Xito xito 7b, a les Escaleras al cielo de Santa Ana

A mitjans de maig del 2003, vem a anar amb el Domènec amb tota l'artilleria per obrir una nova línia que el seu ull de "sensei equipador" tenia controlada. I amb aquesta motivació ens vem passar el dia currant per equipar una altra gran clàssica de l'escola de Santa Ana. De baix estant sembla, impossible poder pujar en lliure per aquell pany tant desplomat però generòs en canto. Fins aquell moment sols una antiga via d'artifo solcava els desploms.

Aqui els autors de la via, amb el Pelón i la Duna:



D'entrada vem plantar la reunió i un primer saneig. Al peu de via vem tenir que desmontar les restes de la foguera il.legal per furegitar "dominguerus" aficionats a la barbacoa. El desplom inicial carbonitzat el vem resoldre amb grans solucions. Per posar la primera xapa que millor que còmodament des del sostre del Terrano del curro del domenecus. Amb cotxe a peu de via, això sí que és aproximació 0 minuts! I després un mica d'artifo guarrillo per posar un parell de xapes més per enllaçar amb la part equipada per d'alt. I abans de marxar provant la via, hi havia un bloc enorme de dubtosa solidesa. Li foto hòsties amb el "Yosemite hammer" però està ben collat el cabrón! I el Domencus em passa una perpalina que duia al cotxe, li foto una bona palanca i RASSS!! Salta el bloc, PIANUSCUS!! Sort que ja havíem tret el cotxe del peu de via que l'armari de bloc es va quedar al mig de la pista de pujada. No el podíem ni moure!! I així, es va quedar força temps bloquejant l'accés a l'explanada típica per fer la "comilona" i els trepes vam començar la conquesta d'aquest petit racó.

En quan al grau, després d'un període inicial de certes controversies, el temps i les repeticions han acabat consolidant el 7b.

Més endavant el Pelón, l'Andrada, el Cortés i el mateix Domènec equiparien més vies en aquest desplom.

Old style vs new generation

Una vegada més enfilem amb l'Oscar cap a la Sibèria a protagonitzar una nova jornada de feina en aquest allunyat racó, si ja se sap "currante a currar".
Calentem i com que no tinc el joc massa clar acabo optant per la darrera via de les 16 fàcils (de 7c o menys) que em falta entre el Totxo i Sibèria: la Si o no 7b. De la qual no en tinc cap referència per part dels locals, ni de la comunidad ni de ningú.

De baix estant, la primera impressió no és massa alentadora. L'equipament és a base d'spits de 8 i algun del 10, amb les plaquetes mig sueltes. Els cantos, per més inri, recoberts de terra o de teles d'aranya. I per si fos poc, ni el més petit indici de magnesi! Vamos que tot i estar en escalada esportiva això és un veritable terreny de col.leccionistes. I el primer pegue com no podia ser d'una altra manera és converteix en un mal viatge de xapa a xapa, on netejant per aquí i ara per allà vaig desxifrant cosetes. I al bombillo final no trobava ni els picats que estan tan bruts que ni penjat de la xapa els veia. Al final, al tercer pegue li he tret el road punk. Guapa via però massa abandonada, no sé quan temps feia que no hi pujava ningú!

Mentrestant l'Oscar, molt més astut, no ha caigut a trampes tatxadores i s'ha mantingut perseverant a la codiciada Secta 8a+. On ja fa pegues d'aquests de tú a tú i està realment apunt de rebentar-la.

Després anem al Mur Blau, on tinc un assumpte pendent amb una via de new generation: la Bruce Lee 7c+.



Aquesta va ser una descoberta de l'Oscar que ja me la va vendre com a guapa i facilota pel grau. Però la veritat, és que després d'un tramet de pila hi ha un parell de moviments més a bloc que són una veritale escupidera i no sóc l'únic que ho ha experimentat. Així que una opció pels que anem to the limit, és un mica de "suicidal climbing" i saltar-se la darrera xapa. I això és el que he provat en el primer pegue del dia posant cintes. Però en el darrer pas dur en ple alejillo se m'han obert les ales i a volar!

De nou cap a la Sibèria a per un darrer pegue de l'Oscar a la Secta i recollim tratses per tornar de nou al Mur. Je, je, això si que és currar! I de nou a la Bruce on aquesta vegada opto per xapar i "be water my friend" passo les hostilitats com bonament puc per acabar amb l'"huuurra" triumfador. L'Olymp encara és possible abans de l'arribada de les neus!!

Travessa del bukanero 6c, a Binibeca (Zona de l'Arc)

Oh NOOO!! Ara s'ha enfadat!!!

Game Over al Castell de d'alt, INSERT COIN

Pues de camí amb el Javi veig que la Merolla del sector de baix enacara té el segon canto xop i optem per anar al sector de d'alt on estic a tiro de dos.

I després de calentar em monto la Tavella 7c+, d'un seqüència a bloc en placa vertial. L'havia provat feia pocs dies quedant-me pendent el pas d'aproximació al pas. I en aquesta ocasió, amb forces renovades, he aconseguit resoldre el pas. Més tard al segon pegue del dia aconsegueixo el road punk amb un lance boig. Visca!! Una via díficil de graduar, d'aquestes on molts opinen però menys encadenen. La mateixa guia ja porta a confusió, al dibuix 7c+ i al llistat de 7c. En qualsevol cas, la via és bona!

I després provo la Terrífic 7b+, la darrera que em queda per encadenar. El primer pegue és prou bo caient en plenes hostilitats.

Una estona de descans i li dono un nou pegue que serà el bo, així doncs primer sector que li poso el Game Over i on totes les vies són bones i la sombreta millor.

My moflets 7c, al Castell de les dames

Ep que ja tornem a estar currant per aquestes parets de Déu!! Després de tantes hores per l'aigua a la caça del pulpo els dits s'han estovat. Així doncs, ha calgut fer uns dies de rodamenta on he fet una mica de buidatge sobretot en aquest sector que gaudeix de bona sombra. Total que al sector de d'alt ja estic a tiro de dos pel Game Over, i per baix la cosa segueix estant més verdota.

I els mofletillos la vaig tocar un dia la temporada passada on no em va ni sortir un dels passos claus de la via. Enguany, al primer tiento, ja em va sortir el pas i al segon pegue fa fallar la pila!!

Ràpidament tornem a ser-hi, aquest cop amb en Feixas. També han vingut les seves dos mascotes per entretindre la Laia i l'Ares durant la matinal.
I sense més preàmbuls aconseguixo muntar la via suant com un porc i arrastrant-me com una culebra, ara si que tic ben calent! I al segon pegue, després d'una bona batalla li aconsegueixo la tatxada bona. Huuurra!!!

Més tard provo per d'alt la Merolla descontrola de passos guapos i regles. Hi ha alguna seqüència inclús comuna amb la veïna Montserratina i vaig força perdut. Al final li he tret els passos però caldrà que algun SENSEI m'expliqui exactament om va el tema que veig que a la topo parla de moltes variants.

I en Feixas ha triumfat fent els dos 6b's a vista i prova el 6c+ que deixa per millor ocasió.

Psico per Binisafuller

De nou de vacances disfrutant amb tota la família del sol i la platgeta. En alguna de les escapades expres a la busqueda del pop salvatge dono amb aquesta opció per blocar.

Aproximació de 30 segons, accés sec a la paret, poca alçada i bona roca. I en ser una caleta queda més resguardada de la mala mar, l'únic inconvenient poden ser les meduses.

Us deixo un monogràfic que em va fer la Imma: