UNA DE RUNNING...

I és que ja hi havia ganes de dorsal després de 5 mesets en el dique seco dedicat a tutti pleni a l'escalismo. I ha estat en motiu de la celebració a Olesa del Cros escolar on hi ha curses per tothom. Pels peques, pels papis, per les mamis i inclus una exhibició del club local oberta al gran públic.



Així per nosaltres eren 5,4 km de terra pel clàssic circuit annex a les pistes d'atletisme de les Planes amb les seves "rampilles". Una bona ocasió per cremar les primeres carbonilles i valorar la forma d'inici de temporada. Hem consta que n'hi ha que ja esquien però encara tenim agun assumpte pendent per aquestes parets de Déu, je, je...



Al final amb més ganes que nivell, amb una cursa amb molt poca participació, he aconseguit el 4at lloc sota els ánims de tota la família. Sort que encara queden uns dies per afinar bastant fins a la Montserrat nord.

"LES TOP" DE SETÉ GRAU DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

Com ja vaig fer en el seu dia de Montserrat, aqui teniu les més valorades en el 8a.nu ordenades per índex:

7a+

1. Quan es menja aquí?. Gran
2. Printemps. Gruyère
3. Rèquiem. Gruyère
4. Siluetes de cristall. Dauet
5. El límit del desig. Gruyère
6. Angeles de fuego. Heura
7. Subete a mi piel (L1). Gran
8. Brego. Gruyère
9. Intent fallide (Tabú). Meló
10. Els llaurers del Cesar. Revolt

7b

1. La reina abeja. Gran
2. L'Enze. Heura
3. Solitud. Heura
4. Sexe, salut i sant llorenç. Gran
5. Chris crisis. Gruyère
6. Infierno. Gran
7. Dr. Jeckyll. Totxo sibèria
8. Treballem en coses estranyes i belles. Gran
9. Shin jin mei. Gran
10. Zen. Heura

7b+

1. S'hi ha d'anar. Gruyère
2. Pa de ral. Mur blau
3. Descanso dominical. Gran
4. S'hi ha d'anar pel recte. Gruyère
5. Sense alé. Silenci
6. Emperatriz esmeralda. Gran
7. La panxa del bou. Gran
8. El señor de los anillos. Gran
9. Rescat emocional. Gran
10. 20 minuts. Gran

7c

1. Terramar. Gran
2. Dresden. Gran
3. Atzucat. Gran
4. No hi ha limits. Districtes
5. Sense comentaris. Gran
6. Via del codolada (Variant comulada). Gran
7. Fenaskistiskopi. Gran
8. Via del quicu. Gran
9. Anabel lee. Silenci
10. Zombie. Gran

7c+

1. El clan del bonsai. Agonies
2. S'ha acabat el broquil. Silenci
3. La llei de Murphy. Gran
4. El clan del oso cavernario. Gran
5. Zurich. Mur blau
6. Ja n'hi ha prou. Gran
7. Bruce lee. Mur blau
8. Zigger-zagger. Silenci
9. El perdedor. Gran
10. Tendones de acero. Meló

i 8a

1. Calladeta fas més goig. Gran
2. Sueños de piedra. Gran
3. Espacio, amor y locura. Gran
4. No t'ho perdis. Gran
5. Yo claudio. Gran
6. Desperta ferro. Gran
7. Dick terpi. Totxo sibèria
8. Fugazzi. Agonies
9. La pedregada Silenci
10. Pinxe tira. Mur blau

PARDINYES ROC 2010

LA XINITA 7a, LA NOVA AL TOTXO DE LA SIBÈRIA

Amb el Sellares, fa uns dies, vem pujar carregats com a rucs amb l'objectiu d'equipar una nova via que tenia clixada a l'esquerra de la històrica "Si o no". I amb l'alicient afegit d'estrenar la meva darrera adquisició als xinos i per internet, un taladre percutor amb motors d'explosió per 105 euros, OFERTÓN DE LA SEMANA!!!



