martes, 24 de mayo de 2011

Kamali merletero, una nova a la Desdentegada a Montserrat

Ja feia dies que teníem clixada aquesta línia i en la qual ningú hi posava mà. I és que la desdentegada mai ha sigut un sector massa freqüentat ni per bous ni per vaques.

I goiteu el que deia en Passarell: "Una pequeña joya aislada del resto, inmerecidamente de nombre desconocido, eternamente a la sombra, llamada por los lugareños “la via 29 de las reseñas de Kpujo” y que si impone desde el suelo, cuando te descuelgan alucinas con el desplome. ¡Buf! Vaya viote ¡genial! cantos inauditos para Montserrat y desplome continuado. Además está a la sombra casi todo el dia lo cual es ideal para los próximos meses."

I així fou, com un matí vem posar-nos el mono de feina i a posar fil a l'agulla per ampliar l'oferta d'aquest pany tan ombrívol que sols tenia l'anteriorment mencionat 7a+. Aquella primera jornada de feina, hi vem estar l'Oskar, el Sellares i servidor. I li va tocar al Sellares la feina de kamali de pujar la feixuga Xinita fins a peu de via, no sabia ni com cargar-la.


Diego i Sellares provant la Kamali Merletero. Desdentegada. Montserrat. Maig 2011 from robert guilera on Vimeo.



I ben aviat comença la pelicula per aconseguir colocar la reunió. Descartat el plan A (o per d'alt) a través del descens del barranc del Cargol per ser massa llarg i a priori poc eficaç ja que les instal.lacions estan per l'interior de les xemeneies.

Passem doncs al plan B (o pendulaco), desde la via del costat però el que havia de ser una fisura perfecte resulta ser terrossa i de roca cutre. Total que a mitja maniobra salta un dels camalots i m'agunta el típic seguro per si de cas, i de tal ensurt aborto l'intent.

S'ha de provar l'opció C (o travessia Hinterstoiser en lliure), i arribo a un merlet salvador però la Xinita s'ha quedat a la role. I si aconsegueixo fer la travessa amb la xinita i hem peta el merlet a mitja perforació la hòstia pot ser molt dolorosa i alguna cosa em fa veure que poster no procedeix.

I finalment la que a la fi resultarà ser el plan bo, el D (o pendolillo i un parell de pitonets). Hem despengen un xic i guarrejant amb artifo li foto un parabolt que ens permetrà provar la part inferior de la via.

I això fan primer l'Oskar i després el Sellares que em deixen marcadets els seguros. Mentres l'Oskar va a provar alguna vieta li dono gas a fons i la xinita que continua en plena forma.

Al tornar hi va el Kamali, que resol els passos i es planta a l´últim seguro per continuar amb la segona part del plan D, o sigui obrir desde baix per arribar al merlet salvador per plantar la reunió amb hipotètica caiguda pal lado bueno i no de pendolaco. Total que penjat del merlet i amb un reenvio a la via del costat i sense cap coneixement acaba plantant la role i finalitzant aquesta odiessa del espacio.

Des de baix, sols podíem fer apostes sobre si el merlet aguantaria o petaria i de com quedaria la Xinita amb un salt de 20 metrillos. I és clar després d'un episodi així calia homenetjar al currante del dia: al kamali merletero!




Uns dies després hi tornem amb el Diego i el Sellares per acabar de col.locar algua placa, una mica més de neteja, magnesi, respall i provar els passos. La FA mundial, ha resistit els nostres assetjements en una jornada de molta calda. La via comença pel mateix sócol del 7a+ on es pot xapar la seva primera xapa. Després són 8 parabolts per uns 20 metrillos. La primera part fins a la meitat de la via té bon canto, però de sobte s'acaba i comença una seqüència fanàtica sense massa reposillos ja fins a la reunió. Allà es on podreu veure el merlet que al final no s'acaba ni tocant. I el grau...ja direu!

viernes, 13 de mayo de 2011

Crestes del conill north face a Camarasa, on fire!



