IX CROS INTERPOLICIAL I BOMBERS A SABADELL

Diumenge de guàrdia i sense poder pujar a veure les evolucions de la Laia per Núria. A més coincidia amb les primeres grans cites d'skimo. Per una banda, la Altitoy amb més de 600 participants i per l'altre el cap de setmana de muntanya per Andorra. Ja comencen les curses més guerrilleres per casa i ara això ja no para fins a l'Abril.

I en arribar al parc quina ha estat la meva alegria en notificar-me els mandos del turno que podia escapar-me per còrrer aquest cros, sort que havia agafat les bambes per si acaso. A falta de poder estar a les guerres blanques bona serà una batalla pedestre.

Entre companys examinant-se per passar-se a la gene, baixes la cosa ha estat bastant apurada. Total que sols tinc temps de revisar el magatzem i ventilar-me un "bocata jamón" i ja em recull el Pelayo amb la furgo de la casa i cap a Sabadell.

Arribem al Parc i el Pelayo està motivat per plantar la furgo a la mateixa sortida. "Ves esa ambulancia de ahi arriba, pues justo atrás va el tango 3!". I al final trobem el camí d'accés al mig del Parc i la plantem al mig del "meollo". Bomberos tenían que ser! Recollim dorsals i comencen a arribar altres compis de curro: el MONO, Elias, Oscar i el Lluis. Aqui estem tots per allí:




Anem a calentar que com diu el Pelayo "En el otro cros que fui me rebenté por no calentar y salir matando..". De mentres es disputen les altres curses, això és un no parar. Surten per una banda i arriben per l'altra i sempre hi ha gent corrent de totes les edats. Al final arriba la nostra on fem una primera sortida en falç al fallar-li el disparo al jutge. Al segon intent és el bo i ens avien a la nostra sort amb 5400 metres de terra per davant. En total tres voltes a un circuit que és el mateix dels darrers anys. D'entrada el ritme és molt fort i marxa el guanyador de la cursa que se la casca tota en solitàri "flutant" de principi a fi. Per darrera, es forma una grupeta d'unes 5 unitats que tinc la sort de poder tancar. A la baixada forta recupero un parell de llocs i una posició més còmoda al mig del grupet:



Aqui colze a colze amb el Lluís que s'ha afegit al grupet desde darrera:



La segona vegada que fem la baixada forta em poso davant del grup i començo un atac hematocrític que rebenta el grup. Sols em pot seguir un atleta que aparentment sembla anar apurat. Completem mitja volta els dos a la par, esperant que al final cedeixi perqué està sofrint el que no està escrit. Però aguanta i no arriba aquest moment. I de tant esperar el seu defalliment al final resulta que sóc jo qui peta cedint-li el segon lloc. I a més agonitzo la tercera volta sota els atacs del quart que va ratallant terreny. Al final s'acosta la meta, un últim esforç i el tercer calaix del podi:



I el més important, una petita injecció de moral per afrontar les properes cites blanques i les pertinents minutades reglamentàries.

Per cert, anònim que t'enteres dels resultats abans de la piada, qui ets?

V CRONONIU

Hem anat amb en Feixas a aquesta cursa per les pistes de la Molina i la Masella que repeteix com a Campionat de Catalunya de Cronoescalada i a més de Bombers i Polícies.

Ens han aviat a les 3:40 amb les pistes encara obertes. Així no ha calgut ni el frontal i hem pogut fer el descens de dia:


Aquest fet és molt d'agraïr que ja patim prou durant la cursa.

A la sortida bastant ambient però han faltat uns quants superguerrers de casa nostra que s'ha suplit amb un bon desembarcament andorrà. La majoria dels grans absents estaven en altres compes, principalment a Cauterets.