Això està tan arrebentat de preu que em fa por de quedar-me amb l'anella d'arrencada a la mà en la primera estirada, je, je... Total que una vegada ubicats i per muntar la reunió la Xinita fa un parell d'extranys però ràpidament s'alinea i comença a foradar vigorosament. I després d'una bona estona de curro deixem la feina feta.




Una bonica via cosideta on el més díficil és a la primera xapa, i després una bonica fisura que ens porta a un sostret amb un pas atlètic. Després placa de foradets típica del sector on cal un mica de pila per arribar a la reunió. En total 8 parabolts i com no podia ser d'una altra manera de nom, LA XINTA. Un makinot d'aquells que no t'acabes, com pesa la japuta!! I que et deixa el braç i els ronyons destrossats. I per poc no ens deixa sordos, quin rebombori per Déu!!!

I amb el Jofre hem pujat per fer la first ascent mundial. I amb les pluges la trobem bruta de nou, unes raspallades, una mica de magnesi i una proposta de 7a. Ja direu...

Llarga vida a la Xinita!!

Mireia 8a a Can jorba

Per fi, els Déus han estat benavolents amb la meva persona i han obert una petita finestra per poder-me colar a l'Olymp del vuité grau! Allí on m'esparaven els grans Domenecus i Oskarus que, enguany, ja havien finiquitat les seves "ANCHOa's". I per poder arribar a bon port en tal quimera he seguit la seva tàctica. O sigui, aconseguir, una bona base de 7c+, el grau més antipaticot pels aspirants a coronar el Mont Olimp.



Darrera queden més de cinc mesos d'anades i vingudes, de salts, d'arrastrades i actuacions de lo més variopintes. I el que és més desagraït, la fase de la búsqueda del projecte ideal. Quina manera de picotejar vies sols per cala Montse: Narco, Bolita, Arribaba, Pinus, Anillo del cuero, Fart de grifa, Cagadubtes i Paulina. I finalment, quan ja no s'havia on fotre'm i finalitzades les restriccions del sector, vem anar a parar a Can Jorba on vaig ensopegar amb la Mireia. Noi!!! Que aquesta sí que me l'han fet a mida, je, je. Muntem el camp base i que comenci l'asedio.

Inici comú amb l'Oriol amb un tram facilot. Deprés, encara la placa amb un parell de remadetes i repisón. Després del descans un tram de pila sobre forats fins a una parada abans de la travesia cabrona fins a la primera reunió. Fins aquí 7c i arriba el crux bloquero sobre una nyapota. Una nova parada i una darrera manxada per pillar el canto xapador de role y hasta aqui puedo leer!

Al final l'he fet al sisé. Je, je,.. al sisé dia de feina que no pegue. Fins que no ha vingut el meu particular talismà montserratí no he pogut encadenar. Extranya coincidència que amb l'Oscar he encadenat el Somni, la Xilum i ara aquesta.

Sort de la bona companyia difrutada que han fet més distessos els assalts i del trucs que entre el Sellares, el Jofre, Domenecus, el Joan Maria i l'Oscar hem anat treient.

Enfi, temporada salvada i com diu el refran "un ocho-a al año no hace daño". I ara a esperar la neu i a la Mezzalama.

No dubtis per Can Dubtes

Amb l'Oscar enfilem de nou cap a cala Montse, però aquesta vegada a la North Face per enfrontar-nos a una altra via clàssica en el seu grau: el Primer dubte 7c+. Via sita en un dels sectors amb més controvèrsia en l'apassionant món blogger, el Can Dubtes:



