domingo, 26 de septiembre de 2010

No dubtis per Can Dubtes

Amb l'Oscar enfilem de nou cap a cala Montse, però aquesta vegada a la North Face per enfrontar-nos a una altra via clàssica en el seu grau: el Primer dubte 7c+. Via sita en un dels sectors amb més controvèrsia en l'apassionant món blogger, el Can Dubtes:



Segons es despren de les crítiques més aviat negatives molta gent cau al parany de començar pels "6b's infiernos" que es converteixen en un espanta clientela. I sinó us ho creieu mireu per Cala Tufa quina piada més bona:

http://tufa-tufa.blogspot.com/2007/08/can-dubtes-o-donde-reina-el-maligno.html


Però amb una mica de paciència, sóc de la humil opinió, que se n'hi pot treure un bon partit. D'entrada hi tenim la No hi ha dubte 7b+ tant bo com dur, que ja va costar unes visitilles. I a la seva dreta el Primer dubte. Una via de placa vertical, amb un pas superfanàtic i regletós de "sika a sika i tiro porque me toca" a l'alçada de la segona xapa. Un pas d'aquells que tots els que critiquen els sikats disfruten com enanos. Després a mitja via hi ha un segon crux d'stratofingers sobre bidits curts. I per acabar un mica de pila sobre més bidits i alguna regletilla.
Una via de la categoria de "caldo para tus dedos" que et deixa sense llemes. Suficientment antipàtica per evitar convertir-se en comercial i suficientment guapa per no caure en desgràcia.

En la temporada anterior, en una de les jornades d'assedio vaig caure, amb els colzes mirant a Cuenca, a l'últim pas amb la reunió a la cara. Merddaaaa!! I amb aquest pegue vaig desmuntar la paradeta i cap a otra cosa mariposa. No hi havia cap dubte, s'hi hauria de tornar però el calendari i la casuística va deixar el projecte allí apracat.

Enguany, el primer dia provant de nou la via vaig petar un peu en el crux obligant a canviar una mica el moviment. El pas surt de forma menys aleatòria i matitzem bè la resta de la via a l'espera de millor ocasió.

Tornant al dia en qüestió, amb el cotxe pillem per falta d'indicacions de les obres que s'estan executant i que tenen temporalment tallat el tram entre el cruce del monestir i "santasesi". Al final, després de quasi hora i mitja, aconseguim arribar via Marganell-Cassot.

Una vegada preparada la via, llegiu cintes posades, peus marcats i regles respatllades comencen els assalts del dia. Els fiascos dels dos dies anteriors em fan dubtar de les possibilitats reals de fer un paper decent. El primer dia saltava rebentat per l'Odio africano a Can Jorba i el següent a Calders al flash a Foteu-li canya 6b+.

Al primer round, el segon crux em deixa anar un ganxo d'esquerres i completament KO saltant pels aires. Ohhhhh!! Al segon round, un directe de dretes en ple crux i de nou volant. Baixo a terra, un minutillo d'encabritació i som-hi! Aquesta vegada no fallo ni el primer ni en el segon crux i li faig el ROAD PUNKY. Quina alegria tan gran, després de tant esforç poder-la finalment encadenar.

Així, doncs, seguim trucant a la porta d'accés a l'Olymp. Però els totpoderosos Déus que el regenten, enguany, semblen no ser massa benevolents. O la meva humil candidatura presenta poques credencials per tan privilegiada situació. Je, je. En qualsevol cas ho seguirem intentant...

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Robert!! t'has oblidat de mencionar el meu superroadpunt, despegant com un mascle desde la segona xapa, quina tatxada més gratificant!!
per cert... casi arrenco les maleïdes sikes
Oscar

robert dijo...

Ei Oscar, vaig estar pensant de piar la teva actuació però no vaig trobar les frases adequades. Suposo que des de l'Olymp dels Déus que acaben de fer 8a+ tot es veu d'una altra manera i cadascú fot el que creu. Però, els humils currantes que caiem una vegada i altra en el mateix pas els hi donem el seu temps a les vies. A tots ens agrada fer les vies ràpid però quan una es rebota i al final encadenes la satisfacció és major. En qualsevol cas, segons m'han dit els arbitres d'escalada, posem el superroadpunt en la categoria "una petita taca en un historial brillant". Per sort, no vas arrencar les sikes...i amb lo fàcil que vas fer el resto...

Anónimo dijo...

que passa robert, que això és com les opos: tu pringao, que has entrado a la primera, no lo aprecias tanto como yo que és mi décima opo!!!!jajaja i una merda!!! cantenys

robert dijo...

Que pasa neng! Que ara ja se pq t'estas barallant amb els 6b's. Que, aqui, al final tot se sap! Ja em va dir el Jofre que anaveu amb la compi i el Carlitos al farao. Natros per can jorba treballant...

DOMÈNEC GARCIA dijo...

Hei Robertuuuuus, que no hem de tornar a probar la Mireia?, avisa quan hi vagis eh?, motivaciooooooó. Salut

TRanki dijo...

iep bow...

Si us agarda dubrat no dubteu en acostar-vos al muret superior dels AVELLANERS...


Bonic 7a el del diedre..s'hio "escalfa" prou bé i els passos fotuts són passillo entre gandes...molt maco al meu entendre.

la psicòtica TRALLAN AIR mola bastant però OJUPALIGRU en dos llocs: després del crux ( a mirar-se amb lupa doncs es fa de dues maneres segons la morfo), travessar a esquerra, amb compte, i quan més allunya et salves...vam usar ANTENA per investigar. La putada es que del darerr seguro a ROLE ni la antena valia...no us atabaleu...al fondo a la derecha...la via s'acosta en diagonal al 8a de la dreta...si surts recte estas perdut...jo vaiog desgrimpar de la cadena ( dos metre a la esquerra, de nou al seguro...creia que em matava!!! Un cop "vist" i marcat, i per on et dic , no pasa res, i la via és bona.

Dels 8ens OJUDITS, el del MIG és el més guapo, el de la esquerra ( fart de grifa..) bufffff...bloc brasconià , pila i algun aleje...un plus tampoc però si és 8a és dels ossos...i maco en el fons...

mus veiem rebowwwwwww! Aveure si treieu el cap per stllorenç...oju que han xapat pista i cal pujar pels dipòsits...aqui el smendes estem apurant a la SIBER...

deeewwwww

TRanki dijo...

uala bopw que estic fent un reccommend de vies que ja heu fet..bifff, l'he fotut fins el colze...heheheh, sorry valen?

deeewwww!

robert dijo...

Domènec, ja t'aviso pel pròxim dia de feina per la Mireia.

TRanki, aquesta si que és bona!! Ja veig que has vist l'antic post d'algun dia que vem estar pels Avellaners. Molt bones les contribucions, però la Trayan no és res al costat de la seva veïna de l'esquerra de 7b+. Inclús será mereixedora d'un futur post per explicar aventures i penúries passades...