del bar a que ens toqui l'aire, amb una actuació prou decent però sense el passillo triumfal d'altres ocasions.

A les 8:30 ja estem a cal gofre, que no tenim tot el dia! Anem al Racó de Misa a on sols he estat una vegada:



Quin mur i quines viotes!! Les forces justes i les llemes gastades i l'objectiu 4 peguillos per cap. Calentem en un 6c, i ja ens posem a l'Ara pla 7a+ que em surt a vista:



Després a Catalonia is not spain 7b de 35 metrakos on caiem a l'últim pas dur. Sortosament l'encadeno al segon pegue:



I per acabar un 7a dels de calentament (de cuyo nombre no me acuwerdo) en plan ràpid i fugida cap a caseta que surten les filletes del cole:



I amb aquesta sortida ja s'ha acabat la temporada rokera, ara uns mesets al dic sec fins a reorganitzar nous komandos. És l'hora de la neu i de gastar pells. La temporada del carboni i dels power gels. Així doncs, que nevi i força que no vull tocar un corda en quatre mesos!!!

Komando entrecot 7c, al Vermell del Xincarró

De nou pel Vermell aquesta vegada amb el Vendri, Patricia, el Rochetore i altres. Just el dia que es produex l'arrencada de la temporada blanca en la crono a Vallter, d'altres encara estem enfilant-nos per aquestes parets. I millor perquè amb un 0 al comta metres de desnivell, res de bo es pot fer ara mateix per les neus. Tot i que el Vendri volia fer l'aparició amb sortida suicïda inclosa. Com si d'un espontani es tractés!!

I és que encara em queda un assumpte pendent abans de la llarga hivernació. Un darrer objectiu per finiquitar la llarga temporada escaladora. I com no podia ser d'altra manera és la Komando entrecot, 38 metres i una miqueta de tot:




El primer pegue m'arrosego com un gusano fent tota mena de trampes per aconseguir-la deixar muntada. Ufff! Es nota el triplet (3 dies seguits d'escalada), que fa molts dies que no en feia cap.

I al segon pegue, vaig pujant tot resolent totes les seqüències fins aconseguir la first ascent. Huuurra!!!

I com a confirmat l'Oscar: "ahir vaig estar currant a la komando entrecot, fent currillo de neteja i molt raspall, al segon pegue s'em va trencar un canto i no vaig poder lluitar el rotpunkt (el pas surt però més duret), però crec que serà 7c, una mica més durilla que la sidonie. En tot cas felicitats pel viote,
chavales ja està neteta i blanqueta, llesta per la first ascent, animeu-vos perquè serà de les bones del vermell"

Je, je i això firmat per un dels senseis del sector que no n'ha perdonat res per aquestes contrades. I també, l'ha corroborat el Vendri que està acabant la temporada finet, finet. I ho demostra encadenant-la en tope al segon pegue del dia.

Els exploradors a SANTA ANNA

Ara que comença el fred és l'hora de buscar el solet i més a la plana ilerdense que queda sovint en conserva sota la boira. I entre la nombrosa oferta de cingleres orientades al sol n’hi tenim aquesta de poc coneguda pel gran públic. I a més a tocar de Lleida en la cada vegada més coneguda escola de Santa Anna.




Aquest va ser un dels últims sectors on vaig estar "currant" per aquesta escola. Es tracta de la prolongació més allunyada de la Paret del Vent. I tant allunyada està que les primeres incursions equipadores eran veritables exploracions que van donar nom al sector. I entre els grans exploradors vem retre un petit homenatge a Stanley i a Dr. Livingstone. La Stanley, una de les primeres i de les més curtetes. I la Dr. Livingstone, un diedre cec que s'ha mantingut de 7b malgrat certes queixes.

Aqui hi vem estar currant varios exploradors: Tano, Mangui, Pete, Domènec, Albert, Robert i amb un parell de temporades va quedar equipat el gruix d'un dels millors sectors de l'escola. Roca genial, inclús massa coralina en segons quins trams, vies llargues de fins a 30 metres i predomini del seté grau.

En les primeres vistes en va sortir un llamp de serp negrosa que ens donava un sustos de por. Al final vem trobar la pell de la seva últim mundança al mateix peu de la Classic climbing i mai més en vem saber res, d’aquí el nom de l’Annaconda.

També hi ha la Gesiha i l'Esfinx que van ser molt codiciades (en el seu moment i motiu de molts episodis de controversia respecte el grau. I no sols respecte el grau, a la Geisha encara recordo que sota les influènices Kamerlandernianes vaig deixar un alejillo a l’última xapa . Quan ho va veure el Tano per continuar la feina, ràpidament ho va rectificar afegint una nova xapa . I quina alegria en un dels primers pegues que li vaig fer en poder-m’hi trincar per estudiar el pas. I el Tano que se’n fotia i tú que no la volies posar.