Massa temps sense notícies del Domencus i això és sinónim de que o s'ha tornat boig a provar alguna "ancho-a" en plena pretemporada o que alguna n'estava tramant. I mal encaminades no estaven les meves sospites en evidenciar les darreres malifetes de la "penya xunga" ilerdense. Han deixar les llunyanes i soleies plaques del Camp de 300 d'Ager per acostar-se a un sector d'aquells de tota la vida, a la propera Camarasa "cuna del sobregan" de lerisda. Els meus amfitrions per aquesta primera visita de degustació són els mateixos artífices d'aquesta redescoberta: el mateix Domènec, el Txexu, l'Antonie i el Jesús. I no han perdut el temps, d'entrada han reequipat les vies encara amb equipament absolet i s'han posat a equipar noves vies. El calcàri molt monolític en algun tram obliga a una escalada tècnica on sovint els peus són inexistents, o sea tipus retro ideal per a viechi guerreri. Però és que aqui hi gaudirem de sombra tot lo dia i a 2 minuts del cotxe!



Del que vaig escalar tot de la categoria "à faire absolutament" però ja se sap que por gustos los colores. D'entrada ja el debut va ser en un nou 6b+ llarg i ideal per aclimatar a les hostilitats locals que es deia algo d'una "cobra" amanaçadora que es van trobar a peu de via.

Després, el nou 6c+ curtet de l'esquerra de tot amb un pas a bloc i obligadot. Aqui hi tenim el Jesús:



Sort que me l'han deixat blanqueta i amb cintes que al final s'ha m'ha fet llarga i tot!

I ja cap a l'objectiu del dia, un 7b de l'Angel, que mentre no la bategi l'autor es coneix com la de l'esquerra. Una bona guerra per desxifrar els jeroglífics i amb la reserva encesa arribo rebentat d'alt. Ai com es complica la cosa si no hi ha magnesi indicador, real onsight climbing.

I amb la feina feta, encetà el sensei Domencus al seu projecte del dia. La kamikaze, una via incrïble de secció amb la FA del seu autor el Chechu i pendent de noves repeticions. El nom fa referència al serrucho supersònic desbroçador que gasten. La monta i pinta controlat la seqüència. Després li dono un mal viatge, arrosegant-me per la part dura com un gusano. Anem a descansar un rato amb la tropa per veure les batalles amb les vies old style.

I de nou a la feina, el Domencus sòlid no falla i ja va agafant la pililla dels grans bruixots: vamos que nos vamos. I servidor contra pronòstic i amb cinc rebotillos suïcides també cap a la saca. Ole! I una breu deliberació per assiganr-li 7b+. Je, je el meu primer d'ençà l'aparcament dels esquís!

I després d'una divertida jornada amb els antics compis de "correrias" dono per finalitzada aquesta primera visita. Però no se vayan todavía que lo millor estava per vindre i es que el cotxe i el motor de arranque m'han estat donant mol problemes últimament. Però conscient del perill i per evitar disgstos ja l'havia aparcat a un bancal amb un rampa a priori suficent per arrancar-lo amb segona.

Però quina ha estat la meva sorpresa al no poder arrastar el cotxe per començar la seva vertiginosa caiguda. Al final i amb les darreres forces després de tant dura jornada escalatòria, he aconseguit moure'l els vint centimetres. Però ha calgut empènyer com el míssmisim hombre mas fuerte del mundo i desde darrera el cotxe. I quan el cotxe ha agafat inèrcia, corrent com una gacela per poder arribar a la seva alçada. Obrir la porta i saltar dintre emulant les pelis americanes. Una mica més i no l'atrapo i s'estimba el cotxe pels bancals d'oliveres. I amb el motor engegat fins al taller que després de tal circus ara si que pagaré a gust la reparació!