miércoles, 23 de junio de 2010

La X, al Prohibitivo

Nova visita amb el Sellares a aquest sector amb un assumpte pendent, La X, un 7c amb un final bloquero sobre regletilles fanàtiques que ja és una vella coneguda meva. Abans, em aconseguit el road punk a la Xaticlimbers un 7a+/b bloquero i d'esperó. I just a l'hora de les hostilitats de veritat, ha arribat el Jofre.

El primer pegue del dia, serveix per muntar-la i recordar els passos, je, je.. Si fa quatres dies li vem fotre una samanta pegues que la vem deixar tota blanqueta. O el que és el mateix té la puc cantar tota abans de començar.

I al segon del dia, amb el "xuxu" de primera hora de la tarda, li faig la pujada definitiva. Huuurra!!! Quina alegria em donen últimament els 7c's. Poc a poc, van sortint alguns encadenes. Però que lluny queda l'olymp dels déus totpoderosos del vuité grau (sempre de gama baixa i ben vidilles). Començo tenir dubtes d'enguany no poder complir amb la dita "un ocho-a al año, no hace daño". I és que els excesos aeròbics de l'hivern i les perniles que se'm van posar m'estan passant factura.

Una fotillo del Carlitos d'un altre dia per aquest sector, per partir la parrafada:



El Sellares, li fa un primer pegue on li cal recordar la seqüència clau i canviar un pas.
Després el Jofre, juga les seves cartes, en la Diagonal del X un 7a díficil de llegir a vista on cau a les trampes però matitza els passos.

Mi turno, i provo la Si amo 7b+, on torno a arrastar-me com una culebra. Ensopegant amb un romo on ni m'aguanto i passo amb un A0 olímpic. I després, alguna que altra heregía per arribar a la reunió. Molt a bloc però ben fanàtica. Ara que pensava que el poc que em queda pendent per aconseguir el GAME OVER del sector era més facilot...

Torna el Sellares a la càrrega, amb la pressió de no tenir més credit per cap més pegue que ha de sortir disparat a recollir la peque. I com deia Queen: "Under preasure..." Motivat a tope arriba al crux on comença una sèrie de dinàmics que acaben amb un bonic salt. Llença tota mena d'insults i conjuros, que escandalitzen la Laia. "Li haurem de rentar la boca amb sabó!"

El Jofre fa net en la Daigonal, i més tard matitza la Xaticlimbers pel proper dia.

jueves, 17 de junio de 2010

Visita exprés a la Canal de Diables

Amb el Sellares tenim poca estona per escalar i a més per la tarda decidim anar a conèixer aquest interessant sector. L'aproximació, com la majoria dels sectors menys concurreguts de la nort, està bastant selvàtica. Amb algun arbre abatut i restes d'un desprendiment recent pel mig del torrent i bastanta "zarza" i humitat. Passem per les guilleumetes que fa molt bon pinta però que amb tanta pluja s'endevina alguna humitat.








Anem a la part dreta de la Canal, on hi predominen les plaques amb una "entusiasmant" escalada en placa de roca molt bona a base de merlets i forats amb vies de fins a 30 metres i ben cosidetes (graus entre 6a i 6c). Escalada, segons la guia amb passos a bloc, però nosaltres l'hem trobat més aviat tècnica i homogènia. Això si, la senda que recorre la base de la paret és bastant incòmode i el peu de via, en general, no és per tirar coets.












Així doncs, una molt interessant alternativa amb ombra per les tardes on la tranquilitat està garantida




martes, 8 de junio de 2010

ESCAMARLAN SESSIONS

Com deia l'Oscar l'altre dia: "Ja fa dies que no fas una pujada com cal..." i avui amb el Sellares hem anat a la Calavera per trencar aquesta ratxa negativa. Em monto la Sexta 7c, una vella coneguda molt plaquera tecniquilla. Controlo la nova seqüència clau, el conegut final digital, a on un dels dies de curro vaig petar un lateral regletós molt tocadot i ara cal fer-ho diferent. I al segon pegue del dia trenco amb el malefici dels darrers dies amb una pujada definitiva!

I el "pequeño saltamontes" al final ha saltat rabiant en el darrer pas dur i la deixa ferida de mort pel pròxim dia. Després he estat provant en tope la Gitça 7c+ però hi ha un parell de passos on calen veritables "stratofingers" i ja he començat, al igual que els darrers dies, a arrastrar-me com un gusano. O com una culebra. O com un ESCAMARLAN. I és que moltes de les hores de feina que estem posant en els diferents frentes oberts, acaben amb pillades a les cintes com les de la foto:






Aquests darrers dies hem estat amb el Sellares i l'Oscar hem començat a tocar algunes anchoves, bàsicament per cala montse.. Són dies de primeres "tomas de contacto", sols per veure si poden ser bons projects... Però de moment com deien els U2 :"I'm still havent found what I'm looking for...". Tot i així, hem fet veritables espectacles per muntar segons quina via per acabar en conclusions rotllo "inhumana", "duríssima" o adjectius per l'estil. Encara, sortosament, ens queden un parell de possibilitats a on anar de picoteo a veure que si cou!