Ressenyes esportiva Montserrat

Aqui teniu les ressenyes més actualitzades de diferents sectors d'esportiva de Montserrat,

1) A la sur
Piula:
http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm

Desdetegada, Cova arcada, Totxo Sílfides, Supositòri, Tonsura, Placa hardcore, Senglar, Roca roja, Pastereta, Vinya Nova:
http://picasaweb.google.es/Grendel.Mic/MontserratReseAsYEscaladasResenyesIEscalades#5168701290702438578
Vermell Xincarró:
http://www.onaclimb.com/montsecroq/vies_verm.htm

Collbató:
http://skalada.wordpress.com/2008/11/25/collbato-no-esta-en-crisis/
http://sara.blokeros.com/Compes/?p=79



2) A la nord
Secretivo Marcelino:
http://celiavern.blogspot.com/search/label/Montserrat%20Nord:%20Secretivo%20Marcelino

Curses de muntanya per Montserrat

Atenent la solicitud de molts de vosaltres i després de tan bons "hachazos" un post de caire atlètic.
Aqui teniu les cròniques d'aquest 2008 de les dues curses de muntanya que es celebren per la muntanya.

1) La Cursa de l'Alba, que ja porta 21 edicions i es celebra en plena primavera. Enguany, va ser el dia 11 de Maig amb sortida desde Collbató amb un recorregut retallat per la pluja. A la sortida hi havia una nutrida representació de bombers bcn, en vaig contar fins a cinc. Una vegada aviats serra amunt comencen les hostilitats. El Mario no vol problemes i imposa el seu ritme amb la gent de davant. Per darrera jo me les tinc amb el Carles que va com una moto. Al final tot i anar fent la goma, com feia el Cacaito Rodríguez en els grans ports del tour, li puc agunatar la roda. Així amb la tècnica de la lapa dolenta coronem junts St. Jeroni i avall que fa baixada. Em vaig refent durant la llarga baixada i al final en l´última pujada (Bateries) li assento un atac traïdor que queda sense resposta. Estic super content en els entrenos trigava 3 hores i en cursa he fet 2h 08m. A menys de 20m del primers cosa que feia molt temps que no aconseguia. Resultats finals bomberitos: 13 Bodas, 16 Guilera, 21 Sellares, 63 Bernabe i 125 Cespedes.
Algunes fotos de la batalla cedides per l'organització.

2) A la Tardor i a l'altre vessant de la muntanya es celebra la Montserrat Nord. En concret va ser el diumenge dia 9 de Novembre amb sortida i arribada a Monistrol. Aquesta cursa celebrava la seva tercera edició i estrenava recorregut nou. Val a dir que el traçat està molt ben trobat i que la organització ha fet una feina importantíssima de recuperació de petits trams d'antics camins per evitar creuar carreteres.
Ens van aviar des de la plaça de Monistrol i cap amunt. Ja des d'un bon començament he vist que anava més fort que les vegades que havia anat a reconèixer el recorregut. Això de còrrer en modalitat assejada et permet un grau més de rendiment, al igual que l'escalada. Així que corono St Jernoi i em trobo el Raul i el Mario que encara pugen. Així que em poso a la roda del Pàmies i anem fent feina. Com quan fèiem raids amb l'Uka-X-Team, la diferència que avui no som del mateix equip ell fa el seguiment del Circuit de Curses de Muntanya i jo faig aquesta cursa puntual. Al final amb un baixada a l'estil cabra boja recupero en un parell de quilòmetres 4 o 5 llocs. En total he trigat 2h 04m a 10 m del primer. Això sí que és històric. Mai havia aconseguit tan poca diferència respecte la Tête de la Course. Després vaig estar una setmana amb agulletes per culpa de la baixada suicida. El Mario lesionat avui no era referència.
Resultats finals bomberitos: 14 Guilera, 44 Montoro, 69 Bodas i 193 Cespedes.

Clàssiques montserratines de 7b+

El 7b+ és una dificultat molt ben representada a Montserrat. A continuació faig un recull de les millors vies que tinc encadenades d'aquesta dificultat.

1) Al relatiu nou sector de Can Dubtes a la cara nort, la No hi ha dubte. El primer dia amb el Jofre no portàvem ressenyes i es pensava que era un 7a. Feina rai a muntar la via, la vem estar provant i la vèiem molt complerta. Remades, bidits i entrada a la reunió amb trucs.

2)Seguim a la cara nort, en l'arxiconegut sector del Secretivo Marcelino, la Judas Iscariote. Aquesta ja l'havia asediat de jove quan tatxàvem vies llargues a parets. Però es va resistir a aquelles primeres campanyes d'assatjament. Ara en la segona época montserratina aconsegueixo finalment l'anhelat road punk.

3)A la cara sud, a Can Jorba la Sikaudur. Una de les més codiciades. Té una mica de tot i varies maneres de resoldre els passos. Aquesta si que la vaig aconseguir quan la Imma va començar a fer friqui i anàvem amb el buga amb la clàssica de Metallica; Sika'n destroy.

4) Al Vermell del Xincarró, la Sidonie. Un viote on cal agunatar per no acabar saltant per la part de d'alt. Hi ha un seguro que el van treure que quan ho tens controlat guai, però al primer pegue una mica més i se'm surten els ulls de lloc.

5) En el mateix Vermell però més a l'esquerra hi tenim un altra via que no pot faltar en aquest recull, la Petit Cabró. Molta continuïtat amb algun passet intermig. L'Edu li va fotre un parell de pegues a mort i al final va acabar desistint i va opotar per fer una temporada de via llarga.

6) A la Cara Nort, a les Guilleumes hi ha la via Nº18. És una via llarga d'uns 30 metres, amb un primer pas cabrón sobre roca blanca. Més amunt hi ha el crux de la via (díficil de fer a vista) per superar el sostret i després és una placa de 15 metres tècnica però més generosa en quan a cantos es refereix.

Redescobriment del Ripollès

Ha plogut molt des de que vaig equipar les meves primeres vies d'esportiva en el sector de Vilamanya a la Vall de Ribes. Eren altres temps, feiem anar un spitador artesanal del Vigo i spits del 8. Ens depenjàvem dels boixos sense manies i a picar com a bèsties. Arribar a la paret era una aventura. De la Colla de Ribes que pujàvem a les parets amb bicis i Rieju's ja quasi tots han penjat les cordes i es dediquen a altres menesters. Per sort i amb la publicació de la Guia d'escalada del Ripollès he anat redescobrint sectors d'esportiva que anys enrera havia visitat amb altres mentalitats.

Dijous pujo al Clot de l'Espasa amb l'Oscar, l'Edgar i el Lluis. Després d'un parell de dies de supercompensació tinc el dia alineat i trec a vista la Paxamama 7b i al segon pegue del dia El roc a la faixa 7c . Aquest sector no té desperdici i ara ja controlem la drecera per pujar a peu de manera més ràpida. Vies de molta continuïtat i calitat.

El cap de setmana vem pujar amb la family a Ribes.
Dissabte vem pujar a la Pista Llarga a jugar amb la neu on la Laia va fer els primers pinitos amb un trineu meu que tot i veure's molt antic donava el pego. L'Ares s'ho mirava amb cara rara potser per lo rígida que va quedar amb el traje de neu nou. També ens vem currar un ninot de neu. El diumenge matí amb en Feixas vem escalar a les Saleretes. Genial i fantàstic. Sol, bones vies i encadene: el Pacte antisida 7b a vista després d'una bona batalla de les meves. Una colla de Ripoll veient el fart de bufar i renegar ja em veien saltant però al final quatre lances amb una mica d'ofici i cap a la saca.