Calia buscar una víctima preferiblament a l'oficina montserratina per donar-li una bona samanta pegues. L'atzar em va portar a la Paula del Secretivo, i les actuacions no van ser males del tot. Però allò, es un monstre de color verd que treu foc pels queixals, massa per un pobre pretendent d'humils intencions. I això que pecava; llegiu diedre pels que sabeu de que parlo, per domar el monstre cap al 8a. Al final desmunto el petit camp d'alçada per muntar algun camp base en condicions en algun altre indret. Emprenc la retirada amb la cua entre cames i la única alegria d'haver ressolt passos.
I repassant la recent publicada guia de la cara sud, veig que a la Martina de Can Jorba la posen de 8a i amb sombreta al matí. Veïna de velles places conquerides, la Mireia 8a i la Oriol 7c+. I a més ho confeso espio pels blogs i per l'8a.nu, no com tú que fas lo mateix i te n'amagues. I descobreixo una piada de la misma. O sea que no se hable más, que palli que voy.
Ja m'havien dit que el crux la penya se'l saltava per la dreta, i amb aquesta info faig un primer dia d'inspecció. I com estava escrit en el guió, en el bloque ni em moc, però com a bon bujarra, trobo l'escaqueo, l'espolón mágico....Queda una seqüència infinitament més fàcil que l'original i molt més homogènia. En fi una opció molt bona, com aquella del Senglar, el Viatge imaginàri. Potser la única diferència entre les dues és que al Viatge realment hi ha xapes pròpies per la variant i a la Martina no.
Les dues tenen trets molt semblants, una original històrica que és un òs dur, no apte per qualsevol bujarrilla que corri per allí, i una variant aquesta si pels zorrillos com jo. I el temps i les repeticions fan que la variant guanyi tanta popularitat que al final tot es comfongui. Però la dificultat no és la mateixa, ehh senyors. Lo ideal seria posar un alguacil o un àrbit a peu de via; que amb un xiulet amonestés i sanciones inclus amb grogues i vermelles. Però fins que això no arribi, cal intentar entre tots ser més coherents. Que al final el tiempo otorga.
I el dia següent la munto per calentar i al segon, tatxada. "No m'ho estaràs dient en serio?"
Que això no es 8a ni en pintura, no sé lo que és però si que sé segur lo que no és. Comparant amb les seves veïnes, la deixaria entre 7c hard i 7c+ soft. Aquesta vegada, no m'he atrevit a fer un passapalabra per que fos un altre que digues el que tothom que ha pujat per allí ja sap però ningú no s atraveix a dir. I mira que hi havia en joc l'olymp celestial, però per arribar a la glòria divina cal something harder. Seguirem buscant, avia'm si a la tardor torno a agafar la forma i trobo "what I'm looking for".
