The Onions and the graeilers

A mitjanit els crits de súplica de "Papa, Papa!! em van sobresaltar. Em vaig aixecar d'un salt com havia fet en d'altres époques, espantant per aquella interrupció repentina del son. M'esperava la peque al seu llit plorant desconsoladament per culpa d'una "pesadilla". No s'ho va pensar dues vegades quan li vaig ofertar venir a dormir amb mi, i es va quedar ben tranquileta i ben arrambadeta. Al matí següent, la cara li havia cambiat i estava ben contenta i riallera. Ni tan sols se'n recordava del que havia somiat. Per contra, jo si que recordava perfectament els moviments de tota la via que em treia el son. Alterat per la il.lusió de tatxar un seté de gama alta. En una temporada parca en encadenes per sobre del 7b i ben generosa en quan a clatellades. I així després de deixar les nenes al cole, cap a l'arqueitor a faenar. Pel bruc posats una bona colla d'efectius típics espècimens d'aquestes contrades cap als destins més de moda: vermell, senglar i can jorba. La resta ja la sabeu: calentar, muntar, repassar quatre coses, i a la enessima encadenar.  La via The onions and the graeilers o alguna cosa així. Un viot de l'arcada que fa una dies ni coneixia sita a l'esquerra del Mustafà. La vaig provar un dia per casualitat i ja vaig veure que era on my style. Luego que quizás la podría arribar a fer. Una via, típica del lugar, amb part inferior més intensa i un part de d'alt més pilosa cotada de 7c+( o XXL amb XX 6 xapes i L fins la reunió). I un bon motiu per tornar a escriure quatre línies per aquí. Una "peasdilla" que s'acaba i altres que comencen.