Segons es despren de les crítiques més aviat negatives molta gent cau al parany de començar pels "6b's infiernos" que es converteixen en un espanta clientela. I sinó us ho creieu mireu per Cala Tufa quina piada més bona:

http://tufa-tufa.blogspot.com/2007/08/can-dubtes-o-donde-reina-el-maligno.html


Però amb una mica de paciència, sóc de la humil opinió, que se n'hi pot treure un bon partit. D'entrada hi tenim la No hi ha dubte 7b+ tant bo com dur, que ja va costar unes visitilles. I a la seva dreta el Primer dubte. Una via de placa vertical, amb un pas superfanàtic i regletós de "sika a sika i tiro porque me toca" a l'alçada de la segona xapa. Un pas d'aquells que tots els que critiquen els sikats disfruten com enanos. Després a mitja via hi ha un segon crux d'stratofingers sobre bidits curts. I per acabar un mica de pila sobre més bidits i alguna regletilla.
Una via de la categoria de "caldo para tus dedos" que et deixa sense llemes. Suficientment antipàtica per evitar convertir-se en comercial i suficientment guapa per no caure en desgràcia.

En la temporada anterior, en una de les jornades d'assedio vaig caure, amb els colzes mirant a Cuenca, a l'últim pas amb la reunió a la cara. Merddaaaa!! I amb aquest pegue vaig desmuntar la paradeta i cap a otra cosa mariposa. No hi havia cap dubte, s'hi hauria de tornar però el calendari i la casuística va deixar el projecte allí apracat.

Enguany, el primer dia provant de nou la via vaig petar un peu en el crux obligant a canviar una mica el moviment. El pas surt de forma menys aleatòria i matitzem bè la resta de la via a l'espera de millor ocasió.

Tornant al dia en qüestió, amb el cotxe pillem per falta d'indicacions de les obres que s'estan executant i que tenen temporalment tallat el tram entre el cruce del monestir i "santasesi". Al final, després de quasi hora i mitja, aconseguim arribar via Marganell-Cassot.

Una vegada preparada la via, llegiu cintes posades, peus marcats i regles respatllades comencen els assalts del dia. Els fiascos dels dos dies anteriors em fan dubtar de les possibilitats reals de fer un paper decent. El primer dia saltava rebentat per l'Odio africano a Can Jorba i el següent a Calders al flash a Foteu-li canya 6b+.

Al primer round, el segon crux em deixa anar un ganxo d'esquerres i completament KO saltant pels aires. Ohhhhh!! Al segon round, un directe de dretes en ple crux i de nou volant. Baixo a terra, un minutillo d'encabritació i som-hi! Aquesta vegada no fallo ni el primer ni en el segon crux i li faig el ROAD PUNKY. Quina alegria tan gran, després de tant esforç poder-la finalment encadenar.

Així, doncs, seguim trucant a la porta d'accés a l'Olymp. Però els totpoderosos Déus que el regenten, enguany, semblen no ser massa benevolents. O la meva humil candidatura presenta poques credencials per tan privilegiada situació. Je, je. En qualsevol cas ho seguirem intentant...

El vianant 7c+ al Vermell del Xincarró

Goiteu el que deia en TR a Celiavern el seu dia:

"*EL VIANANT 7c/c+. Primer llarg d'accés a la resta de vies, un 7a+ de placa GENIAL, foradets i pas burro de regleta lateral. Un cop sortint de la R1 hi ha molts bloqueigs, algun pas dinàmic dels macos i un CRUX anant a bidit que es pot fer en lance recte o per la esquerra amb un dur bloqueig d'espatlla esquerra. Compte a la sortida (assegurança exigent però gens perillosa). Final en placa més facil però bonic.Resolta al tercer intent. No em canso de repetir-la donat que per les seves característiques és una via ideal per fer pila i els xapatges no són exigents. Molt resistent encara que menys dura que vies com el CLAN DEL BONSAI o LA FUGAZZI ORIGINAL, pel qual la deixo de 7c/c+...ja direu!"

I a més goiteu quina fotillo pillada de cal Free bloc a ple crux de la via:



I si ja està tot dit i escrit no cal afegir res més de la darrera víctima dels meus asedios. Que les jornades de curro són massa aburrides pel lector. Així, doncs, piada ràpida i de nou a les portes de l'Olymp esperant el moment de poder-hi arribar!

PD- Sols afegir que actualment ja no hi ha la R1.