La sortida no m'ha impressionat tant! Clar que no he estat tan agoserrat de sortir de primera línia que ja vaig fer prou tap l'any passat. Però crec que tothom era conscient de que amb el llarg tram de pista que teníem per davant fins al primer possible punt conflictiu tampoc calia fer esprints suicïdes per agafar llocs. Total que sense més contratemps ens trobem els poc més de 100 participants buscant la marxeta bona. El recorregut buscava molts trams plans on els lliscadors hauran disfrutat. Després hi havia unes zetes on he pogut tornar a empalmar amb la meva grupeta que m'havien deixat en les planúries. He atrapat al David Sala amb el qual hem fet un bon esprint per la 29 posició. Que al final he aconseguit amb un crit de "MEVA". Així doncs, al final una altra vegada sort dels pals que en arribar no m'agunatava ni de peu. L'any passat va ser amb el Toni per fer el 40 i enguany amb el David pel 29. Així content per evidenciar certa millora d'una temporada a l'altra i esperant les curses més "guerrilleres".

El diumenge matí seguim amb el curs d'esquí de la Laia que s'ho està passant teta. I ara ja li posen un peto amb la "L" de practiques:



La Imma es motiva per fer un parell de pujades per les pistes i jo cap el Puigmal. Així després d'un mes i mig de temporada aconsegueixo el meu primer cim tot i que em costa lo seu. La neu, típic d'aquestes contrades, està molt dura amb risc de relliscar serra avall. I per baixar també guarra pq hi ha moltes ones d'acumulacions de neu degut el vent. Total que baixem els tres contents amb les nostres respectives activitats tot i que el dia no ha estat massa bonic.

CURSA DEL REI DE BOMBERS A CASTELLAR DEL VALLÉS

Bona iniciativa la d'en Burgaroles d'organitzar una cursa de muntanya per cremar els excesos pròpis d'aquestes dates. Avia'm si entre tots li donem continuïtat al tema i ens reunim més penya!

El recorregut surt de Castellar del Vallés on ens aplaguem vint persones amb ganes de passar una bona estona i fotre quatre apretadetes. Bàsicament "bocos" joves de les tres últimes tongades i algun altre runner. La previssió no és bona i amenaça neu i fa una rasca que costa motivar-se.



Darreres explicacions i sortim tranquilament. No hi ha dorsals, ni personal d'organització sols el recorregut marcat i cadascú amb el seu crono en marxa. Aviat però comencen les pujades i entre el Perelló i l'amfitrió en posen a cadascú al seu lloc. El Montoro i un servidor aguantem també a la tête de la course. Una baixada forta i arribem a una pista principal on han tret les indicacions que el dia anterior havien posat el Perelló i en Burgaroles. Decidim esperar a la resta per no generar confusions en el recorregut. Sortosament apareix un company amb cotxe que indicarà la ruta a la resta i arranquem de nou.

L'arrencada és amb una forta pujada on es guanya la cota màxima del recorregut. Passo a davant del quartet i aviat em quedo sol avançant alguns participants que havien anat tirant en l'aturada neutralitzada. Vaig valent i el terreny sembla feta a mida: tècnic i dur. Sembla més un cros que una cursa de muntanya. Amb molts trams de senda, camps a través i pujades a peu. Cal estar especialment pendent a les indicacions per no encigalar-se. Passo pel costat de la font en una baixada de cabres on cal agafar-se pel arbres per no fotre's de cap. I quan ja estàs ben calentet arriba l'especactular tercera pujada que obliga a caminar un bon tram. I baixada de nou cap a la pista. Estic ja apunt d'arribar i coronar-me com a rei de bombers quan veig unes indicacions que m'obliguen a anar per una senda a la dreta. Crec que deu ser un "atajo" per no menjar-se tanta pista ja que el recorregut evita al màxim la pista. Però quin atajo tan cabrón, això torna a pujar a saco! a més tot em sona però com que han dit que cal fer el camí de nou. I quina ha estat la meva sorpresa al trobar-me de cara al Elias i al Galdric. "Qué passa neng?" Estem ben perduts, i m'apunto a desfer el camí per on venia fins a pillar la pista principal per on ràpidament arribem al punt de sortida. Sort que els he trobat que sinó encara estaria donant voltes a un bucle sense fi!! Ai ves qui ho diria! Com canvia la perspectiva d'un cruce si véns de baix o de d'alt! Veig que he perdut l'instint "l'he clavada" dels raids que tants èxits ens van permetre aconseguir. Total que m'ha sortit 1h34 minuts i 900 metres de desnivell positiu. Després resulta que s'ha encigalat en un lloc o altre molta gent. A part d'aquests detalls que tanta bones anècdotes han generat, tots hem acabat supercontents amb el recorregut i no massa xops.