I que dir de l’Esfinx que al final i molt a mi pesar, en la darrera ressenya oficial (la que m'ha passat el Domenecus) ha abandonat l'aureola del vuité grau per caure al 7c+. Fins aqui ja s’hi van acostar no sols els escaladors humanas sinó també alguns més celestials. I així es com un dia tal com avui arriba el gran Klemen Becan i al fer-la a vista se l’apunta de 8a (soft) i comenta “Not harder then 7c+ on the left”. Ja amb el primer llarg ja va haver-hi divergència d’opinions. Al final ha quedat de 7b+. Continuen molt finetes les feres ilerdenses.

Aquest sector el tenia tatxat, però amb els darrers equipaments del Domenecus m’està sortint nou joc. I encara queda més terreny, això sí, per veritables exploradors .

Que no us espantiu els 25 minuts de pujada a lo jabalí fins a peu de via, la suada valdrà la pena.

Komando entrecot, la nova al Vermell del Xincarró

La sorprenent primera actuació de la Xinita, http://huuurra.blogspot.com/2010/10/la-xinita-7a-la-nova-al-totxo-de-la.html, li auguraba un bon futur perforador. Però goiteu que em va passar en motiu de la seva segona actuació. Tenia una línia clitxada a l'esquerra de la Sidonie, al solicitat Vermell del Xincarró.

Total que un dia em poso mans a l'obra i a l'hora de posar la reunió, la Xinita va començar a fer l'indio. La màquina semblava que havia dit prou. Primer em va petar la peça del seguro del accelerador. Alli penjat com un xoriç vaig aconseguir tibar del cable de forma manual, eso no es un problema. Amb la reunió posada, se'm desafluixa el arranque manual del cos de la màquina. Descobreixo una nova posició d'arrancada en posició invertida que encara em permet de continuar currant. Eso tampoco es un problema. I per acabar-ho de rematar, al final em salta tot el sistema de portabroques. L'acte reflex sols m'ha permes capturar al vol la broca! I la resta a tomar pel cul.

Ho haveu vist, ara si que ja tinc un problema. No em facis això, avui no, Xinita!! I com que la corda no arribava a terra vaig tornar a sortir per d'alt jo, xinita i el farcell de parabolts. Recullo trastes sense deixar quasi rastre del fiasco.

Quin cop tan dur, ja era previsible que molt no duararia però al segon dia i va petar per totes bandes per ananr directament a la UVI. Avia'm si se'n surt la pobre!

I recient sortideta del taller tornem al lio, una segona vegada els dos mano a mano. I aquesta vegada torna al nivell d'aquell primer dia, fins a finiquitar la feina i deixar equipadet el Komanado entrecot.




No és amor de madre, però quin viot que ha sortit. De les vies de gama alta del sector. En total són 38 metres, amb 16 seguros. Inici amb un bloquillo de dos xapes. Una zona tranqui per ananr a buscar un tram mig fisurat i comença la part més vertical amb tot tipous de passitos. Una barra de descans i un altre bloquillo per plantar-se al tram final sobre pilotes montserratines.

La vaig donar un parell de pegues resolent els passos i ja l'he deixat blanqueta i a l'espera de la primera munidal. Seràs tú el primer ascencionista?

PD.- A tots el del komando, jo ja he fet la meva part. Ara és ella la que us espera!

Un dia pel senglar

Ja feia dies que tenia pensat publicar aquest post que resumeix la majoria de sortides de curro per la roca. I són de curro perquè a base d'anar sembrat i assimilant movimets les vies esdevenen més humanes. Sinó sols tendim a explicar les batalletes dels pocs dies que triumfem i a on està tot el treball prèvi? O com deia un sensei: "No, si aqui el unico idiota que entrena soy yo y mira lo que hago!"

Com m'agraden aquells dies on justifiquem la sortida sols per haver trobat un nou peu. O aquells en que lo que no queda pa la libreta queda pa la pila. I quan no fa fred fa calor. I quan no plou fa humitat. I al final quan tots el paràmteres externs són favorables, i la alineació planetaria és l'òptima, hi ha la pròpia actuació la que sentencirà la victòria o la derrota.

I amb aquestes cabòries em estat pujant aquest dies amb el Sellares, o pequeño saltamontes, al senglar amb un mateix objectiu: la Correcamins 7c+. Després d'enllestir per la via ràpida la versió de la dreta del Viatge imaginàri (aqui en una foto del Fernando) ensopeguem amb aquest òs.




Quin gran asedio a aquesta via traïdora. Ben aviat comencem a plantar-nos al crux però el bloc és massa aleatòri i ens tumba una vegada i altre. Igual que aquells que van filmar el video de caigudes a targassone. I el pitjor de tot és que just després de caure el pas surt, molt al límit però surt. La mare que la va parir, ens està maltractant de mala manera. Sort que cada dia trobem altres cordades que ens fan més entretinguts els assalts. I al final després de caure al crux infinitat de vegades i d'evidenciar un clar retrocés he desistit d'aquesta guerra a l'espera de millor ocasió. Sort que el Pequeño Saltamontes al final la va encadenar com a presagi a la gran temporada tatxadora que li espera.

Així, doncs, fiasco i retirada amb el clatell vermell. I una altre cap a la llista de projects per quan sigui més gran i fort. I ara a apuntar més baix, que l'horno no està pa bollos i el Pirineu està ben blanquet per començar a gastar pells.