Calia trobar un puesto on encara hi haguèssin escaqueos per trobar, on els grans senseis et deixèssin fer els teus pinitos, en definitiva un lloc, on poder saciar les ganes d'escalar amb aquestes calorades. Pues a soleiar que me voy....
Les primeres escaramuzes inicials van servir per anar agafant la sintonia con el lugar. I aquest any, no em calia passar pel correctiu del "senyor de los anillos" amb sendos 35 pegues. Anava directe al gra, a lluitar en meu olymp personal. I la pressa era una assentada en el grau... per si entrava a l'olymp fos de manera digne. Tot i que de tant fer el bujarra tenia dubtes de la meva humil candidatura. La temporada anterior em vaig veure obligat a contentar-me amb un regalillo que vaig trobar en aquesta mateixa paret.
Així que posats en situació anem a lo que anàvem, que t'ho has perdut? Pues "No t'ho perdis" que això promet....Una via amb un primer passet per entrar a la roca bona, un bloc de la muerte al mig i una final amb un darrer pas on ens poden abandonar les forces.... Prou completa, i segons altres fonts fiables, assentada en el grau. Així que m'instalo a viure a la paret gran, tot donant-li les seves dosis de pegues (4/48 horas). LLàstima que algun dia calia baixar a la segona residència pels motius més inverossímils que hom pugui imaginar. I al final, es va despertar el dia amb temperatures més baixes i com per art d'encanteri els cantos es van tornar més bons. I em vaig trobar que em sortia el bloc per segona vegada.... molt al límit però seguia enganxat a la paret. No podia fallar com en el darrer dia, on al pillar l'ombret de d'alt encomtes de saltar cap a d'alt va ser cap avall. I contrapronòstic, aquesta vegada l'ombret el vaig notar molt més bo per aconseguir aquesta conquesta.
Huuurra!!!
Aquesta vegada no passat com tantes d'altres places, que al final s'han fet fortes i m'han obligat a fugir amb la cua entre cames.
Quina alegria més gran, Zeus, Apol.lo ja estic per aqui!!!!