Ahir al turno em va passar una cosa similar, quan menjant el tortell de reis que ens van portar el Cantenys vaig ser l'afortunat de trobar la figureta i coronar-me rei de la festa. Però, el meu regnat va ser molt efímer, ja que de l'imens tortell a l'hora de repetir va sortir una segona figureta que va coronar un segon rei: el Martínez.

Deu ser cosa dels temps que corren de tripartits i coses per l'estil. Però avui a Castellar n'hi ha hagut tres de reis, els físics que són el Perelló i en Burgaroles i el moral que ha estat un servidor.

CRONOESCALADA NOCTURNA A VALLTER 2000

La Laia ha començat el curs d'esquí a Núria. Aqui la podeu veure amb els altres "jovénes aprendices" en plena classe:



I aquí amb "l'aprendiz" del seu papi:



I és que no aconsegueixo arribar a la categoria de "mestre". I com vols arribar a mestre si al mes de començar la temporada et presentes a una crono? Pues això és el que vaig fer la tarda del dia 2. Passo a recollir el Feixas per Sant Pau i pugem cap a Vallter on ens esperen dues pujades de 330 metres de desnivell. Ens creuem amb el gruix d'esquiadors que ja van de retiro. La nit es freda però no extrema i l'únic inconvenient és que en fan còrrer amb tots els canons en marxa la qual cosa és força molesta.

A la sortida poc més de 50 corredors amb ganes de repartir tonyina amb algunes cares conegudes. Però amb l’absència de forces superguerrers consagrats suposo que hi ha gent que més intel.ligentment espera amagat millors ocasions per debutar. Així recupero d’entrada vint llocs.

Ens tenen uns minuts esperant a la línia de sortida però finalment 5,4,3,2,1, sortida!! Arrenca la temporada de curses d’esquí i surto motivat com un coet serra amunt. Em col.loco en posició de top ten, encara tinc bona sortia, je, je... Però aviat m’adono que vaig passat de voltes i que no podré defensar la posició. Em passa el Poma que havia perdut un esquí i provo de seguir-li la roda però aviat desisteixo ja que coincidint amb els deu minuts de cursa faig un pet com un aglà i em quedo tirat com una "colilla". Ara ja toca arrastrar-se com una culebra fins al final on una bengala senyala la fi del suplici. Quina penitència! Em vénen pensaments d’abandonar com un covard. A més, començo a patinar amb aquesta neu artificial humida i no puc seguir la traça bona fent escaleta en “V” i ziga-zagues. Inclús un rival francés feia mofa: “Tu eras el que subia como un pato?”. Perdo algun lloc més i finalment arribo i em quedo plantat recuperant l’alè i veient el panorama. Esprinits i arribades extremes amb algun desplomant-se just creuar la meta. Que dures que són aquestes cronoescalades i encara em de tornar a fer una altra sèrie!!! Sortosament tenim neutralitzada la baixada i una estona de descans abans de la segona sortida.

Amb la segona sortida i preveient un autèntic desacato, opto per anar més relaxat. Surto i em col.loco amb un grupet amb qui farem tota la cursa entre ells el Palacios que sempre és un bon referent. I al final, tot i tenir de nou problemes en els trams més pendents de la pista em surt un temps molt similar a la primera pujada. Però arribo més sencer a d’alt aconseguint al final la 12ena posició final. Uns quants minuts m’han separat del xai que s’ha emportat el Pinsi!!!